Creades
però tot i així, el crear pàgines encara no s'ha revel·lat com la meva afecció principal :)
Drecera: usuari:Robertcat
Entre la bellesa conceptual de la tradició de Sant Jordi i aquella brutor d’aglomeracions i paradetes és veritat que hi ha molta distància. Però alguna cosa preval, alguna idea, un aire. De la festota dels espanyols, en canvi, res no pot salvar-se’n. No hi ha hagut degradació perquè ja tot era Tercer Món d’entrada. L’olor de fregit, la sorra. I una gent horrorosa. Horrorosa d’horror. Horror estètic, alfabètic, horror poètic, horror material, horror total. Ahir em va tocar d’anar-hi perquè la meva fillola adoptiva hi viu a la vora i volia anar a les atraccions. Accepto que Sant Jordi ha anat degradant-se, que escarneixen la literatura els llibres que més es venen aquell dia, i que per molt que es pretenguin disfressar de tradició i cultura, totes aquelles paradetes embolicades amb senyeres són barraquisme. Ho accepto. Però encara diu alguna cosa de nosaltres que celebrem les llegendes amb roses i llibres, potser amb massa multituds però sempre dins d’un ordre. La sentència de la Feria és en canvi inapel·lable. Ho diu tot, d’Espanya. N’és la perfecta metàfora. Hi ha un fregit de fons que sempre és Espanya, per molt que les estructures de l’Estat s’hagin modernitzat. Hi ha un fregit de fons i una caspera sense els quals Espanya no es pot entendre. Una horterada eterna, un mal gust consolidat a força d’anys i atrocitats. Espanya és una gitana amb vestit de farbalans que ven encenedors i alls. Vine a la Feria i veuràs. Per cert: no sé si és una atracció més, i ens ho fan només als catalans perquè recordem què és la solidaritat, però ja quan abandonàvem l’espant vaig adonar-me que m’havien robat la cartera. La documentació i 1.000 euros. Tarda d’ahir a la Feria d’Abril. Experiència completa d’Espanya. -Salvador Sostres
