Kazakhstan

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Cap

Idiomes oficials Kazakh i rus

Capital Astanà
51° 10' N, 71° 30' E

Ciutat més gran Almaty

Govern

President
Primer Ministre

Democràcia parlamentària
Nursultan Nazarbayev
Karim Massimov

Superfície
- Total
- Aigua (%) 2.717.300 km² (9è)
—

Població
- Estimació 2001
- Cens
- Densitat 15.143.704 (57è)
—
6 hab/km² (182è)

Moneda Tenge (KZT)

Fus horari
- Estiu (DST) Zones horàries (UTC+4 a +6)
Zones horàries (UTC+4 a +6)

Sobirania
de la Unió Soviètica 16 de desembre de 1991

Himne nacional Himne del Kazakhstan

Domini internet .kz

Codi telefònic +7

Gentilici Kazakh (masculí i femení)

La República del Kazakhstan o el Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy; o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizistan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.

[edita] Història

A la regió que actualment coneixem com al Kazakhstan hi van viure tribus nòmades a partir del segle I aC. Des del segle IV dC fins a començaments del segle XIII, el territori de Kazakhstan va ser dominat per una sèrie de nacions nòmades fins que es va produir la invasió per part dels mongols, que hi va establir un districte administratiu. Les grans ciutats medievals d'Aulie-Ata i Turkestan varen ser fundades durant aquesta època al llarg del camí septentrional de la Ruta de la Seda.

Va formar part de l'Unió Soviètica amb el nom de República Socialista Soviètica del Kazakhstan fins a la seva dissolució el 1991.

[edita] Política

El Kazakhstan és una república constitucional amb un sistema polític fortament presidencialista. El president és el cap de l'estat, i a la vegada el comandant en cap de les forces armades. Té poder de veto sobre la legislació aprovada pel parlament. El president Nursultan Nazarbàiev, que ocupa el càrrec des que el Kazakhstan va declarar la seva independència, va ser reelegit per a un nou mandat de 7 anys el 1999. El primer ministre, que governa d'acord amb els designis del president, encapçala el gabinet de ministres i és la cara visible del govern del país. Des del juny del 2003, el càrrec és ocupat per Daniyal K. Akhmetov. Existeixen, al seu torn, tres viceprimer minitres i 16 ministres en el gabinet.

El Kazakhstan té un parlament bicameral, compost per una cambra baixa (els Mazhilis) i una cambra alta (el Senat). En les eleccions dels districtes es trien representants per a 67 banques en els Mazhilis. Uns altres 10 membres es trien amb un sistema diferent. Si bé els Mazhilis compten amb les facultats per a la iniciativa legislativa, la major part de la legislació considerada pel parlament és proposada pel poder executiu.

El senat compta amb 39 membres. Se'n trien 2 d'ells a cada assemblea electiva (Maslikhats)) a les 16 principals divisions administratives del país. Els 7 senadors restants són seleccionats directament pel president de la república.

[edita] Subdivisió administrativa

El Kazakhstan se subdivideix en 14 províncies (oblystar, singular - oblys) i tres ciutats (qalalar, singular - qala) marcades amb un asterisc.

Almaty
Almaty*
Aqmola
Aqtöbe
Astanà*
Atyrau
Baikonur* (Bayqonyr)
Kazakhstan Oriental (Shyghys Qazaqstan)
Mangghystau
Kazakhstan Septentrional (Soltustik Qazaqstan)
Pavlodar
Qaraghandy
Qostanay
Qyzylorda
Kazakhstan Meridional (Ongtüstik Qazaqstan)
Kazakhstan Occidental (Batys Qazaqstan)
Zhambyl

[edita] Geografia

Amb una superfície de 2,7 milions de quilòmetres quadrats, el Kazakhstan és el novè país més extens del món. La seva grandària és pràcticament equivalent a l'Europa Occidental.

El país s'estén en una enorme estepa situada entre la mar Càspia i les muntanyes de l'Altai. AL sud, limita amb el desert de Kyzylkum, situat entre la mar d'Aral i l'anomenada "Estepa de la Fam" (Betpak Dóna-la). En canvi, al nord del país es troben els altiplans del llac Baljash i a l'oest les estribacions de les muntanyes de l'Altai i el Tien Xan.

Una part del país està geogràficament a dins d'Europa.

[edita] Economia

La ramaderia del Kazakhstan es concentra preferentment en les regions semidesèrtiques del sud del país i està orientada especialment a la criança de bestiar oví.

El país posseïx grans dipòsits de petroli, carbó, ferro, manganès, crom, níquel, cobalt, cobri, molibdè, plom, bauxita, or i urani.

[edita] Demografia

La població d'uns 15.144.000 habitants i la densitat es molt baixa (6 hab/km²).

La majoria dels habitants de l'actual Kazakhstan són d'ètnia kazakha (58%) o russa (27%), amb petits grups d'ucraïnesos, uzbeks, alemanys, uigurs i altres minories (15%). La dècada del 1990 va estar marcada per l'emigració de molts europeus que van abandonar el Kazakhstan per a tornar als seus països d'origen. Aquest fenomen, juntament amb l'augment de la taxa de natalitat, va fer que els kazakhs es convertissin en majoria en el país.

Les religions són l'islam sunnita, el cristianisme ortodox, el protestantisme i altres. El Kazakhstan és un país bilingüe. El kazakh té el rang d'idioma estatal mentre que el rus està considerat idioma oficial. El rus s'utilitza normalment en els negocis; un 64,4% de la població parla kazakh. L'educació és obligatòria fins al nivell de secundària i el nivell d'alfabetització és del 98,8%.

[edita] Política

Eleccions a Kazakhstan

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Kazakhstan

(català) Informació sobre la llengua dels kazakhs i el territori

Repúbliques de la Unió Soviètica

Europa Oriental

Àsia Central

Caucas

Països Bàltics

Repúbliques Soviètiques efímeres

RFSS de Transcaucàsia

1922-1936

RSS Carelo-Finlandesa

1940-1956

Estats de l'Àsia
Afganistan \| Aràbia Saudita \| Armènia² \| Azerbaidjan¹ \| Bahrain \| Bangla Desh \| Bhutan \| Brunei \| Cambodja \| Corea del Nord \| Corea del Sud \| Emirats Àrabs Units \| Filipines \| Geòrgia¹ \| Iemen \| Índia \| Indonèsia \| Iran \| Iraq \| Israel \| Japó \| Jordània \| Kazakhstan¹ \| Kirguizistan \| Kuwait \| Laos \| Líban \| Malàisia \| Maldives \| Mongòlia \| Myanmar \| Nepal \| Oman \| Pakistan \| Qatar \| Rússia¹ \| Singapur \| Síria \| Sri Lanka \| Tadjikistan \| Tailàndia \| Taiwan \| Timor Oriental \| Turkmenistan \| Turquia¹ \| Uzbekistan \| Vietnam \| Xina \| Xipre²
Dependències: Palestina \| Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

Estats d'Europa

Albània |

Alemanya |

Andorra |

Armènia² |

Àustria |

Azerbaidjan¹ |

Bèlgica |

Bielorússia |

Bòsnia i Hercegovina |

Bulgària |

Ciutat del Vaticà |

Croàcia |

Dinamarca |

Eslovàquia |

Eslovènia |

Espanya |

Estònia |

Finlàndia |

França |

Geòrgia¹ |

Grècia |

Hongria |

Irlanda |

Islàndia |

Itàlia |

Kazakhstan¹ |

Kosovo |

Letònia |

Liechtenstein |

Lituània |

Luxemburg |

Malta |

Moldàvia |

Mònaco |

Montenegro |

Noruega |

Països Baixos |

Polònia |

Portugal |

Regne Unit |

República de Macedònia (FYROM) |

República Txeca |

Romania |

Rússia¹ |

San Marino |

Sèrbia |

Suècia |

Suïssa |

Turquia¹ |

Ucraïna |

Xipre²

1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.

Comunitat d'Estats Independents (CEI)
Armènia \| Azerbaidjan \| Bielorússia \| Geòrgia \| Kazakhstan \| Kirguizistan \| Moldàvia \| Rússia \| Tadjikistan \| Turkmenistan \| Ucraïna \| Uzbekistan