Iran

De Viquip??dia

Per a la poblaci??, vegeu: Iran (el Pont de Suert)

???????????? ???????????? ??????????
(Jomh??r??-ye Esl??m??-ye ??r??n)

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: ???????? ?????????? ???????? ???????? ?????? ?????????? (Esteql??l, ??z??d??, jomh??r??-ye esl??m??) (Independ??ncia, llibertat, a la rep??blica isl??mica)
Idiomes oficials	Persa
Capital	Teheran 35?? 40' N, 51?? 25' E
Ciutat m??s gran	Teheran
Govern L??der Suprem President	Rep??blica Isl??mica, Teocr??cia Ali Khamenei1 Mahmoud Ahmadinejad
Superf??cie  - Total  - Aigua (%)	1.648.195 km?? (17??) 0,7%
Poblaci??  - Estimaci?? 2005  - Cens  - Densitat	68.017.860 (18??) - 41 hab/km?? (128??)
Moneda	Rial irani?? (IRR)
Fus horari  - Estiu (DST)	(UTC+3:30) (UTC+3:30)
Revoluci??  - Declarada	11 de febrer del 1979
Himne nacional	Sor??d-e Mell??-e ??r??n
Domini internet	.ir
Codi telef??nic	+98
Gentilici	Irani??, iraniana
1 T?? dret de veto de totes les decisions juntament amb el Consell Guardi??.

La Rep??blica Isl??mica de l'Iran ??s un pa??s de l'Orient Mitj??. Fins a 1935 va ser conegut com a P??rsia.

Fa frontera amb els seg??ents pa??sos: Turkmenistan, Afganistan i Pakistan a l'est; Iraq, Turquia, Azerbaidjan i Arm??nia a l'oest. Al nord ??s banyat pel Mar Caspi i al sud pel Golf P??rsic, del qual forma part l'estret d'Hormuz.

La majoria d'iranians s??n musulmans: un 89% xi??tes (la religi?? oficial de l'estat) i un 9% sunnites. Entre les religions minorit??ries destaquen la Fe bah??'?? (actualment perseguida), el zoroastrisme, el judaisme i el cristianisme.

Parts de l'actual territori de l'Iran va ser l'origen de diferents imperis de l'antiguetat: l'Imperi Mede, l'Imperi persa Aquem??nida, l'Imperi Part i l'Imperi Sass??nida (vegeu imperi Persa per un panorama hist??ric).

Taula de continguts 1 Hist??ria 1.1 Prehist??ria 1.2 Protohist??ria 1.3 Hist??ria Antiga 1.4 Hist??ria Moderna i Contempor??nia

[edita] Hist??ria

[edita] Prehist??ria

Iran presenta vestigis d'ocupaci?? humana i restes culturals pertanyents a gaireb?? tota la Edat de pedra. Durant el Neol??tic es va desenvolupar un proc??s de sedentaritzaci??, producci?? estable d'aliments i establiment de rutes d'intercanvi de curta dist??ncia.

[edita] Protohist??ria

L'edat del Coure, caracteritzada per l'aparici?? d'elements de coure i cer??mica pintada a Susiana (Sud-oest d'Iran) i a Sialk (centre-oest), s'est??n a Iran al llarg del IV mil??lenni aC, i s'han trobat restes arqueol??giques com la cer??mica amb formes animals o abstractes de gran qualitat, algunes dels quals tenien aparent ??s ritual. Les rutes comercials guanyen en extensi?? i comencen a sorgir assentaments urbans, en un proc??s regional que es desenvolupa entre Anat??lia, Mesopot??mia, el complex arqueol??gic de Bactria-Margiana i la Cultura de la vall de l'Indus.

[edita] Hist??ria Antiga

Al comen??ament de el III mil??lenni aC apareix a Susa una forma d'escriptura, possiblement derivada del sistema sumeri per a representar la llengua elamita, i l'Imperi Elamita sorgeix com el nou poder del sud-oest d'Iran, en compet??ncia amb els imperis ve??ns de Babil??nia i Ass??ria. L'economia elamita es basava principalment en el comer??, i la seva llarga tradici?? administrativa s'evidencia per la quantitat de tauletes i registres conservats.

Durant el II mil??lenni aC ingressen a l'altipl?? d'Iran diverses onades de pobles iranians, provinents de l'??sia Central. Aquests pobles parlaven una varietat de dialectes del Persa Antic, una de les lleng??es iranianes pertanyent a la fam??lia de lleng??es indoeuropees, emparentades amb l'*Av??stic (Iran?? Antic Oriental) i el S??nscrit V??dic.

A mitjan segle VII aC, grups de tribus iranianes identificades com als medes, establerts al nord i nord-oest d'Iran, es lliuren del jou assiri, establint el seu poder sobre la regi??. A finals del mateix segle, els medes i els babilonis acaben amb el poder assiri, prenent N??nive el 612 aC. D'aquest mateix per??ode s??n les fonts que esmenten a Cir I, rei d'Anshan.

A mitjans del segle VI aC, Cir II el Gran, rei d'Anshan, conquereix Mitja, Elam, Brega, Babil??nia i est??n el seu poder des de l'Iran Oriental fins al Mar Mediterrani. El seu fill, Cambises II, conquesta Palestina i Egipte. Darios I, es va apoderar del tron de P??rsia i va proclamar la seva pertinen??a a la fam??lia Aquem??nida a la Inscripci?? de Behistun. Darios ide?? (o va completar) l'organitzaci?? de l'administraci?? imperial, reorganitzant les satrapies de Cir i Cambisses, i canviant les pol??tiques impositives, militars i administratives de l'imperi.

Durant el primer ter?? de el segle V aC, perses i grecs van competir pel domini sobre les ciutats gregues de ??sia Menor, les costes del Mediterrani i el control dels ports comercials, aix?? com l'acc??s a el blat de les costes de el Mar Negre. Els anys 490 aC-480 aC van estar marcats pels conflictes fronterers coneguts com Guerres M??diques que van comen??ar amb les revoltes j??nies i van incloure la crema d'Atenes per part dels perses, en repres??lia per la destrucci?? de Sardes durant els aixecaments de principis d'aquest mateix segle.

Despr??s dels fracassos militars de la Segona Guerra M??dica, els Aquem??nides van detenir la seva expansi?? i van perdre alguns territoris, mentre els aixecaments i rebel??lions se succe??en per tot l'imperi.

Alexandre el Gran va envair i va conquerir l'Imperi Aquem??nida des de l'any 334 aC fins al 323 aC (any de la seva mort). Alexandre adopt?? costums orientals establint-se a Babil??nia despr??s de consolidar la seva conquesta en el territori que s'est??n entre Egipte i el Riu Indus.A la seva mort, els successors o di??docs es van repartir els seus territoris, i Iran va passar a formar part de l'Imperi Sel??ucida.

Una altra dinastia iraniana, d'origen septentrional, la dels Parni, va donar origen a Iran a el Imperi Part, que durant el segle I aC va funcionar com intermediari entre Roma i Xina, i va alliberar una gran quantitat de batalles contra el Imperi Rom??.

En 226 sorgeix en P??rsia l'Imperi Sass??nida, que intenta retornar a Iran la gl??ria dels Aquem??nides. L'??ltim Sha, Yazdgard III, va ser derrotat pels ??rabs al segle VII, seguits pels turcs selj??cides, els mongols i el Tamerl??.

[edita] Hist??ria Moderna i Contempor??nia

El segle XVI va ser el de la independ??ncia amb la dinastia Safav?? i seg??ents que es van atorgar el t??tol de Shah. En el segle XIX, P??rsia va iniciar sota la pressi?? de R??ssia i el Regne Unit un proc??s de modernitzaci??. Durant la Segona Guerra Mundial va ser ocupada per ambdues pot??ncies i es va celebrar a la ciutat hom??nima la confer??ncia de Teheran. En 1953, el primer ministre Mohammad Mosaddeq, va ser expulsat del poder en l'intentar nacionalitzar els recursos petrol??fers, en una operaci?? orquestrada per brit??nics i nord-americans. El Sha Mohammad Resa Pahlavi va incrementar els seus poders dictatorials amb el suport d'Estats Units, que el considerava el seu major aliat de la zona. L'any 1979 el descontentament de la poblaci?? va provocar una rebel??li?? que va durar prop d'un any i que va desembocar en l'exili del Xa i la instauraci?? de Rep??blica Isl??mica amb Ruhollah Khomeini com a m??xim dirigent.

El 1980 es va iniciar la guerra Iran-Iraq que finalitzaria el 1988.

Despr??s de la mort de Khomeini l'any 1989 va ser succe??t per Al?? Jamenei com cap d'estat, quedant la prefectura del govern oberta a unes eleccions cada quatre anys en les quals s'ha assistit a una pugna entre un sector reformista liderat per Mohammad Jatam?? i altre conservador.

Iran ??s una rep??blica isl??mica constitucional, el seu sistema pol??tic aquesta establert en la llei fonamental de 1979. Iran t?? diverses entitats governamentals complexament interconnectades. Algunes d'aquestes entitats s??n triades en forma democr??tica i unes altres s??n triades conforme a les seves inclinacions religioses.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Iran

Estats de l'??sia
Afganistan | Ar??bia Saudita | Arm??nia2 | Azerbaidjan1 | Bahrain | Bangla Desh | Bhutan | Brunei | Cambodja | Corea del Nord | Corea del Sud | Emirats ??rabs Units | Filipines | Ge??rgia1 | Iemen | ??ndia | Indon??sia | Iran | Iraq | Israel | Jap?? | Jord??nia | Kazakhstan1 | Kirguizistan | Kuwait | Laos | L??ban | Mal??isia | Maldives | Mong??lia | Myanmar | Nepal | Oman | Pakistan | Qatar | R??ssia1 | Singapur | S??ria | Sri Lanka | Tadjikistan | Tail??ndia | Taiwan | Timor Oriental | Turkmenistan | Turquia1 | Uzbekistan | Vietnam | Xina | Xipre2
Depend??ncies: Palestina | Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogr??ficament a l'??sia per?? sovint considerat part d'Europa per raons hist??riques i culturals.

Organitzaci?? de la Confer??ncia Isl??mica

Afganistan | Alb??nia | Ar??bia Saudita | Alg??ria | Azerbaijan | Bahrein | Bangla Desh | Ben??n | Brunei | Burkina Faso | Camerun | Comores | Costa d'Ivori | Djibouti | Egipte | Emirats ??rabs Units | Gabon | G??mbia | Guinea | Guinea Bissau | Guyana | Iemen | Indon??sia | Iraq | Iran | Jord??nia | Kazakhstan | Kirguizistan | Kuwait | L??ban | L??bia | Mal??isia | Malawi | Maldives | Mali | Marroc | Mo??ambic | N??ger | Nig??ria | Oman | Pakistan | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Leona | S??ria | Som??lia | Sudan | Surinam | Tadjikistan | Togo | Tun??sia | Turkmenistan | Turquia | Txad | Uganda | Uzbekistan |

Organitzaci?? de Pa??sos Exportadors de Petroli
Angola | Alg??ria | Ar??bia Saudita | Emirats ??rabs Units | Equador | Iraq | Iran | Indon??sia | Kuwait | L??bia | Nig??ria | Qatar | Vene??uela |

Aquest article sobre l'Iran ??s un esborrany i possiblement li calgui una expansi?? substancial o una bona reestructuraci?? del seu contingut. Per aix??, podeu ajudar la Viquip??dia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquip??dies, posant textos amb el perm??s de l'autor o extraient-ne informaci??.