Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Jos?? Batlle y Ord????ez - Viquip??dia

Jos?? Batlle y Ord????ez

De Viquip??dia

Jos?? Batlle y Ord????ez

19?? President de l'Uruguai
Al c??rrec
1 de mar?? de 1903 ??? 1 de mar?? de 1907
Precedit per Juan Lindolfo Cuestas
Succe??t per Claudio Williman
21?? President de l'Uruguai
Al c??rrec
1 de mar?? de 1911 ??? 1 de mar?? de 1915
Precedit per Claudio Williman
Succe??t per Feliciano Viera
Naixement 21 de maig de 1856
Montevideo (Uruguai)
Defunci?? 20 d'octubre de 1929
Montevideo (Uruguai)
Partit pol??tic Partit Colorado
Professi?? Pol??tic i periodista

Jos?? Pablo Torcuato Batlle y Ord????ez (Montevideo, 21 de maig de 1856 - ??bidem, 20 d'octubre de 1929), va ser un pol??tic i periodista uruguai??. President de la Rep??blica per dos per??odes: 1903 - 1907 i 1911 - 1915.

Fill del tamb?? president Lorenzo Batlle (1868 - 1872) i d'Amalia Ord????ez, i besn??t d'immigrants catalans ori??nds de Sitges, pertanyia a un sector minoritari del Partit Colorado, i va ser proposat a la presid??ncia com una figura de mediaci??. Cap a 1880, va realitzar un viatge a Europa, on va realitzar estudis i va ampliar coneixements a Espanya i Fran??a. Aquesta experi??ncia li va permetre entrar en contacte amb les idees pol??tiques del moment, una cosa que aprofitaria per al seu futur mandat presidencial. Poc despr??s de la seva tornada a l'Uruguai, va fundar el diari El D??a, des d'on es dedicava a criticar a certs sectors del govern que ell mateix cridava "d??spotes". Aquesta actitud revolucion??ria contra el govern militarista del general M??ximo Santos li va ocasionar, tanmateix, algunes detencions a la pres??, a causa de l'alt contingut filos??fic i provocatiu de molts dels seus discursos[1].

Seu poca voluntat per negociar amb el Partit Nacional va desencadenar la guerra civil de 1904. Amb la seva vict??ria militar sobre el cabdill nacionalista Aparicio Saravia, va finalitzar el cicle de guerres civils que van caracteritzar l'Uruguai del Segle XIX i es va constituir com el l??der indiscutible del seu partit.

Va dur a terme reformes econ??miques i socials que van permetre a l'Uruguai transformar-se en el pa??s m??s estable pol??ticament i econ??micament d'Am??rica Llatina. Va impulsar la constituci?? de 1917, la principal caracter??stica de la qual era la de tenir un Poder Executiu bic??fal, format per la Presid??ncia de la Rep??blica i el Consell Nacional d'Administraci??.

Si b?? va ser president nom??s durant vuit anys, s'ho considera la figura m??s influent en la pol??tica del seu pa??s des de seu primer presid??ncia fins a la seva mort, per??ode que inclou m??s de 25 anys. Els historiadors uruguaians solen referir-se a aquesta ??poca com l'Era Batllista. Encara avui poden trobar-se sectors del Partit Colorado i fins i tot dins del Front Ampli (en castell??, "Frente Amplio") que es defineixen com seguidors de Jos?? Batlle y Ord????ez.[2]

Taula de continguts

[edita] Principals realitzacions del seu govern

[edita] Primera presid??ncia

Jos?? Batlle y Ord????ez cap 1900.
Jos?? Batlle y Ord????ez cap 1900.

La major part de l'esfor?? del primer mandat de Jos?? Batlle y Ord????ez es va destinar en assumptes pol??tics que van incloure els aixecaments de 1903 i 1904, protagonitzats per Aparicio Saravia i el Partit Nacional. D'aquesta manera es va poder consolidar definitivament l'autoritat del poder central en tota la Rep??blica. Poc, va ser el temps que va quedar per a la realitzaci?? de l'obra econ??mica i social.

En l'??mbit econ??mic es destaca la prestaci?? de 3 milions de pesos uruguaians, amb destinaci?? a la construcci?? i millora de camins de la campanya. Es va intentar afavorir l'aparici?? de la ind??stria nacional i disminuir la depend??ncia de l'exterior per la importaci?? de sucres a trav??s d'una llei en la qual s'atorgaven diverses primes anuals i llavors seleccionades. Es van ampliar, tamb?? les obres de l'Usina de Luz El??ctrica.

Al sector financer, hi va haver el desig per part de l'Executiu d'aconseguir una gradual independ??ncia del finan??ament angl??s. Al sector educatiu, el 1903 es va crear la Facultat de Comer?? (futura Facultat de Ci??ncies Econ??miques) i el mar?? de 1907 la Facultat de Veterin??ria i Agronomia. Es tractava de tecnificar el comer?? i l'activitat agropecu??ria, desviant els fills de terratinents dels tradicionals estudis d'advocat i metge. Es va projectar la instal??laci?? de deu liceus departamentals, procurant atorgar en l'interior de la Rep??blica elements de cultura superior a la de l'ensenyament primari.

Al sector pol??tic, la tasca va ser absorbida pels aixecaments armats produ??ts per la pol??tica exclusivista de partit desenvolupada per Batlle i la negativa del Partit Nacional a continuar acceptant la seva cont??nua marginaci?? del govern.

Firmada el 1904 la Pau d'Acegu??, les conseq????ncies de la revolta van ser: A) La consolidaci?? de la unitat de l'Estat. El triomf del Govern central va implicar l'acabament de la pol??tica de coparticipaci?? en els governs departamentals. B) Govern excloent de partit i C) La Reforma Electoral.

Amb l'assumpci?? de Claudio Williman es va continuar amb un govern batllista.

[edita] Segona presid??ncia

Fotografia de la seva segona presid??ncia. D'esquerra a dreta (de p??): Feliciano Viera, Pedro Manini R??os, Mateo Magari??os Solsona, Antonio M. Rodr??guez, Felix Laborde, Jos?? Serrato i Domingo Arena, (asseguts) Claudio Williman, Diego Pons i Jos?? Batlle y Ordo??ez.
Fotografia de la seva segona presid??ncia. D'esquerra a dreta (de p??): Feliciano Viera, Pedro Manini R??os, Mateo Magari??os Solsona, Antonio M. Rodr??guez, Felix Laborde, Jos?? Serrato i Domingo Arena, (asseguts) Claudio Williman, Diego Pons i Jos?? Batlle y Ordo??ez.

Durant la segona presid??ncia de Batlle y Ord????ez hi va haver importants aportaments als drets laborals dels treballadors. Es prohibia el treball de menors de 13 anys, es restringia la jornada als menors de 19, la dona disposaria de 40 dies de descans en el per??ode d'embar??s, el descans obligatori era d'un dia cada set i un m??xim de 48 hores setmanals de treball. Es va establir la jornada de treball en 8 hores. Tamb?? es va crear una llei de pagament d'indemnitzacions per accidents de treball. Es va establir la indemnitzaci?? per acomiadament que depenia de la quantitat d'anys treballats.

Es va aprovar una pensi?? a la vellesa que podien utilitzar totes les persones majors de 65 anys i de qualsevol edat en cas d'invalidesa absoluta, que es trob??s en la indig??ncia.

Referent a l'activitat econ??mica de l'Estat (estatitzaci?? i nacionalitzaci??), el principi ideol??gic era que els serveis p??blics essencials havien d'estar a les mans de l'Estat, ja que aquest era l'organisme representatiu de la societat, ??s a dir, de totes les classes socials, i estava per sobre de les seves disputes. L'Estat havia d'intervenir on el capital privat fos indec??s o tem??s perdre diners, perqu?? no estava guiat per l'afany de lucre sin?? de servei p??blic; l'Estat havia de substituir les empreses estrangeres que s'emportaven el guany fora de fronteres debilitant aix?? el pa??s.

Va ser aix?? que es va produir l'estatitzaci?? del Banc de la Rep??blica Oriental de l'Uruguai, 1911 i 1913, la del Banc Hipotecari de l'Uruguai, el 1912, i la de les assegurances, que van passar de mans privades a mans estatals amb la creaci?? en 1911 del Banc d'Assegurances de l'Estat. Es va crear el 1915 l'Administraci?? de Ferrocarrils de l'Estat[3].

Es va crear la llei de divorci, on s'inclo??a la sola voluntat de la dona. Aix?? mateix, es va produir la secularitzaci?? d'actes p??blics i la conseq??ent separaci?? d'Esgl??sia i Estat, donant-li al pa??s les dimensions governamentals actuals.

[edita] Refer??ncies

[edita] Bibliografia

  • Milton I. Vanger: The Model Country: Jos?? Batlle y Ord????ez of Uruguay, 1907-1915., Editorial: University Press of New England, o. O. 1980, ISBN 0874511844

[edita] Enlla??os externs