Jaume Serra i Húnter
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre el filòsof i polític. Per a altres significats, vegeu «Jaume Serra». |
Jaume Serra i Húnter (Manresa, Bages 1878 - Cuernavaca, Mèxic 1943) fou un filòsof i polític català. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona El 1910 fou nomenat catedràtic de psicologia, lògica, ètica i dret a un institut d'ensenyament secundari d'Almeria i poc després catedràtic de lògica a Santiago de Compostel·la. Des del 1913 també ocupà la càtedra d'història de la filosofia a la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona, on va dur a terme una gran tasca en el camp de l'ensenyament i de l'organització acadèmica a través del Segon Congrés Universitari Català del 1918.
Durant la Segona República Espanyola fou nomenat degà de la facultat de lletres i rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (1931-33), membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Políticament, fou membre d'Esquerra Republicana de Catalunya,fou elegit diputat al Parlament de Catalunya el 1932, del qual en fou nomenat vicepresident, i més tard president del Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya, des d'on va fer amistat amb Santiago Pi i Sunyer i Josep Irla i Bosch. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a França i més tard a Mèxic, on fou membre del Consell Nacional de Catalunya.
Se'l considera deixeble i continuador de Francesc Xavier Llorens i Barba, i un enllaç entre dues generacions filosòfiques barcelonines. Juntament amb Tomàs Carreras i Artau i Francesc Mirabent i Viaplana forma el nucli fonamental de l'anomenada Escola de Barcelona. El seu pensament personal es mantingué fidel a una concepció idealista i espiritualista, hereva de l'escola catalana del sentit comú, oberta, però, als ensenyaments de la història i interessada a harmonitzar les dades de la ciència amb les creences religioses. Com a filòsof fou un acèrrim defensor de la funció i del paper que la filosofia havia de tenir en el terreny de l’educació.
[edita] Obres
- Ensayo de una teoría psicológica del juicio (1912)
- Alguns aspectes de la vida universitària del Dr. Llorens i Barba (1920)
- Idealitat, metafísica i espiritualisme (1923)
- Balmes i la filosofia a Catalunya (1925)
- Les tendències filosòfiques a Catalunya durant el segle XIX (1925)
- L'obra filosòfica de R. Turró (1925)
- Filosofía y cultura (1930-1932)
- Spinoza (1933)
- Figures i perspectives de la història del pensament (1935)
- Meditaciones sobre el problema de España (1943),
- La filosofía de J. L. Vives (1943)
- El pensament i la vida. Estímuls per a filosofar (1945),
