Inquisici??
De Viquip??dia
La inquisici?? va ser una instituci?? judicial creada pel Pont??fex Rom?? Gregori IX l'any 1231 per lluitar en contra de les heretgies.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Ja en el III Concili de Toledo de l'any 589 s'ordenava als bisbes que investiguessin per extirpar el sacrilegi d'idolatria fermament implantat a Hisp??nia i Septim??nia.
En el XVI concili (693), en va dir que ???el bisbe que no es preocupi de la seva extirpaci????? (referint-se al paganisme) ???seria destitu??t i hauria de passar un any fent penit??ncia???.
- Vegeu tamb?? Per??ode cat??lic visigot
[edita] Inquisici?? episcopal
L'any 1184 el papa Luci III incita els bisbes a establir tribunals per lluitar contra els c??tars. Comen??a la Inquisici?? episcopal.
Cap al 1215 tamb?? l'arquebisbe de Tarragona Asp??rec de la Barca es determina a combatre el catarisme especialment a la zona del Montsant i Prades. El m??tode no era el de la inquisici?? sin?? que mana als monjos de la cartoixa d'Escaladei que surtin de la seva clausura a predicar contra l'heretgia. L'??xit no devia ser durador, ja que durant tot el segle XIII, i part del XIV, romanen c??tars per aquesta zona.
Durant aquesta ??poca els bisbes actuen sota el seu criteri
[edita] Inquisici?? pontif??cia
El 1231 Gregori IX, proclama la butlla Excommunicamus, origen d'una inquisici?? dirigida directament pel Papa. La missi?? encomanada era la de localitzar, processar i evacuar sent??ncia contra sospitosos. El papa nomenava als inquisidors, freq??entment Dominics, per?? no sempre. Aquesta instituci?? refor??ava el poder del papa davant dels altres bisbes i per damunt de reis i pr??nceps.
L'autoritat religiosa es limita a inquirir i arriba a condemnar. La sentencia l'executa l'autoritat laica. Des de l'XI Concili de Toledo (675) hi ha tamb?? antecedents de la prohibici?? de ???matar... mutilar...ordenar a un altre que ho faci???. ??s l'any 1252, quan el papa Innocenci IV en la butlla Ad extirpanda va autoritzar la tortura per tal de que el processat confess??s. Encara, per?? s'indica que sigui sense mutilar ni posar en perill la vida de l'acusat.
Aquesta Inquisici?? pontif??cia es va consolidar a Occit??nia, Proven??a, Mil??, G??nova, Flor??ncia ... tamb?? a la corona d'Arag??, on entre els inquisidors hi ha el dominic, i conseller reial d'alt nivell de cultura Sant Ramon de Penyafort. A l'entorn de 1230 arriben molts c??tars des d'Occit??nia a Catalunya. Els concilis de la prov??ncia eclesi??stica Tarraconense se'n fan ress?? des d'aquest anys fins el del 1318. La Inquisici?? Papal va arribar aqu?? el 1235.
Coincidint en l'??poca, l'heretgia es continuava combatent amb pr??diques, molt valorades pel poble senzill, especialment les dels franciscans, i m??s tard tamb?? les dels carmelites. No hi ha not??cies d'heretgies mes enll?? de l'any 1321, any de la darrera pr??dica carmelitana a les terres de Prades. La Inquisici?? mora per manca de feina.
La inquisici?? papal actuava de la seg??ent manera quan el tribunal arribava a una poblaci?? es proclamaven dos edictes:
- L'Edicte de Fe, obligant als fidels a denunciar als heretges i simpatitzants.
- L'Edicte de Gr??cia, concedint als heretges i simpatitzants uns dies de termini per confessar.
- Passat el termini sense confessar, al presumpte heretge se li confiscava la propietat.
Els denunciats mai coneixien els delators suposant de que n'hi hagu??s. L'acusaci?? exacta tamb?? es considerava secret sumarial.
El concili de Narbona de 1235, ordena que les sentencies es facin fonamentades en proves irrefutables, i sota criteri de que es preferible un culpable en llibertat que un innocent condemnat. Se sap per?? de que sovint els presos ignoraven fins i tots quins eren els c??rrecs. Tenien un advocat defensor, per?? que limitava la seva funci?? a recomanar la confessi?? dels c??rrecs. S'utilitzava la coacci?? i la tortura tot i la tradici?? cristiana.
[edita] Inquisici?? espanyola
Molts anys m??s endavant, el 1478 per iniciativa de Ferran el Cat??lic i amb la finalitat de combatre als jueus, es crea la inquisici??n espa??ola, depenent directament de la corona. Va ser l'??nica instituci?? com?? d'Arag?? i Castella durant molt de temps. Aquest fet va enfortir la monarquia.
El primer per??ode va destacar pel seu rigor i virul??ncia. La seva activitat va ser alta durant les monarquies dels casa d'??ustria, i minvant durant els Casa de Borb??, va durar fins el 1834.
[edita] Inquisici?? romana
El 1542 es va crear la Inquisici?? romana, coneguda per Congregaci?? del Sant Ofici, per a lluitar en contra del protestantisme. El procediment era diferent del de la inquisici?? papal. El Sant Ofici vetllava permanentment per la puresa de la fe en tota l'extensi?? de l' esgl??sia cat??lica. Era una congregaci?? d'altes dignitats. L'any 1633 hi fou processat i condemnat Galileo Galilei.
Des de l'any 1965 amb Pau VI, es coverteix en Congregaci?? per la Doctrina de la Fe, sota la batuta d'un prefecte. El c??rrec el va ocupar des de 1981 fins que va pujar al soli pontifici el cardenal Ratzinger Benet XVI. Joan Pau II va ordenar el 1998 que s'obrissin els arxius secrets d'aquesta congregaci??, on estaven recollides les actes dels processos de tota l'Europa cat??lica. A partir d'aquest fet, es podr?? analitzar amb mes objectivitat l'abast real, tant ideol??gic com social i pol??tic de la inquisici??.
