Josip Broz Tito

De Viquip??dia

URSS, segell postal, Josip Broz Tito, 1982 (Michel ??? 5151, Scott ??? 5019)

Josip Broz, "Tito" (Kumrovec, Cro??cia, 7 de maig de 1892 - Ljubljana, Eslov??nia, 4 de maig de 1980), conegut pel seu t??tol militar Mariscal Tito, va ser un l??der de Iugosl??via des del final de la Segona Guerra Mundial fins a la seva mort.

Era fill de pare croat i mare eslovena. Despr??s de l'escola prim??ria va comen??ar a treballar com a pages, despr??s en un restaurant i als 15 anys va entrar a treballar en un taller mec??nic a Sisak, on va aprendre l'ofici de serraller. Va viatjar a Viena l???any 1911, i va ingressar l'any 1913 a l'ex??rcit austr??ac, del que en va ser suboficial durant la Primera Guerra Mundial. Fet presoner pels russos, va ser alliberat quan va esclatar la Revoluci?? Russa (1917), tornant de nou a Cro??cia el 1918 i prenent part en la fundaci?? del Partit Comunista Croata i destacant-se en l'organitzaci?? sindical. Va romandre a la pres?? des de l'any 1928 fins l'any 1933. Posteriorment, quan es trobava a Par??s, es va enrolar a les Brigades Internacionals que van lluitar al costat de la Segona Rep??blica Espanyola a la Guerra Civil. L???any 1937 va ser nomenat secretari general del Partit Comunista de Iugosl??via.

[edita] Segona Guerra Mundial

Despr??s de que Iugosl??via fos enva??da per les forces de l'Eix l'abril del 1941, els comunistes van ser un dels primers i m??s radicals sectors socials a organitzar un moviment de resist??ncia armada. El 10 d'abril, el politbur?? del Partit Comunista de Iugosl??via es va reunir a Zagreb decidint comen??ar la resist??ncia i nomenant a Tito com a Cap del Comit?? Militar. El 22 de juny del mateix any, un grup de 49 homes van atacar un tren de reserva alemany a prop de Sisak; aix?? comencent els primers al??aments anti feixistes a l'Europa ocupada. El 4 de juliol, Tito va organitzar la resist??ncia armada contra l'ocupaci?? alemanya com a comandant suprem del Ex??rcit Popular d'Alliberament i Separaci?? Partisana de Iugosl??via amb suport de l'eslov?? Edvard Kardelj i el montenegr?? Milovan Djilas. Els partisans van ser protagonistes d'una gran campanya d'escamots que van permetre alliberar algunes parts del territori.

En els territoris alliberats, els partisans van organitzar comit??s populars que actuaven com a governs civils. Tito es convert?? en el l??der m??s important del Consell Anti-Feixista d'Alliberament Nacional de Iugosl??via (AVNOJ), el qual va ser convocat a Biha?? el 26 de novembre, 1942 i a Jajce el 29 de novembre de l'any seg??ent. En aquestes 2 reunions es van establir les bases de la organitzaci?? posterior a la guerra dintre del pa??s, concebent-lo com una federaci??, i nomenant a Tito com a Mariscal de Iugosl??via. El 4 de desembre de 1943, mentre la majoria del pa??s estava encara ocupat per les tropes alemanyes, Tito va proclamar un Govern democr??tic provisional. Com a l??der de la resist??ncia, va ser el principal objectiu de les forces alemanyes que ocupaven Iugosl??via. Els alemanys van estar molt prop de capturar i matar a Tito almenys en 3 ocasions: al 1943 a l'ofensiva Fall Weiss i en l'operaci?? subseg??ent, l'ofensiva Schwarz, en la qual va ser ferit (9 de juny). El 25 de maig de 1944 Tito tamb?? aconsegueix evadir als alemanys despr??s de la Operaci?? Rosselprung fora de la seva caserna general en Drvar.

Durant els primers episodis de la Segona Guerra Mundial, les activitats partisanes no van comptar amb el suport dels Aliats occidentals. Aquests, en un primer moment, van preferir donar suport a les forces Txetniks (lleials a la monarquia iugoslava a l'exili) dirigides per Draza Mihailovic, perque eren contr??ries al comunisme. No obstant aix??, despr??s de les confer??ncies de Teheran i Yalta l???any 1943, els partisans van rebre directament el suport dels Aliats mitjan??ant bombardejos combinats amb les accions armades terrestres partisanes. El brigadier Fitzroy MacLean va jugar un paper significatiu en les missions d'enlla??.

A causa de les bones relacions amb Stalin, Tito amb freq????ncia va tenir conflictes amb els oficials nord-americans i brit??nics. El 5 d'abril de 1945 Tito va signar un acord amb la Uni?? Sovi??tica permetent l'entrada temporal de tropes sovi??tiques en el territori iugoslau. Ajudat per l???Ex??rcit Roig, els partisans van guanyar la guerra l???any 1945. No obstant aix??, la "Guerra per l'alliberament de Iugosl??via" ??s considerada l'??nica vict??ria de la Segona Guerra Mundial assolida per forces d'escamots locals, encara que amb una m??nima ajuda externa.

Totes les forces estrangeres van ser expulsades de territori iugoslau despr??s d'haver finalitzat el per??ode d'hostilitat a Europa. Les restants forces feixistes dels ??staixas croats, dels Domobrani eslovens i de les tropes reialistes dels Tx??tniks serbis van ser subjectes de judicis amb l'aplicaci?? posterior de la pena de mort.

[edita] Postguerra

A mitjans de l'any 1945 els alemanys van ser derrotats i el pa??s va quedar reunificat sota el control del govern de Tito, el qual va establir un r??gim socialista. Tito es va desmarcant progressivament de la l??nia oficial stalinista, incrementant la democr??cia entre els treballadors i l'autogesti?? prolet??ria. Finalment les relacions entre Tito i Stalin es van trencar i el Partit Comunista Iugoslau va ser expulsat del Kominform (1948). L'any 1953, Tito assoleix, mitjan??ant una nova Constituci??, la creaci?? de la Rep??blica Federal Socialista de Iugosl??via integrada per S??rbia, Eslov??nia, B??snia i Hercegovina, Cro??cia, Maced??nia i Montenegro. A la d??cada de 1960 Tito es va unir als l??ders de pa??sos africans i asi??tics per a promoure el concepte de no-alineament. Tito i el president de Romania Nicolae Ceau??escu van ser els dos ??nics liders comunistes que van rebutjar les invasions d'Hongria (1956), Txecoslov??quia (1968) i Afganistan (1979) per part dels sovi??tics.

Durant el temps que va estar al capdavant de la Rep??blica Federal Socialista de Iugosl??via, va defensar reformes del sistema econ??mic orientades a aconseguir un socialisme de mercat.

Tito va morir el 4 de maig de 1980 a Ljubljana, capital d'Eslov??nia, despr??s d'una perllongada malaltia. Va ser enterrat a Belgrad, actual capital de S??rbia i per aquell temps capital federal de Iugosl??via. La figura de Tito encara t?? un gran prestigi entre certs sectors de les societats que fins l???any 1991 formaven part d???un mateix estat, ja que molts ex-iugoslaus valoren les seves pol??tiques a favor de la pau i la uni?? entre els pobles de Iugosl??via.

[edita] Despr??s de la mort de Tito

Celebraci?? del 40 aniversari de la formaci?? de Iugosl??via a l???any 1968

En el moment de la seva mort, es comen??a a especular si els seus successors podrien continuar mantenint una Iugosl??via unida. Les divisions ??tniques es van avivar, i alguns problemes de fons tancats en fals amb la finalitzaci?? de la Segona Guerra Mundial van tornar a sorgir. Els conflictes anaven creixent per esclatar en la desintegraci?? de la federaci?? i en una s??rie de sagnants guerres durant la d??cada dels anys noranta.

Tito va ser enterrat en un mausoleu ubicat a Belgrad, anomenat Kuca cveca ( La casa de les Flors). Actualment nombroses persones visiten el lloc com si fos el lloc on estan recollides les ess??ncies dels "millors temps", encara que no mant?? cap gu??rdia d'honor. Els regals que va rebre al llarg del seu mandat estan dipositats al Museu de la Hist??ria de Iugosl??via (que reb?? altres noms: "Museu 25 de Maig" i "Museu de la Revoluci??") que es troba a Belgrad. El valor de la col??lecci?? ??s incalculable, incloent moltes obres famoses amb pintures originals com Els Capricis de Francisco de Goya. Durant la seva vida i especialment en el primer any despr??s de la seva mort, molts llocs van ser nomenats en el seu honor (per exemple Titograd, actualment Podgorica, capital de Montenegro, o Titovska Mitrovica, actualment Kosovska Mitrovica).

Tito va deixar una gran marca en el desenvolupament mundial del segle XX. La seva figura, com totes les grans figures, presenta nombrosos clarobscurs. Va ser un lluitador en la recerca d'un aut??ntic model socialista i igualitari, a m??s d'un gran diplom??tic i militar, assolint aix?? transcendir en la hist??ria del seu poble. D'altra banda, va ser un capdavanter amant dels plaers (amb una llarga llista d'amants) i que va provocar el culte a la seva personalitat en la societat iugoslava.