Indro Montanelli
De Viquip??dia
Indro Montanelli ( Fucecchio, Flor??ncia 1909 - Mil?? 2001) fou un periodista itali??.
[edita] Biografia
Montanelli va n??ixer el 22 d'abril de 1909 a la poblaci?? de Fucecchio, prop de la ciutat italiana de Flor??ncia. Llicenciat en Dret per la Universitat de Flor??ncia, es doctor?? a la mateixa amb una tesi que versava sobre la reforma electorial que proposava el r??gim feixista i en la qual sostenia que no era m??s que l'abolici?? de les eleccions.
Va debutar en el periodisme en una petit diari local anomenat Selvaggio, en el qual va trencar la un??nime conformitat que impulsava el r??gim. El 1932 ingress?? a L'Universal, on realitz?? una s??rie d'articles contra el racisme que tingueren el benepl??cit de Benito Mussolini, que decid?? tancar el diari i oferir-li un lloc al Popolo d'Italia. An?? escalant possicions dins el m??n period??stic, treballant com a reporter de la revista Paris Soir el 1934, i especialitzant-se en la cr??nica negra. Posteriorment fou enviat com a corresponsal de l'ag??ncia United Press a Noruega, Canad??, Estats Units i Abiss??nia. All?? decid?? ingressar a l'ex??rcit, per?? ben aviat comen???? a dubtar de la seva efic??cia i organitzaci?? aix?? com del mateix r??gim feixista itali??.
A partir d'aquell moment es possicion?? contra el feixisme, en totes les seves formes pol??tiques possibles. Involucrat en la Guerra Civil espanyola, es possicion?? al costat del b??ndol republic??. Despr??s de refusar el carnet del partit feixista itali?? el ministre feixista Giuseppe Bottai aconsegu?? concedir-li una pla??a per l'ensenyament de l'itali?? a la Universitat de Tartu a Est??nia, escapant-se aix?? de les complicacions que li hagu??s comportat el seu ref??s del carnet tot i el possicionament del diari Il Corriere della Sera al seu favor.
Continu?? per?? les seves activitats de reporter per Europa, en un continent amena??at pel poder d'Adolf Hitler, i observant l'ocupaci?? de Noruega i Finl??ndia per part del r??gim nazi alemany. D'aquesta observaci?? realitz?? una s??rie d'articles que els lectors italians apreciaren molt. Al seu retorn a It??lia, va viure el col??lapse del 8 de setembre i s'afili?? a Giustizia i Libert??, un partit pol??tic clandest??. Descobert pels alemanys ??s condemnat a mort i empresonat. D'aquesta experi??ncia va treure inspiraci?? per a un dels seus Incontri, petits retrats de personatges, en concret sobre el General Della Rovere, el relat del qual Roberto Rossellini va saber realitzar una pel??l??cula que obtindria el Lle?? d'Or al Festival de Ven??cia.
Es va refugiar a Su??ssa fins al final de la Segona Guerra Mundial. Despr??s d'acabar aquesta, la seva activitat de reporter el va dur a Budapest, durant la invasi?? sovi??tica, i que el va inspirar la trama d'una obra teatral, I sogni muoiono all'alba (1960). Declaradament anticomunista, les seves actituds intransigents i contracorrent li van valer als anys 70 - 80 una etiqueta de "feixista" (encara que als 90 fou anomenat "comunista") per part de les esquerres, en les quals ell veia, en aquells anys, un perill important com portaveus de la llavors superpot??ncia russa.
Amb el Corriere della Sera sota la direcci?? de Piero Ottone, Montanelli va preferir dimitir abans de ser acomiadat: la l??nia del peri??dic, conformista i servil amb els models pol??tics dominants, era m??s del que podia assumir, per la qual cosa va acabar fundant el seu propi peri??dic, Il Giornale. Concebut com un diari d'opini??, Montanelli va tenir l'oportunitat d'expressar amb major for??a les seves posicions, sempre poc conformistes i freq??entment originals; a manera d'interlocutor exterior a la pol??tica, orientat el debat sobre q??estions de principis i partidari d'una dreta idealista, es va introduir en el debat pol??tic, contribuint a la creaci?? de la figura de l'analista pol??tic de proced??ncia period??stica. Davant el creixement, que ell considerava perill??s, del Partit Comunista itali??, va fer famosa la seva petici?? electoral de tapar-se el nas per a votar a la democr??cia cristiana.
El 1977 fou v??ctima d'un atemptat de les Brigades Roges, que li van disparar 4 trets quan es dirigiria com tots els matins al peri??dic. Els terroristes van justificar l'atemptat per considerar Montanelli un esclau de les multinacionals.
Il Giornale va tenir un p??blic fidel durant anys, no obstant aix?? sempre limitat en relaci?? amb altres diaris. Les crisis econ??miques no van trigar en fer-se notar, fins obligar-lo a acceptar l'entrada com editor de Silvio Berlusconi. La seva associaci?? va durar fins a comen??aments dels anys '90, amb l'entrada en pol??tica del seu editor va provocar les primeres dissid??ncies entre els dos, duent Montanelli a abandonar el diari que havia fundat per encaminar-se aquest a una l??nia amb la qual en absolut estava d'acord. Rebutj?? llavors la direcci?? del Corriero della Sera, oferta per Paolo Mieli i Giovanni Agnelli, i decid?? fundar un nou peri??dic, La Voce, juntament amb quaranta periodistes de la seva redacci?? anterior.
El diari es va convertir en una veu principal de l'oposici?? al govern de Berlusconi. Montanelli va organitzar campanyes per a defensar la llibertat de premsa amena??ada. La nova empresa, no obstant aix??, no va tenir una llarga vida, per no obtenir un suficient volum de vendes.
Va tornar, aix??, a treballar per al Corriero della Sera, acceptant una col??laboraci?? que li va permetre romandre en contacte amb els seus veritables editors, com agradava de cridar als lectors. Va crear la secci?? denominada "Stanza di Montanelli", una esp??cie de di??leg amb els lectors.
La seva incomoditat enfront de possibles influ??ncies pol??tiques es va posar de manifest quan va rebutjar l'any 1992 la proposta de ser nomenat senador vitalici de la Rep??blica d'It??lia. En una carta al president Francesco Cossiga, va assenyalar: "desafortunadament, l'ideal que tinc de ser un periodista absolutament independent m'impedeix acceptar aquesta oferta tan afalagadora".
El 1996 fou guardonat amb el Premi Pr??ncep d'Ast??ries de Comunicaci?? i Humanitats, juntament amb el fil??sof espanyol Juli??n Mar??as Aguilera .
Montanelli, en els ??ltims anys de la seva vida, va expressar una posici?? profundament cr??tica respecte del l??der de Forza Italia Silvio Berlusconi, el seu ex editor. A pocs dies de les eleccions pol??tiques de maig de 2001, considerant a Berlusconi prop de la vict??ria electoral, el va comparar amb una malaltia i va dir que It??lia estaria guarida, com ocorre amb l'acci?? d'una vacuna, despr??s del seu pas pel poder. Finalment va morir el 22 de juliol de 2001 en una cl??nica de la ciutat de Mil??.
