Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Juli C??sar - Viquip??dia

Juli C??sar

De Viquip??dia

Bust de Juli C??sar
Bust de Juli C??sar

Gai Juli C??sar, (en llat?? Caius Iulius Caesar) m??s conegut com a Juli C??sar (13 de juliol de 100 aC - 15 de mar?? de 44 aC Roma) va ser un general i pol??tic rom?? que va crear els fonaments del futur sistema imperial rom?? al final de la Rep??blica. Va vestir la toga, la corona i el ceptre d'un general triomfant i va utilitzar el t??tol d'imperator. Va ser cap de la religi?? de l'Estat (pontifex maximus), per?? sobretot tenia el comandament de tots els ex??rcits, la qual cosa li proporcionava el control del poder.

Taula de continguts

[edita] La seva vida

[edita] Els inicis

Membre de la fam??lia patr??cia dels Julis, descendents (segons la tradici??) de Iulus-Ascani, fill d'Enees i n??t de Venus. C??sar va saber aprofitar aquesta vella llegenda per atribuir-se un nou estatus d'incipient semidivinitat que m??s tard, despr??s de la seva mort, seria accentuat i aprofitat de nou pel seu fill adoptiu Octavi August.

Mapa de l'Imperi rom?? a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i 117 DC (verd).
Mapa de l'Imperi rom?? a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i 117 DC (verd).

Era nebot de Caius Marius el l??der dels populars de Roma, i nomenat pel seu oncle Flamen dialis, es va casar el 84 aC amb Corn??lia, filla de Cinna. El dictador Lluci Corneli Sila li va ordenar divorciar-se de Corn??lia i com que no va voler obeir va sortir de Roma on no va tornar fins al 78 aC, despr??s de la retirada de Sila.

Despr??s se'n va anar a Rodes on va estudiar ret??rica. L'any 70 aC, essent membre del col??legi de pont??fexs va donar suport a Gneu Pompeu Magne per al consolat i el 69 aC va ser nomenat q??estor i el 65 aC edil curul, organitzant jocs de gladiadors que el van fer popular.

[edita] L'arribada al poder

El 60 aC Pompeu va tornar d'Hisp??nia i va formar amb Marc Licini Cras Dives I, amic de C??sar, i amb aquest mateix, el primer triumvirat; la seva filla J??lia es va casar amb Pompeu. C??sar fou elegit c??nsol el 59 aC i el 58 aC va rebre el govern de la G??l??lia on va lliurar les anomenades guerres de les G??l??lies que van portar a la conquesta del pa??s en set anys i de les quals va escriure un llibre anomenat De bello gallico. El 56 aC el seu c??rrec fou prorrogat per cinc anys i Cras i Pompeu serien c??nsols el 55 aC. Va passar a Brit??nia on en arribar va dir all?? de ???veni, vidi, vinci???. Tamb?? va divorciar-se de la seva dona (59 aC), acusada de violar secrets sacerdotals, perqu?? "la dona de C??sar no nom??s ha de ser honrada, sin?? que tamb?? ho ha de semblar". Despr??s es va casar amb Calp??rnia.

Cras va morir en la guerra contra els parts el 53 aC i C??sar ja no va tenir bones relacions amb Pompeu (la filla de C??sar, J??lia, havia mort el 54 aC). Pompeu fou nomenat c??nsol ??nic el 52 aC i va voler destituir C??sar. El Senat va demanar a C??sar la ren??ncia o se'l consideraria tra??dor. El 49 aC C??sar va decidir passar a l'atac i va creuar el Rubic??, un riu que separava la G??l??lia Cisalpina d'It??lia. Pompeu va fugir cap a Gr??cia i r??pidament C??sar va controlar It??lia i Hisp??nia.

C??sar va obtenir el nomenament de dictador, primer anual (49 aC), despr??s per un per??ode indefinit per?? curt ( 48 aC) i despr??s per deu anys (45 aC), fins que finalment, el 44 aC, va ser nomenat dictador vitalici. Segons la constituci?? tradicional republicana, aquest c??rrec nom??s es podia exercir durant sis mesos en una situaci?? l??mit. Malgrat aix??, aquesta norma s'havia trencat fins i tot abans de C??sar.

A m??s en el 46 aC va obtenir la censura per tres anys amb el t??tol de Praefectus morum, m??s tard convertida en vital??cia. El 48 aC va ser nomenat c??nsol, c??rrec que despr??s va ser per cinc anys, i m??s tard per deu. Va rebre la inviolabilitat dels tribuns i el 48 aC va assumir tamb?? el poder tribunici amb car??cter vitalici. El 47 aC va rebre el t??tol d'Imperator perpetu. C??sar era a m??s el cap de la religi?? de l'Estat; Gran Pont??fex (pontifex maximus), i es va fer nomenar Augur (aquests c??rrecs es van fer hereditaris).

Diversos Senatus consultus el van facultar per decidir la guerra i la pau, la lliure disposici?? d'ex??rcits, del Tresor, de nomenament dels pretors provincials, direcci?? del comicis centuriats, nomenament de patricis i altres funcions, honors i t??tols. El mes del seu naixement va ser anomenat en el seu honor mes Juli.

Aix?? doncs, C??sar va quedar investit del poder (Imperium) per temps il??limitat i sense compartir-lo. Quan se li prestava jurament s'invocava el Genius del Imperator amb J??piter i els d??us penats del poble rom??. Des del 44 aC el cap de C??sar va apar??ixer a les monedes.

[edita] Les reformes

Les fam??lies patr??cies origin??ries van conservar el t??tol, purament honor??fic, per?? cap al 48 aC no en quedaven m??s de 15 o 16. C??sar va obtenir la facultat de designar noves fam??lies patr??cies. C??sar va respectar les Assemblees Populars. Al poble en uni?? de l'Imperator (que el convocava) pertanyia la direcci?? dels negocis p??blics. Totes les lleis dictades per C??sar eren sancionades regularment per plebiscit.

[edita] El senat

El Senat va ser relegat a un cos consultiu que preparava lleis i ordenances per a l'administraci??, sovint redactades per un sol senador, a t??tol individual, i promulgades per tot el Senat. Aquest va ser ampliat a nou-cents membres i els q??estors anuals (que al cessar passaven a ser senadors) van ser augmentats de 20 a 40, perqu?? no en descend??s el nombre (la qual cosa va produir que sovint hi hagu??s m??s de mil senadores).

El Senat es va obrir: podien ser designats senadors per C??sar; els ordinaris venien determinats pels q??estors, dels quals els 20 primers designats pel Imperator eren d'elecci?? obligat??ria pel Comicis, i a m??s podia ser promoguts a q??estor qualsevol que desitg??s l'Imperator (igual que altres c??rrecs superiors) fent-lo per tant Senador. Les Cuesturas requeien en partidaris del nou r??gim amb el que van entrar moltes persones de l'Orde Eq??estre, per?? sobretot plebeus, individus dubtosos, provincials (sobretot d'Hisp??nia, G??l??lia Narbonense i G??l??lia Cisalpina) i Senadors exclosos anteriorment pels Censors o condemnats pels Tribunals. Alguns Senadors d'Hisp??nia van aprendre el llat?? al entrar en la C??ria; tamb?? van ser nomenats Senadors alguns oficials subalterns de l'ex??rcit que no eren cavallers, fills de lliberts, gent d'oficis considerats vils, i altres. Sovint la recaptaci?? de tributs provincials i l'administraci?? monet??ria en general, van ser confiats a esclaus o lliberts de l'Imperator.

[edita] Els governadors

Els governadors provincials serien:

  1. Antics consulars (per a les prov??ncies importants).
  2. Antics pretors (a les prov??ncies menors). Es va abolir l'interval de cinc anys establert el 52 aC.

El repartiment de prov??ncies el feia l'Imperator. Es va establir el c??rrec de c??nsol suffecti (suplent) que encara que ja existia, a penes s'usava, per?? que C??sar va utilitzar sovint. Els pretors van passar de 8 a 16, sent la meitat de nomenament directe per C??sar. Els governadors proconsulars tenien un comandament en prov??ncia de dos anys i els propretorials d'un any.

[edita] Els prefectes

El c??rrec de Prefecte de l'Urbs va subsistir per?? en les abs??ncies de C??sar, aquest designava a un administrador especial amb plens poders. L'edilitat curul va perdre rang, i eren designats per C??sar al Comicis que devien elegir-los. L'edilitat plebea (encarregada de les franqu??cies populars) va ser augmentada amb dos edils encarregats dels cereals. Els Tribuns del poble van subsistir, per?? sota estricte control del poder.

[edita] Els col??legis sacerdotals

Els col??legis sacerdotals no van tenir modificaci??. El c??rrec de Pont??fex suprem i d'Augur anava lligat a la persona de l'Imperator. Es va crear un nou c??rrec a cadascun dels tres grans Col??legis, i tres nous llocs al col??legi d'Epulons.

C??sar va afavorir la religi?? dionis??aca i el culte a Bacus (que havia estat prohibit el 184 aC).

[edita] Els judicis

C??sar es va arrogar el dret a jutjar les causes capitals i privades. Les jutjava sol i dictava sent??ncia. El dret d'apel??laci?? va ser susp??s. Els assumptes que no jutjava C??sar (que es limitava a actuar en els grans judicis) van seguir en mans dels pretors (a prov??ncies en mans dels governadors) i de jurats de Cavallers. Els delictes d'opini?? eren castigats amb el desterrament. C??sar va establir en els Jurats als Cavallers, tribuns del Tresor sortits de les ??ltimes capes del poble, i Senadors. i es va reservar la facultat de revisi?? dels judicis en alguns casos, al exercir la funci?? de Trib??. Les sent??ncies de la jurisdicci?? de l'Imperator eren inapel??lables.

[edita] L'ex??rcit

En el seu temps la classe senatorial i els cavallers van desertar de l'ex??rcit. Si un cavaller entrava en l'ex??rcit tenia assegurat el seu acc??s al tribunat militar. Per omplir els llocs de comandament havia de rec??rrer-se als ciutadans de cens mitj??.

Per llei tot ciutad?? estava subjecte al servei militar, per?? en realitat es passava per alt a molts ciutadans, i els reclutats eren retinguts per trenta anys o m??s. La cavalleria de combat va desapar??ixer, ja que fins i tot subsistint, nom??s actuava en festes a les capitals.

Els legionaris infants eren en una bona part mercenaris reclutats en les capes m??s baixes de la poblaci?? romana. Els ascensos a centuri?? s'obtenien sovint amb favors o diners. Els sous dels legionaris no eren pagats amb regularitat i moltes vegades sol se'ls pagava la meitat dels seus havers, amb la qual cosa la soldadesca tenia tend??ncia a practicar saquejos a les prov??ncies on operaven.

No existia marina romana, i es depenia de les naus dels Estats aliats o vassalls que les posse??en .

Per combatre aquesta decad??ncia de l'esperit militar C??sar va establir diverses mesures:

  • Per ser magistrat d'una ciutat (duunvir, quatorvir) calia servir abans tres anys com oficial o sis com infant.
  • Introducci?? en l'ex??rcit d'estrangers a sou, sobretot germ??nics.
  • Va instituir els Legati legions propretores, lloctinents de la legi?? amb funcions de pretor. Aquests oficials, en nombre de deu, s'alternaven en el comandament de la legi?? (substituint als tribuns de la legi??) i ocasionalment sortia d'entre ells el general o cap ??nic. El seu nomenament corresponia al governador de la prov??ncia.
  • L'Imperator va assumir el comandament suprem de tot l'ex??rcit i per tant era lliure d'apartar als governadors provincials del comandament militar suprem que ostentaven en les seves jurisdiccions (de manera temporal o permanent).
  • Probablement l'Imperator podia nomenar tamb?? als Tribuns de les legions i als centurions quan aquests c??rrecs eren de nomenament del governador provincial.

[edita] Les finances

Les finances havien millorat per les rendes que aportaven les prov??ncies de Bitinia, Ponto i S??ria, i els creixents impostos sobre el luxe; mentre que sol s'havien perdut les rendes dels arrendaments a Camp??nia. Per?? les despeses tamb?? van augmentar: el pressupost militar, al augmentar les legions i les despeses de l'esquadra encarregada de combatre als pirates, va cr??ixer considerablement. Se sap per exemple que l'ex??rcit permanent a Hisp??nia costava vint-i-quatre milions de sestercis a l'any.

C??sar va suprimir l'arrendament dels Impostos; la recaptaci?? i el pagament que havia d'efectuar cada ciutat va quedar a c??rrec de la pr??pia ciutat.

L'Annona, que beneficiava a 320.000 ciutadans, es va suprimir per a tots els qui estiguessin en bona posici?? econ??mica o tinguessin altres recursos, quedant redu??ts els beneficiaris a la meitat. El n??mero m??xim de beneficiaris es va fixar en cent cinquanta mil ciutadans, i per a aix?? es va procedir a una revisi?? anual, i els m??s necessitats entraven en lloc dels morts o que canviessin de rang social.

C??sar va regularitzar els impostos ordinaris, suprimint immunitats concedides per gaudir del dret llat?? o de la ciutadania, o per concessi??. Algunes ciutats de la prov??ncia d'Hisp??nia Citerior, favorables a Pompeu, van ser recarregades en els seus impostos. El mateix va oc??rrer amb ciutats d'altres prov??ncies. A m??s del bot?? de guerra (a Hisp??nia i l'??frica sobretot) i de les multes i confiscacions als pompeians, hi havia les confiscacions r??gies i les exaccions sota forma del sronatius o empr??stits for??osos.

Les despeses es van reduir per la disminuci?? de l' Annona (al seu pagament es van assignar les rendes en esp??cie de Sardenya-C??rsega i d'??frica); per?? van augmentar per l'ex??rcit, que va augmentar les seves legions permanents i el sou dels legionaris (que va passar de 48 sestercis a l'any a 900 sestercis, ??s a dir un sesterci i tres quarts al dia).

C??sar va establir el precedent del donatiu a l'ex??rcit i al poble: 20.000 sestercis per a cada soldat; 300 sestercis a cada plebeu rom?? que no hagu??s pres les armes en contra seu.

C??sar tamb?? va reprendre les obres p??bliques.

Malgrat tot mai va aconseguir un gran super??vit en el Tresor. Els interessos es van reduir al 6% anual. L'??ndex de rics podia establir-se en l'un per cent de la poblaci??; el de pobres en un 25%; i el d'esclaus i lliberts en un 50%.

[edita] Les festes

Al temps de C??sar van augmentar les festes p??bliques: Els Grans Jocs Romans, Els Jocs Plebeus, els Jocs de la Mare dels D??us, els Jocs de la Idea, Jocs de Ceres, Jocs d'Apolo, Jocs Florals i Festes de la Vict??ria, en total seixanta-dos dies amb festes, sense comptar les festes extraordin??ries. C??sar va permetre la difusi?? dels cultes egipci i jueu. Va ser decisi?? de C??sar l'enviament de vuitanta mil ciutadans lliures, en la seva majoria proletaris i lliberts, a les prov??ncies, donant-los lots de terres.

Es va abolir la possibilitat que un criminal qued??s lliure a canvi d'acceptar el desterrament.

[edita] L'urbanisme

C??sar va reglamentar alguns aspectes de la vida romana:

  • Va ordenar la conservaci?? de les cases que donaven a la via p??blica.
  • Va ordenar l'empedrat de les voreres pels propietaris de les cases.
  • Va reglamentar el pas de lliteres als carrers.
  • Va reglamentar la conducci?? de carros als carrers.
  • Va atorgar subvencions als banys p??blics.
  • Va ordenar el trasllat del Comicis del F??rum a la Saepta Julia, al camp de Mart, i els Tribunals al F??rum Julium (entre el Palat?? i el Capitoli). En el F??rum va quedar-hi la "Borsa" i la reuni?? dels negociants.
  • Va projectar una nova C??ria, un P??rtic i un Teatre.
  • Va projectar tamb?? un Temple a Mart.

Per a la ciutat de Roma es va posar en vigor la Llei dels municipis d'It??lia, i ja no va ser m??s l'Estat, sin?? la primera de les ciutats de l'Estat.

[edita] Els oficis

En el temps de C??sar eren considerats oficis vils els seg??ents: cobradors, usurers, mercenaris, revenedors, artesans no artistes, despensers (Celarii), carnissers (lanii), cuiners (Coquii), mondonguers (Fartores), pescadors (piscatores), prove??dors d'aviram (aucupes), perfumistes, dansaires, propietaris de cases de jocs i petits comerciants.

En les hisendes es van fer habituals els jardins i els vivers de peixos, cargols i conills; els reservats per a c??rvols i senglars; les depend??ncies per a aus, criant-se fins i tot grues i paons; hi havia especialistes en l'engreix dels animals; els excrements dels animals eren un producte utilitzat. Tamb?? es criaven abelles. Es va introduir el cirerer. Tamb?? es cultivaven i venien flors (roses i violetes).

L'economia ramadera va continuar desenvolupant-se.

[edita] Els luxes

Els aspectes luxosos introdu??ts en aquest per??ode eren:

  • Les decoracions teatrals luxoses.
  • Els lloguers (els preus a Roma eren quatre vegades m??s alts que a d'altres ciutats).
  • Els centenars de palauets i granges de gran luxe (un ric havia de tenir almenys dues granges, una en els voltants de Roma, i un altra en Camp??nia; i un jard?? a la mateixa Roma).
  • Les tombes luxoses.
  • L'afici?? als gossos de ra??a i als cavalls de luxe.
  • Els mobles de fustes fines.
  • Vestits de porpra i de gasa transparent.
  • Joies i perles.
  • Plata per als estris de cuina.
  • Vasos d'or.
  • Lliteres (condu??des per diversos homes; un governador provincial era portat per vuit homes, es reclinava en coixins guarnits amb gasa i farcits de fulles de rosa, portava una corona al front i una altra al coll, i un fin??ssim coixinet ple de roses al nas).
  • Menjadors d'hivern i d'estiu en les granges; galeries de quadres. Actuacions de grups teatrals durant els ??pats, o b?? desfilades de senglars i daines domesticats.
  • Cuiners amb ajudants. Al rostit van substituir els peixos i mariscs. El vi s'importava de Lesbos, Qu??os i Sic??lia.
  • Menjars exquisits portats de tot l'Imperi. Despr??s del banquet es prenia un vomitiu.

El luxe i la compra de c??rrecs van arru??nar a moltes fam??lies. Els endeutaments van ser colossals.

[edita] La societat

Per diners alguns homes lliures es van vendre com esclaus; per diners tamb?? es compraven c??rregues, s'obtenien vots dels jurats o es compraven favors sexuals de dames solteres i casades; era freq??ent el perjuri i la falsificaci?? de t??tols. Es van popularitzar les visites de cortesia, l'enviament de missives amistoses per terra o per mar, fins i tot entre persones amb escassa relaci??.

La dona ja havia arribat a la lliure disposici?? de b??ns. Va sorgir la figura dels Procuradors de les dames, que administraven les fortunes d'aquestes i sovint rebien els seus favors.

L'homosexualisme mascul?? estava en auge. El matrimoni era poc respectat, i es van donar casos (com el de Marc Cat??) que un home es va divorciar de la seva dona per cedir-la a un amic que li l'havia sol??licitat, i quan l'amic va morir va tornar a casar-se amb la seva dona. El celibat i les unions est??rils eren freq??ents a les classes altes. Era un honor tenir pocs fills per conservar les grans fortunes.

[edita] La poblaci??

Per a les guarnicions i funcionaris de prov??ncies s'usava a milers d'italians. Les morts a les guerres civils o frontereres, o l'establiment fora d'It??lia, van buidar la pen??nsula Italiana. Molts mercaders, publicans i funcionaris restaven en un altre pa??s casi tota la seva vida. A It??lia quedaven els proletaris sense terra, lliberts, esclaus i els provincials arribats de tot l'Imperi. Els proletaris de la pen??nsula es van traslladar a Roma o a les prov??ncies, i els que emigraven a It??lia s'establien en uns pocs punts (Ostia, Puzoli, Brindisi i Roma). Algunes ciutats van quedar tan buides que no podien reunir els representants necessaris a les festes. A d'altres ciutats, les fam??lies que les habitaven conservaven la seva casa i resid??ncia, per?? vivien a Roma.

Per controlar tots aquests aspecte, C??sar va establir diverses mesures:

  • Va escur??ar la durada del servei militar.
  • Va prohibir a tots els ciutadans de l'orde senatorial viure fora d'It??lia menys per causes d'inter??s p??blic.
  • Es va prohibir als italians entre 20 i 40 anys que restessin m??s de tres anys fora de la Pen??nsula.
  • Va atorgar recompenses a qui tingu??s molts fills.
  • Com a jutge va tractar l'adulteri i el divorci amb rigor.
  • Va limitar les despeses sumptuaries en sepulcres.
  • Va limitar a certes condicions de temps, edat i rang, l'??s de vestits de porpra i les perles (tot aix?? va ser prohibit per als homes adults).
  • Va fixar un m??xim per despeses en banquets, i va prohibir certs plats.
  • Va encarregar al censor fer complir les tres ??ltimes normes esmentades, mitjan??ant inspeccions en mercats i cases particulars.

C??sar va disposar tamb?? reformes financeres:

  • Va prohibir guardar a casa, en or o plata, m??s de seixanta mil sestercis.
  • El 49 aC va perdonar als deutors els interessos endarrerits i els ja satisfets es van descomptar del capital.
  • El mateix any tamb?? va obligar al creditor a acceptar en pagament qualsevol b?? moble o immoble del deutor al tipus del seu valor real d'abans de la guerra civil.
  • Antigament un deutor que no pagava un deute passava a ser esclau del creditor. Despr??s una llei els va salvar de l'esclavitud lliurant tots els seus b??ns, per?? en la practica els deutors van seguir passant als creditors i sol s'executava contra els b??ns quan el deutor havia mort, desaparegut o ja era esclau. C??sar va establir el principi de la llibertat personal; l'execuci?? devia dirigir-se contra els b??ns, fossin aquests suficients o no, i la llibertat del deutor quedava salvaguardada, encara que dels seus futurs guanys havia de lliurar una part que li permet??s cobrir el seu deute per?? que li permet??s viure (es creu que dos ter??os dels seus ingressos com a m??xim). Probablement la norma es va estendre tamb?? a prov??ncies.
  • Va limitar els pr??stecs amb inter??s a una quantitat m??xima calculada sobre els b??ns del deutor (pel que sembla el m??xim era el 50% del valor dels b??ns). La seva infracci?? era un delicte d'usura perseguit per les Lleis. No ??s segur que la norma s'estengu??s a prov??ncies.
  • Va limitar a prov??ncies el tipus d'inter??s i l'inter??s total no podia excedir del capital primitiu.

[edita] L'agricultura i ramaderia

L'Imperator va reformar tamb?? l'agricultura i la ramaderia:

  • Va obligar als propietaris ramaders a contractar almenys a un ter?? d'homes lliures adults.
  • Les possessions de l'Estat cedides en usdefruit a les corporacions religioses, van ser recobrades, parcel??lades i repartides.
  • Les possessions de pastures en Ap??lia i Samnio es van conservar sota domini p??blic.
  • Als proletaris del seu ex??rcit els va lliurar parcel??les de terra en les regions d'It??lia despoblades, prohibint la venda de les parcel??les durant vint anys.

[edita] Les ciutats

Per a les ciutats C??sar va establir el seg??ent:

  • Depuraci?? dels Col??legis locals.
  • Restriccions a la centralitzaci??.
  • Facultat d'elegir magistrats.
  • Jurisdicci?? civil i criminal dins de certs limitis.
  • Restriccions a les associacions.

Quan C??sar va ser nomenat Imperator hi havia catorze prov??ncies: Hisp??nia Citerior, Hisp??nia Ulterior, G??l??lia Transalpina, G??l??lia Cisalpina - Il??l??ria, Maced??nia - Gr??cia, Sic??lia, Sardenya - C??rsega, ??sia, Bitinia - Ponto, Cil??cia - Xipre, S??ria, Creta, ??frica i Cirenaica. C??sar va agregar la G??l??lia Lugdunensis o Lionesa i la B??lgica, i va separar la Il??l??ria de la Cisalpina.

Tot provincial acusat tenia el deure de presentar-se personalment a Roma, si era requerit, per respondre all?? a l'acusaci??.

Els proc??nsols i pretors es barrejaven en els assumptes de just??cia i administraci?? de les ciutats, pronunciaven penes capitals, derogaven els actes dels Consells Locals, i en temps de guerra disposaven de les mil??cies locals al seu arbitri. Era especialment oner??s per a una ciutat l'obligaci?? d'allotjar a l'ex??rcit en els mesos d'hivern. En teoria les ciutats sotmeses estaven exemptes de servei militar per?? sovint s'usaven les mil??cies de les ciutats per a les guarnicions i se'ls requeria per cobrir els llocs de cavalleria. Oner??s era tamb?? el subministrament de blat a baix preu per a l'Annona, les requises en cas de guerra i moltes altres. Les exaccions personals del governador i dels seus amics eren tamb?? molt pesades i s'enriquien a costa d'abusos.

[edita] La corrupci??

Els magistrats provincials consideraven un honor robar molt; el petit lladre era menyspreat. El seu bot?? era repartit amb Advocats i Jurats i sortia lliure. Si algun era condemnat era honorable ser-ho per una acusaci?? molt gran i m??ltiple.

A m??s assolaven les prov??ncies els publicans i els mercaders italians, menys vigilats, i en mans dels quals es concentrava la major part de les terres i tot el comer?? i el capital.

Les terres pertanyien a fam??lies nobles i estaven dirigides per administradors; els propietaris les visitaven poques vegades; moltes d'aquestes propietats estaven carregades de deutes i encara que els seus propietaris eren els titulars nominals, estaven en mans dels creditors, que sovint acabaven apropiant-se d'elles. Si els propietaris aconseguien algun c??rrec oficial, usaven el seu poder per als seus fins privats.

Finalment les ciutats estaven assolades per la corrupci?? dels seus propis magistrats locals i per les seves querelles locals. A la Citerior les ciutats van patir un retroc??s de poblaci?? (quan no van quedar despoblades) encara que no va ser una de les prov??ncies m??s afectades.

Per posar remei a aquesta situaci?? C??sar va establir diverses normes:

  • Les prov??ncies van ser repartides entre els dos c??nsols sortints i els setze pretors sortints (8 d'ells nomenats pel propi C??sar) per?? designant l'Imperator les prov??ncies que cadascun havia d'ocupar. A costat d'ells va col??locar diversos c??rrecs auxiliars sota depend??ncia directa d'ell mateix, assumint els oficials militars (dels quals C??sar era comandament suprem) funcions de vigil??ncia.
  • Les penes de la llei contra les concusions dels governadors provincials van ser augmentades i s'aplicarien amb rigor. C??sar mateix va assumir el judici en alguns casos i va ser inexorable.
  • Es van tornar a abaixar els impostos extraordinaris p??blics a la seva justa mesura, i els ordinaris tamb?? van ser rebaixats. Per evitar les c??rregues de l'allotjament es va iniciar la construcci?? de campaments permanents, desenvolupats despr??s amb m??s amplitud.

El terreny p??blic a prov??ncies (Ager publicus) era immens. Tot terreny no concedit per disposici?? expressa a ciutats o particulars era considerat terreny p??blic i els seus posse??dors locals sol tenien el t??tol d'ocupants hereditaris tolerats i com precaris. C??sar va mantenir aquestes normes.


[edita] Els nous territoris i el dret civil

Divisi?? administrativa de la pen??nsula ib??rica a l'??poca de Juli C??sar.
Divisi?? administrativa de la pen??nsula ib??rica a l'??poca de Juli C??sar.

La G??l??lia Cisalpina va obtenir el dret de ciutadania, que molts ciutadans posse??en ja a t??tol individual, mentre les ciutats gaudien del dret llat??. La colonitzaci?? es va dirigir a la Narbonense, on a la col??nia Narvo Martius (Narbona) es van unir Beterra (Beziers), Arelate (Arles), Arausio (Orange), F??rum Julii (Frejus), Ruscino (La Torre del Rossell??) i Nemasus (Nimes), rebent la resta de ciutats de la prov??ncia el dret llat??.

A Hisp??nia es va colonitzar Emp??ries, al costat de l'antiga capital grega; Gades va rebre el dret de municipi itali??; cap al 45 aC es va concedir el dret de ciutadania a algunes ciutats i probablement el dret llat?? a altres.

Totes la poblacions que gaudien del dret de ciutadania i les col??nies romanes es trobaven en igualtat de condicions que les ciutats d'It??lia, i, de la mateixa manera que aquestes, administraven els seus assumptes, tenint drets jurisdiccionals (si ben limitats, ja que els processos m??s greus fora de l'??mbit local, depenien del magistrat rom??, i en els casos ordinaris del governador provincial). Les ciutats de dret llat?? tenien administraci?? pr??pia i un dret il??limitat de jurisdicci??. El propretor o proc??nsol sols intervenien en virtut del seu poder de registre (que era arbitrari).

Les just??cia administrada per proc??nsols o propretors era militar en el primer cas i civil en el segon, per?? si la prov??ncia no era fronterera, el procediment militar sols ho era de nom, ja que era id??ntic al procediment civil.

El dret civil rom?? es va estendre a les prov??ncies. Basat en les Dotze Taules s'havia adaptat amb els temps i ara era un dret no escrit (consuetudinari) i aquest dret "com??" (subsidiari davant els Estatuts d'??mbit provincial o local) es va estendre a tots els casos jutjats fora del petit ??mbit local. Aix?? s'aplicava entre romans, entre un rom?? i un no rom??, i entre no romans amb diferent dret.

El dret consuetudinari rom?? es va estendre com dret com?? subsidiari per tot l'Imperi. C??sar va voler compilar aquest dret com?? per evitar les diverses interpretacions i canvis que li donaven els pretors en virtut de la Llei Cornelia del 67 aC, per?? aquesta compilaci?? no va arribar a fer-se fins a segles despr??s.

[edita] El cens

El cens de poblaci??, fortuna i propietats sols es feia fins aleshores a Roma. C??sar va determinar que havia de fer-se a tot It??lia, sota la direcci?? de les autoritats locals; en les llistes s'indicaria el nom de cada ciutad??, el del seu pare o del seu patr?? manumissor, la seva tribu (circumscripci??), la seva edat i els seus b??ns, havent de remetre's al funcionari del Tresor rom?? que en una ??poca determinada faria l'estat general dels ciutadans i la riquesa. C??sar volia estendre aquesta mesura a les prov??ncies per?? no es va efectuar fins a m??s tard.

[edita] La moneda

Denari de Juli C??sar.
Denari de Juli C??sar.

L'Imperator va establir el marc legal dels metalls admesos a la circulaci??, segons una relaci?? determinada: l'or, avaluat i rebut al pes; i la plata, apreciada segons el seu any.

L'or probablement tenia curs for????s en tot l'Imperi i C??sar en tot cas va imposar aquest curs. El denari circulava en diverses prov??ncies, entre elles la Citerior. Va fer encunyar una nova moneda d'or de valor igual a cent sestercis de plata. On la moneda de plata ja circulava es va establir el seu curs legal i predominant . Les monedes de coure i bronze van ser tolerades en diverses prov??ncies d'Occident. Les monedes locals van anar desapareixent.

[edita] El calendari

A l'any 46 aC va entrar en vigor la reforma del calendari. Aquest any va ser anomenat "Any de la Confusi??" perqu?? es va allargar de manera que van quedar reparats els errors existents, i per fer que el primer any de l'"Era Juliana" comenc??s l'1 de gener del 709 de la fundaci?? de Roma. Aix?? doncs l'any 708 de Roma (46 aC) va tenir 90 dies de m??s, intercalant-se un mes de 23 dies entre el 23 i el 24 de febrer, i dos mesos a finals de Novembre, un de 29 dies i un altre de 31 dies, i finalment es van afegir altres 7 dies. A partir de l'any 709 de Roma (45 aC) s'afegia un dia cada quatre anys, entre el 23 i el 24 de Febrer. El principi d'any, que abans era l'1 de mar??, comen??aria definitivament sempre l'1 de gener.

[edita] El final

Malgrat tot, v??ries fam??lies senatorials sentien que C??sar amena??ava les seves posicions. L'honor i el poder de C??sar els feia t??mer que aquest volgu??s ser rex (rei), un t??tol que, com a republicans, odiaven. L'any 44 aC, un grup de senadors, entre ells Gai Cassi, Bucili?? i Marc Juni Brutus, van conspirar per assassinar-lo. El 15 de mar?? del 44 aC, quan C??sar va entrar al Senat, el grup el va assassinar.

[edita] Literatura

A part de ser un destacat pol??tic i militar tamb?? va ser un gran historiogr??fic.

La seva obra consta dels llibres: "De analogia", on defensava la puresa ling????istica i "De bello gallico" (la guerra de les G??l??lies), obra de set llibres on mostrava com havia estat aquesta guerra. Tamb?? va escriure un poema "Iter", dos llibres anomenats "Anticones" i diversos comentaris de la guerra civil, "De bello civili". Les seves obres en prosa s??n fetes en tercera persona i amb gran claredat i eleg??ncia, amb el dramatisme adequat en cada situaci??, tot i que alguna vegada deixa entreveure les intencions de justificar la seva manera d'actuar. Es troben m??ltiples exemples d'ablatiu absolut en la seva obra.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Juli C??sar