Iniciativa per Catalunya Verds

De Viquip??dia

Iniciativa per Catalunya Verds
Partit pol??tic catal??
President	Joan Saura i Laporta
Secretari general	Jordi Guillot i Miravet
Fundaci??	Febrer del 1987
Seu	C/ Ciutat, 7 08002 Barcelona
Ideologia	Ecosocialista i feminista
Representaci??	12 diputats al Parlament de Catalunya 1 diputats al Congr??s dels Diputats 1 senador al Senat 1 diputat al Parlament Europeu
Partit europeu	Partit Verd Europeu
Publicaci?? oficial	Treball
Lloc web	www.iniciativa.cat

Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) ??s un partit pol??tic ecosocialista d'??mbit catal??.

Taula de continguts 1 Or??gens i partits intervinents en la formaci?? 1.1 El naixement de la federaci?? Iniciativa per Catalunya 1.2 La Coalici?? Iniciativa per Catalunya-Els Verds 1.3 Consolidaci?? d'Iniciativa per Catalunya Verds 2 Representaci?? institucional 3 Ideologia i principis program??tics 4 Estructura organitzativa 5 S??mbols 6 Resultats Electorals de la coalici?? ICV-EUiA 7 Enlla??os externs 8 Articles relacionats 9 Bibliografia 10 Refer??ncies

[edita] Or??gens i partits intervinents en la formaci??

[edita] El naixement de la federaci?? Iniciativa per Catalunya

El 23 de febrer de 1987, sota el nom d'Iniciativa per Catalunya (IC), es crea una federaci?? de partits pol??tics formada inicialment pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (ENE) i el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC). La nova federaci?? tamb?? incorpora independents i persones provinents dels moviments socials.

Creada sota l'impuls del PSUC, el partit fundador m??s important, IC no nom??s pret??n recomposar l'espai comunista catal??, greument afectat per la crisi interna i electoral de principis dels vuitanta, sin?? que busca construir un nou discurs pol??tic fruit de les tesis eurocomunistes i obrir-se cap als nous moviments socials.

Al igual que sempre havia fet el PSUC amb el Partit Comunista d'Espanya (PCE), IC mant?? l'obedi??ncia catalana i la seva sobirania respecte d'Esquerra Unida (IU en les seves sigles en castell??, una formaci?? bastida a l'Estat Espanyol pel PCE i altres partits en un proc??s similar al que havia iniciat IC) i es limita a establir acords electorals i parlamentaris amb IU.

En aquesta ??poca el m??xim dirigent de la formaci?? ??s Rafael Rib??, provinent del PSUC.

Ben aviat per?? aquesta recerca d'un nou discurs pol??tic allunyat del comunisme cl??ssic porta les seves tensions i el 1989 el PCC abandona IC. Per contra, el PSUC i l'ENE van cedint progressivament a IC la seva sobirania, congelant la seva activitat interna en favor de la federaci??, que de facto, actua ja com un ??nic partit pol??tic.

Paral??lelament a aquests moviments, i com un dels seus m??ltiples desencadenants, es realitza un proc??s d'unificaci?? comunista que porta a la reintegraci?? al PSUC de l'organitzaci?? Bandera Roja i dels restes del Partit del Treball de Catalunya, si b?? el PCC rebutjar?? la reunificaci??.

[edita] La Coalici?? Iniciativa per Catalunya-Els Verds

Superada aparentment aquesta primera crisi, el 1995 IC conforma una coalici?? electoral, anomenada Iniciativa per Catalunya-Els Verds (IC-EV), a la que s'integra, a part, l??gicament, de la pr??pia IC, l'organitzaci?? Els Verds (Confederaci?? Ecologista de Catalunya) i novament el PCC, aconseguint millorar els resultats electorals.

Tanmateix, tant al si de la federaci?? IC, com en la mateixa coalici?? IC-EV, es mantenen les diverses tensions ideol??giques i organitzatives que havien portat a la desvinculaci?? del PCC d'IC el 1989.

A nivell organitzatiu hi ha difer??ncies sobre si els partits integrants han de cedir completament la seva sobirania a IC i conformar aquesta com un partit ??nic, o si per contra, IC-EV ha de ser una plataforma electoral i program??tica per?? mantenint la independ??ncia de cada partit. Aquesta discussi?? org??nica va molt lligada a la discussi?? ideol??gica sobre si IC ha d'evolucionar m??s enll?? del comunisme o b?? ha de limitar-se a ser un ??mbit com?? de treball program??tic i electoral. Tamb?? hi ha diversos punts de vista a nivell estrat??gic, especialment sobre quina pol??tica d'aliances cal dur a terme envers el Partit Socialista.

Fruit de totes aquestes tensions la coalici?? es trenca el 1997 quan el PCC abandona la coalici?? i, alhora, un sector del PSUC contrari a la seva dissoluci?? a l'interior d'IC forma el PSUC-viu. Aquests dos partits, junt amb algunes altres organitzacions m??s petites creen Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i estableixen relacions amb IU. Aix?? al seu torn comporta que IU i IC trenquin la seva col??laboraci?? a nivell estatal.

A l'interior de l'altre soci de la coalici??, Els Verds (CEC), tamb?? hi ha diverses tend??ncies que porten a la fragmentaci?? del partit en petits grups, alguns s'integren a IC, d'altres a EUiA i d'altres intenten bastir el seu projecte independent.

Tots aquests fets comporten un daltabaix electoral en tots i cada un dels grups que han sorgit d'IC-EV.

[edita] Consolidaci?? d'Iniciativa per Catalunya Verds

Despr??s de la crisi trobem doncs que l'ENE i el PSUC han cedit definitivament la seva sobirania a IC i que aquesta est?? disposada a avan??ar cap a un nou projecte pol??tic que se sap que no vol renunciar al car??cter alternatiu del comunisme enfront del capitalisme per?? que, en no seguir els seus postulats, ha de construir un marc conceptual nou.

Aix?? s'aprova una nova definici?? del partit com a ecosocialista, s'adopta el nom d'Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V), i es conforma un ??nic partit. Poc despr??s (2002) s'adopta el nom actual d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV).

Paulatinament el nou projecte d'ICV va recuperant els seus resultats electorals i l'any 2000 Joan Saura relleva Rafael Rib?? al capdavant del partit.

El 2004 la formaci?? Els Verds-Esquerra Ecologista (EV-EE) -un petit partit ecologista provinent de la fragmentaci?? de Els Verds (CEC)- ingressar?? a ICV dissolent-se al seu interior.

En l'??mbit local, des dels seus or??gens, ICV t?? establert un protocol de col??laboraci?? amb diversos col??lectius independents agrupats a l'Entesa del Progr??s Municipal (EPM).

[edita] Representaci?? institucional

En el darrer cicle (a partir del 2003) ICV i EUiA ha recomposat les seves relacions sobre la base d'acords electorals i program??tics, per?? aparcant el projecte d'unificaci?? org??nica que tants desacords ha causat en el passat i optant per una formula de coalici?? electoral. Les relacions entre les dues formacions s'articulen ara en un Consell Coordinador. Aix?? ha comportat, de retruc, el restabliment de relacions amb IU.

Els resultats electorals de la coalici?? han continuat progressant i actualment aquesta ostenta representaci?? als principals Ajuntaments del pa??s; al Parlament de Catalunya ???dotze diputats i diputades (tres dels quals d'EUiA)-; al Congr??s dels Diputats ???un diputat Joan Herrera i una diputada Carme Garc??a, (integrats al grup parlamentari Esquerra Verda, format per IU, ICV i EUiA), al Senat (un senador, aqu?? sota la llista unit??ria de l'Entesa Catalana de Progr??s conjunta amb PSC, ERC i EUiA) i al Parlament Europeu (on ICV s'integra amb el seu diputat ???Ra??l Romeva^[1]- al Partit Verd Europeu ???del que ICV ??s un dels partits fundacionals- mentre que EUiA, a trav??s d'IU, s'integra al Partit de l'Esquerra Europea).

Arran de les eleccions de novembre de 2003 ICV i el seu soci EUiA, es van integrar en el Govern tripartit de la Generalitat de Catalunya sota presid??ncia Pasqual Maragall i amb la pres??ncia de dos consellers d'ICV, Joan Saura (Relacions Institucionals i Participaci??) i Salvador Mil?? (Medi Ambient i Habitatge).

La primavera de 2005 el govern va patir dues crisis de govern que van propiciar primer el relleu de diversos consellers i conselleres (entre ells Salvador Mil??, que va ser substitu??t per Francesc Baltasar, tamb?? d'ICV), i poc despr??s l'aband?? del govern per part d'ERC.

A les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre del 2006, ICV va millorar els resultats obtinguts el 2003 i va conseguir tres diputats m??s, cosa que permetia al seu grup tenir actualment 12 diputats al Parlament de Catalunya.

A nivell local ICV (conjuntament amb EUiA i les EPM) ostenta una vintena d'alcaldies i t?? uns quatre cents regidors i regidores. ICV participa tamb?? del govern de la ciutat de Barcelona (la cap de llista ??s Imma Mayol) amb un pacte de progr??s amb el PSC, i en moltes localitats de Catalunya t?? pactes similars, sobretot amb el PSC i ERC.

[edita] Ideologia i principis program??tics

En els documents definitoris d'ICV apareixen sovint les expressions ecosocialisme, ecopacifisme, esquerra transformadora, esquerra alternativa o esquerra verda nacional.

Segons la pr??pia definici??, Iniciativa per Catalunya Verds ??s una organitzaci?? de l'esquerra verda nacional que lluita per una societat d'homes i dones, lliures i iguals, en un planeta habitable i que, amb la m??s amplia participaci?? ciutadana, impulsa la construcci?? d'una majoria social i pol??tica d'esquerres a Catalunya.

[edita] Estructura organitzativa

L'estructura organitzativa ha anat evolucionant al llarg dels anys des del model jer??rquic centralitzat de la tradici?? comunista que es va adoptar en un principi fins al model actual amb trets m??s horitzontals, influ??t pels moviments socials.

Fruit d'aquesta concepci?? actualment la presid??ncia d'ICV i les persones cap de llista o dirigents d'organitzaci?? local s??n escollides en eleccions prim??ries internes; s'ha regulat un procediment de consulta interna mitjan??ant refer??ndum vinculat on poden participar tots els afiliats i afiliades del partit, procediment que ??s obligatori per a les decisions m??s rellevants, fet que comporta una traslaci?? de la sobirania cap als i les militants de base; i s'han adoptat pol??tiques d'igualtat de g??nere que garanteixen un pres??ncia m??nim del 40% de cada sexe en els ??rgans de direcci?? del partit.

El m??xim ??rgan d'ICV ??s l'Assemblea Nacional que ??s reuneix, com a m??nim, un cop cada quatre anys i que t?? compet??ncia exclusiva en la fixaci?? dels principis del partit, del seu manifest programa i de les normes de funcionament.

L'Assemblea Nacional escull un Consell Nacional que ??s el m??xim ??rgan entre assemblees. Aquest escull una Comissi?? Permanent per tal d'executar i fer seguiment dels seus acords i una Secretaria Pol??tica que dirigeix l'activitat di??ria del partit coordinada pel president o presidenta d'ICV.

ICV s'organitza territorialment a trav??s d'agrupacions comarcals i locals i a nivell pol??tic en ??mbits tem??tics i program??tics. Aix?? mateix mant?? un protocol de col??laboraci?? amb l'organitzaci?? juvenil Joves d'Esquerra Verda (JEV) ???anteriorment Joves amb Iniciativa (JIC), formada per la conflu??ncia de les joventuts pol??tiques del PSUC i l'ENE???.

[edita] S??mbols

La bandera d'ICV ??s la vermella amb el logotip, per?? s'utilitza tamb?? amb els colors verd (pels ecologistes) i morat (considerat el color del moviment antiglobalitzaci?? i alternatiu i s??mbol del feminisme).

Els himnes del partit s??n Els Segadors i La Internacional.

El principal ??rgan d'expressi?? d'ICV ??s el peri??dic Treball fundant pel PSUC el 1936.

[edita] Resultats Electorals de la coalici?? ICV-EUiA

[edita] Enlla??os externs

• Plana web d'Iniciativa per Catalunya Verds
• Plana web del Partit Verd Europeu
• Plana web de Joves d'Esquerra Verda
• Plana web de la Fundaci?? Nous Horitzons

[edita] Articles relacionats

• Partit Socialista Unificat de Catalunya
• Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra
• Els Verds (Confederaci?? Ecologista de Catalunya)
• Esquerra Unida i Alternativa

[edita] Bibliografia

• RIUS i PINI??S, Marc "INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS (1987-2004) Una hist??ria de l'esquerra verda de Catalunya". Fundaci?? Nous Horitzons. Barcelona. 2005.

[edita] Refer??ncies

1. ??? ??Iniciativa recupera el eurodiputado que perdi?? en los comicios de hace cinco a??os?? Edici?? digital del diari El Pa??s, 14 de juny de 2004.