Joan I d'Empúries
De Viquipèdia
| 5è President de la Generalitat de Catalunya | |
|---|---|
| 1376 | |
| Nascut | 1338 |
| Mort | 1398 Castellví de Rosanes |
Joan d'Aragó i de Tàrent o Joan I d'Empúries, el Vell (? 1338 - Castellví de Rosanes 1398 ), comte d'Empúries (1364-1386) i (1387-1398). President de la Generalitat de Catalunya en 1376.
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Fill de Ramon Berenguer I d'Empúries i Blanca de Tàrent.
Va rebre el comtat d'Empúries el 1364, any del seu casament amb la seva primera dona, Blanca de Sicília, i el seu pare es retirà de la vida pública.
Va finalitzar les obres de la Catedral de Castelló d'Empúries i intentà infructuosament de reprendre l'antic bisbat d'Empúries.
[edita] Relacions amb Pere III el Cerimoniós
El 1364 va lluitar al costat del comte-rei d'Aragó Pere III el Cerimoniós contra Castella a València i Aragó. Per la seva gran amistat amb l'infant Joan s'oposà al casament del comte-rei amb Sibil·la de Fortià i es rebel·là contra l'autoritat d'ell.
El 1380 lluità contra Bernat Alemany, senyor de Foixà. El rei Pere III, sogre seu, imposà una treva el 1381, però esclatà una guerra civil interna entre partidaris del rei i del comte. Les tropes reials aprofitaren el moment i entraren al comtat. La comtessa Joana intentà posar pau entre el seu marit i el seu pare, però fou humiliada per part d'aquest últim, morint al cap de pocs dies (1384). El comte llavors demanà ajuda als gascons per continuar la guerra, però fou derrotat i perdé el comtat que fou incorporat a la corona el 1386.
A la mort del comte-rei Pere III el nou rei Joan I, gran amic seu, li retornà el comtat com a administrador del seu fill. En les lluites contra els Armanyac fou sospitós de complicitat amb el comte de Foix i fou empresonat a Castellví de Rosanes, on morí el 1398.
[edita] President de la Generalitat
Joan I d'Empúries va ser nomenat diputat pel braç militar a les Corts de Lleida (1375) junt amb Romeu Sescomes qui ho fou pel braç eclesiàstic i, per tant, President de la Generalitat. El 10 d'abril de 1376, en Romeu Sescomes deixà el càrrec i fou substituït circumstancialment per Ramon Gener, però en Joan I exercí la seva pre-eminència entre els diputats com a membre de la família reial i ocupà el màxim càrrec de la Generalitat [1]. Ho feu només uns mesos, fins les Corts de Montsó (1376).
[edita] Núpcies i descendents
El 1364 es casà amb Blanca de Sicília, filla de Pere II de Sicília i Elisabet de Caríntia, i del qual no hi hagué descendents.
El 1373 es casà, en segones núpcies, amb la infanta Joana d'Aragó, filla de Pere III el Cerimoniós i Maria de Navarra. D'aquest matrimoni en nasqueren dos fills:
- l'infant Joan II d'Empúries (?-1401), comte d'Empúries
- l'infant Pere III d'Empúries (?-1401), comte d'Empúries
- la infanta Elionor d'Empúries, morta jove
[edita] Notes
- ↑ En el període de la Generalitat medieval, el càrrec de president corresponia al diputat del braç eclesiàstic per considerar-se el de més rang. El cas de Joan I d'Empúries fou l'única excepció a aquesta norma.
| Precedit per: Ramon Berenguer I |
Comte d'Empúries (1a vegada) 1364–1386 |
Succeït per: Pere II d'Empúries |
| Precedit per: Pere II d'Empúries |
Comte d'Empúries (2a vegada) 1387–1398 |
Succeït per: Joan II |
| Precedit per: Romeu Sescomes (2a vegada) |
President de la Generalitat de Catalunya 1376–1376 |
Succeït per: Guillem de Guimerà i d'Abella |
|
|
 |
|---|
Josep Soler · Bernat de Cardona i de Raset · Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç · Andreu Pont · Pau del Rosso · Francesc Pijoan · Joan Jeroni Besora · Pau d'Àger i d'Orcau · Jaume de Copons i de Tamarit · Josep de Magarola i de Grau · Joan Pagès i Vallgornera · Josep de Camporrells i de Sabater · Esteve Mercadal i Dou · Alfonso de Sotomayor · Josep Sastre i Prats · Baltasar de Muntaner i de Sacosta · Antoni de Saiol i de Quarteroni · Benet Ignasi de Salazar · Antoni de Planella i de Cruïlles · Rafael de Pinyana i Galvany · Climent de Solanell i de Foix · Josep Antoni Valls i Pandutxo · Francesc de Valls i Freixa · Josep Grau · Manuel de Copons i d'Esquerrer · Francesc Antoni de Solanell i de Montellà · Josep de Vilamala
