Irlanda del Nord
De Viquip??dia
|
|||||
Lema nacional: God Save the Queen (Que D??u salvi la Reina en angl??s) |
|||||
Idiomes oficials | Angl??s?? | ||||
Capital | Belfast 54??35.456??? N 5??50.4??? W |
||||
Ciutat m??s gran | Belfast | ||||
Govern | Monarquia constitucional parlament??ria Elisabet II Gordon Brown Peter Robinson Martin McGuinness Shaun Woodward |
||||
Superf??cie - Total - Aigua (%) |
13.843 km?? (4rt) 0% |
||||
Poblaci?? - Estimaci?? 2004 - Cens 2001 - Densitat |
1.710.300 (4rt) 1.685.267 122 hab/km?? (3??) |
||||
Moneda | Lliura esterlina (GBP ) |
||||
Fus horari - Estiu (DST) |
CET (UTC0) Si, CET* (UTC+1) |
||||
Partici?? d'Irlanda Reconeguda |
24 d'abril de 1916 6 de desembre de 1922 |
||||
Himne nacional | God Save the Queen | ||||
Domini internet | .uk??, ie??, eu4 | ||||
Codi telef??nic | +445 |
||||
Gentilici | Nord-irland??s, nord-irlandesa | ||||
1L'angl??s de facto. 2Domini del Regne Unit3Domini de la Rep??blica d'Irlanda4Domini de la Uni?? Europea5Codi de trucada del Regne Unit. |
Irlanda del Nord ??s una regi?? administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda.
Taula de continguts |
[edita] Orografia
En aquesta zona afloren les capes m??s recents: margues tri??siques, cretes secund??ries i basalts terciaris de l'altipl?? d'Antrim.
[edita] Divisi?? administrativa
Compr??n sis comtats irlandesos de la regi?? d'Ulster:
[edita] Economia
L'agricultura i la ramaderia aporten prop del 5% del PIB, i ocupen prop del 6% de la poblaci?? activa (1996). Produeix cereals, lli, patates, hortalisses i fruita. De la ramaderia, t?? rellev??ncia el vac??. La ind??stria, basada en el t??xtil, l'alimentaci?? i els productes farmac??utics, representa el 19% del PIB i ocupa el 24% de la poblaci?? activa. El principal sector s??n els serveis, especialment les finances, que aportaren prop del 16% del PIB.
El turisme ??s un sector en expansi??. La viol??ncia pol??tica permanent ha frenat el desenvolupament de l'economia nord-irlandesa: tot i l'estreta vinculaci?? d'aquesta a la de la Gran Bretanya, la renda per habitant ??s considerablement inferior a la de la resta de l'estat (12 679 $ enfront de 18 410 $ el 1994), i l'atur ??s elevat (10,4% el 1996). Des del 1994, que hom rellan???? el proc??s de pau, l'economia ha experimentat una certa reactivaci??.
[edita] Religi??
Les afiliacions religioses, basades en resultats de cens, variaren de la seg??ent forma entre 1961 i 2001:
Comunitat | Persones en 2001 |
---|---|
Protestant | 895377 |
Cat??lica Romana | 737412 |
Altres | 6569 |
Cap | 45909 |
Total | 1685267 |
Religions | 1961 | 1991 | 2001 |
---|---|---|---|
Cat??lica Romana | 34,9 | 38,4 | 40,3 |
Presbiteriana (protestant) | 29,0 | 21,4 | 20,7 |
Esgl??sia d???Irlanda (protestant) | 24,2 | 17,7 | 15,3 |
Altres religions | 9,3 | 11,5 | 9,9 |
NS/NC | 2,0 | 7,3 | 9,0 |
Cap | 0,0 | 3,8 | 5,0 |
[edita] Govern
El territori es regeix per la Government of Ireland Act del 1920, que regula unes funcions auton??miques a nivell interior i gesti?? de certs recursos. Gaudeix d'un parlament a Stormont de 78 membres amb funcions legislatives no totalit??ries, i l???executiu ??s revisat per un Governor nomenat per Londres en nom de la Reina. Tamb?? envien 19 diputats al parlament de Londres. La diada nacional protestant ??s el 12 de juliol (la batalla de Boyne).
Tanmateix, per tal de mantenir la supremacia protestant, es va mantenir molts anys el sistema de gerrymandisme, que obligava als possibles votants a tenir la propietat d'una casa (sufragi censatari) i tamb?? un sistema de recompte de vots i distribuci?? dels districtes electorals que evitava l???exist??ncia d???algun que fos de majoria cat??lica. El 1987 l???autogovern fou susp??s pel govern de Londres, i des d???aleshores govern?? directament el territori. Des del 1998, per??, l???autogovern s???ha restablert i es mant?? malgrat les pressions d'ambdues bandes.
[edita] Hist??ria
===La guerra d'independ??ncia (1919-21). El 1919, quan encara tota l'illa d'Irlanda es mant?? sota sobirania brit??nica, els 73 diputats del Sinn F??in, partit independentista majoritari a Irlanda, deixen els seus escons buits al Parlament Brit??nic, tal i com havien anunciat, mentre que al mateix temps, s??impulsa el D??il Eireann (Assemblea d??Irlanda), que nombr?? un govern irland??s presidit per De Valera. Ni l??assemblea ni aquest govern s??n reconeguts pel Govern Brit??nic, per?? de fet, ser?? un autogovern que la gran majoria d???irlandesos aproven i legitimen. El Govern brit??nic, veient com la situaci?? se li escapa de les mans, decideix enviar un ex??rcit de mercenaris a combatre la desobedi??ncia. Aquests mercenaris seran coneguts com a "Black and tans" (Negres i marrons) degut als colors del seu uniforme i seran els responsables d??aut??ntiques barbaritats i crims contra la poblaci?? irlandesa. Es produeixen dos anys de guerra entre Black and tans i l???IRA. Finalment, el 1921, una representaci?? del Sinn F??in, amb Michael Collins al capdavant i el govern brit??nic negocien una treva. Els brit??nics no podien controlar la situaci?? de cap manera i el problema irland??s comen??ava a tenir uns costos econ??mics massa elevats. Gran Bretanya just acabava de sortir de la Primera Guerra Mundial, amb el desgast que aix?? suposa i la guerrilla irlandesa causava veritables estralls, la poblaci?? recolzava en massa a l???IRA. Es signa un pacte entre les dues parts amb els seg??ents punts principals:
Gran Bretanya reconeix la sobirania irlandesa sobre tota l???illa, per?? exigeix la creaci?? d???un estat transitori que comprendr?? els sis comptats del nord, de majoria protestant. Aquest estat transitori, haur?? de decidir si s???incorpora a Irlanda o pel contrari a Gran Bretanya, cosa que fa l???any seg??ent, deixant a milers d???irlandesos ???abandonats??? sota sobirania brit??nica. L'antic "Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda", passa a denominar-se "Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord" Per altra banda, la nova Irlanda ser?? reconeguda com a una Monarquia Constitucional de 26 comptats, on el monarca brit??nic regnar?? sota el t??tol de Rei d???Irlanda. Irlanda haur?? de formar part de la Commonwealth i es crea la figura del Governador General (col???locat pels brit??nics) i el Primer Ministre (escollit mitjan??ant sufragi). Tamb?? es redacta una constituci?? pr??pia.
Quan el tractat ??s conegut per la comunitat irlandesa, les opinions estan molt dividides. Al D??il Eireann (Assemblea d??Irlanda) es produeixen fortes discussions sobre els resultats de la negociaci??. Finalment, la votaci?? obt?? 64 vots favorables al tractat i 57 en contra.
[edita] La guerra civil irlandesa
La major part de l???IRA es mostra totalment en contra del tractat i no l???accepta. L??IRA ocupa l???edifici de Four Courts a Dubl??n i el 22 de juny de 1922, l???ex??rcit de l???Estat Lliure, aprovisionat per les forces brit??niques obre foc contra l???edifici, fent esclatar diversos artefactes. Aquest fet ser?? l???inici de la Guerra Civil, que acabar?? causant m??s morts que la Guerra d???Independ??ncia. Alguns destacats membres del b??ndol anti-tractat seran executats com Liam Mellows al desembre del mateix any. Tamb?? morir?? Michael Collins a mans de la guerrilla anti-tractat durant una emboscada al comptat de Cork. La guerra acaba quan Eamon De Valera, que s'havia posicionat contrari al tractat, l??abril de 1923, fa una crida a aturar les accions armades, d??un i altre costat, de manera urgent i definitiva. A partir d??aquest moment, els camins dels 26 comptats del sud aniran separats del cam?? que seguiran els 6 comptats de l???Ulster sota dominaci?? brit??nica.
Despr??s de l???aplicaci?? del tractat i de la partici??, la comunitat irlandesa dels sis comptats que romandran sota dominaci?? brit??nica se sent abandonada per la resta d???Irlanda, el moviment republic?? caur?? en una profunda crisi de la qual no en sortiran fins a alguns anys posteriors. La comunitat protestant de l???Ulster, per la seva banda, ??s creix davant el triomf de la seva perman??ncia al Regne Unit i s???estableix un sistema pol??tic, social i econ??mic que clarament marginar?? la comunitat cat??lica i/o irlandesa. Es crea, en paraules de James Craig ???un parlament protestant per a una comunitat protestant???, sense el m??s m??nim inter??s per integrar la comunitat irlandesa. Electoralment, s???impulsa un sistema electoral conegut com a "Gerrymandering", en que nom??s poden votar els propietaris dels habitatges i on els propietaris de les empreses tenen la possibilitat de votar fins a 4 o 5 vegades en unes mateixes eleccions segons els impostos pagats. Aquest sistema, no cal dir-ho, sobrerepresenta la comunitat protestant i feia que cada ajuntament tingu??s batlle unionista, fins i tot en aquells municipis on la majoria de la poblaci?? era cat??lica. Al mateix temps, es crea el RUC (Royal Ulster Constabulary), que ser?? la Policia d???Irlanda del Nord. Els membres d???aquest cos policial seran recrutats entre els sectors unionistes i protestants m??s radicals (entre un 90 i un 95% dels seus membres), creant d???aquesta manera una for??a policial totalment polititzada i imparcial.
El 1925 es forma una comissi?? ???independent??? que haur?? d???elaborar un informe on s???haur?? de delimitar la frontera definitiva entre La Rep??blica d???Irlanda i Irlanda del Nord. Molts republicans posen esperances en que aquesta comissi?? inclogui dins la Irlanda del Sud a alguns territoris que han quedat al nord i que s??n majorit??riament cat??lics, per?? aquesta comissi?? acaba dictaminant que les fronteres no hauran d?????sser objecte de modificaci??. Al mateix temps el govern irland??s (Fine Gael) signava un document garantint que els sis comptats de l???Ulster pertanyen al Regne Unit. El 1937, com ja s???ha dit, amb De Valera a la presid??ncia del govern irland??s, es publica una nova constituci?? per a Irlanda on es reconeix com a territori nacional la totalitat de l???Illa d???Irlanda, article que romandr?? vigent fins els acords de pau de finals dels noranta.
[edita] El renaixement del moviment republic??
Els primers anys de crisi republicana van tocant la seva fi quan la repressi?? per part dels governs brit??nic i irland??s vers alguns membres de l???IRA empresonats torna a despertar la consci??ncia d???alguns sectors. Aix??, el 1940, Peter Barnes ??s penjat a Anglaterra, mentre que Tom D???Arcy i Se??n McNeela moriran despr??s de la realitzaci?? d???una llarga vaga de fam reclamant els seu estatus com a "Prisoners of War" (Presoners de Guerra). El 1942, un altre membre de l???IRA, Tom Williams torna a ser penjat i a aquest li seguiran d???altres. Els funerals d???aquests activistes s??n multitudinaris a Dubl??n i reactiven l???adormit esperit de lluita i protesta. El 1948 un nou diari republic??, "The United Irishmen", comen??a a circular. El 1951, activistes de l???IRA assalten una caserna a Derry, coincidint amb la visita oficial de la fam??lia reial brit??nica. El 1954, l???IRA assalta una caserna de l???ex??rcit brit??nic a Armagh, apropiant-se d???un nombr??s arsenal. A les eleccions de 1955, el Sinn F??in es recupera i obt?? 12 representants al parlament brit??nic. El 1956, l???IRA inicia l???operaci?? Harvest, consistent en l???atac a casernes i oficines que les forces d???ocupaci?? brit??niques tenen a Irlanda del Nord.
[edita] La resposta brit??nica
L???autoritat brit??nica respon a l???augment d???activitat per part de l???IRA i la resist??ncia irlandesa procedint a la il???legalitzaci?? del Sinn F??in, fet que s???acaba produint el 1957 i que durar?? fins el 1974. Alhora, el RUC (Policia nordirlandesa) augmenta la seva duresa en la seva repressi??. El mateix any 1957 Se??n Sabhat i Fergal O???Hamlon s??n morts per l???actuaci?? d???aquest cos policial. Tamb?? el RUC, a partir d???aquell mateix any de 1957, seguint les directrius de les autoritats brit??niques, comen??aran a aplicar la practica del "internment without trial", ??s a dir, empresonament sense judici. Circulen uns documents entre els membres del RUC on es diu que tota persona sospitosa de voler acabar amb l???autoritat brit??nica a la zona podr?? ser empresonada de manera ???preventiva???. El 1958, James Crossan, membre del Sinn F??in ??s disparat i assassinat pel RUC sense que cap agent fos imputat per cap tipus de conducta inapropiada. El 1965, el Sinn F??in decideix variar la seva estrat??gia i decideix ocupar els escons al parlament de Dublin i d???Irlanda del Nord. Aix?? provoca una escisi?? al s?? de l???IRA el 1969. Mentre l???ala oficial decidir?? optar per declarar una treva, sorgeix tamb?? l???IRA provisional, que mantindr?? vigent la lluita armada.
[edita] La lluita pels drets civils
Diversos agents socials de la poblaci?? civil irlandesa/cat??lica de l???Ulster es comencen a mobilitzar per acabar amb les injust??cies i les desig??altats que afecten a aquest sector de la poblaci?? d???Irlanda del Nord. El moviment s???organitza en la "Nothern Ireland Civil Rights Association" (NICRA), que aconsegueix aglutinar a diversos sectors republicans i fins i tot algun que altre de protestant. Es produeixen multitudin??ries manifestacions, que presionen el govern brit??nic. Es reclama la fi del Gerrymandering (sistema electoral discriminatori) sota el lema: "One man, one vote" (Un home, un vot), la fi del sectarisme, el final de la discriminaci?? laboral i la fi de l???empresonament sense judici. Les marxes que es van anar succeint durant la segona part de la d??cada dels seixanta, v??ren culminar en la gran marxa de 1968 a Derry, la qual va ser durament reprimida pel RUC. Aquesta repressi??, que va afectar a membres de la premsa, va acabar jugant en contra de l???autoritat brit??nica, ja que les dures imatges de la repressi?? a una manifestaci?? pac??fica van ser objecte de comentari a multitud de mitjans de comunicaci?? arreu del m??n.
[edita] Els "troubles'", o els 30 anys de conflicte armat
Encara que mai ha estat reconeguda oficialment com a ???guerra??? els anys que van des de finals de la d??cada dels seixanta fins als acords de pau als noranta han sigut una guerra de facto entre dues societats fortament enfrontades a Irlanda del Nord.
A Derry, despr??s de la dura repressi?? a la manifestaci?? pels drets civils del 1968, el moviment republic?? es radicalitza encara m??s. El 1969, es produeix una aut??ntica revolta al barri cat??lic del Bogside, que acabar?? sent popularment conegut com "The battle of the Bogside". La ???batalla??? durar?? un any i es desencadena despr??s de que el RUC assassinara dos civils al barri. La comunitat republicana aixec?? enormes barricades al Bogside i als barris cat??lics ve??ns (Brandywell i Creggan) impedint l???entrada de les forces policials. El RUC inicia llavors una ofensiva per recuperar el control de la zona per?? aquesta ofensiva fracassar?? degut a la resist??ncia ve??nal que durant tres dies i tres nits impedeixen l???entrada de la policia. Nombrosos membres del RUC resultaran ferits i la policia es veur?? obligada a retrocedir. Uns dies m??s tard, el govern brit??nic decideix posar f?? a la revolta enviant els B Specials, que ??s la policia d?????lit brit??nica. Aquests tamb?? seran testimonis de la ???rebuda??? del Bogside i finalment, un any despr??s, ??s el propi ex??rcit brit??nic l???encarregat de posar punt i final a la revolta emprant un contingent de 5000 soldats recolzats amb carros de combat.
El mateix any (1969), a Belfast, es produeix una aut??ntica batalla entre barris cat??lics i protestants. Carrers de transici?? entre barris s??n escenari de trets i explosions i ser?? famosa una ???incursi????? d???unionistes a Bombay street (barri cat??lic) on els protestants aniran cremant impunement les cases del carrer, tot mostrant l???Union Jack (bandera oficial del Regne Unit).
El 1972, a Derry la NICRA promou una nova manifestaci?? per tornar a incidir en la reclamaci?? dels drets civils per a tothom. La manifestaci?? recorre els carrers del Bogside, aplega 20.000 persones reclamant el final de l???internament sense judici, la discriminaci?? laboral, etc... per?? la marxa ser?? finalment recordada com a "Bloody Sunday" (Diumenge Sagnant), ja que el cos de paracaigudistes de l???ex??rcit brit??nic reprimir?? la manifestaci?? amb foc real, matant 14 persones. Despr??s d???aquells fets cap militar brit??nic va ??sser inhabilitat. L???excusa va ser que els manifestants van atacar els militars amb foc real i bombes i que l???ex??rcit es va veure obligat a respondre, per?? no ??s aix?? el que testimonien els nombrosos presents i fotografies. Cap soldat brit??nic va resultar ferit aquell dia. Les fam??lies dels morts encara esperen avu?? (35 anys despr??s) una investigaci?? oficial sobre aquells fets que pugui servir per jutjar els responsables.
L???internament sense judici va ser una pr??ctica habitual entre el RUC i resta de forces d'ordre brit??niques, sent m??s de 2000 persones afectades per aquesta pr??ctica instaurada fins a 1975.
El 1972, a Belfast 5 civils s??n morts despr??s de trets del RUC. L???IRA provisional realitza accions contra diversos interessos brit??nics durant la d??cada dels setanta, com la bomba que va esclatar a la pres?? de Montjoy, per?? a l???augmentar tamb?? la repressi?? a la Rep??blica d???Irlanda, tamb?? actua a l???altre costat de la frontera, atemptant contra comissaries de la Garda (Policia de la Rep??blica d???Irlanda) i altres objectius. El 1974, es produeix un mot?? a la pres?? de Long Kesh per part dels presoners pol??tics de l???IRA, la revolta ser?? reprimida durament. L???autoritat brit??nica decideix optar per l???estrat??gia del c??stig al republicanisme radical i la negociaci?? amb el republicanisme m??s moderat, representat per l???SDLP (Social Democratic Labour Party). Es prohibeixen els esports ga??lics (Hurling i Futbol Ga??lic). S??n anys de revoltes, atemptats d???ambd??s b??ndols, morts, tortures a les comissaries i presons, etc... El 1979, es produeix a Belfast un meeting realment massiu on diversos oradors demanen en??rgicament la retirada de l???autoritat brit??nica d???Irlanda. El 1980 diverses presoneres pol??tiques irlandeses asseguren haver patit diversos maltractes i vexacions a les presons.
El 19 de desembre de 1980, els presoners del Bloc H (m??xima seguretat) de la pres?? d???Armagh finalitzen una vaga de fam, ja que existeixen indicis d???una possible negociaci?? amb les autoritats. Els presoners rebutgen vestir amb l???uniforme de la pres??, ja que el consideren un uniforme criminal, a canvi, van despullats amb una manta al voltant del cos. Esperen que se???ls deixi portar la seva pr??pia roba i millorar algunes de les p??ssimes condicions en la que es troben (manca de tota l???aigua necess??ria, manca de matalassos per dormir...). Les negociacions fracassen i els presos es revolten a les seves celes, trencant tot all?? que tenen a l'abast. A partir de mar?? de 1981, els presos decideixen tornar a comen??ar una vaga de fam, aquest cop fins a les darreres conseq????ncies. El primer presoner en posar-se en vaga ??s Bobby Sands i els altres aniran entrant paulatinament. La situaci?? ??s molt delicada, les autoritats es neguen a negociar i les fam??lies dels presos pateixen molt??ssim amb la situaci??. Davant l???immobilisme brit??nic, el Sinn F??in i els presos decideixen que una bona estrat??gia de pressi?? seria proposar a Bobby Sands com a candidat al comptats de Tyrone i Fermanagh en les properes eleccions. La candidatura de Sands mou a molt??ssima gent en la seva campanya electoral i s???aconsegueix que els altres partits republicans no es presentin separant el vot cat??lic. Finalment, el 30 d???abril de 1981, Sands guanya les eleccions a Fermanagh i Tyrone (30.492 vots contra 29.046 del candidat unionista) convertint-se en diputat del parlament brit??nic. L???alegria de la vict??ria contrasta amb la r??bia i tristor que provoca l???immobilisme brit??nic en el tema de les presons. Finalment, molt poc despr??s de les eleccions, Sands mor i despr??s d???ell, nou presos m??s seguiran el seu cam??. Algunes fam??lies decideixen posar f?? a la dram??tica situaci?? i autoritzar l???alimentaci?? for??osa. La mort dels 10 presos provoca un impacte brutal en la societat republicana, produint-se bullangues a algunes localitats. Els funerals seran multitudinaris.
Es segueixen m??s de 10 anys de tensions i conflicte on es produeixen diverses morts d???un i altre costat. El 1983 es produeix la fugida de 38 presos del bloc H de la pres?? de Long Kesh, El govern brit??nic emprar?? molts dels seus recursos en la detenci?? del fugits. Entre 1983 i 1987 uns 25 funerals republicans s??n atacats pel RUC. Es fan tristament famoses les escenes de cops de porra d???antiavalots als cementiris. El 1988 tres membres de l???IRA desarmats s??n disparats a Gibraltar per soldats brit??nics, causant-los la mort. El funeral d???un dels membres ser?? atacat amb granades i trets per part de paramilitars unionistes, matant a tres persones m??s i ferint-ne unes quantes. El mateix any, el Sinn F??in i l???SDLP emprenen unes primeres converses amb la finalitat de poder crear un ???escenari de pau???. El 1989, al mateix temps que queia el mur de Berlin, diversos activistes, desafiant les forces policials i militars brit??niques, procedeixen al desbloquejament i la reapertura de les carreteres, tallades anys enrera amb terra, runa i deixalles, entre la Rep??blica i Irlanda del Nord.
[edita] El proc??s de pau
Ser?? a partir de la d??cada del noranta quan comen??a el final de l???activitat armada d???ambd??s b??ndols a Irlanda del Nord. El 1994, l???IRA declara una treva despr??s de l???evoluci?? de diversos contactes secrets amb el govern brit??nic. Un mes despr??s, les principals organitzacions armades unionistes tamb?? s???afegeixen a l???alto el foc. Es reapropen presos des de presons angleses i el Sinn F??in veu reconegut el seu paper com a actor pol??tic imprescindible, tan al Nord com al sud d???Irlanda. Aquelles negociacions es van acabar truncant i el 1996 l???IRA anuncia la reanudaci?? de la seva activitat armada, fent dos atemptats a zones de negoci de Londres i Manchester que causaran unes p??rdues econ??miques brutals pel Regne Unit. El Sinn F??in torna a quedar excl??s per la resta de forces pol??tiques, tot i que les darreres eleccions li donen el 16% dels vots. Durant els anys seg??ents es produeixen violents enfrontaments quan en les cel???lebracions del 12 de juliol, les marxes orangistes insisteixen en desfilar tamb?? pels barris cat??lics. Finalment, el 1997, ja amb Tony Blair com a Primer Ministre, l???IRA anuncia un segon alto el foc. A partir d???aqu??, per primera vegada des de 1921, republicans i cat??lics s???asseuen a una mateixa taula per negociar el futur d???Irlanda del Nord. Tamb?? ser?? la primera vegada, des que Michael Collins negoci?? el tractat d???independ??ncia d???Irlanda (del sud) en que un Primer Ministre brit??nic rebr?? publicament a un representant del Sinn F??in.
Les negociacions entre totes les forces pol??tiques i els governs brit??nic i irland??s comencen des d???aquest moment. Finalment, la setmana santa de 1998 s???arriba a un acord que passar?? a la hist??ria com "the Good Friday Agreement" (l???Acord de Divendes Sant) [2]. Aquest acord t?? bastantes ambig??itats, cosa que permet sortir amb el cap alt a totes les forces. Aquestes ambig??itats, per??, hauran d?????sser concretades en els anys posteriors. L???acord estableix la creaci?? de tres noves institucions:
1- Un parlament propi per a Irlanda del Nord amb 108 escons. Aquest parlament tindr?? certs poders legislatius i executius, s???escollir?? un president i 10 ministres sortits de tots els partits de la prov??ncia. Aix?? obliga a tots els partits a ???conviure??? a l???executiu amb la resta de forces de tots dos costats. 2- Un Consell que relacionar?? Irlanda del Nord i la Rep??blica d???Irlanda en relaci?? a certs ??mbits (agricultura, turisme, pesca, transports...). Per primera vegada algunes decisions que afecten a Irlanda del Nord s??n preses des de Dublin. 3- Un altre Consell que relacionar?? Irlanda del Nord, Esc??cia, Gales i Anglaterra on es tindr?? l???objectiu d???afavorir les relacions entre aquests territoris.
A part d???aquestes noves institucions, es pacten una s??rie de voluntats per part de totes les parts: El respecte a la voluntat del poble d???Irlanda del Nord en les eleccions democr??tiques. El comprom??s amb la pau de totes les forces pol??tiques representades. Cercar el desarmament dels diversos grups armats. L???alliberament de la majoria de presos d???aquelles organitzacions que respecten l???alto el foc. La modificaci?? de la demanada constitucional irlandesa sobre Irlanda del Nord (La constituci?? de la Rep??blica d???Irlanda modifica el seu segon punt on es reconeixia com a territori nacional a la totalitat de l?????lla). Finalment, tamb?? es reconeix el ga??lic com a idioma oficial d???Irlanda del Nord.
Durant els anys posteriors, s???ha anat avan??ant, encara que amb molts entrebancs, cap el compliment d???alguns dels diversos acords, molts altres, deu anys despr??s continuen sense cap aven??. L???autonomia norirlandesa ha estat suspesa per Londres degut a les pressions del DUP, partit unionista m??s radical i majoritari, contrari a la negociaci??, si aquesta inclou el Sinn F??in. Aix??, el DUP es neg?? a governar al costat del Sinn F??in. Finalment, per??, el 2007 es tornen a produir eleccions i, despr??s d'alguns mesos de negociaci??, s'arriba a un acord entre el DUP i el Sinn F??in per a restablir el Parlament nordirland??s. El reverent Ian Paisley (DUP) governar?? com a primer ministre, mentre que Martin McGuinness (Sinn F??in) ser?? escollit vice-primer ministre.
A la banda republicana, diversos sectors s???han sentit tra??ts per la deriva reformista que est?? prenent el Sinn F??in. No veuen amb bons ulls les negociacions amb els brit??nics i totes les cessions que s???estan fent. Aix??, hi ha hagut diverses escisions, com el sector anomenat Republican Sinn F??in o el "32 counties sovereignty movement" (Moviment per la sobirania dels 32 comptats), que es mantenen favorables a mantenir la lluita armada, juntament amb l???IRSP (Irish Republican Socialist Party), tot considerant la negociaci?? com a l???inici de la derrota i l???acceptaci?? de la llei brit??nica a Irlanda.
[edita] Refer??ncies
- ??? http://www.nicensus2001.gov.uk/nica/browser/profile.jsp?profile=Cultural&mainLevel=CountryProfile&mainArea=Northern+Ireland&mainText=&mainTextExplicitMatch=null&compLevel=CountryProfile&compArea=Northern+Ireland&compText=&compTextExplicitMatch=null
- ??? Good Friday Agreement {{(angl??s)}}. pp. 37 Centro Studi per la Pace & Northern Ireland Assembly: (04/01/2001). Data d'acc??s: 11-04-2008.
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord | |
Anglaterra | Esc??cia | Gal??les | Irlanda del Nord | |
Depend??ncies de la Corona: Guernsey| Jersey | illa de Man | |
Territoris d'ultramar: Anguilla | Bermudes | illes Caiman | illes Falkland | illes Ge??rgia del Sud i Sandwich del Sud | Gibraltar | Montserrat | illes Pitcairn | Saint Helena | Territori Brit??nic de l'Oce?? ??ndic | illes Turks i Caicos | illes Verges Brit??niques |
Aquest article sobre el Regne Unit ??s un esborrany i possiblement li calgui una expansi?? substancial o una bona reestructuraci?? del seu contingut. Per aix??, podeu ajudar la Viquip??dia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquip??dies, posant textos amb el perm??s de l'autor o extraient-ne informaci??. |
Aquest article sobre Irlanda ??s un esborrany i possiblement li calgui una expansi?? substancial o una bona reestructuraci?? del seu contingut. Per aix??, podeu ajudar la Viquip??dia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquip??dies, posant textos amb el perm??s de l'autor o extraient-ne informaci??. |