J??piter (planeta)

J??piter ??s el planeta m??s gran del sistema solar i el cinqu?? segons la seua dist??ncia al Sol. T?? un di??metre de 142.984 km (unes 11 vegades el de la Terra). La seva ??rbita se situa aproximadament a 5 UA (750 milions de km) del Sol, entre les ??rbites de Mart i Saturn. ??s un gegant gas??s format principalment per hidrogen i heli sense una superf??cie interior definida. La seva caracter??stica m??s destacable ??s la Gran Taca Vermella, un enorme anticicl?? situat en les latituds tropicals de l'hemisferi sud.

Va ser descobert a l'antiguitat i rep el seu nom del pare dels d??us de la mitologia romana, aquell al que els grecs anomenaven Zeus i els romans J??piter.

??s el planeta amb el nombre m??s gran de sat??l??lits coneguts, amb un total de 63. Els m??s importants s??n els quatre sat??l??lits galileians: I??, Europa, Ganimedes i Cal??listo.

[edita] Caracter??stiques f??siques

J??piter ??s el m??s massiu dels planetes del Sistema Solar. La seva massa equival a unes 310 vegades la de la Terra i a unes 2,5 vegades la suma de la masses de tots els altres planetes. Tanmateix, s'han descobert m??s d'un centenar de planetes extrasolars amb masses semblants o superiors a la massa de J??piter.

Tamb?? t?? el r??cord de volum (1400 vegades el de la Terra) i ??s el planeta amb la velocitat de rotaci?? m??s r??pida i per tant el per??ode de rotaci?? m??s curt (menys de 10 hores) cosa que d??na lloc a un lleuger aplatament f??cilment visible des de la Terra per telescopis amateurs.

La seva atmosfera est?? permanentment coberta de n??vols estructurats en franges horitzontals de colors rogencs. Aquests posseeixen una forta din??mica de vents zonals amb velocitats de fins a 150 m/s i mostren un alt grau de turbul??ncia.

Generalment, ??s el quart objecte m??s brillant del cel (despr??s del Sol, la Lluna i Venus) encara que a vegades Mart ??s m??s brillant que J??piter i J??piter m??s brillant que Venus.

[edita] Atmosfera

L'atmosfera de J??piter est?? composta b??sicament per hidrogen (90%) i heli (10%) en nombre d'??toms i 75%/24% en massa, amb l'1% restant format per altres subst??ncies. Les capes interiors de l'atmosfera contenen materials m??s densos donant una distribuci?? de 71%/24%/5%, respectivament. L'atmosfera cont?? quantitats significatives de met??, amon??ac, deuteri, et??, vapor d'aigua i "roca" i traces de carboni, sulfur d'hidrogen, ne??, oxigen, fosfina i sofre.

La capa de n??vols superior est?? formada probablement per cristalls d'amon??ac congelat. El color rogenc ve donat per algun tipus d'agent colorant desconegut encara que se suggereixen compostos de sofre o f??sfor. Per davall dels n??vols visibles J??piter posseix molt possiblement n??vols m??s densos d'un compost qu??mic format per amon??ac, hidrosulfur d'amoni (NH₄SH). A una pressi?? entorn de 5-6 bars existeix possiblement una capa encara m??s densa de n??vols d'aigua. Una de les proves de l'exist??ncia dels n??vols la constitu??xen l'observaci?? de desc??rregues el??ctriques compatibles amb tempestats profundes a estos nivells de pressi??. Les tempestes convectives poden a vegades estendre's des dels 5 bars fins als 300-500 mbar, uns 150 km en vertical.

[edita] Bandes i zones

L'atmosfera de J??piter est?? dividida en cinturons foscos anomenats "bandes" i regions clares anomenades "zones", tots ells en la direcci?? dels paral??lels. Les bandes i zones delimiten un sistema de corrents de vents alternants en direcci?? amb la latitud i en general de gran intensitat, per exemple, els vents a l'equador bufen a velocitats entorn a 100 m/s (360 km/h). En la Banda Equatorial Nord, els vents poden arribar a bufar a 150 m/s (540 km/h).

[edita] La Gran Taca Vermella

J??piter t?? una enorme formaci?? meteorol??gica en la seva atmosfera anomenada la Gran Taca Vermella. Es f??cilment observable pels telescopis dels astr??noms aficionats donades les seves grans dimensions, el doble del di??metre de la Terra. El cient??fic angl??s Robert Hooke va observar fa m??s de 300 anys una gran formaci?? meteorol??gica que podria ser la Gran Taca Vermella. Meteorol??gicament, la Gran Taca vermella ??s un enorme anticicl?? molt estable en el temps. Els vents en la perif??ria del v??rtex tenen una intensitat pr??xima als 400 km/h.

[edita] Estructura interna

En l'interior del planeta l'hidrogen i l'heli es comprimeixen progressivament. L'hidrogen molecular es comprimeix de tal manera que es transforma en un l??quid de car??cter met??l??lic a profunditats d'uns 10.000 km respecte a la superf??cie. M??s avall s'espera l'exist??ncia d'un nucli roc??s format principalment per materials gelats. L'exist??ncia de les diferents capes ve determinada per l'estudi del potencial gravitatori del planeta mesurat per les diferents sondes espacials. D'existir el nucli intern provaria la teoria de formaci?? planet??ria a partir d'un disc de planetesimals. J??piter ??s tan massiu que encara no s'ha alliberat de la calor acumulada en la seva formaci?? i posse??x per tant una important font interna de calor que ha sigut mesurada de manera precisa i equival a 5,4 W/m². A???? significa que l'interior del planeta est?? mesclat de manera efica?? almenys fins nivells pr??xims als n??vols d'aigua a 5 bars.

[edita] Magnetosfera

J??piter t?? una magnetosfera extensa i de molta intensitat. El camp magn??tic de J??piter ??s l'estructura de major mida en el sistema solar: podria veure's des de la Terra ocupant un espai equivalent al de la Lluna plena a pesar d'estar molt m??s lluny. Les part??cules carregades s??n capturades pel camp magn??tic jovi?? i condu??des cap a les regions polars on produ??xen impressionants aurores. Per un altre costat les part??cules expel??lides pels volcans de la lluna I?? formen un bou de rotaci?? en qu?? el camp magn??tic atrapa material addicional que ??s condu??t a trav??s de les l??nies de camp sobre l'atmosfera superior del planeta.

Les sondes Pioneer 10 i Pioneer 11 van confirmar l'exist??ncia del camp magn??tic jovi?? i la seva intensitat, m??s de 10 vegades superior al terrestre contenin m??s de 20.000 vegades l'energia associada al camp terrestre. Les Pioneer van descobrir que l'ona de xoc de la magnetosfera joviana s'est??n a 26 milions de quil??metres del planeta amb la cua magn??tica estenent-se m??s enll?? de l'??rbita de Saturn.

Les variacions del vent solar originen r??pides variacions en la grand??ria de la magnetosfera. Aquest aspecte va ser estudiat per les sondes Voyager 1 i Voyager 2. Tamb?? es va descobrir que ??toms carregats eren expulsats de la magnetosfera joviana amb gran intensitat i eren capa??os d'aconseguir l'??rbita de la Terra. Tamb?? es van trobar corrents el??ctrics fluint de J??piter a algunes de les seues llunes, particularment I?? i tamb?? en menor grau Europa.

[edita] Sat??l??lits

M??s informaci?? a l'article Sat??l??lits de J??piter.

Els quatre grans sat??l??lits de J??piter van ser descoberts per Galileu Galilei l'any 1610, ra?? per la qual se'ls anomena sat??l??lits galileians. Van ser els primers sat??l??lits en ser descoberts, a part de la Lluna ??s clar. El descobriment d'estos sat??l??lits va constituir un punt d'inflexi?? en la llarga disputa entre el sistema geoc??ntric i el copernic?? (helioc??ntric). En aquest ??ltim era molt m??s f??cil explicar el moviment i la pr??pia exist??ncia d'uns objectes que clarament no giraven al voltant de la Terra.

**Sat??l??lits galileians de J??piter**
Nom	Di??metre (km)	Massa (kg)	Radi orbital (km)	Per??ode orbital (dies)
I??	3.643	8,93??10²²	421.800	1,769
Europa	3.122	4,80??10²²	671.100	3,551
Ganimedes	5.262	1,48??10²³	1.070.400	7,155
Cal??listo	4.821	1,08??10²³	1.882.700	16,689

Les observacions des de telescopis terrestres i les diferents sondes espacials que han passat prop de J??piter han ampliat el nombre total de sat??l??lits coneguts fins a 62, 48 dels quals ja tenen nom definitiu. Els sat??l??lits de J??piter reben els seus noms d'amants del d??u Zeus (J??piter) de la mitologia grega. Des dels temps de Galileu i fins a mitjan segle XX, se'ls denominava per n??meros romans segons el seu ordre de proximitat al planeta.

Aquests s??n els noms dels 48 sat??l??lits de J??piter que ja tenen nom definitiu: Adrastea, Aitn??, Amaltea, Anank??, Aoede, Arque, Aut??noe, Caldona, Cale, Calice, Calicore, Cal??rroe, Cal??listo, Carme, Carpo, Cilene, Elara, Er??nome, Euante, Eucelade, Euporia, Eur??dome, Europa, Ganimedes, Harpalice, Hegemone, Helice, Hermip??, Him??lia, I??, Isonoe, Leda, Lisitea, Megaclite, Metis, Mneme, Ortosia, Pas??fae, Pas??tea, Prax??dice, Sinope, Sponde, Ta??gete, Tebe, Telxinoe, Temisto, Tione, Iocasta i uns altres 15 que no tenen encara nom definitiu.

[edita] Sistema d'anells

M??s informaci?? a l'article Anells de J??piter.

J??piter posseix un t??nue sistema d'anells que va ser descobert per la sonda Voyager 1 el 1979. Els anells s??n inestables a escales de temps d'uns 1000 anys pel que estos han de ser cont??nuament regenerats, potser per l'impacte de micrometeorits amb els sat??l??lits de J??piter. Hi ha un anell principal i dos anells m??s t??nues cap a l'exterior denominats anells de Gossamer. En l'interior de l'anell principal hi ha un halo de material dif??s. Els anells pareixen estar compostos de part??cules fosques de pols.

[edita] Impacte del cometa SL9

Imatge de les restes d'un dels impactes del cometa Shoemaker-Levy 9 en l'atmosfera de J??piter capturada pel Telescopi Espacial Hubble.

M??s informaci?? a l'article Descripci?? detallada dels impactes del SL9.

Entre el 16 i el 22 de juliol de 1994, vint fragments del cometa Shoemaker-Levy 9 van impactar contra l'atmosfera de J??piter. El cometa havia estat disgregat per les forces de marea degudes a l'acci?? de la gravetat de J??piter durant un pas anterior del cometa per les proximitats del planeta.

[edita] Formaci?? de J??piter

Les teories de formaci?? del planeta s??n de dos tipus: formaci?? a partir d'un nucli de gels d'una massa entorn de 10 vegades la massa terrestre capa?? d'atraure i acumular el gas de la nebulosa protosolar o formaci?? primerenca per col??lapse gravitatori directe. Ambd??s models tenen implicacions molt distintes per als models generals de formaci?? del sistema solar i dels sistemes de planetes extrasolars.

[edita] Exploraci?? espacial de J??piter

J??piter ha sigut visitat per diverses missions espacials de la NASA. Les missions Pioneer 10 i Pioneer 11 van realitzar una exploraci?? preliminar amb sobrevols del planeta en els anys 70. Les missions Voyager 1 i Voyager 2 van visitar J??piter el 1979 revolucionant el coneixement que es tenia del planeta i les seves llunes i descobrint tamb?? el seu sistema d'anells. El 1995, la missi?? Galileu que constava d'una sonda i un orbitador va iniciar una exploraci?? del planeta de 7 anys. Al desembre de l'any 2000 la missi?? espacial Cassini-Huygens va realitzar un sobrevol lluny?? de J??piter en el seu viatge amb dest?? a Saturn.

[edita] Vegeu tamb??

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
J??piter

SolarViews (castell??)
Resum dels resultats de la missi?? Galileu a J??piter (angl??s)
British Astronomical Association (angl??s)
Escoltar els "genu??ns" sons de J??piter (Mar?? 2004)

[edita] Refer??ncies:

The New Solar System, J.K. Beatty, C. Collins Petersen i A. Chaikin, Cambridge University Press i Sky Publishing Corporation, ISBN 0933346867 (1999).
The Giant Planet J??piter, J.H. Rogers, Cambridge University Press, ISBN 0521410088 (1995).
J??piter : The Planet, Satellites and Magnetosphere, Ed. F. Bagenal, T.E. Dowling, W.B. McKinnon, D. Jewitt, C. Murray, J. Bell, R. Lorentz, F. Nimmo, Cambridge University Press (2004).

Sistema solar

Sol ??? Mercuri ??? Venus ??? Terra ??? Mart ??? J??piter ??? Saturn ??? Ur?? ??? Nept??
Plut?? ??? Cintur?? d'asteroides ??? Cintur?? de Kuiper ??? Eris ??? N??vol d'Oort Sat??l??lits de Mart ??? Sat??l??lits de J??piter ??? Sat??l??lits de Saturn ??? Sat??l??lits d'Ur?? ??? Sat??l??lits de Nept?? Lluna ??? I?? ??? Europa ??? Ganimedes ??? Cal??listo ??? Tit?? ??? Trit?? ??? Caront

Categoria: J??piter