Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Jaume Serra i H??nter - Viquip??dia

Jaume Serra i H??nter

De Viquip??dia

Aquest article tracta sobre el fil??sof i pol??tic. Per a altres significats, vegeu ??Jaume Serra??.

Jaume Serra i H??nter (Manresa, Bages 1878 - Cuernavaca, M??xic 1943) fou un fil??sof i pol??tic catal??. Estudi?? filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona El 1910 fou nomenat catedr??tic de psicologia, l??gica, ??tica i dret a un institut d'ensenyament secundari d'Almeria i poc despr??s catedr??tic de l??gica a Santiago de Compostel??la. Des del 1913 tamb?? ocup?? la c??tedra d'hist??ria de la filosofia a la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona, on va dur a terme una gran tasca en el camp de l'ensenyament i de l'organitzaci?? acad??mica a trav??s del Segon Congr??s Universitari Catal?? del 1918.

Durant la Segona Rep??blica Espanyola fou nomenat deg?? de la facultat de lletres i rector de la Universitat Aut??noma de Barcelona (1931-33), membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acad??mia de Bones Lletres de Barcelona. Pol??ticament, fou membre d'Esquerra Republicana de Catalunya,fou elegit diputat al Parlament de Catalunya el 1932, del qual en fou nomenat vicepresident, i m??s tard president del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya, des d'on va fer amistat amb Santiago Pi i Sunyer i Josep Irla i Bosch. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Fran??a i m??s tard a M??xic, on fou membre del Consell Nacional de Catalunya.

Se'l considera deixeble i continuador de Francesc Xavier Llorens i Barba, i un enlla?? entre dues generacions filos??fiques barcelonines. Juntament amb Tom??s Carreras i Artau i Francesc Mirabent i Viaplana forma el nucli fonamental de l'anomenada Escola de Barcelona. El seu pensament personal es mantingu?? fidel a una concepci?? idealista i espiritualista, hereva de l'escola catalana del sentit com??, oberta, per??, als ensenyaments de la hist??ria i interessada a harmonitzar les dades de la ci??ncia amb les creences religioses. Com a fil??sof fou un ac??rrim defensor de la funci?? i del paper que la filosofia havia de tenir en el terreny de l???educaci??.

[edita] Obres

  • Ensayo de una teor??a psicol??gica del juicio (1912)
  • Alguns aspectes de la vida universit??ria del Dr. Llorens i Barba (1920)
  • Idealitat, metaf??sica i espiritualisme (1923)
  • Balmes i la filosofia a Catalunya (1925)
  • Les tend??ncies filos??fiques a Catalunya durant el segle XIX (1925)
  • L'obra filos??fica de R. Turr?? (1925)
  • Filosof??a y cultura (1930-1932)
  • Spinoza (1933)
  • Figures i perspectives de la hist??ria del pensament (1935)
  • Meditaciones sobre el problema de Espa??a (1943),
  • La filosof??a de J. L. Vives (1943)
  • El pensament i la vida. Est??muls per a filosofar (1945),