Jimmy Carter

De Viquip??dia

76?? Governador de Ge??rgia
James Earl Carter, Jr.

39?? President dels Estats Units
Mandat 20 de gener de 1977 ??? 20 de gener de 1981
Vice President(s)	Walter Mondale
Precedit per	Gerald Ford
Succe??t per	Ronald Reagan
Mandat 12 de gener de 1971 ??? 14 de gener de 1975
Precedit per	Lester Maddox
Succe??t per	George Busbee

Naixement	1 d'octubre de 1924 Plains (Ge??rgia, Estats Units)
Partit pol??tic	Dem??crata
Parella	Rosalynn Carter
Professi??	Granger de cacauets
Signatura

Premi Nobel de la Pau
(2002)

James Earl "Jimmy" Carter, Jr ( Plains, Ge??rgia 1924 ), pol??tic nord-americ?? del Partit Dem??crata, fou senador en l'Assemblea General de Ge??rgia (1962-1966), governador del mateix estat (1971-1975) i president dels Estats Units d'Am??rica (1977-1981).

El 2002 Carter va rebre el Premi Nobel de la Pau, sent guardonat pels seus esfor??os infatigables per a trobar solucions pac??fiques als conflictes internacionals, per impulsar la democr??cia i els drets humans, i per fomentar el desenvolupament econ??mic i pol??tic dels pobles.

Taula de continguts

1 Inf??ncia i joventut
2 Carrera pol??tica abans de la presid??ncia
3 Presid??ncia dels Estats Units
4 Enlla??os externs

[edita] Inf??ncia i joventut

Carter va n??ixer l'1 d'octubre de 1924 a Plains, un petit poble de l'estat de Ge??rgia, i fou el major de quatre germans. Els seus pares, James Earl Carter i Bessie Lillian Gordy, eren grangers i baptistes practicants.

Des d'una edat molt primerenca, Carter va demostrar ser un alumne avantatjat al que li agradava la lectura. M??s endavant, va ser adm??s a la universitat Ge??rgia Southwestern College, i es va llicenciar en Ci??ncies en l'Acad??mia Naval dels Estats Units el 1946, any que va contreure matrimoni amb Rosalynn Smith. Carter es va llicenciar en el lloc 59 dels 820 alumnes de la seva promoci??. Posteriorment, va cursar f??sica nuclear i tecnologia del reactor a l'Union College, encara que no va arribar a completar aquests estudis.

Carter va ser destinat als submarins de l'Atl??ntic i Pac??fic i aviat fou escollit per l'almirall Hyman Rickover per participar en el programa de submarins nuclears. A pesar que la seva intenci?? era fer carrera en la marina, a la mort del seu pare l'any 1953 va dimitir de les seves responsabilitats militars per encarregar-se del negoci familiar de cacauets, en el seu poble natal.

[edita] Carrera pol??tica abans de la presid??ncia

Jimmy Carter va comen??ar la seva carrera pol??tica amb llocs modests en ??rgans locals com la comissi?? escolar de Plains. No obstant aix??, aviat assoliria progressar: el 1962 va ser escollit pel Senat de Ge??rgia i dos anys despr??s va obtenir la reelecci?? per a un segon mandat.

El 1966 va decidir presentar-se candidat per a la C??mera de Representants dels Estats Units. Quan va veure que el seu adversari del Partit Republic?? va abandonar la pugna per l'esc?? per a presentar la seva candidatura a Governador de Ge??rgia, Carter va resoldre fer el mateix. Va perdre l'elecci?? i va retornar al negoci dels cacauets, encara que va passar els seg??ents quatre anys preparant la seva candidatura per a tornar a presentar-se a governador el 1970.

Aquell any va assolir la nominaci?? del Partit Dem??crata i va v??ncer en les eleccions a governador al republic?? Hal Suit. En el seu discurs inaugural, en 1971, Carter va sorprendre als georgians i a la resta del pa??s amb un al??legat en contra de la discriminaci?? racial, la qual cosa resultava xocant en un entorn, el sud nord-americ??, en el qual encara imperava la segregaci?? entre blancs i negres. Precisament, entre les seves primeres actuacions com governador va estar la de situar a molts negres en importants c??rrecs administratius.

[edita] Presid??ncia dels Estats Units

Acords de Camp David (1978): Menachem Begin, Jimmy Carter i Anwar Sadat

La legislaci?? georgiana impedia a Carter presentar-se a un segon mandat despr??s de la finalitzaci?? del primer, el 1975, per la qual cosa en va abandonar el c??rrec va concentrar els seus esfor??os en la carrera presidencial. Quan va entrar en les prim??ries presidencials del Partit Dem??crata de 1976, molts van considerar que amb contava amb molt poques possibilitats enfront d'altres candidats m??s coneguts a nivell nacional. No obstant aix??, l'esc??ndol Watergate encara estava recent en la mem??ria dels electors, pel que el fet de no pert??nyer a la classe pol??tica de Washington suposava un avantatge per a Carter. La posada en pr??ctica d'una estrat??gia intel??ligent li va permetre guanyar la nominaci?? del Partit Dem??crata a la presid??ncia dels Estats Units.

Signatura del Tractat SALT II entre Jimmy Carter Leonid Brejnev, 18 de juny de 1979, a Viena

En la campanya electoral, Carter va comen??ar amb un important avantatge en els sondejos sobre el president republic?? Gerald Ford, en part perqu?? l'indult d'aquest a Richard Nixon havia estat molt impopular. No obstant aix??, Ford va anar a poc a poc retallant les dist??ncies, ja que l'electorat seguia mostrant els seus dubtes davant un candidat tan poc conegut com Carter. Finalment, Carter va resultar vencedor en les eleccions del 2 de novembre de 1976, amb el 50,1% dels vots, mentre el seu rival Ford va obtenir el 48%. Aix??, es va convertir en el primer candidat del Sud Profund en ser escollit president des de 1848.

El seu mandat va estar marcat per importants ??xits en pol??tica exterior, com els tractats sobre el Canal de Panam??; els Acords de pau de Camp David, tractat de pau entre Egipte i Israel; el tractat SALT II amb la URSS i l'establiment de relacions diplom??tiques amb la Rep??blica Popular de la Xina. En pol??tica interior, el seu govern va crear els ministeris d'energia i educaci?? i va refor??ar la legislaci?? sobre protecci?? mediambiental.

Des que va abandonar la Casa Blanca, s'ha dedicat a una labor de mediaci?? en conflictes internacionals i a posar el seu prestigi al servei de causes humanit??ries. L'any 2002 fou recompsensat amb el Premi Nobel de la Pau i s'ha distingit en literatura, sent autor de nombrosos llibres.