Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Intel??lig??ncia - Viquip??dia

Intel??lig??ncia

De Viquip??dia

Viquip??dia:Els 100 articles fonamentals

La intel??lig??ncia ??s la facultat d'entendre i comprendre l'entorn, i l'habilitat que t?? alhora de donar un sentit encertat a una sent??ncia.[1] Tot i aix??, no t?? una definici?? universal acceptada. La paraula intel??lig??ncia prov?? del llat?? intellegere que significa comprendre. Intelligere est?? format per la part??cula inter que significa "entre" i legere que significa llegir.[2]

Taula de continguts

[edita] Definicions actualment m??s consensuades

Encara que no existeix un definici?? general consensuada per tots, existeixen dos definicions recents que tenen un major nombre d'acceptaci??. La primera ??s de l'"American Psychological Association" que fan la seg??ent definici??:

?? Els individus difereixen els uns als altres en habilitat de comprendre idees complexes, d'adaptar-se efica??ment al entorn, d'aprendre de l'experi??ncia, de trobar-se diverses formes de raonar, de superar obstacles mitjan??ant la reflexi??. A pesar d'aquestes diferencies individuals poden ser substancial, aquesta mai s??n completament conscients: les caracter??stiques intel??lectuals d'una persona varien en diferents ocasions, en diferents dominis i jutjaran en diferents criteris. El concepte d'"intel??lig??ncia" ??s una temptativa d'aclarir i organitzar aquest conjunt complex de fen??mens.[3]  ??

La segona definici?? d'intel??lig??ncia ve del Mainstream Science on Intelligence, firmat per 52 investigadors el 1994:

?? Una capacitat mental molt general que, entre altres coses, implica la habilitat de raonar, planejar, resoldre problemes, pensar de manera abstracta, comprendre idees complexes, aprendre r??pidament i aprendre de l'experi??ncia. No ??s un mer aprenentatge dels llibres, ni una habilitat estrictament acad??mica ni un talent per a superar proves. M??s b??, el concepte es refereix a la capacitat de comprendre el nostre entorn.[4]  ??

[edita] Altres definicions

Al ser un terme molt discutit al llarg de la hist??ria han aparegut infinitat de definicions per copsar la definici?? al terme intel??lig??ncia i en especial la intel??lig??ncia humana. Molts especialistes en l'??mbit de la Psicologia i l'Aprenentatge han ofert les seves pr??pies definicions d'aquest terme:

  • Francis Galton (1822-1911): considerava que la intel??lig??ncia era una aptitud cognitiva general que determina l'??xit o el frac??s d'una persona en qualsevol tasca en aquest ??mbit. Afirmava que les difer??ncies entre la intel??lig??ncia de les persones venien determinades per factor gen??tics, ??s a dir, considerava que era una qualitat biol??gica.[5]
  • Carolus Slovinec: "La intel??lig??ncia ??s la habilitat de recon??ixer connexions."
  • Alfred Binet: "... judici, altrament anomenat bon sentit, sentit pr??ctic, iniciativa, facultat d'adaptar-se un mateix a les circumst??ncies."[6]
  • David Wechsler: "... la capacitat afegida o global de l'individu d'actuar amb resoluci??, pensar racionalment, i relacionar-se de manera efica?? amb el seu entorn."[7]
  • Cyril Burt (1883-1971): "...l'habilitat cognitiva general e innata."[7]
  • Howard Gardner: "A la meva ment, una compet??ncia intel??lectual humana ha de suposar un conjunt d'habilitats per resoldre problemes a l'individu resoldre problemes genu??ns o dificultats que ell o ella trobi i, quan s'apropia, pugui crear un producte efica?????i tamb?? ha de suposar el potencial per trobar o crear problemes??? i aix?? fent possible el treball preliminar per a l'adquisici?? de nous coneixements."
  • Linda Gottfredson (1947-): "... la habilitat de tractar amb la complexitat cognitiva."[8]
  • Herrnstein (1930???1994) and Murray(1943-): "...habilitat cognitiva."[7]
  • Robert Sternberg (1948-) and Salter: "...goal-directed adaptive behavior."[7]
  • John Kotter on Leadership Intelligence: Una "ment delerosa" per exemple, una habilitat anal??tica forta, un bon judici, i la capacitat de pensar estrat??gica i multidimensionalment."
  • D. Samuel Nuessle: "Una habilitat de la ment on s'aplica el coneixement per resoldre situacions problem??tiques."

Existeixen altres definicions pr??pies provinents d'estudiosos en l'??mbit de les matem??tiques i l'enginyeria:

[edita] Visi?? de la intel??lig??ncia segons l'??mbit cient??fic

[edita] En Psicologia

[edita] Definici??

En la psicologia i la filosofia, la intel??lig??ncia ??s la capacitat o facultat en major o menor grau de comprensi??, d'aprenentatge i de resoldre problemes davant de les adversitats que se li presenten a l'individu.[11][12]

[edita] Quocient intel??lectual - Test d'intel??lig??ncia

Article principal: Quocient intel??lectual
Corba del Quocient intel??lectual
Corba del Quocient intel??lectual

El Quocient intel??lectual o Quocient d'intel??lig??ncia (abreviat amb QI i IQ en angl??s) ??s relaci?? entre la intel??lig??ncia d'un individu mesurada a trav??s d'un test d'intel??lig??ncia i la intel??lig??ncia mitjana cronol??gica de l'individu i del seu grup social. [13]

Existeixen dos tipus de test segons l'edat que mesuren el QI, que s??n el d'adults i al d'escolars. El primer test individual per a escolars va ser el test d'Stanford-Binet que intentava mesurar les aptituds exigides en la educaci?? prim??ria. Per a mesurar-ho s'utilitza una formula que ??s la relaci?? entre l'edat mental i l'edat cronol??gica que serveix per a poder mesurar num??ricament la intel??lig??ncia relativa. Per a poder-ho mesurar s'utilitza la seg??ent f??rmula, que est?? multiplicada per cent per a evitar els decimals. [14]

{\text{QI}} = \frac{\text{Edat mental}}{\text{Edat Cronol??gica}} \times 100.

El test individual m??s utilitzat en adults, i les seves posterior versions, s'anomena Escala d'intel??lig??ncia per adults de Wechsler, encara que normalment s'abrevia WAIS. Aquest test es divideix en subtest verbals i executius. La seva puntuaci?? es pot calcular tant fer diferents QI diferents segons el substest, ??s a dir, segons l'aptitud o tamb?? es pot fer un QI global. En els dos casos el que es va fer va ser fer una mitja amb la seva desviaci?? t??pica i posteriorment marca un punt central mig central T que seria en aquest cas, 100.

[edita] Puntuacions en el QI

El quocient intel??lectual es regeix segons la llei normal amb mitjana de 100 i amb desviaci?? del tipus 15. [15]

Puntuaci?? QI[16] Nom [16] Informaci?? addicional [16]
- de 50 Deficients moderats
50-65 Deficients lleus
70-90 Border Line S??n aquells tipus de persones que es troben prop de QI normal per?? alhora d'alguns aspectes de l'aprenentatge no arriben al ritme de la majoria.
90-110 Normal Entre un 70%-75% de la poblaci?? pertanyent a aquest nivell, ja que reflexa el QI mitj?? de la poblaci??.
111-129 Intel??ligents S??n aquells membres que estan lleugerament per sobre intel??lectualment de la mitjana de la poblaci??.
130-140 Molt intel??ligent
+ de 140 Superdotat

[edita] Teoria de les intel??lig??ncies m??ltiples

Article principal: Teoria de les intel??lig??ncies m??ltiples

La teoria de les intel??lig??ncies m??ltiples va ser formulada pel psic??leg americ?? Howard Gardner que afirma que els humans presenten almenys set classes de intel??lig??ncies distintives. Aquestes s??n les seg??ents:[17]

  1. La intel??lig??ncia ling????stica ??s la capacitat de comprensi?? profunda de les paraules i la sensibilitat davant les mateixes. Inclou la facilitat que es t?? en la comunicaci?? escrita i oral com tamb?? de la facilitat per controlar la gram??tica i tenir prou sensibilitat com per saber-la apartar.
  2. La intel??lig??ncia L??gic-Matem??tica ??s la capacitat de comprensi?? de nombres i conceptes l??gics i saber percebre les de les mateixes. Es la facultat natural per a l'an??lisi de funcions abstractes de forma racional.
  3. La intel??lig??ncia musical ??s la facultat per a poder a entendre i expressar les formes musicals i la sensibilitat per a la distinci?? de ritmes, sons, tons i m??trica musical.
  4. La intel??lig??ncia espacial ??s la habilitat d'entendre objectes reals i poder-los manipular-los espacial mentalment. Tamb?? ??s la sensibilitat entre les relacions entre els conceptes de l??nia, forma, color i espai.
  5. La intel??lig??ncia cinest??sica corporal ??s la capacitat natural de coordinaci?? del cos i en l'??s per a l'expressi?? del sentiments i pensaments a trav??s del cos.
  6. La intel??lig??ncia interpersonal ??s la capacitat percebre i distingir les diferents trets de les persones tan a nivell f??sic o com emocional de forma particular. Tamb?? ??s la capacitat que es t?? en adaptar-se amb els invidus que es relaciona.
  7. La intel??lig??ncia intra-personal ??s la capacitat d'autoconeixement tenint en compte coneixement metaf??sics com la fortalesa, els desitjos, les il??lusions o els reptes. Tamb?? ??s la capacitat d'introjectar elements de la realitat en una visi?? global de la realitat.

Howard Gardner defensava que les intel??lig??ncies m??ltiples existents eren independents entre si. Aquesta afirmaci?? es demostra quan hi ha persones que s??n excepcionalment capacitades en algun tipus d'intel??lig??ncia per?? a la vegada, s??n nefastes en d'altres. Un exemple real d'aquest cas ??s el de l'americ?? Leslie Lemke (patia el s??ndrome del sabi) que era cec, patia par??lisi cerebral i un retr??s mental i no pogu?? parlar fins a la seva edat adulta; tot i aix??, podia escoltar una unica vegada una pe??a musical i posteriorment tocar-la a la perfecci?? amb el piano o imitar can??ons en alemany i itali?? de forma excepcional quan encara no havia desenvolupat el llenguatge que tindria una persona sense aquesta defici??ncia. Segons el mateix psic??leg, les diverses intel??lig??ncies no maduren totes en el mateix temps, com per exemple, la intel??lig??ncia l??gica matem??tica es desenvolupa normalment m??s tard que la musical o cinest??sica corporal. Gardner va criticar que intentar caracteritzar la intel??lig??ncia amb una ??nica puntuaci?? era un error ja que s'estaven desestimant talents.[18]

La teoria de les intel??lig??ncies m??ltiples de Gardner va ser criticada durament amb l'afirmaci?? d'ell on deia que les diferents intel??lig??ncies eren totalment independents. En veritat, no eren realment tant independents com creia, ja que una persona que es talentosa en un ??rea normalment tamb?? ho ??s en d'altres altres. A m??s, les actuals proves d'intel??lig??ncia que deriven de les intel??lig??nciies espacial, l??gica matem??tica i ling????stica de Gardner es correlacionen de forma moderada enlloc de ser molt diferents.[18]

[edita] En Tecnologia

[edita] Definici??

Es defineix com la capacitat de realitzar c??lculs autom??ticament a trav??s d'un equip inform??tic.[19]

[edita] Intel??lig??ncia artifical

Article principal: Intel??lig??ncia artificial

[edita] Classes d'intel??lig??ncia en l'home

La intel??lig??nca ??s divideix diferents tipus les quals tenen una funci?? definida, i s??n les seg??ents: [17]

[edita] Intel??lig??ncia conceptual

La intel??lig??ncia conceptual t?? com a funci?? el localitzar i descriure conceptualment els elements continguts en un camp d'acci?? o tamb?? anomenat camp unificat. ??s una intel??lig??ncia del tipus conscient que permet introjectar que consisteix en integrar una realitat en una realitat interior. El seu objectiu es trobar la resposta al per qu?? d'una acci??. Gr??cies a que l'home est?? en condicions de desenvolupar la seva consci??ncia, aquesta intel??lig??ncia pot desenvolupar-se. [17]

[edita] Intel??lig??ncia funcional

??s la capacitat d'un individu de resoldre els problemes que se li presenten ja sigui de forma conscient com inconscient. Existeixen moltes hip??tesis sobre qual s??n les diferents intel??lig??ncies funcionals. Segons La seva funci?? ??s la de permetre l'acci??, en conseq????ncia ??s la que dirigeix les accions i l'entropia dels ??ssers humans.[17]

[edita] Intel??lig??ncia vincular

La intel??lig??ncia vincular ??s aquella que t?? la funci?? d'enlla??ar i determinar el camp unificat on actua l'??sser hum??. Serveix de regulador de l'individu per a poder-se enfrontar-se a la realitat. ??s l'element homeost??tic de la intel??lig??ncia com a conjunt. [17]

[edita] Intel??lig??ncia gen??tica

La intel??lig??ncia gen??tica o molecular t?? com a funci?? la d'assegurar la superviv??ncia tant en l'??sser hum?? com en els animals de manera inconscient. Aquesta ??s la intel??lig??ncia dels instints o reflexes. Existeixen situacions com ??s la de tenir la m?? en el foc que instintivament l'home enretira la m??, aquesta ??s la intel??lig??ncia gen??tica. En alguns casos aquest tipus d'intel??lig??ncia es presenta en forma de pors com ??s la por alhora de saltar d'una altura que pot arribar perjudicial per a l'individu.

Existeix intel??lig??ncia en tots els gens dels ??ssers vius amb un mecanisme molt complex per a la superviv??ncia. De totes les formes d'intel??lig??ncia aquesta ??s la d'un nivell de complexitat m??s elevat. Ens els gens hi ha una gran quantitat d'informaci?? codificada. Aquest tipus d'intel??lig??ncia tamb?? es troba a nivell de mol??cules complexes que s??n les conformen els gens.[17]

[edita] L'antintel??lig??ncia - Intel??lig??ncia paradoxal

La intel??lig??ncial paradoxal ??s el concepte contrari a intel??lig??ncia. Es pot definir com facultat que t?? com a finalitat d'impedir la capacitat d'adaptaci?? al medi d'un individu i provocar una marginaci?? d'ell en la realitat del l'individu. La seva acci?? consisteix en la seva superviv??ncia a canvi de perjudicar el medi.

La intel??lig??ncia paradoxal t?? com a objectiu la superviv??ncia de l'individu a costa del medi fent ??s d'automatismes compulsius. Algun exemple d'aquests automatismes compulsiu seria la mentida o la enveja. Aquests impulsos entren en joc en tots els individus quan la situaci?? del seu voltant el superen totalment. Quan s'arriba en aquell punt en que la situaci?? et supera l'individu pot o preparar-se per a enfrontar la situaci?? o respondre directament.

En els casos quan l'individu no accepta que la situaci?? el supera apareix un tipus de resposta per a saciar la necessitat de superviv??ncia que ??s "el racionalisme i la vivesa" la qual neix de la intel??lig??ncia gen??tica. Perqu?? respon amb una resposta provinent de la intel??lig??ncia gen??tica fa que no li permeti reflexionar y hi ha hagi un proc??s de racionalitzaci?? de la realitat on busca solucions d'ast??cia que li permeti la superviv??ncia a costa del medi sense importar el mitjans per a complir la seva finalitat.[17]

[edita] Refer??ncies

  1. ??? Diccionari Catal??-Castell??-Llat??-Frances-Itali??. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
  2. ??? Filoxarxa
  3. ??? APA Task Force Report, "Intelligence: Knowns and Unknowns"
  4. ??? Mainstream Science on Intelligence reprinted in Gottfredson (1997). Intelligence p. 13
  5. ??? [1], Apartat 1. Primeres definicions
  6. ??? A. Binet and T. Simon. Methodes nouvelles pour le diagnostic du niveai intellectuel des anormaux. L'Ann??e Psychologique, 11:191???244, 1905.
  7. ??? 7,0 7,1 7,2 7,3 David J. Bartholomew (2004). Measuring Intelligence Facts and Fallacies,[2]. 0521544785. ,[3]
  8. ??? Jack C. Richards, Theodore S. (2001). Approaches and Methods in Language Teaching p.117. 0521008433. 
  9. ??? i mira Turing test
  10. ??? G.N. SARIDIS 'An Integrated Theory of Intelligent Machines by Expressing the Control performance as Entropy' Control-Theory and Advanced Technology, Vol 1,No.2,pp.125-138,August 1985,Mita Press
  11. ??? Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans - versi?? on-line
  12. ??? Gran Diccionari de la llengua Catalana - versi?? on-line
  13. ??? Adolfo Ma??llo (1970). Introduction to psychology. Dip??sit legal. M. 12896.-1970. 
  14. ??? (2007) Termcat, Diccionari de Psiquiatria. ISBN 8445817744. 
  15. ??? Maribel Per??, Jaume Turbany i Oset (2002). (Fonaments matem??tics per a Psicologia. ISBN 8483383314. 
  16. ??? 16,0 16,1 16,2 Agust??n Regadera L??pez (1999). ??es mi hijo superdotado o inteligente?: Para padres y profesores p.38. ISBN 848239309X. 
  17. ??? 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 Peter Belohlavek (2006). Inteligencia, complejos y evoluci??n personal. ISBN 9871223420. 
  18. ??? 18,0 18,1 David R. Shaffer (2000). Psicolog??a del desarrollo infancia i adolescencia (Developmental Psychology Childhood and adolescence). ISBN 9706860150. 
  19. ??? (2003) Diccionari de Tecnolog??a. ISBN 8483324016.