Jordània
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema nacional: الله، الوطن، الملك (Allah, al-watan, al-malik) (Déu, Pàtria, Rei) الأردن أولاً (Al Urdun Awwalan) (Jordània el primer) |
|||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Àrab | ||||
| Capital | Amman 31º 57' N, 35º 56' E |
||||
| Ciutat més gran | Amman | ||||
| Govern
Rei
Primer Ministre |
Monarquia constitucional Abdallah II Nader al-Dahabi |
||||
| Superfície - Total - Aigua (%) |
92.300 km² (111è) 0,01% |
||||
| Població - Estimació 2005 - Cens 2003 - Densitat |
5.729.732 (104è) 5.460.000 62 hab/km² (106è) |
||||
| Moneda | Dinar jordà (JOD) |
||||
| Fus horari - Estiu (DST) |
(UTC+2) (UTC+3) |
||||
| Independència de la Societat de Nacions |
25 de maig del 1946 |
||||
| Himne nacional | As-salam al-malaki al-urdoni | ||||
| Domini internet | .jo | ||||
| Codi telefònic | +962 |
||||
| Gentilici | Jordà, jordana | ||||
Jordània (en àrab اردن /urdun/), es un país de l'Àsia situat a l'Orient Mitjà. Té fronteres amb l'Iraq, l'Aràbia Saudita, Israel i Síria. Comparteix amb Israel les costes de la Mar Morta i amb l'Aràbia Saudita i l'Egipte el golf d'Aqaba.
[edita] Història
A la fi de l'Imperi Otomà, part dels dominis britànics de Palestina van rebre el nom de Transjordània, per estar més enllà del riu Jordà. El 1946 aquestes terres van passar a ser oficialment Jordània, sota la monarquia d'Abdulah I, proposat pels anglesos. Després de disputes fronteres amb Egipte i Israel, va acabar fixant el seu territori amb els límits actuals. La seva població ha augmentat dràsticament pels refugiats palestins.
[edita] Sistema de govern
Jordània és una monarquia constitucional dotada d'una Assamblea Nacional bicameral. El Rei i el Consell de Ministres representan el poder executiu, tot i que és el Rei qui sanciona les lleis. Tot i això, el seu poder de veto pot ser anul·lat per una majoria de 2/3 del Parlament.
El Rei nomena i destitueix als jutges mitjançant decret, aprova esmenes a la Constitució, declara la guerra i comanda les forçes armades. Les decisions del gabinet de ministres, les sentències judicials i l'emissió de moneda són realizats sota el seu nom. El Consell de Ministres és presidit pel Primer Ministre, i el Rei està obligat a destituïr a un membre específic del gabinet ministerial si el Primer Ministre ho sol·licita.
El Consell de Ministres respon a la Cambra dels Diputats en matèria de política general, i el gabinet ha de renunciar si l'organisme legislatiu mencionat li denega la confiança, amb un vot contrari de 2/3 de la cambra.
Les 12 governacions de Jordània són administrades pels seus respectius governadors, nomenats pel Rei.
A la Constitució es preveuen tres tipus de Corts: Civil, Religiosa i Especial.
A banda de les Forçes Armades, el Rei controla el Departament General d'Intel·ligència, què és l'agència d'intel·ligència jordana.
[edita] Subdivisió administrativa
Jordània està dividida en dotze districtes (muhafazah), amb un governador escollit pel rei a cadascun d'ells. Són les úniques autoritats per a tots els departaments de govern i per als projectes de desenvolupament a les seves àrees respectives.
|
|
|
Aquests districtes estan alhora dividits en unes cinquanta-dues nahia (unitats administratives).
|
|
 |
|---|---|
 Afganistan |  Aràbia Saudita |  Armènia2 |  Azerbaidjan1 | .svg/20px-Flag_of_Bahrain_(bordered).svg.png){kind=small} Bahrain |  Bangla Desh |  Bhutan |  Brunei |  Cambodja |  Corea del Nord | .svg/20px-Flag_of_South_Korea_(bordered).svg.png){kind=small} Corea del Sud |  Emirats Àrabs Units |  Filipines | .svg/20px-Flag_of_Georgia_(bordered).svg.png){kind=small} Geòrgia1 |  Iemen |  Índia | .svg/20px-Flag_of_Indonesia_(bordered).svg.png){kind=small} Indonèsia |  Iran |  Iraq |  Israel | .svg/20px-Flag_of_Japan_(bordered).svg.png){kind=small} Japó |  Jordània |  Kazakhstan1 |  Kirguizistan |  Kuwait |  Laos |  Líban |  Malàisia |  Maldives |  Mongòlia |  Myanmar |  Nepal |  Oman | .svg/20px-Flag_of_Pakistan_(bordered).svg.png){kind=small} Pakistan | .svg/20px-Flag_of_Qatar_(bordered).svg.png){kind=small} Qatar | .svg/20px-Flag_of_Russia_(bordered).svg.png){kind=small} Rússia1 | .svg/20px-Flag_of_Singapore_(bordered).svg.png){kind=small} Singapur |  Síria |  Sri Lanka |  Tadjikistan |  Tailàndia |  Taiwan |  Timor Oriental |  Turkmenistan |  Turquia1 |  Uzbekistan |  Vietnam |  Xina | .svg/20px-Flag_of_Cyprus_(bordered).svg.png){kind=small} Xipre2 |
|
Dependències:  Palestina |  Tibet |
|
| 1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. | |
| Lliga Àrab |  |
|---|---|
 Algèria | Aràbia Saudita | Bahrain |  Comores |  Djibouti |  Egipte | Emirats Àrabs Units | Iemen | Iraq | Jordània | Kuwait | Líban |  Líbia |  Marroc |  Mauritània | Oman | Palestina | Qatar | Síria |  Somàlia |  Sudan |  Tunísia |
|
| Organització de la Conferència Islàmica |  |
|---|---|
Afganistan |  Albània | Aràbia Saudita | Algèria | Azerbaijan | Bahrein | Bangla Desh |  Benín | Brunei |  Burkina Faso |  Camerun | Comores |  Costa d'Ivori | Djibouti | Egipte | Emirats Àrabs Units |  Gabon |  Gàmbia |  Guinea |  Guinea Bissau |  Guyana | Iemen | Indonèsia | Iraq | Iran | Jordània | Kazakhstan | Kirguizistan | Kuwait | Líban | Líbia | Malàisia |  Malawi | Maldives |  Mali | Marroc |  Moçambic |  Níger |  Nigèria | Oman | Pakistan | Palestina | Qatar |  Senegal |  Sierra Leona | Síria | Somàlia | Sudan |  Surinam | Tadjikistan |  Togo | Tunísia | Turkmenistan | Turquia |  Txad |  Uganda | Uzbekistan | |
|
 |
Aquest article sobre Àsia és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant-ne la qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
