Inductor
De Viquipèdia
Un inductor és un element passiu d'un circuit elèctric que, a causa del fenomen de l'autoinducció, emmagatzema energia en forma de camp magnètic.
[edita] Construcció
Un inductor està constituït usualment per una bobina de material conductor, típicament cable de coure. Existeixen inductors amb nucli d'aire o amb nucli d'un material ferrós, per incrementar la seva inductància. Els inductors poden estar també construïts en circuits integrats, usant el mateix procés utilitzat per realitzar microprocessadors. En aquests casos s'usa, comunament, l'alumini com a material conductor. Tanmateix, és rar que es construeixin inductors dins dels circuits integrats; és molt més pràctic usar un circuit cridat "girador" que, mitjançant un amplificador operacional, fa que un condensador es comporti com si fos un inductor.
Petits inductors usats per a freqüències molt altes, poden ser realitzats en ocasions amb un conductor passant a través d'un cilindre de ferrita o granulat.
Una bobina o inductància és un component passiu definit per la relació entre el voltatge i el corrent elèctric:
on
v és el voltatge,di/dt és la derivada del corrent i L és la inductància mesurada en Henrys (H), una unitat derivada del Sistema Internacional d'unitats.
Les bobines estan formades per espires, fetes de fil esmaltat, i solen envoltar un nucli de material ferromagnètic. Als motors elèctrics van col·locades a dintre les ranures.
Les bobines a les màquines elèctriques poden anar tant en el rotor com en el estator i conformen el circuit elèctric de la màquina elèctrica.
Segons vulgam que treballe el motor, les bobines és poden col·locar de dues maneres:
Als pols (sortida amb sortida, entrada amb entrada, sortida amb sortida...) o al pols conseqüents (sortida amb entrada, sortida amb entrada, sortida amb entrada...).
També és poden fer en sèries paral·leles en les quals hem de mantenir les espires connectades a la xarxa elèctrica.
