Inflaci??
De Viquip??dia
La inflaci?? ??s un fenomen econ??mic que es caracteritza per una pujada generalitzada dels preus. Es sol associar a una emissi?? excessiva de moneda respecte a l'oferta de b??ns i serveis. Per?? aquesta interpretaci?? nom??s respon a una part dels processos inflacionaris, si b?? aquests s??n precisament els m??s extrems i persistents. Aquesta pujada relativa dels preus respecte a la moneda ??s sin??nim d'una p??rdua del seu valor.
El proc??s contrari a la inflaci?? (??s a dir, quan aquesta torna negativa) ??s la deflaci??.
Taula de continguts |
[edita] Causes
La f??rmula general del nivell preus, elaborada per Irving Fisher, ??s:
On P ??s l'??ndex de preus, M la quantitat de diner circulant, V la seva velocitat de circulaci??, M' el volum de dep??sits bancaris i V' el ritme al que aquests es gasten. T ??s el el volum de transaccions o, aproximadament, el nivell de comer??.
Cal destacar que l'??ndex de Preus de Consum (IPC) no es calcula utilitzant aquesta f??rmula (per impossibilitat t??cnica), sin?? mitjan??ant una cistella de la compra que inclou una s??rie de productes, dels quals se mesura el preu nominal mitj??.
L'an??lisi de l'anterior f??rmula permet elaborar els models de les principals teories de la inflaci??:
- D'una banda, la interpretaci?? monetarista de Milton Friedman, considera que en tot moment la inflaci?? est?? causada per un exc??s relatiu de moneda, i per tant responsabilitat de la pol??tica monet??ria i financera de l'Estat. ??s a dir, simplifiquen la f??rmula a P = M / Q, on M ??s la massa monet??ria existent i Q la quantitat de b??ns i serveis oferits.
- Els post-keynesians distingeixen tres tipus d'inflaci??, que es poden complementar els uns als altres. Un ??s causat per un increment global de la demanda agregada, un per la reducci?? de l'oferta agregada i finalment una de car??cter estructural: les espirals salaris-preus. Si b?? els dos primers casos podrien semblar coincidir amb la visi?? monetarista, cal dir que aix?? no ??s aix?? necess??riament, ja que per exemple, un increment de l'activitat productiva podria ocasionar aquest exc??s de demanda.
- Alguns corrents de pensament no diferencien entre la moneda i altres mercaderies, i per tant consideren que el seu valor est?? subjecte a la llei de l'oferta i la demanda. Per tant, consideren que mentre hi hagi demanda, es pot emetre m??s moneda. Aquesta demanda pot ser ocasionada per l'oferiment de b??ns i serveis o per l'atresorament (M'V' negatiu).
Cal dir que, a nivell profund, aquestes visions no s??n m??s que diferents ??ptiques sobre el mateix, i conegut, fenomen.
[edita] Conseq????ncies
No existeix consens sobre les conseq????ncies de la inflaci?? sobre l'economia, i de fet aquestes depenen de l'origen d'aquesta inflaci??. Per?? en general es coincideix en qu?? t?? un efecte expansiu a curt termini i depressiu a llarg termini, si b?? factors psicol??gics (com la confian??a) poden distorsionar completament aquestes previsions.
En quant a la distribuci?? de la riquesa, els efectes de la inflaci?? s??n un despla??ament dels que tenen uns ingressos fixos als que en tenen uns de m??s flexibles. Tradicionalment, aix?? ha coincidit amb els treballadors assalariats i pensionistes, que perdien poder adquisitiu, i empreses, que augmentaven els seus guanys. La inflaci?? tamb?? suposa un traspassament de riquesa dels creditors als deutors, sempre i quan aquest deute no es revisi amb l'IPC.
Als sistemes fiscals progressius, la inflaci?? tamb?? pot suposar una pujada dels impostos. Tanmateix, quan la inflaci?? ??s producte d'una emissi?? excessiva de diners, amb l'objectiu de l'Estat de finan??ar-se, es pot considerar com a un impost ocult, ja que es traspassa riquesa del sector privat al sector p??blic.
La inflaci?? tamb?? t?? una s??rie de costs externs, ja que s'han d'actualitzar els preus amb m??s freq????ncia, i perqu?? existeix una tend??ncia a evitar l'atresorament de diners (ja que aquests van perdent el seu valor), cosa que implica un ??s menys racional dels mateixos i, per exemple, un major nombre de viatges al banc per fer ingressos (si el banc actualitza amb l'IPC).
[edita] Lluita contra la inflaci??
Els efectes negatius ocasionats per les grans inflacions han fet que molts economistes hagin estudiat formes de lluitar contra ella. Algunes d'aquestes propostes s'han aplicat de forma draconiana, arribant a l'extrem de produir greus deflacions i el conseg??ent estancament de l'economia. Aix?? succeeix especialment quan en comptes d'atendre a c??lculs econ??mics, s'actua per ideologia.
- L'augment dels tipus d'inter??s ocasiona un fluxe de diners circulants cap als dip??sits bancaris, i d'aquests cap al banc central, retirant l'exc??s de moneda. Aquesta mesura est?? espec??ficament orientada cap al sector privat.
- Amb la pol??tica fiscal, reduint el d??ficit p??blic o augmentant el super??vit. Aix?? suposa que el sector p??blic retiri (o injecti menys) moneda al conjunt de l'economia.
- Els sostres de preus suposen una mesura d'intervencionisme directe al mercat, que desvirtuen la fluctuaci?? dels preus. Sol ser utilitzada nom??s a casos d'emerg??ncia, per evitar grans desordres econ??mics, i a curt termini.
- L'emissi?? qualitativa de moneda, proposada per Walter Beveraggi, considera que el problema no ??s tant la quantitat de moneda respecte a producci??, sin?? en qu?? s'est?? utilitzant aquesta. Per tant proposa que a processos inflacionaris es retiri moneda que es dedicaria al consum (o a una gran demanda), augmentant-ne la que es dedica a l'augment de la producci?? (de l'oferta de b??ns i serveis). A moments de gran inflaci??, estaria justificat un augment de l'emissi?? de moneda, sempre i quan aquesta s'inverteixi a una producci?? de b??ns i serveis equivalents o superiors en valor.
[edita] Inflacions hist??riques
Alguns processos inflacionaris han tingut un impacte hist??ric especialment fort. Aquest ??s el cas, per exemple, de les grans hiperinflacions dels anys 20 a Europa central (especialment Alemanya i ??ustria), on una combinaci?? de la falta d'experi??ncia en l'??s de diner fiduciari (despr??s de la caiguda del patr?? or), la necessitat de finan??ament p??blic per a pagar els deutes de la guerra i el descontrol d'aquest proc??s varen reduir el valor dels bitllets al del paper on estaven impresos. N'??s c??lebre l'exemple de mestresses que anaven amb carros plens de bitllets a comprar pa.
Tamb?? destaca la crisi ocasionada als anys 70 quan l'emissi?? excessiva de d??lars dels Estats Units, per finan??ar la guerra de Vietnam, juntament amb la Crisi del Petroli, suposaren la destrucci?? de l'ordre econ??mic de postguerra.
La majoria de les grans guerres i revolucions tamb?? v??nen acompanyades de processos inflacionaris, ja sigui per les necessitats de finan??ament, ja per la destrucci?? del teixit productiu o b?? per una p??rdua de confian??a en el futur (i per tant, en la moneda). Un cas fam??s ??s el de la Reichsmark a finals de la Segona Guerra Mundial, que no valia res sense la cartilla de racionament i que, finalment, fou substitu??da per cigarrets. El mateix succe?? a la Guerra Civil Americana, la Revoluci?? Russa, etc.
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Bibliografia
- John Kenneth Galbraith, Money: Whence It Came, Where It Went, 1975.
