Kabardino-Balkària
De Viquipèdia
| Кабарди́но-Балка́рская Респу́блика (Kabardino-Balkàrskaia Respúblika) Къэбэрдей-Балъкъэр Республикэ Къабарты-Малкъар Республика |
|
|---|---|
|
|
|
| Informació | |
| Capital: | Nàltxik |
| Població
- Total |
|
| Superfície | 12.500 km² |
| Governador | Arsen Kanokov |
| Idiomes oficials | Rus, kabardí i karatxai-balkar |
| Lloc web | Govern |
 |
|
La República de Kabardino-Balkària (rus Кабарди́но-Балка́рская Респу́блика Kabardino-Balkàrskaia Respúblika; kabardí: Къэбэрдей-Балъкъэр Республикэ; karatxai-balkar: Къабарты-Малкъар Республика) és una de les repúbliques (subjecte federal) de la Federació Russa.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Limita al nord amb el Territori de Stàvropol, al sud i est amb Ossètia del Nord - Alània i al nord i oest amb Karatxai-Txerkèssia. Està situada al Caucas septentrional, és formada al NE per una plana estèpica i al sud-oest per la serralada del Gran Caucas, amb els pics més alts (com l'Elbrus (X,was¯hemaxwe), 5.642 m) i Kazbek (5.033 m). Hi abunden els boscos de faig i el regadiu.
[edita] Rius
Els principals rius són:
- Terek (623 km)
- Malka (216 km)
- Txerek (131 km)
- Txegem (102 km)
- Argudan
- Baksan
- Kurkuzhin
- Lesken
- Urukh
[edita] Llacs
Hi ha uns 100 llacs a la república, cap d'ells gaire gran. Molts d'ells (55) es troben entre els rius Baksan i Malka, mentre que els més grans ocupa una àrea no superior a 0.01 km². Alguns dels llacs són:
- Tserikkel (amb una àrea de 26,000 m²; 368 m profunditat)
- Baix Goluboye
- Kel-Ketchen (177 m profunditat)
- Upper Goluboye (18 m profunditat)
- Sekretnoye
- Tambukanskoy (area:1.77 km²; 1.5-2 m profunditat).
[edita] Muntanyes
L'Elbrus, el punt més alt del nord del Caucas i d'Europa, és situat a la república. Altres muntanyes destacades són les:
- Dykhtau (5,402 m)
- Koshkhatau (5,151 m)
- Shkhara (5,068 m)
- Pic Puixkin (5,033 m)
- Mizhergi (5,025 m)
[edita] Demografia
- Població: 901,494 (2002)
- Urbana: 510,346 (56.6%)
- Rural: 391,148 (43.4%)
- Masculina: 422,720 (46.9%)
- Femenina: 478,774 (53.1%)
- Grups ètnics
Kabardino-Balkària consisteix de dos territoris ètnics, un predominantment kabardí (parlants d’una llengua caucàsica nord-occidentals) i l’altra predominantment balkar (parlants d’una llengües turqueses). Segons el Cens rus (2002), els kabardins són el 55.3% de la població, seguit pels russos (25.1%) i balkars (11.6%). Altres grups inclouen els ossets (9,845, o 1.1%), turcs (8,770, o 1.0%), ucraïnesos (7,592, o 0.8%), armenis (5,342, o 0.6%), coreans (4,722, o 0.5%), txetxens (4,241, o 0.5%), i un grapat de grups menors, cadascun amb menys del 0.5% de la població.
| cens 1926 | cens 1939 | cens 1959 | cens 1970 | cens 1979 | cens 1989 | cens 2002 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Kabardins | 122,402 (60.0%) | 152,237 (42.4%) | 190,284 (45.3%) | 264,675 (45.0%) | 303,604 (45.5%) | 364,494 (48.2%) | 498,702 (55.3%) |
| Balkars | 33,197 (16.3%) | 40,747 (11.3%) | 34,088 (8.1%) | 51,356 (8.7%) | 59,710 (9.0%) | 70,793 (9.4%) | 104,951 (11.6%) |
| Russos | 15,344 (7.5%) | 129,067 (35.9%) | 162,586 (38.7%) | 218,595 (37.2%) | 234,137 (35.1%) | 240,750 (31.9%) | 226,620 (25.1%) |
| Ossets | 4,078 (2.0%) | 4,608 (1.3%) | 6,442 (1.5%) | 9,167 (1.6%) | 9,710 (1.5%) | 9,996 (1.3%) | 9,845 (1.1%) |
| Ucraïnesos | 17,213 (8.4%) | 11,142 (3.1%) | 8,400 (2.0%) | 10,620 (1.8%) | 12,139 (1.8%) | 12,826 (1.7%) | 7,592 (0.8%) |
| Altres | 11,772 (5.8%) | 21,328 (5.9%) | 18,315 (4.4%) | 33,790 (5.7%) | 47,246 (7.1%) | 55,672 (7.4%) | 53,784 (6.0%) |
[edita] Enllaços
- (rus) Pàgina Oficial de la República Kabardino-Balkària.
- (anglès) Informació i enllaços sobre Kabardino-Balkària.
- (anglès) Kabardino-Balkaria informació i galeria de fotos.
- (anglès) Imatges de Kabardino-Balkària.
.png/20px-Flag_of_Krasnodar_kray_(1995).png){kind=small}
.png/20px-Flag_of_Pskov_rayon_(Pskov_oblast).png){kind=small}
.png/20px-Flag_of_Voronezh_Oblast_(1998-2005).png){kind=small}
.png/20px-Flag_of_St_Petersburg_(Russia).png){kind=small}
Túrquic Occidental
Azerbaitjan1 • 
Baixkortostan2 • 
Txuvàixia2 • 
Xipre1 - 
república Turca del Nord de Xipre3 • 
Gagaúsia4 • 
Kabardino-Balkària2 •
Karatxai-Txerkèssia2 • 
Karakalpakistan5 • 
Kazakhstan • 
Tatarstan2 • 
Turkmenistan1 • 
Turquia • 
Uzbekistan • 
Xinjiang6
Túrquic Oriental
.svg/22px-Flag_of_Altai_Republic_(bordered).svg.png){kind=small}
República d'Altai2 • 
Khakàssia2 • 
Kirguizistan1 • 
Sakhà2 • 
Tuva2
Notes: (1) Inclou la República Autònoma de Nakhichevan; (2) Subjecte federal de la Federació Russa; (3) Veure Conflicte de Xipre;
(4) Gagaúsia és una entitat territorial autònoma de Moldova; (5) Karakalpakistan és una república autònoma d'Uzbekistan; (6) Xinjiang Uighur és una regió autònoma de la República Popular de la Xina
