Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Inform??tica - Viquip??dia

Inform??tica

De Viquip??dia

Viquip??dia:Els 100 articles fonamentals
Ordinador actual executant la distribuci?? Debian del sistema operatiu GNU/Linux.
Ordinador actual executant la distribuci?? Debian del sistema operatiu GNU/Linux.

La Inform??tica ??s la ci??ncia o t??cnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament autom??tic de la informaci?? utilitzant dispositius electr??nics i sistemes computacionals. En el que avui dia coneixem com a inform??tica hi influeixen moltes de les t??cniques i de les m??quines que l'home ha desenvolupat durant la hist??ria per recolzar i pot??nciar les seves capacitats de mem??ria, de pensament i de comunicaci??. D'entre aquestes m??quines cal destacar l'ordinador.

Portal Articles relacionats amb Inform??tica

En la inform??tica hi convergeixen els fonaments de les ci??ncies de la computaci??, la programaci?? i les metodologies pel desenvolupament de programari, aix?? com els t??pics selectes d'electr??nica. S'ent??n per inform??tica la uni?? sin??rgica del c??mput i de les comunicacions.

La inform??tica s'utilitza en m??ltiples tasques, per exemple en l'elaboraci?? de documents, en el control de processos i robots industrials, en telecomunicacions i vigil??ncia, en el desenvolupament de jocs, etc.

El mot Inform??tica prov?? del de informatique, paraula francesa, creada per l'enginyer Philippe Dreyfus als anys cinquanta, i que deriva de la fusi?? de information i automatique.

Taula de continguts

[edita] Relacions amb altres camps

Malgrat el seu nom, la inform??tica rarament involucra l'estudi mateix de les m??quines conegudes com a ordinadors. De fet, el cient??fic Edsger Dijkstra ??s molt citat per la frase 'Les ci??ncies de la computaci?? estan tan poc relacionades amb les computadores com l'astronomia amb els telescopis. " ' ' El disseny i desenvolupament de computadores i sistemes computacionals est?? generalment considerat com un camp ali?? a les ci??ncies de la computaci??. Per exemple, l'estudi del maquinari ??s normalment considerat part de l'enginyeria inform??tica, mentre que l'estudi de sistemes computacionals comercials i el seu desenvolupament ??s usualment anomenat tecnologies de la informaci?? (TU) o sistemes d'informaci??. Tanmateix, hi ha una estreta comunicaci?? d'idees entre les diferents disciplines relacionades amb les computadores. La investigaci?? en inform??tica usualment tamb?? es relacionen amb altres disciplines, com la intel??lig??ncia artificial, la ci??ncia cognitiva, la f??sica (per exemple en la computaci?? qu??ntica), la realitat augmentada, la teoria de llenguatges formals, etc.

Per a molts, la inform??tica mant?? una relaci?? molt estreta amb les matem??tiques en comparaci?? amb altres disciplines cient??fiques (Denning 2000]]). La ci??ncia computacional primerenca va estar fortament influ??da per la feina de matem??tics de la talla de Kurt G??del i Alan Turing i, actualment hi continua havent un intercanvi d'idees ??til entre ambd??s camps en ??rees com la l??gica matem??tica, la teoria de categories, la teoria de dominis i l'??lgebra.

La relaci?? entre les ci??ncies de la computaci?? i l'enginyeria del programari ??s un tema molt discutit, per disputes sobre el que realment significa el terme "enginyeria del programari " i sobre com es defineix a les ci??ncies de la computaci??. Algunes persones creuen que l'enginyeria del programari seria un subconjunt de les ci??ncies de la computaci??. Altres per la seva part, tenint en compte la relaci?? entre altres disciplines cient??fiques i de l'enginyeria, creuen que el principal objectiu de les ci??ncies de la computaci?? seria estudiar les propietats del c??mput en general, mentre que l'objectiu de l'enginyeria del programari seria dissenyar c??mputs espec??fics per aconseguir objectius pr??ctics, amb la qual cosa es convertirien en disciplines diferents. Aquest punt de vista ??s mantingut, entre d'altres per (Parnas 1998). Fins i tot n'hi ha altres que sostenen que no podria existir una enginyeria del programari.

[edita] Hist??ria

Els ordinadors no s??n un invent d'alg?? en especial, sin?? el resultat d'idees i realitzacions de moltes persones relacionades amb la electr??nica, la mec??nica, els materials semiconductors, la l??gica, l'??lgebra i la programaci??.

[edita] L??nia cronol??gica

Els primers indicis de c??lcul van ser introdu??ts el 3000 aC pels babilonis, que van habitar en l'antiga Mesopotania. Aquests empraven unes petites boles fetes de llavors o petites pedres que utilitzaven per fer els seus comptes agrupant-les en carrils de canya.

Posteriorment, a l'any 1800 aC, un matem??tic babil??nic va inventar els algoritmes que van permetre resoldre problemes de c??lcul num??ric. L'algoritme ??s un conjunt ordenat de les operacions pr??pies d'un c??lcul.

??bac
??bac

M??s tard, els xinesos van desenvolupar l'??bac, amb el qual realitzaven c??lculs r??pids i complexos. Aquest instrument tenia un marc de fusta i cables horitzontals amb boles foradades que corrien d'esquerra a dreta.

Al segle XVII, John Napier, matem??tic escoc??s fam??s per la invenci?? dels logaritmes (unes funcions matem??tiques que permeten convertir les multiplicacions en sumes i les divisions en restes) va inventar un dispositiu d'un palet amb nombres impresos que, gr??cies a un mecanisme enginy??s i complicat, li permetia realitzar operacions de multiplicaci?? i divisi??.

Una pascalina signada per Pascal l'any 1652.
Una pascalina signada per Pascal l'any 1652.

Al 1642, el f??sic i matem??tic franc??s Blaise Pascal va inventar el primer calculador mec??nic, la pascalina. Als 18 anys d'edat, desitjant reduir la feina de c??lcul del seu pare que era funcionari d'impostos, va fabricar un dispositiu de 8 rodes dentades en el qual cada una feia avan??ar un pas la seg??ent quan completava una volta. Estaven marcades amb nombres del 0 al 9 i n'hi havia dos per als decimals, per tant podia manejar nombres entre 000000,01 i 999999,99. Les rodes giraven mitjan??ant una manovella, amb la qual cosa per sumar o restar calia fer-li el nombre de voltes corresponent en un sentit o en un altre. Trenta anys despr??s el fil??sof i matem??tic alemany Leibnitz va inventar una m??quina de c??lcul que podia multiplicar, dividir i obtenir arrels quadrades en sistema binari. Als 26 anys va aprendre matem??tiques de manera autodid??ctica i va procedir a inventar el c??lcul infinitesimal, honor que comparteix amb Isaac Newton.

Al 1801 el franc??s Joseph Marie Jacquard, va utilitzar un mecanisme de targetes perforades per controlar el dibuix format pels fils de les teles confeccionades per una m??quina de teixir. Aquestes plantilles o motlles met??l??lics perforats permetien programar les puntes del teixit, aconseguint obtenir una diversitat de trames i figures.

En Charles Babbage (1793-1871) va crear un motor anal??tic que permetia sumar, sostreure, multiplicar i dividir una velocitat de 60 sumes per minut. Al 1843 Lady Ada Augusta Lovelace va suggerir la idea que les targetes perforades s'adaptessin de manera que el motor de Babbage repet??s certes operacions. A causa d'aquest suggeriment alguns consideren Lady Lovelace el primer programador.

Al 1879, Herman Hollerith, amb 19 anys d'edat, va ser contractat com a assistent a les oficines del cens nord-americ?? i va desenvolupar un sistema de c??mput mitjan??ant targetes perforades en les quals els forats representaven el sexe, l'edat, ra??a, etc. Gr??cies a la m??quina tabuladora de Hollerith el cens de 1890 es va realitzar en dos anys i mig, cinc menys que el cens de 1880.

En Hollerith va deixar les oficines del cens al 1896 per fundar la seva pr??pia Companyia: la Tabulating Machine Company. Al 1900 havia desenvolupat una m??quina que podia classificar 300 targetes per minut (en comptes de les 80 quan el cens), una perforadora de targetes i una m??quina de c??mput semiautom??tica. Al 1924 Hollerith va fusionar la seva companyia amb dues m??s per formar la International Business Machines avui mundialment coneguda com IBM.

[edita] Calculador digital

A comen??aments dels anys 30, John Vincent Atanasoff, un nord-americ?? doctorat en f??sica te??rica, fill d'un enginyer electr??nic emigrat de Bulg??ria i d'una mestra d'escola, es va trobar que els problemes que havia de resoldre requerien una excessiva quantitat de c??lculs. Aficionat a l'electr??nica i coneixedor de la m??quina de Pascal i les teories de Babbage, va comen??ar a considerar la possibilitat de construir un calculador digital. Va decidir que la m??quina hauria d'operar en sistema binari, i fer els c??lculs de manera diferent a com els realitzaven les calculadores mec??niques.

Amb 650 d??lars donats pel Consell d'Investigaci?? de l'Estat de Iowa, va demanar la cooperaci?? de Clifford Berry, estudiant d'enginyeria, i els materials per a un model experimental. Posteriorment va rebre altres donacions que van sumar 6460 d??lars. Aquest primer aparell creat va ser conegut com ABC Atanasoff- Berry-Computer

Pr??cticament al mateix temps que Atanasoff, l'enginyer John Mauchly s'havia trobat amb els mateixos problemes en quant a velocitat de c??lcul, i estava conven??ut que hi hauria una forma d'accelerar el proc??s per mitjans electr??nics. En mancar de medis econ??mics, va construir un petit calculador digital i es va presentar al congr??s de l'Associaci?? Americana per a l'Aven?? de la Ci??ncia per presentar un informe sobre el mateix. All??, el desembre de 1940, es va trobar amb Atanasoff, i l'intercanvi d'idees que van tenir va originar una disputa sobre la paternitat del computador digital.

[edita] Segona Guerra Mundial

Al 1941, Mauchly es va matricular en uns cursos a l'Escola Moore d'Ingenieria El??ctrica de la Universitat de Pennsilv??nia, on va con??ixer a John Presper Eckert, un instructor de laboratori. L'escola Moore treballava llavors en un projecte conjunt amb l'ex??rcit per realitzar unes taules de tir per a armes bal??stiques. La quantitat de c??lculs necessaris era immensa, tant que es demorava uns trenta dies a completar una taula mitjan??ant l'??s d'una m??quina de c??lcul anal??gica. Tot i aix??, aix?? era unes 50 vegades m??s r??pid del que tardava un home amb una de sumadora de sobretaula.

[edita] ENIAC

ENIAC
ENIAC

En Mauchly va publicar un article amb les seves idees i les d'Atanasoff, el qual va despertar l'inter??s de Herman Goldstine, un oficial de la reserva que feia de mitjancer entre la universitat i l'ex??rcit, el qual va aconseguir interessar al Departament d'Ordenaci?? en el finan??ament d'un computador electr??nic digital. El 9 d'abril de 1943 es va autoritzar a Mauchly i Eckert iniciar el desenvolupament del projecte. Se'l va anomenar Electr??nic Numerical integrator and Computer (ENIAC) i va comen??ar a funcionar a les instal??lacions militars nord-americanes del camp Aberdeen Proving Ground l'Agost de 1947. La construcci?? va tardar 4 anys i va costar $486.804,22 d??lars (l'equivalent actual a uns tres milions de d??lars per menys poder de c??mput del que actualment s'aconsegueix a les calculadores de m??).

L'ENIAC tenia 19.000 v??lvules de buit, 1500 rel??s, 7500 interruptors, milers de resist??ncies, condensadors i inductors i 800 quil??metres de cablejat, funcionant tot a una freq????ncia de rellotge de 100.000 cicles per segon. Tenia 20 acumuladors de 10 d??gits, era capa?? de sumar, restar, multiplicar i dividir, i tenia tres taules de funcions. L'entrada i la sortida de dades es realitzava mitjan??ant targetes perforades. Podia dur a terme unes 5000 sumes per segon. Pesava unes 30 tones i tenia una mida equivalent al d'un sal?? de classes. Consumia 200 quilowatts de pot??ncia el??ctrica i necessitava un equip d'aire condicionat per dissipar la gran calor que produ??a. En mitjana, cada tres hores d'??s fallava una de les v??lvules.

El que caracteritzava l'ENIAC com a computador modern no era simplement la seva velocitat de c??lcul, sin?? el fet que permetia realitzar tasques que abans eren impossibles.

[edita] Mark 1

Enigma.
Enigma.
Konrad Zuse.
Konrad Zuse.

Entre 1939 i 1944, Howard Aiken de la Universitat d'Harvard, en col??laboraci?? amb IBM, va desenvolupar el Mark 1, conegut com a Calculador Autom??tic de Seq????ncia Controlada. Va ser un computador electromec??nic de 16 metres de llarg i uns 2 d'alt. Tenia 700.000 elements m??bils i d'alguns centenars de kil??metres de cables. Podia realitzar les quatre operacions b??siques i treballar amb informaci?? emmagatzemada en forma de taules. Operava amb nombres de fins a 23 d??gits i podia multiplicar tres nombres de 8 d??gits en 1 segon.

El Mark 1, i les versions que posteriorment es van realitzar del mateix, tenien el m??rit d'assemblar-se al tipus de m??quina ideada per Babbage, encara que treballaven en codi decimal i no en binari.

L'aven?? que van donar aquestes m??quines electromec??niques a la inform??tica va ser r??pidament entristit per l'ENIAC amb els seus circuits electr??nics.

Alan Turing, matem??tic angl??s, desxifr?? els codis secrets d'Enigma usats per l'Alemanya nazi per a les seves comunicacions. Turing va ser un pioner en el desenvolupament de la l??gica dels computadors moderns, i un dels primers en tractar el tema de la intel??lig??ncia artificial.

Norbert Wiener, va treballar amb la defensa antia??ria anglesa i va estudiar la base matem??tica de la comunicaci?? de la informaci?? i del control d'un sistema per fer caure avions. El 1948 va publicar els seus resultats en un llibre que va titular CYBERNETICS (Cibern??tica), paraula que provenia del grec "pilot", i que es va usar ??mpliament per indicar automatitzaci?? de processos.

[edita] Ordinador Z3

L'ordinador Z3, creat per Konrad Zuse, va ser la primera m??quina programable i completament autom??tica de caracter??stiques usades per definir un ordinador. Estava constru??t amb 2200 rel??s, tenia una freq????ncia de refresc d'aproximadament 5 Hz, i una longitud de resposta de 22 bits. Els c??lculs eren realitzats amb aritm??tica en coma flotant purament binaria. La m??quina va ser completada el 1941 (el 12 de maig d'aquell mateix any va ser presentada a una audi??ncia de cient??fics a Berl??n). El Z3 original va ser destru??t el 1944 durant un bombardeig aliat de Berl??n. Una r??plica completament funcional va ser constru??da durant els anys 60 per la companyia del creador Zuse KG i est?? en exposici?? permanent en el Deutsches Museum. Al 1998 es va demostrar que el Z3 ??s Turing complet.

[edita] Postguerra

[edita] Cronologia

[edita] 1946
John von Neumann
John von Neumann

En John Von Neumann proposa una versi?? modificada de l'ENIAC; el EDVAC, que es construeix el 1952. Aquesta m??quina presentava dues importants difer??ncies respecte a l'ENIAC: En primer lloc empra aritm??tica bin??ria, la qual cosa simplifica enormement els circuits electr??nics de c??lcul. En segon lloc, permet treballar amb un programa emmagatzemat. L'ENIAC es programava endollant centenars de clavilles i activant un petit nombre d'interruptors. Quan calia resoldre un problema diferent, era necessari canviar totes les connexions, proc??s que portava moltes hores.

En Von Neumann proposa cablar una s??rie d'instruccions i fer que aquestes s'executin sota un control central. A m??s proposa que els codis d'operaci?? que havien de controlar les operacions s'emmagatzemin de manera similar a les dades en forma bin??ria. D'aquesta manera l'EDVAC no necessita una modificaci?? del cablatge per a cada nou programa, podent processar instruccions tan de pressa com les dades. A m??s, el programa podia modificar-se a si mateix, ja que les instruccions emmagatzemades, com a dades, podien ser manipulades aritm??ticament.

[edita] 1951

Eckert i Mauchly lliuren a l'Oficina del Cens el seu primer computador: l'UNIVAC I. Posteriorment apareix l'UNIVAC-II amb mem??ria de nuclis magn??tics, el que el far?? superior al seu antecessor, per??, per diversos problemes, aquesta m??quina no veur?? la llum fins que, el 1957 perdr?? el seu lideratge al mercat davant el 705 d'IBM.

[edita] 1953

IBM fabrica el seu primer ordinador a gran escala, l'IBM 650.

[edita] 1958

Comen??a la segona generaci?? d'ordinadors, caracteritzats per usar circuits amb transistors en comptes de v??lvules al buit. Un transistor i una v??lvula compleixen funcions equivalents, amb la qual cosa cada v??lvula pot ser reempla??ada per un transistor. Un transistor pot tenir la mida d'una llentia mentre que un tub de buit t?? una mida m??s gran que el d'un cartutx d'escopeta de cacera. Mentre que les tensions d'alimentaci?? dels tubs eren al voltant dels 300 volts, les dels transistors s??n de 10 volts, amb la qual cosa els altres elements del circuit tamb?? poden ser de menor mida, en haver de dissipar i suportar tensions molt menors. El transistor ??s un element constitu??t fonamentalment per silici o germani. La seva vida mitjana ??s pr??cticament il??limitada i en qualsevol cas molt superior a la del tub de buit.

[edita] 1962

El m??n va estar al caire d'una guerra nuclear entre la Uni?? Sovi??tica i els Estats Units, fet que es va denominar "la Crisi dels m??ssils de Cuba". A causa d'aix??, una de les preocupacions de l'ex??rcit dels Estats Units eren aconseguir que les comunicacions fossin m??s segures en cas d'un eventual atac militar amb armes nuclears. Com a soluci?? va entrar en consideraci?? nom??s el proc??s de dades en forma electr??nica. Les mateixes dades s'haurien de disposar en diferents computadors allunyats uns dels altres. Tots els computadors entrella??ats haurien de poder enviar-se en un per??ode curt de temps l'estat actual de les dades noves o modificades i, a m??s, haurien de poder comunicar-se entre tots de diverses maneres. L'esmentada xarxa tamb?? hauria de funcionar si un o m??s computadors fossin destru??ts per un atac de l'enemic.

En Joseph Carl Robnett Licklider va escriure un assaig sobre el concepte de Xarxa Intergal??ctica, on tot el m??n estava interconnectat per accedir a programes i dades des de qualsevol lloc del planeta. L'Octubre d'aquell any, Lickider va ser el primer director de l'ARPA (Advanced Research Projects Agency), o Ag??ncia de Projectes d'Investigaci?? Avan??ada, una organitzaci?? cient??fica creada el 1958 com a contestaci?? a la posada en ??rbita per part dels russos del primer sat??l??lit conegut com Sputnik.

[edita] 1963
Car??cters ASCII imprimibles, del 32 al 126.
Car??cters ASCII imprimibles, del 32 al 126.

Un comit?? Ind??stria-Govern desenvolupa el codi de car??cters ASCII, (es pronuncia asqui), el primer est??ndard universal per a intercanvi d'informaci?? (American Standard Code for Information Interchange), el qual va permetre que m??quines de tot tipus i marca poguessin intercanviar dades.

[edita] 1964

L'aparici?? de l'IBM 360 marca el comen??ament de la tercera generaci??. Les plaques de circuit impr??s amb m??ltiples components passen a ser substituides pels circuits integrats. Aquests elements s??n unes plaquetes de silici anomenades xips, sobre la superf??cie de les quals es col??loca per mitjans especials unes impureses que fan les funcions de diversos components electr??nics. Aix?? representa un gran aven?? quant a velocitat i, en especial, quant a reducci?? de mida. En un xip de silici d'aproximadament un cent??metre quadrat hi cap 64.000 bits d'informaci??. En nuclis de ferrita aquesta capacitat de mem??ria pot requerir prop d'un litre en volum.

Investigadors de l'Institut Tecnol??gic de Massachusetts (MIT), de la Corporaci?? Rand i del Laboratori Nacional de F??sica de la Gran Bretanya, van presentar simult??niament solucions a all?? proposat per les Forces Armades nord-americanes. I aquell mateix any la For??a A??ria va assignar un contracte a la Corporaci?? RAND per a l'anomenada "xarxa descentralitzada". Aquest projecte va fracassar despr??s de molts intents i mai no va ser realitzat, per?? la idea d'una xarxa que no depengu??s d'un sol punt central i amb la transfer??ncia de dades per paquet es va quedar ancorada al cap de moltes persones.

En Paul Baran, que llavors treballava amb Rand Corporation, va ser un dels primers en publicar a Data Communications Networks les seves conclusions en forma gaireb?? simult??nia amb la publicaci?? de la tesi de Kleinrock sobre teoria de l??nies d'espera. Va dissenyar una xarxa de comunicacions que utilitzava computadors i no tenia nucli ni govern central. A m??s, assumia que totes les unions que connectaven les xarxes no eren prou fiables.

El sistema de Baran treballava amb un esquema que partia els missatges en petits trossos i els posava en sobres electr??nics, anomenats "paquets" cada un amb l'adre??a del remitent i del destinatari. Els paquets es llan??aven en una xarxa de computadors interconnectats, on rebotaven de l'un a l'altre fins a arribar al seu punt de destinaci??, en el qual s'ajuntaven novament per recompondre el missatge total. Si algun dels paquets es perdia o s'alterava (i se suposava que alguns s'haurien de dislocar), no era problema, ja que es tornaven a enviar.

[edita] 1966

L'organitzaci?? cient??fica ARPA es va decidir a connectar els seus propis ordinadors a la xarxa proposada per Baran, prenent novament la idea de la xarxa descentralitzada. A finals de 1969 els primers quatre computadors ja estaven connectats a la xarxa ARPA, i tres anys m??s tard ja n'eren 40. En aquells temps era, tanmateix, la xarxa pr??pia d'ARPA. En els anys seg??ents la xarxa va ser anomenada ARPANET (xarxa ARPA), i el seu ??s era purament militar.

Ken Thompson i Dennis Ritchie
Ken Thompson i Dennis Ritchie

Un grup d'investigadors dels Laboratoris Bell (actualment anomenats AT&T) van desenvolupar un sistema operatiu experimental anomenat Multics (Informaci?? Multiplexada i Sistema de Computaci??) per usar amb un ordinador General Electric. Els laboratoris Bell van abandonar el projecte, per?? el 1969, Ken Thompson, un dels investigadors del Multics, va dissenyar un joc per a l'esmentat computador, que simulava el sistema solar i una nau espacial. Amb l'ajuda de Dennis Ritchie, Thompson va tornar a escriure-ho, ara per a un computador DEC (Digital Equipment Corporation), aprofitant que, junt amb Ritchie havia creat tamb?? un sistema operatiu multitasca, amb sistema d'arxius, int??rpret d'ordres i algunes utilitats per al computador DEC. Se li va anomenar UNICS (Informaci?? Uniplexada i Sistema de Computaci??) i podia suportar dos usuaris simult??niament. La seva llic??ncia d'??s era molt costosa, la qual cosa el posava fora de l'abast de moltes persones. Aix?? motivaria despr??s la creaci?? del Projecte GNU per al desenvolupament de programari lliure.

[edita] 1969

L'organitzaci?? ARPA juntament amb la companyia Rand Corporation van desenvolupar una xarxa sense nodes centrals basada en commutaci?? de paquets tal com havia proposat Paul Baran. La informaci?? es dividia en paquets i cada paquet contenia la direcci?? d'origen, la de destinaci??, el nombre de seq????ncia i una certa informaci??. Els paquets en arribar a la destinaci?? s'organitzaven segons el nombre de seq????ncia i s'ajuntaven per donar lloc a la informaci??. En viatjar paquets per la xarxa, era m??s dif??cil perdre dades ja que, si un paquet concret no arribava a la destinaci?? o arribava defectu??s, el computador que havia de rebre la informaci?? nom??s havia de sol??licitar al computador emissor el paquet que li faltava. El protocol de comunicacions es va anomenar NCP. Aquesta xarxa tamb?? va incloure un gran nivell de redund??ncia (repetici??) per fer-la m??s fiable.

ARPANET va connectar els ordinadors centrals via ordinadors de passarel??la petits, o "routers", coneguts com Interface Message Processors (IMPs). L'1 de setembre de 1969 el primer IMP va arribar a UCLA. Un mes despr??s el segon va ser instal??lat en Stanford. Despr??s en UC Santa Barbara i despr??s en la Universitat d'Utah.

[edita] 1971
Correu electr??nic i FTP
Correu electr??nic i FTP

Es va crear el primer programa per enviar correu electr??nic. Fou Ray Tomlinson, del BBN, i combinava un programa intern de correu electr??nic i un programa de transfer??ncia de fitxers. Tamb?? aquest any un grup d'investigadors del MIT van presentar la proposta del primer "Protocol per a la transmissi?? d'arxius a Internet". Era un protocol molt senzill basat en el sistema de correu electr??nic per?? va establir les bases per al futur protocol de transmissi?? de fitxers (FTP).

Les institucions acad??miques es van interessar per aquestes possibilitats de connexi??. La NSF va donar acc??s als seus sis centres de supercomputaci?? a altres universitats a trav??s de l'ARPANET. A partir d'aqu?? es van anar connectant altres xarxes, evitant l'exist??ncia de centres, per preservar la flexibilitat i l'escalabilitat.

[edita] 1973

ARPA canvia el seu nom per DARPA, inicia un programa per investigar t??cniques i tecnologies per interconnectar xarxes de tipus diferents i es llancen dues noves xarxes: ALOHAnet, connectant set computadors a quatre illes, i SATNET, una xarxa connectada via sat??l??lit, enlla??ant dues nacions: Noruega i Anglaterra.

Lawrence Roberts es proposa interconnectar a DARPA amb altres xarxes, PRNET i SATNET, amb diferents interf??cies, mides de paquets, retolats, convencions i velocitats de transmissi??.

[edita] 1974

Vinton Cerf, conegut com el pare d'Internet, junt amb Bob Kahn, publiquen "Protocol per a Intercomunicaci?? de Xarxes per paquets", on especifiquen en detall el disseny d'un nou protocol, el Protocol de control de transmissi?? (TCP, Transmission Control Protocol), que es va convertir en l'est??ndard acceptat. La implementaci?? del TCP va permetre a les diverses xarxes connectar-se en una verdadera xarxa de xarxes al voltant del m??n.

Es crea el sistema Ethernet per enlla??ar a trav??s d'un ??nic cable a les computadores d'una xarxa local (LAN).

[edita] 1975

Al gener la revista Popular Electronics fa el llan??ament de l'Altair 8800, el primer computador personal reconegut com a tal. Tenia una CPU Intel de 8 bits i 256 bytes de mem??ria RAM. L'usuari interactuava per mitj?? d'interruptors muntats al front de l'equip, i uns d??odes lluminosos servien per llegir la sortida de dades en forma bin??ria. Costava 400 d??lars, i el monitor i el teclat calia comprar-los separadament. Es funda Microsoft en fer un interpretador BASIC per a aquesta m??quina.

[edita] 1976

Es funda Apple Computer. Steve Wozniak desenvolupa l'Apple I per a ??s personal i a Steve Jobs se li ocorre comercialitzar-lo.

[edita] 1977
L'Apple II
L'Apple II

Es fa popular el computador Apple II, desenvolupat per Steve Jobs i Steve Wozniak, i a l'any seg??ent s'ofereix la primera versi?? del processador de text WordStar.

[edita] 1979

Donen Bricklin crea el primer full de c??lcul, m??s tard anomenat VisiCalc, el qual va donar origen a Lotus 1-2-3 (el 1982), Quattro Pro, i Excel.

ARPA crea la primera comissi?? de control de la configuraci?? d'Internet. El 1981 s'acaba de definir el protocol TCP/IP (Transfer Control Protocol / Internet Protocol) i ARPANET l'adopta com a est??ndard el 1982, substituint NCP. S??n les primeres refer??ncies a Internet, com "una s??rie de xarxes connectades entre si, espec??ficament aquelles que utilitzen el protocol TCP/IP". Internet ??s l'abreviatura d'Interconnected Networks, ??s a dir, Xarxes interconnectades, o xarxa de xarxes.

[edita] 1980

A l'octubre, la IBM va comen??ar a buscar un sistema operatiu per a la seva nova computadora personal que anava a llan??ar al mercat, cosa de la qual es van assabentar Bill Gates i el seu amic Paul Allen, autors del llenguatge de programaci?? Microsoft BASIC, basat en el ja existent llenguatge BASIC. Ells van comprar els drets de QDOS (Quick and Dirty Operating System), un sistema operatiu desenvolupat per Tim Paterson i basat en CP/m, un sistema escrit per Gary Kildall, i el van negociar amb IBM com Microsoft DOS.

[edita] 1981
IBM PC 5150
IBM PC 5150

El 12 d'agost, IBM presenta el primer computador personal, l'IBM PC reconegut popularment com a tal, amb el sistema operatiu PC DOS i processador Intel 8088. IBM i Microsoft s??n coautors del sistema operatiu PC-DOS/MS-DOS, ja que IBM va ajudar Microsoft a polir els molts errors que el MS DOS tenia originalment.

[edita] 1983
Projecte GNU
Projecte GNU

IBM present?? l'IBM XT amb un processador 8088 de 4,77 Mhz de velocitat i un disc dur de 10 MB. Microsoft ofereix la versi?? 1.0 del processador de text Microsoft Word per a DOS i ARPANET i es separ?? de la xarxa militar que la va originar, de manera que ja sense fins militars es pot considerar aquesta data com el naixement d'Internet. ??s el moment en qu?? el primer node militar es deslliga, deixant obert el pas per a totes les empreses, universitats i altres institucions que ja per aquella ??poca poblaven la xarxa.

Richard Stallman, que llavors treballava a l'Institut Tecnol??gic de Massachusetts (MIT), va decidir dedicar-se al projecte del programari lliure que va denominar GNU.

[edita] 1984

IBM va presentar l'IBM AT, un sistema amb processador Intel 286, bus d'expansi?? de 16 bits i 6 Mhz de velocitat. Tenia 512 KB de mem??ria RAM, un disc dur de 20 Mb i un monitor monocrom??tic. En aquell moment el seu preu era de 5.795 d??lars.

Apple Computers present?? el seu Macintosh 128 K amb el sistema operatiu Mac OS, el qual va introduir un Interf??cie gr??fica d'usuari ideada per Xerox.

[edita] 1985

Microsoft presenta el sistema operatiu Windows, demostrant que els ordinadors compatibles amb IBM podien utilitzar tamb?? un entorn gr??fic, igual que el que ja utilitzaven els ordinadors Mac d'Apple Computer.

[edita] 1986

Compaq treu al mercat el primer ordinador basat en el processador Intel 80386, avan??ant-se a IBM.

[edita] 1990
WWW
WWW

Tim Berners-Lee va idear l'hipertext per crear la World Wide Web (www) una nova manera d'interactuar amb Internet. El seu sistema va fer molt m??s f??cil compartir dades per Internet. En Berners-Lee tamb?? va crear les bases del protocol de transmissi?? d'hipertext HTTP, el llenguatge de documents HTML i el concepte de les URLs.

[edita] 1991
Linux
Linux

Linus Torvalds, un estudiant d'Inform??tica de la Universitat de H??lsinki (Finl??ndia), en veure que no es podia ampliar les funcions del Minix, va decidir crear el seu pr??pi sistema operatiu compatible amb Unix que va anomenar Linux (el fet que s'assembli amb el seu nom personal ??s pura coincid??ncia).

Milers de persones que volien executar Unix en els seus PCs van veure a Linux la seva ??nica alternativa, ja que que a Minix li faltaven massa coses. El projecte GNU que Stallman havia iniciat feia ja gaireb?? deu anys havia produ??t per aquest un sistema gaireb?? complet, a excepci?? del kernel, que ??s el programa que controla el maquinari de la m??quina, el qual va desenvolupar Torvalds i va agregar el GNU per formar GNU/Linux.

A mitjan els anys noranta Linux s'havia convertit ja en l'Unix m??s popular entre la gent que buscava alternatives al sistema Windows de Microsoft.

[edita] 1992

??s introdu??da l'arquitectura Alpha dissenyada per DEC i sota el nom AXP, com a substituci?? a la s??rie VAX que comunament utilitzava el sistema operatiu VMS i que despr??s originaria l'openVMS. Compte amb una s??rie d'instruccions RISC de 64 bits especialment orientades al c??lcul de punt flotant. No es va fer fet gaire popular per?? si fou reconeguda la seva tecnologia en l'entorn corporatiu.

[edita] 1993

Un grup d'investigadors van descobrir que un tret de la mec??nica qu??ntica, anomenat entrella??ament, podia utilitzar-se per superar les limitacions de la teoria del com ('qu??ntum') aplicada a la construcci?? de computadores qu??ntiques i a la teleportaci?? (teleportation).

[edita] 1995

Llan??ament de Windows 95. Des de llavors Microsoft ha tret al mercat diverses versions tals com Windows 98, 2000 (Server i Professional), NT Workstation, NT SMB (Small Business Server), ME, XP (Professional i Home Edition), Vista...

[edita] 1996

???Es va crear l'Internet2, m??s r??pid que l'Internet original, el qual permet el maneig d'arxius molt grans i aplicacions en videoconfer??ncies, telemedecina i moltes altres coses impossibles per Internet 1. Va ser el resultat de la uni?? de 34 de les principals universitats dels Estats Units.

[edita] 2000

??s presentat el prototip de computador qu??ntic constru??t per l'equip d'investigadors d'IBM que constava de 5 ??toms, es programava mitjan??ant polsos de radiofreq????ncia i el seu estat podia ser llegit mitjan??ant instruments de resson??ncia magn??tica, similars als empleats en hospitals i laboratoris de qu??mica. En aquest computador, cada un dels ??toms de fluor que el componen actua com un qubit; un qubit ??s similar a un bit en un computador electr??nic tradicional, per?? amb les difer??ncies que comporta la seva naturalesa expl??citament qu??ntica (superposici?? d'estats, entrella??ament dels estats de dos qubits...).

[edita] 2005

Els usuaris d'Internet amb connexi?? de banda ampla superen als que utilitzen m??dem a la majoria dels pa??sos desenvolupats.

Sense cap mena de dubte, la inform??tica ha representat una revoluci?? a nivell mundial.

[edita] Vegeu tamb??

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Inform??tica


Principals camps de les Ci??ncies aplicades
Arquitectura | Estad??stica | Inform??tica | Ci??ncies de la salut | Ci??ncies socials