Israel

De Viquip??dia

Important: Aquesta p??gina ??s sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparici?? d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la p??gina de discussi?? per a una major informaci??.

?????????? ??????????
(Medinat Yisra'el)
???????? ??????????????
(Daulat Isra'il)

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: cap
Idiomes oficials	Hebreu i ??rab
Capital	Jerusalem1 31?? 46' N, 35?? 14' E
Ciutat m??s gran	Jerusalem
Govern President Primer Ministre	Democr??cia parlament??ria Shimon Peres Ehud Olmert
Superf??cie  - Total  - Aigua (%)	20.770 km2 km?? (153??) 0,65%
Poblaci??  - Estimaci?? 2003  - Cens -  - Densitat	6.876.883 (100??) - 300 hab/km?? (40??)
Moneda	Nou x??quel (???) (BRL)
Fus horari  - Estiu (DST)	diversos (UTC+2) diversos* (UTC+3)
Independ??ncia  - Declarada	del Regne Unit 5 d'I??ar 5708, 14 de maig de 1948
Himne nacional	Hatikvah [1]
Domini internet	.il
Codi telef??nic	+972
Gentilici	Israeli??, israeliana
1Jerusalem ??s la capital oficial, la seu del Govern i del Parlament.

Israel (en hebreu: ??????????????????, Yisra'el, en ??rab: ??????????????, Isr??'??l), oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu: ???????????????? ??????????????????, Medinat Yisra'el, en ??rab: ???????????????? ??????????????????????, Dawlat Isr??'??l), ??s un Estat de l'Orient Mitj??, localitzat a la regi?? oriental de la mar Mediterr??nia. Limita amb el L??ban al nord, amb S??ria al nord-est, amb Jord??nia a l'est i amb Egipte al sud-est. Cisjord??nia i Gaza, ocupats per Israel, s??n territoris adjacents. A m??s, Israel controla una s??rie de territoris a la riba oest del riu Jord??. T?? costes al mar Mediterrani, el golf d'Aqaba (o d'Eilat), la mar Morta i el mar de Galilea.Amb una poblaci?? de 7,28 milions d'habitants, la majoria dels quals s??n jueus, Israel ??s tamb?? la llar d'??rabs musulmans, d'??rabs cristians, i d'altres minories ??tniques i religioses.

Taula de continguts 1 Hist??ria 2 Pol??tica 3 Subdivisi?? administrativa 4 Geografia 5 Economia 6 Demografia 7 Vegeu tamb?? 8 Refer??ncies 9 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

Articles principals: Hist??ria d'Israel i Hist??ria de l'estat d'Israel

Dins la cultura jueva, Israel ha estat la seva llar per m??s de 5.000 anys, com a Terra Promesa o Terra Santa. Es creu que el poble hebreu hi va evolucionar com a una fusi?? de diversos pobles semin??mades amb el poble cananeu. Israel s'esmenta per primera volta a l'estela del fill del fara?? Rams??s II, Merneptah (o Mernept??), al segle XIII aC. ??s un grup de tribus confederades. El seu santuari era a Xil?? o Sil?? (31 al nord de Jerusalem i despr??s a Nov i Guiv'on). Les seves tradicions recorden l'esclavatge egipci al delta del Nil, i d'una entrada a Canaan novament.

Despr??s de l'??xode d'Egipte, els hebreus van formar el Regne d'Israel. El 926 aC, el regne es divid?? en dues parts: el regne d'Israel al nord i el de regne de Jud?? al sud (amb Jerusalem com a capital), amb etapes d'unificaci?? i de desuni??, el regne del nord va ser conquerit per Ass??ria i el del sud per Babil??nia. Despr??s van formar part de l'Imperi Persa, de l'Imperi Grec, i de l'Imperi Rom??, amb el nou nom de Judea. Van tenir un breu per??ode de independ??ncia obtingut gr??cies als macabeus. Per??, despr??s de diverses sublevacions, els romans van destruir Jerusalem i van obligar als jueus a fugir d'Israel, comen??ant el per??ode de la Di??spora i van anomenar aquest territori Prov??ncia de S??ria i Palestina. El territori va formar part de l'Imperi Bizant??, i despr??s de l'Imperi Otom??, encara que per un breu per??ode durant l'Edat Mitjana els croats van conquerir Jerusalem i les regions voltants establint el Regne de Jerusalem.

Des de la p??rdua dels cristians davant dels musulmans ha estat un territori ocupat pels ??rabs.

El moviment sionista, va ser un moviment nacionalista jueu que va n??ixer a finals del segle XIX, amb la intenci?? de restablir l'estat de Israel a Palestina (malgrat pressions externes per triar altres pa??sos com Uganda), i donar un territori a una naci?? en exili. Els primers immigrants van arribar fugint de la persecuci?? a R??ssia. Per??, despr??s de la Segona Guerra Mundial i l'holocaust jueu sota la persecuci?? nazi, es va crear l'estat d'Israel independent per votaci?? de la Lliga de Nacions, i immigrants de tota Europa s'hi van establir. Davant el conflicte creixent entre jueus i ??rabs, que havia comen??at amb els primers immigrants sionistes, la comunitat internacional va for??ar la divisi?? de Palestina entre jueus i ??rabs. Aquesta soluci?? va ser rebutjada pels pa??sos ??rabs, i el 1948 va esclatar la Guerra de la Independ??ncia, la primera guerra entre ??rabs i israelians. Israel va guanyar la guerra, conquerint part del territori destinat als ??rabs. Encara avui, el conflicte per la terra i l'aigua, i el dret dels refugiats palestins a retornar als territoris controlats per Israel s??n una font de conflictes i de tensi?? internacional.

L'any 1967 els Pa??sos ??rabs, encap??alats pel President egipci Gamal Abdel Nasser, comen??aren l'a??llament del Port d'Eilat (al sud d'Israel) que fou considerat "casus belli" per Israel, comen??ant la Guerra dels Sis Dies, en qu?? Israel ocup?? la pen??nsula del Sinai (que fou retornada a Egipte despr??s del tractat de pau de 1978), la Cisjord??nia (inclosa la Ciutat Vella de Jerusalem) i els Alts del Golan. Les Nacions Unides, que no feren res per evitar la guerra i ??dhuc retiraren les seves forces que estaven apostades a la frontera amb Egipte, han dictat diverses resolucions que estableixen que Israel s'ha de retirar dels territoris obtinguts a la guerra dels sis dies de 1967, resolucions que Israel ha aplicat parcialment (a la Franja de Gaza i la Pen??nsula del Sinai).

Es calcula que despr??s de la guerra de 1948, 726.000 palestins de les ??rees d'ocupaci?? van ser despla??ats o exiliats, i des d'aleshores la xifra de refugiats palestins ha arribat als 4.255.120, repartits entre els camps de refugiats de Cisjord??nia (687.542), Gaza (961.645), el L??ban (400.582), S??ria (424.650), Jord??nia (953,012) i altres pa??sos, segons dades de l'ONU .^[1]. Israel va establir col??nies jueves a les zones ocupades, contra les repetides resolucions de l'ONU. L'any 2006 evacu??, tanmateix, les col??nies de la Franja de Gaza, per?? mantingu?? les de Cisjord??nia i Jerusalem Oriental. En els darrers anys, tamb?? ha iniciat la construcci?? d'un mur dins de Cisjord??nia, que anomena "tanca de seguretat" entre els territoris palestins i israelians, per a annexionar-se nombroses terres palestines que queden segregades pel mur, aix?? com aprofundit l'annexi?? progressiva de Jerusalem Oriental iniciada el 1980.^[2], condemnada tamb?? per l'ONU.^[3]. Aquest mur ha estat igualment condemnat per l'ONU i la comunitat internacional, a excepci?? dels EUA. La Cort Internacional de Just??cia de La Haia assenyal?? que "La construcci?? del mur per part d'Israel... en el territori palest?? ocupat, incl??s el del voltant de Jerusalem Oriental... ??s contr??ria la la llei internacional. Israel t?? l'obligaci?? de desmantellar aquesta infraestructura... i fer reparaci?? del dany causat..." en una resoluci?? el 9 de juliol de 2004 ^[4].

La situaci?? d'enfrontament entre la poblaci?? ??rab i l'exercit d'Israel est?? causant nombroses v??ctimes entre les dues comunitats. Peri??dicament, especialment des de 1990, es posen en marxa diversos processos de pau que, constantment torpedinats pels incompliments sistem??tics israelinas, amb la continuada construcci?? de col??nies i assentaments il??legals^[5]<, el bloqueig i c??stig col??lectiu contra la poblaci?? dels territoris ocupats, i els bombardejos constants amb el pretext de combatre atacs su??cides dels palestins, fins al moment no han aconseguit resoldre el conflicte, .

A m??s del conflicte israeliano-palest??, i de les guerres ??rab-isarelianes (1948), Guerra del Canal de Suez (1956), guerra dels Sis Dies (1967), i guerra del Yom Kippur (1973), Israel ha enva??t dues vegades el L??ban, la primera vegada l'any 1982, per combatre les forces palestines en aquest pa??s i intervenir en la Guerra Civil libanesa al costat de les falanges cristianes, les quals realitzarien, amb la col??laboraci?? dels militars israelians, la matan??a de milers de refugiats civils a Sabra i Xatila. Israel es retir finalment l'any 2000 despr??s de patir grans baixes en una llarga guerra de guerrilles al sud del pa??s amb els guerrillers libanesos del moviment d'Hesbol??l??. Igualment, i com repres??lia al segrest de dos soldats israelians per part d'Hesbol??l??, inici?? una campanya de bombardejos sobre la poblaci?? civil ^[6][7], les infraestructures i la ind??stria libaneses a tot L??ban.^[8][9][10] l'estiu de 2006, que acab?? amb una segona invasi?? del sud del pa??s fracassada davant la resist??ncia dels milicians xi??tes, retirant-se al final de la contesa sense haver assolit cap dels seus objectius. De tota manera, Israel mant?? l'ocupaci?? de les Granges de Xebaa i dels Alts del Golan, a S??ria.

[edita] Pol??tica

L'estat d'Israel es defineix com una democr??cia parlament??ria basada en el sufragi universal i en la representaci?? proporcional. Israel no t?? constituci??, sin?? onze Lleis b??siques, que s??n la base de l'organitzaci?? pol??tica d'Israel.

El cap d'estat ??s el president, una figura fonamentalment cerimonial, i ??s escollit per a un per??ode de set anys. T?? la funci?? d'escollir al l??der del partit amb majoria o la coalici?? amb majoria de la Knesset com a Primer Ministre, qui ??s el cap de govern.

El poder legislatiu d'Israel est?? format per un parlament de 120 membres conegut com a Knesset. Les eleccions a la Knesset es realitzen cada 4 anys, per??, la Knesset pot dissoldre's per majoria simple i convocar eleccions anticipades.

[edita] Subdivisi?? administrativa

Article principal: Organitzaci?? territorial d'Israel

Israel est?? dividit en 6 districtes (mehozot; singular, mehoz) i 13 sub-districtes (nafot; singular, naf??):

• Districte de Jerusalem (Mehoz Yerushal??yim). Capital del Disctricte: Jerusalem
• Districte del Nord (Mehoz HaZafon). 'Capital del Disctricte: Natzaret
  • Zefat S.D. (sub-disctricte).
  • Llac Tiber??ades S.D.
  • Jizreel S.D.
  • Ac?? S.D.
  • Golan S.D.
• Districte de Haifa (Mehoz Hefa). Capital del Disctricte: Haifa
  • Haifa S.D.
  • Hadera S.D.
• Districte Central (Mehoz HaMerkaz). Capital del Disctricte: Ramla
  • Saron S.D.
  • P??tah Tiqw?? S.D.
  • Ramla S.D.
  • Rehovot S.D.
• Districte de Tel Aviv (Mehoz Tel-Aviv). Capital del Disctricte: Tel Aviv
• Districte del Sud (Mehoz HaDarom). Capital del Disctricte: Beerxeba
  • Ascal?? S.D.
  • Beerxeva S.D.

[edita] Geografia

Article principal: Palestina (regi??)

L'estat d'Israel limita amb el L??ban al nord, frontera reconeguda oficialment per l'ONU despr??s de la retirada israeliana del sud d'aquest pa??s; amb Jord??nia a l'est i amb Egipte al sud, ambdues fronteres reconegudes a partir dels acords de pau signats amb els dos pa??sos. Encara no ha fixat les seves fronteres amb S??ria ni amb l'Autoritat Nacional Palestina en la zona de Cisjord??nia, encara que en aquest sentit la comunitat internacional considera com frontera a la "L??nia Verda" (les fronteres de fet del dia 4 de juny de 1967, just abans de la Guerra dels Sis Dies), mentre que Israel aspira annexionar-se els grans blocs d'assentaments pr??xims a aquesta l??nia, especialment el Gran Jerusalem i el Bloc d'Etzion, i amb menor probabilitat d'??xit, la ciutat d'Ariel a Samaria. El setembre de 2005, Israel va culminar la seva retirada unilateral de la Franja de Gaza fins a la "L??nia Verda".

[edita] Economia

Israel t?? una economia de mercat amb tecnologia avan??ada, i una forta participaci?? del govern. L'economia dep??n de les importacions de combustibles (petroli, gas i carb??), de mat??ria primera i d'equip militar. Malgrat els recursos naturals limitats Israel ha assolit un intens desenvolupament de l'agricultura i la ind??stria durant els ??ltims 20 anys, i en agricultura Israel es autosuficient. Les exportacions principals d'Israel s??n els diamants, equip d'alta tecnologia, equip militar, programari, productes farmac??utics, qu??mics especials i productes agr??coles. Gaireb?? la meitat del deute extern ??s dels Estats Units, el pa??s que m??s d??na recursos econ??mics i militars a Israel. Un altra fracci?? considerable del deute es realitza per mitj?? de inversors privats.

[edita] Demografia

A finals del 2002, el 19,1% de la poblaci?? d'Israel era ??rab i el 81,9% queia en la classificaci?? "jueus i altres". Entre aquests darrers un 63% eren nascuts a Israel, un 27% immigrats d'Europa o Am??rica i un 11% provinents de l'??frica o l'??sia.

Pel que fa a religi??, en una enquesta que no inclou ateus o agn??stics, el 77% eren jueus, el 6% eren musulmans, el 4% eren cristians, el 2% eren drusos i la resta altres (samaritans, baha'i...).

El 6% dels jueus israelians es consideren haredim (religiosos ortodoxos), el 9% s??n religiosos, el 34% es consideren tradicionalistes (per?? no obeeixen estrictament les lleis religioses) i la majoria, el 51%, s??n seculars. D'aquests nom??s el 53% creuen en d??u, de manera que es pot deduir que un m??nim d'un 18% dels israelians s??n ateus o agn??stics. Dels ??rabs israelians, el 82% s??n musulmans, i el 9% s??n cristians.

[edita] Vegeu tamb??

Homosexualitat a Israel

[edita] Refer??ncies

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Israel

• P??gina Oficial del Knesset (hebreu) (??rab) (angl??s)
• Oficina d'Estad??stiques (angl??s)
• P??gina de l'Observatori de Solidaritat de la Universitat de Barcelona Inclou un resum hist??ric i un recull de les resolucions de les Nacions Unides sobre el conflicte.

Estats de l'??sia
Afganistan | Ar??bia Saudita | Arm??nia2 | Azerbaidjan1 | Bahrain | Bangla Desh | Bhutan | Brunei | Cambodja | Corea del Nord | Corea del Sud | Emirats ??rabs Units | Filipines | Ge??rgia1 | Iemen | ??ndia | Indon??sia | Iran | Iraq | Israel | Jap?? | Jord??nia | Kazakhstan1 | Kirguizistan | Kuwait | Laos | L??ban | Mal??isia | Maldives | Mong??lia | Myanmar | Nepal | Oman | Pakistan | Qatar | R??ssia1 | Singapur | S??ria | Sri Lanka | Tadjikistan | Tail??ndia | Taiwan | Timor Oriental | Turkmenistan | Turquia1 | Uzbekistan | Vietnam | Xina | Xipre2
Depend??ncies: Palestina | Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogr??ficament a l'??sia per?? sovint considerat part d'Europa per raons hist??riques i culturals.