Joaquim Viola i Sauret
De Viquipèdia
Joaquim Viola i Sauret (Cebreros, província d'Àvila 1913 - Barcelona 1978) fou un polític català, fill d'un registrador de la propietat originari de Balaguer. Durant la guerra civil espanyola lluità en el bàndol franquista i fou ferit al front de Terol. Després de la guerra es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona i exercí com a registrador de la propietat. El 1954 fou membre del Consell d'Administració del Banco de Madrid a Barcelona, on va fer amistat amb Josep Maria de Porcioles i Colomer.
Fou procurador a corts del terç familiar per Lleida des del 1967, directiu del FC Barcelona (va escriure un Llibre Blanc sobre les finances del club)[1] i alcalde de Barcelona de setembre del 1975 a desembre del 1976. El seu mandat fou molt impopular per la seva gestió autoritària i hostil als moviments veïnals, i acabà dimitint davant la pressió política del carrer i dels difícils equilibris amb la política de transició democràtica espanyola. Després fou director general d'Administració Local. A les eleccions generals espanyoles de 1977 presentà la seva candidatura al Senat per Lleida, però no fou escollit. Allunyat de la política, fou assassinat amb la seva muller posant-los una bomba al pit en un atemptat atribuït al grup independentista català EPOCA.
[edita] Referències
[edita] Enllaços externs
Precedit per: Enric Massó i Vázquez |
Alcalde de Barcelona 1975–- 1976 |
Succeït per: José María Socias Humbert |
|
---|
![]() |