John Fitzgerald Kennedy

De Viquip??dia

23?? Senador per Massachusetts
John Fitzgerald Kennedy

35?? President dels Estats Units
Mandat 20 de gener de 1961 ??? 22 de novembre de 1963
Vice President(s)	Lyndon B. Johnson
Precedit per	Dwight David Eisenhower
Succe??t per	Lyndon B. Johnson
Mandat 3 de gener de 1953 ??? 22 de desembre de 1960
Precedit per	Henry Cabot Lodge, Jr.
Succe??t per	Benjamin A. Smith II

Naixement	29 de maig de 1917 Brookline (Massachusetts, Estats Units)
Mort	22 de novembre de 1963 Dallas (Texas, Estats Units)
Partit pol??tic	Dem??crata
Parella	Jacqueline Kennedy
Professi??	Pol??tic
Signatura

John Fitzgerald Kennedy (29 de maig, 1917 - 22 de novembre, 1963) tamb?? conegut com a John F. Kennedy, JFK o Jack Kennedy, va ser el 35??. president dels Estats Units. Va ser president de 1961 fins al seu assassinat el 1963. Kennedy va representar l'estat de Massachusetts entre 1947 i 1960 com a membre de la Cambra dels Representants i del Senat. Va ser elegit com a president el 1961 en una de les eleccions m??s competides de la hist??ria nord-americana. Fins a l'actualitat, ??s l'??nic cat??lic a ser elegit president dels Estats Units.

Alguns esdeveniments importants durant la seva presid??ncia s??n la Invasi?? de Bah??a de Cochinos, la Crisi dels m??ssils de Cuba, la construcci?? del mur de Berl??n, la carrera espacial, els primers anys de la Guerra del Vietnam i del moviment de Drets Humans Americ??.

John F. Kennedy va ser assassinat el 22 de novembre, 1963. La Comissi?? Warren va concloure que Lee Harvey Oswald va actuar de manera independent en matar el president, per?? el Comit?? Selecte d'Assassinats de la Cambra de Representants va suggerir la possibilitat de la participaci?? de m??s d'un franctirador. L'assassinat de Kennedy ??s considerat com un moment decisiu hist??ric a causa de l'impacte dram??tic que va tenir sobre la naci?? i la hist??ria pol??tica durant les seg??ents d??cades.

La seva fam??lia era d'origen irland??s. El seu pare, el doctor Joseph Kennedy, era ambaixador dels Estats Units al Regne Unit just abans de la Segona Guerra Mundial i posse??a una de les majors fortunes del pa??s. John F. Kennedy es va convertir en un heroi de guerra; a bord del patruller PT109 va ser atacat per un patruller japon??s. Va romandre durant 30 hores a la mar, a fi de mantenir amb vida a alguns dels seus companys greument ferits.

D'aquesta manera va agreujar una lesi?? d'esquena que havia sofert jugant al futbol americ??, i que el causaria mol??sties durant tota la seva vida. El seu germ?? major Joseph Patrick Jr., conegut familiarment com "Joe" va morir en combat durant la guerra, pel que John va haver de prendre les responsabilitats pr??pies de l'ambici?? pol??tica que el seu pare tenia per a la fam??lia. En una ocasi?? quan era llavors candidat presidencial, John va dir a un periodista que l'entrevistava: "Precisament estic aqu?? en la pol??tica perqu?? Joe va morir. Si dem?? a mi em succe??x alguna cosa, el meu germ?? Bobby (Robert F. Kennedy) pugnar?? pel meu seient des del Senat. Si Bobby mor, llavors Teddy (Edward M. Kennedy) el reempla??ar??". Ir??nicament les seves paraules es van convertir en una inesperada profecia.

Taula de continguts

1 Vida pol??tica
- 1.1 Gabinet
2 Vida personal
3 L'enigma i les certeses del seu assassinat
4 Bibliografia
5 Pel??l??cules sobre JFK
6 Vegeu tamb??
7 Enlla??os externs

[edita] Vida pol??tica

A principis dels anys 1950 es converteix en senador per l'estat de Massachusetts. Com a candidat dem??crata va guanyar en l'elecci?? presidencial de 1960 al llavors vicepresident, Richard Nixon i el seu mandat nom??s va durar aproximadament mil dies. Diversos autors han dubtat de la netedat d'aquestes eleccions, especialment en l'estat de Illinois, on la decisiva influ??ncia de la M??fia de Chicago va decidir la vict??ria dem??crata. Durant aquest temps van tenir lloc diversos fets remarcables en la hist??ria del seu pa??s: l'acceleraci?? de la cursa espacial, l'augment del paper d'Estats Units en la Guerra del Vietnam i la invasi?? de Bah??a de Cochinos, seguida de la crisi dels m??ssils de Cuba el 1962. Negociacions entre el govern de Kennedy i el l??der de la Uni?? de Rep??bliques Socialistes Sovi??tiques (URSS), Nikita Khruixtxov, van aconseguir detenir les hostilitats; no obstant aix??, durant tota la hist??ria de la Guerra Freda mai es va estar tan prop d'una confrontaci?? armada directa entre les dues pot??ncies. Tamb?? en el seu mandat es va produir la construcci?? del Mur de Berl??n, en motiu del que va dir una de les seves frases m??s recordades: "Jo tamb?? s??c un berlin??s" (Ich bin ein Berliner).

Quant a Hispanoam??rica, va llan??ar el seu programa Alian??a per al Progr??s, que pretenia assolir un major acostament entre les diferents nacions de Am??rica, pel que fa a EUA i fomentar el seu desenvolupament, per a de aquesta manera allunyar-les de la influ??ncia sovi??tica, encarnada en Cuba. Fruit d'aquest pla va ser el ressorgiment de Ciutat Kennedy, que en l'actualitat ??s el barri m??s gran de Bogot??, amb m??s d'un mili?? d'habitants.

Internament va tenir una important labor a promoure els drets civils de la poblaci?? afroamericana, especialment en els estats del sud, on seguien sofrint una forta segregaci??. Aix?? mateix pel seu carisma va ser una font d'inspiraci?? perqu?? molts nord-americans s'involucressin social i pol??ticament en l'activitat p??blica. En mat??ria econ??mica va promoure el que va denominar la Nova Frontera i l'esperit de la qual es podria resumir en una altra de les seves c??lebres frases: "No preguntis el que Am??rica pot fer per tu sin?? el que tu pots fer per Am??rica". Era un programa econ??mic que pretenia fomentar el creixement econ??mic i rescatar al seu pa??s de l'apatia i el sentiment de l'amena??a comunista de finals dels 50, de cort clarament Keynesi?? on contava amb assessors econ??mics com James Tobin, Walter Heller, Paul Samuelson, Robert M. Solow o John Kenneth Galbraith.

En ell pretenia reduir l'atur, augmentar la despesa en l'educaci?? p??blica, crear una asseguran??a sanit??ria per a tots els nord-americans, establir un salari m??nim, reduir impostos... totes aquestes mesures i moltes altres volien crear una nova ??poca de prosperitat i benestar (algunes tamb?? es podrien subscriure dintre de l'??mbit d'impuls dels drets civils i la pol??tica d'integraci??). Totes aquestes idees es van veure frustrades per les dificultats amb que es va trobar en les c??meres legislatives i, ja de forma definitiva, amb el seu assassinat (encara que si es van aprovar diverses despr??s de la seva mort), en definitiva, el seu programa econ??mic no es va poder dur a la pr??ctica i tampoc va tenir continu??tat pel que els seus efectes no van ser molt grans.

La seva administraci?? va xocar contra diversos poders del pa??s. L'origen dubt??s de part de la fortuna familiar (el seu pare va traficar amb licor durant la prohibici??) ho lligava a membres de la m??fia d'EUA, especialment a Sam Giancana. Aquesta situaci??, sumada a la pol??tica recalcitrant del seu germ?? menor i Fiscal General (equivalent als Estats Units a Ministre de Just??cia) Robert F. Kennedy, va fer que el president es trob??s enmig d'un conflicte d'interessos, fora del normal. A aix?? calia sumar la confrontaci?? oberta dels Kennedy (especialment Robert) amb el principal cap sindical del pa??s, Jimmy Hoffa.

??s un dels presidents m??s recordats dels Estats Units juntament amb Abraham Lincoln, George Washington i Franklin D. Roosevelt.

[edita] Gabinet

J.F. Kennedy

El Gabinet Kennedy
C??rrec	Nom	Per??ode

President	John F. Kennedy	1961???1963
Vice President	Lyndon B. Johnson	1961???1963

Estat	Dean Rusk	1961???1963
Tresor	C. Douglas Dillon	1961???1963
Defensa	Robert S. McNamara	1961???1963
Just??cia	Robert F. Kennedy	1961???1963
Servei Postal	J. Edward Day	1961???1963
	John A. Gronouski	1963
Interior	Stewart L. Udall	1961???1963
Agricultura	Orville L. Freeman	1961???1963
Comer??	Luther H. Hodges	1961???1963
Treball	Arthur J. Goldberg	1961???1962
	W. Willard Wirtz	1962???1963
SEB (HEW)	Abraham A. Ribicoff	1961???1962
	Anthony J. Celebrezze	1962???1963

[edita] Vida personal

Els germans John, Robert i Edward

Sobre la seva vida ??ntima s'han escrit moltes coses no totalment confirmades, com la seva afici?? per la dones, una situaci?? que va afectar el seu matrimoni amb Jacqueline Bouvier; no obstant aix??, ??s un fet que va mantenir una tempestuosa relaci?? amb Marilyn Monroe i que aquesta va ser probablement una de les causes de la misteriosa mort de l'actriu. Una altra de les caracter??stiques de John era el seu delicat estat de salut, a causa d'un mal contret en el per??ode de la Segona Guerra Mundial. Se sap que estava afectat pel mal de Parkinson, el qual va est?? ben ocultat pel propi president que detestava la publicitat de la seva fr??gil salut. El seu germ?? Bobby Kennedy va comentar a un periodista: "Si un mosquit pica en Jack, ell s'hi torna molt irritat", en al??lusi?? a aquest conegut mal.

[edita] L'enigma i les certeses del seu assassinat

Article principal: Assassinat de John F. Kennedy

Kennedy va ser assassinat a Dallas el 22 de novembre de 1963 durant un viatge oficial. Lee Harvey Oswald, va ser detingut, acusat d'haver com??s l'atemptat. Aquest ??ltim va ser tamb?? assassinat per Jack Ruby abans que pogu??s anar a judici. A m??s de les versions oficials, tamb?? al llarg dels anys s'han donat moltes altres versions conspiratives, algunes de les quals compleixen tota l??gica per a ser veritat, i unes altres s??n senzillament incre??bles. Entre les versions conspiratives mes versemblants, se sembra el dubte que ??s impossible que en el temps de 2 segons es pugui efectuar el primer i el segon tret, a m??s sent l'angle del segon pr??cticament impossible que es realitz??s des del mateix lloc. A m??s tamb?? planteja que el detingut per l'assassinat, fos en realitat alg?? contractat com a esquer, donant-li mort perqu?? no parl??s. Aquest atemptat va afectar enormement a la societat nord-americana. Avui dia s??n pocs els nord-americans que creuen que Kennedy va ser assassinat per Lee Harvey Oswald, o que ho va fer en solitari segons la teoria defensada a totes passades per J. Edgar Hoover. Existeixen fins i tot nombroses hip??tesis de conjura en les quals s'implica a organismes d'intel??lig??ncia, com la CIA, el FBI sota l'adre??a de J. Edgar Hoover, i els exiliats cubans.