Joan Pau II

De Viquip??dia

Joan Pau II

Nom	Karol J??zef Wojtyla
Nascut	18 de maig de 1920
	Wadowice (Pol??nia)
Mort	2 d'abril de 2005
	Roma (It??lia)
Papat	16 d'octubre de 1978 ??? 2 d'abril de 2005
Predecessor	Joan Pau I
Successor	Benet XVI

Joan Pau II (* Wadowice, Pol??nia, 18 de maig de 1920 - ??? Ciutat del Vatic??, 2 d'abril de 2005). Fou el Papa n??mero 264 de l'Esgl??sia cat??lica. El seu nom de naixement fou Karol J??zef Wojty??a (hom pron??ncia voi-t??-hua). Fou, fins avui, l'??nic papa polon??s en la hist??ria i un dels pocs que no nasqueren a It??lia.

El seu pontificat de 26 anys ha estat el tercer m??s llarg de la hist??ria de l'Esgl??sia Cat??lica, despr??s de Sant Pere (hom creu entre 34 i 37 anys) i el de Pius IX (31 anys).

En 1981, mentre saludava als fidels a la Pla??a de Sant Pere, Joan Pau II pat?? un atemptat contra la seua vida perpetrat per Mehmet Ali Agca, qui li dispar?? a escassa dist??ncia des de la gentola. Mesos despr??s, aquest fou perdonat p??blicament. El 6 de gener de 1995 les policies de Manila i Filipines hi detectaren l'Operaci?? Bojinka, que perseguia el mateix objectiu.

La seva salut s'empitjor?? als primers mesos de 2005, quan hagu?? de ser ingressat per una s??ndrome de dificultat respirat??ria, a l'Hospital Gemelli (Roma). Se li va fer una traqueotomia a mitjan mar??. A finals del mateix mes el seu estat s'agreuj?? i entre el 31 de mar?? i l'1 d'abril pat?? una septis??mia per complicaci?? d'una infecci?? de vies urin??ries.

Mor?? el dia 2 d'abril a les 21.37 hores (hora del Vatic??). Pocs minuts despr??s, el Cardenal Vicari de Roma, Camilo Ruini, don?? la not??cia als pelegrins que ompien la Pla??a de Sant Pere i a tot arreu del m??n, declarant-se la vacant papal. La seva ??ltima paraula fou "Am??n!".

[edita] Relacions internacionals

Al comen??ament del pontificat de Joan Pau II, la Santa Seu tenia relacions diplom??tiques amb 84 Estats. En morir aquest Papa, el nombre augment?? fins 173 Estats. Igualment, participa com a membre de ple dret o com observador en diversos organismes internacionals i regionals.

Les 104 visites internacionals de Joan Pau II han estat realitzades majorit??riament en la seua doble qualitat de Cap d'Estat i de Cap de l'Esgl??sia Cat??lica. Per a???? el gest del Cap d'Estat del pa??s receptor (si ??s de cultura cristiana) de fer la doble salutaci?? protocol??ria primer amb l'encaixada de mans (tractant-se de dos caps d'estats) i eventualment despr??s amb la cl??ssica rever??ncia i besamans.

Fou un extraordinari pol??glota, ja que no nom??s arrib?? dominar el polon??s, grec cl??ssic, llat??, itali??, franc??s, castell??, portugu??s, angl??s, i alemany, sin?? que tamb?? tingu?? prou coneixements de txec, litu??, rus, i hongar??s, a m??s d'alguna cosa en japon??s, tagal, i diverses parles africanes. Fou un gran esportista en la seua joventut, i fou capa?? de fer avan??ar l'hora de la cerim??nia de nomenament papal per no interferir amb un partit de futbol que estava previst emetre's per televisi??.

Ha estat el primer Papa en fer ??s intensiu dels mitjans de comunicaci?? i, en especial, d'Internet per a fer arribar el seu missatge, a banda de ser el primer en fer acostaments amb l??ders de religions com la jueva, musulmana, ortodoxa, i budista (amb el Dalai Lama), entre d'altres. Fou criticat per haver visitat pa??sos de r??gimen dictatorial, per excomulgar el Bisbe franc??s Monsenyor Marcel Lefevre el 2 de juliol de 1988, qui invest?? a quatre bisbes sense la seva autoritzaci??, i per la canonitzaci?? al 2002 del controvertit fundador de l'Opus Dei, Josemar??a Escriv?? de Balaguer.

[edita] Biografia

Karol Wojtyla als 12 anys

Fou el segon dels dos fills del matrimoni integrat per Karol Wojty??a i Emilia Kaczorowska. La seua mare mor?? a l'any 1929. El seu germ?? gran, Edmund, qui era metge, mor?? en 1932; i el seu pare, un sots-oficial de l'ex??rcit polon??s, mor?? en 1941, durant l'ocupaci?? militar de l'Alemanya nazi.

En acabar els seus estudis d'ensenyament mitj??, es matricul?? a la Universitat Jagell??nica de Crac??via i tamb?? en una escola de teatre. Quan les forces d'ocupaci?? alemanyes tancaren la Universitat, en setembre de 1939, el jove Karol hagu?? de treballar a una pedrera i despr??s a una f??brica qu??mica (Solvay), per a guanyar-se el pa i evitar ser deportat a Alemanya. Fitxat per la Gestapo, es refugi?? a una golfa de Crac??via. En aquesta ??poca, s'un?? al grup del c??l??lebre actor polon??s Mieczyslaw Koltarszyk, creador del teatre Raps??dic, amb qui interpret?? papers de contingut patri??tic.

Tamb?? particip?? en la resist??ncia contra Alemanya per a ajudar salvar a fam??lies jueves. Posteriorment, la seua situaci?? es complic?? a Pol??nia i hagu?? d'amagar-se als soterranis de l'Arquebisbat de Crac??via.

[edita] Educaci?? pastoral

En 1942 ingress?? al seminari clandest?? que havia fundat Monsenyor Sapieha, cardenal arquebisbe de Crac??via, comen??ant la carrera de Teologia. Fou ordenat com a sacerdot l'1 de novembre de 1946 a la capella privada de Sapieha.

Poc despr??s es trasllad?? a Roma per a assistir als cursos de la Facultat de Filosofia del Pontifici Ateneu "Angelicum", i hi obtingu?? el doctorat en Teologia amb la tesi L'acte de fe en la doctrina de Sant Joan de la Creu.

En 1948 torn?? a Pol??nia i hi exerc?? el seu primer ministeri pastoral com a vicari coadjunt de la parr??quia de Niegowic, als envoltants de Crac??via, durant tretze mesos. En novembre d'aquest mateix any obtingu?? l'habilitaci?? per a exercir la doc??ncia a la Facultat de Teologia de la Universitat Jagellonica. El 17 d'agost de 1949 es trasllad?? com a vicari de la parr??quia de Sant Flori??, a Crac??via, des d'on exerc?? el ministeri durant dos anys, alternant-lo amb la seua feina de conseller dels estudiants i graduats de la Universitat p??blica d'eixa ciutat.

Nomenat professor de Teologia Moral i ??tica Social del seminari metropolit?? de Crac??via, el dia 1 d'octubre de 1953, comen???? en 1954 impartir classes d'??tica a la Facultat de Filosofia de la Universitat Cat??lica de Lublin, on dos anys despr??s fou nomenat director d'aquesta C??tedra. El 4 de juliol de 1958, el Papa Pius XII li nomen?? bisbe auxiliar de l'arquedi??cesi de Crac??via, sota l'administrador apost??lic, l'arquebisbue Baziak.

A partir de l'11 d'octubre de 1962, el jove bisbe comen??a prendre part activa al Concili Vatic?? II, destacant les seues puntualitzacions sobre l'ateisme modern i la llibertat religiosa. El 8 de desembre de 1965 pass?? formar part de les Congregacions per als Sacraments i per a l'Educaci?? Cat??lica, i del Consell per als Laics. En 1962, en morir l'arquebisbe Baziak, fou nomenar vicari capitular i el 30 de desembre seg??ent el Papa Pau VI li nomen?? Arquebisbe de Crac??via. El 29 de maig de 1967 fou nomenat Cardenal, la qual cosa li convert?? en el segon m??s jove de l'Esgl??sia Cat??lica, amb 47 anys d'edat.

[edita] Pontificat

En agost de 1978 mor?? Joan Pau I, despr??s d'un pontificat de 33 dies, i el 16 d'octubre de 1978, finalment Wojty??a fou triat successor de Sant Pere, amb el nom de Joan Pau II, convertint-se d'aquesta manera, amb 58 anys, en el Papa m??s jove del segle i el primer no itali?? des de l'holand??s Adri?? VI (1552). Tres dies despr??s de la seua elecci?? viatj?? a Castel Gandolfo i el 5 de novembre visit?? As??s, el primer dels seus 144 viatges per It??lia.

El 3 de desembre de 1978 visit?? la parr??quia romana de San Francesco Saverio, la primera de les m??s 300 visites en aquesta ciutat.

El 25 de gener de 1979 comen???? a M??xic i la Rep??blica Dominicana el primer dels seus 104 viatges a l'exterior. L'??ltim fou el 14 d'agost de 2004 al sanctuari mari?? de Lourdes, a Fran??a.

Al llarg dels seus gaireb?? 27 anys de pontificat nomen?? un total de 232 cardenals, d'ells un "in pectore", ??s a dir, que mant?? el seu nom en secret mentres aix?? ho considere el Papa. (Es creu que a???? es deu a la posibilitat de pressi?? pol??tica per a aquest, obrint pas a especulacions que el cardenal secret f??s, de fet, de nacionalitat xinesa)

Com a Papa, Wojtyla impos?? un estil informal en menysprear la cadira gestat??ria feta servir pels seus predecessors per a mostrar-se en p??blic, es col??loc?? al mateix nivell del carrer i de la gentola, mostrant les seues simpaties pels nens i adolescents. Els seus diversos viatges a l'estranger li guanyaren el nom de l'"atleta de D??u", especialment a Am??rica Llatina, "el caminant de l'Evangeli" i el "Papa pelegr??".

Poeta, fil??sof, pol??glota i esportista, Joan Pau II, en el seu llarg manament, super?? nombroses marques: no nom??s fou el Pont??fex m??s viatger, sin?? tamb?? qui proclam?? m??s sants i beats, de tots els temps i de tots els or??gens. Des dels inicis del seu pontificat, Wojtila havia escrit l'obra teatral El taller de l'orfebre, convertida en ??pera rock i va ser presentada a Barcelona als inicis dels anys 80.

Des de l'atemptat que pat?? el 13 de maig de 1981 comen???? patir diversos problemes de salut: a banda de les dificultats que tingu?? per a recuperar-se de les ferides de bala que pat?? a l'est??mac i a una m??, estigu?? afectat d'un c??ncer d'intest??, tingu?? una fractura del f??mur i de l'espatlla i, des dels anys 90, hagu?? d'endurar la malalatia de Parkinson, de causa gen??tica. Malgrat tot, a???? no imped?? que, a finals dels anys 80, la seua actuaci?? a Pol??nia i la seua influ??ncia als esdeveniments que es produ??en a l'antic bloc comunista contribu??ren de manera considerable a la caida d'eixos r??gimens de l'Europa de l'Est, segons coincideixen nombrosos historiadors.

Una d??cada despr??s, tot i el seu continuat empitjorament f??sic, al mar?? de 2003 Joan Pau II s'opos?? fermament i contudentment a la invasi?? d'Iraq encap??alada pels Estats Units d'Am??rica. En aquesta missi?? deix?? evid??ncia de la mateixa determinaci?? que havia mostrat a l'inici del seu pontificat, quan interced?? entre Argentina i Xile quan es trobaven al caire d'un enfrentament armat.

Amb la mateixa energia es dedic?? a??llar i neutralitzar els defensors de la Teologia de l'Alliberament, a Am??rica Llatina, i per a alentir el desenvolupament de la influ??ncia de moviments ultraconservadors, com l'Opus Dei, que arribaren ocupar un lloc destacat al Vatic??. Un exemple en va ser la canonitzaci?? de Josemaria Escriv?? de Balaguer, fundador de l'Opus Dei, malgrat dels testimonis en contra d'aquest proc??s.

Entre els principals episodis del seu pontificat es troben la primera visita d'un Papa a una esgl??sia luterana (Roma, 1983), la primera a una sinagoga (Roma, 1986), la Jornada mundial d'oraci?? per la Pau (As??s, 1986), i l'excomuni?? de l'arquebisbe Marcel Lefebvre (1988). En el mateix any es produ?? un fet hist??ric: Joan Pau II visit?? l'ortodoxa Atenes i entra a una mesquita i hi va orar, a Damasc, cosa que per primer avegada ho feia un Pont??fex rom??.

Tamb?? destaca la trobada amb l'??ltim president de la URSS, Mikha??l Gorbatxov, el desembre de 1989, que marc?? el final dels r??gims comunistes europeus i la normalitzaci?? de l'Esgl??sia cat??lica en eixos pa??sos; i la visita realitzada en gener de 1998 a Cuba, on fou rebut amb tots els honors pel president Fidel Castro.

En la primavera de 2000 viatj?? a Terra Santa, on visit?? el Mont Nebo, on el profeta Mois??s vegu?? la Terra Promesa abans de morir, segons l'Antic Testament; Betlem, Jerusalem, Natzaret, i diverses localitats de Galilea. Durant aquest viatge, Joan Pau II, el primer en recon??ixer en 1986 "els drets nacionals" del poble palest?? i entablir relacions diplom??tiques plenes amb Israel en 1994, ofici?? missa a la Pla??a del Pessebre de Betlem, deman?? perd?? al Mur de les Lamentacions i al Museu de l'Holocaust de Jerusalem pels errors comessos pels cristians que perseguiren als jueus, i celebr?? missa al Sant Sepulcre. Cal esmentar que tamb?? deman?? perd?? per les injust??cies comesses pel Vatic?? contra el c??lebre cient??fic Galileo Galilei.

A mitjan de mar?? de 2004 pass?? ser el tercer Papa que m??s temps romangu?? al tro de Sant Pere. Aquell mateix any fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, en una decisi?? extraordin??ria, per la seva tasca a favor de la uni?? europea.

En concloure el seu pontificat amb la seua mort, enmig de grans patiments, Joan Pau II deix?? pendents dos viatges: un cap a Moscou, on la seua trobada amb el Patriarca Aleix II suposaria un gran pas a la unitat dels cristians i un altre cap la Xina que hi hauria significat la represa de les relacions diplom??tiques amb el Vatic??, supeses des de 1949.

[edita] Mort

En ser anunciada la seua mort, enmig de l'oraci?? del Rosari, el p??blic present a la Pla??a de Sant Pere prorromp?? en sorollosos aplaudiments. Les llums de la seua habitaci?? al Vatic?? s'apagaren per un instant per a comunicar d'aquesta manera el moment de la seua mort. La seua mort es produ?? a les 21:37 hores d'It??lia el 2 d'abril de 2005 a causa d'una septis??mia i un colapse cardiopulmonar irreversible, agreujat per la seua malaltia de Parkinson. En la seua agonia, dict?? al seu secretari, Stanislao Dzwiwisz, una carta en qu?? deia:

"Soc feli??, sigueu-ho tamb?? vost??s. No vull ll??grimes. Orem plegats amb satisfacci??. A la Mare de D??u n'hi confie tot feli??ment". En els seus ??ltims moments, dedic?? unes paraules a la gentola, sobretot a la gent jove, reunida a la Pla??a de Sant Pere: Jo els he buscat i ara ells v??nen a buscar-me. La seua ??ltima paraula fou: "Am??n" fent el gest de benedicci?? cap la finestra de la seua estan??a, cap els fidels que es trobaven a la Pla??a de Sant Pere.

[edita] Registre del Pontifici

Tercer pontificat m??s llarg de la hist??ria.
3 Llibres escrits.
6 S??nodes de Bisbe realitzats.
6 Ingressos hospitalaris.
9 Consistoris.
11 Constitucions Apost??liques.
14 Enc??cliques.
14 Exhortacions Apost??liques.
28 Motu proprio.
52 Cerim??nies de canonitzaci??.
77 Matrimonis comunitaris celebrats.
104 Viatges.
129 Nacions visitades.
145 Cerim??nies de beatificaci??.
226 Primers Ministres rebuts en audi??ncia.
232 Cardenals nomenats.
274 Uncions de malalts.
300 Confessions.
301 Parr??quies visitades.
321 Bisbes ordenats.
482 Sants proclamats.
697 Ciutats visitades.
703 Entrevistes amb Caps d'Estats.
740 Visites a la Di??cesi de Roma.
1060 Audi??ncies p??bliques.
1339 Beats proclamats.
1378 Baptismes administrats.
1595 Confirmacions.
2125 Sacerdots ordenats.
2412 Discursos pronunciats.
1.163'865 Quil??metres de viatge.

[edita] Discografia

Joan Pau II ??s el primer Papa que ha utilitzat els mitjans fonogr??fics per a difondre el seu missatge, b?? en forma de discursos, oracions (com el Rosari) i cants gregorians entonats per ell mateix. A continuaci?? es mostra una relaci?? aproximada de les seues gravacions, totes en format de CD.

Any de publicaci??	T??tol	Discogr??fica
1994	Rosary (Rosari)	Sony International
1994	Rosary (franc??s)	Sony International
1994	Rosary (angl??s i espanyol)	Sony International
1994	Rosary (llat??)	Sony International
1995	Rosary (portugu??s)	Sony International
1999	Abba Pater	Sony International
2003	Mai Piu La Guerra	EMI Music

A continuaci?? es mostra una altra relaci?? de la discografia sobre Sa Santedat Joan Pau II.

Any de Publicaci??	T??tol	Int??rpret	Discogr??fica
1989	Cantos Religiosos y Bendici??n Papal	Diversos Int??rprets	Orfe??n Discos
1995	Papal Blessing/Ave Maria	Diversos Int??rprets	Gateway Records
1998	Poems From The Pope	Vittorio Gassman	Sourdough Records
1999	From Rome To America	Diversos Int??rprets	Sourdough Records
2000	The Gold Collection: Sings the Poetry of Pope John Paul II	Sarah Vaughn	Fine Tune

[edita] Enc??cliques

Ecclesia de Eucharistia, (17 d'abril de 2003)
Fides et Ratio (14 de setembre de 1998)
Ut Unum Sint (25 de maig de 1995)
Evangelium Vitae (25 de mar?? de 1995)
Veritatis Splendor (6 d'agost de 1993)
Centesimus Annus (1 de maig de 1991)
Redemptoris Missio (7 de desembre de 1990)
Sollicitudo Rei Socialis (30 de desembre de 1987)
Redemptoris Mater (25 de maig de 1987)
Dominum et Vivificantem (18 de maig de 1986)
Slavorum Apostoli (2 de juny de 1985)
Laborem Exercens (14 de setembre de 1981)
Dives in Misericordia (30 de novembre de 1980)
Redemptor Hominis (4 de mar?? de 1979)

[edita] Enlla??os externs

Podeu trobar m??s informaci?? en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}\|uselang=ca}} Commons].
	Viccionari.
	Viquidites.
	Viquiesp??cies.
	Viquillibres.
	Viquinot??cies.
	Viquitexts.
	Viquiversitat.