Indon??sia

De Viquip??dia

Republik Indonesia

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Bhinneka Tunggal Ika (en javan??s antic, Unitat en la diversitat) Ideologia nacional: Pancasila Indonesia
Idiomes oficials	Bahasa Indonesia (indonesi)
Capital	Jakarta -
Ciutat m??s gran	Jakarta
Govern President Vicepresident	Rep??blica Susilo Bambang Yudhoyono Muhammad Jusuf Kalla
Superf??cie  - Total  - Aigua (%)	1.919.440 km km?? (15??) 4,85%
Poblaci??  - Estimaci?? 2004  - Cens -  - Densitat	238.452.952 (4t) - 131 hab/km?? (61??)
Moneda	Rupia indon??sia (IDR)
Fus horari  - Estiu (DST)	variable (UTC+7 - +9) no (UTC+7 - +9)
Independ??ncia Declarada Reconeguda	Dels Pa??sos Baixos 17 d'agost de 1945 27 de desembre de 1949
Himne nacional	Indonesia Raya
Domini internet	.id
Codi telef??nic	+62
Gentilici	Indonesi, indon??sia

Indon??sia ??s una rep??blica insular del sud-est d'??sia situada a la Insul??ndia, l'arxip??lag m??s gran del m??n, entre Indo-xina i Austr??lia i entre els oceans ??ndic i Pac??fic. ??s l'estat de majoria musulmana m??s poblat del m??n, i el quart del m??n en termes absoluts (despr??s de la Xina, l'??ndia i els Estats Units. S'hi celebren eleccions lliures des que la revoluci?? indon??sia de 1998 va derrocar el general Suharto, que va prendre el poder el 1965.

T?? fronteres terrestres amb Mal??isia (al nord de l'illa de Borneo), amb Papua Nova Guinea (a l'est de l'illa de Nova Guinea) i amb el Timor Oriental (a l'est de l'illa de Timor). Al nord-oest d'Indon??sia, l'illa de Sumatra est?? separada de la Mal??isia continental per l'estret de Malacca; al nord-est, t?? a prop de l'illa de C??lebes i les Moluques l'illa filipina de Mindanao, i al nord de Nova Guinea es troben els Estats Federats de Micron??sia; al sud-est hi t?? Austr??lia. Els l??mits mar??tims s??n el mar d'Andaman, el mar de la Xina Meridional, el mar de C??lebes, el mar de les Moluques i l'oce?? Pac??fic al nord; el mar d'Arafura i el mar de Timor al sud, i l'oce?? ??ndic al sud i a l'oest.

Indon??sia est?? formada per diversos grups d'illes: d'est a oest, Sumatra i les illes de la Sonda, Borneo, C??lebes, les Moluques i Nova Guinea.

[edita] Hist??ria

Sota la influ??ncia de l'hinduisme i el budisme, es van formar diversos regnes a les illes de Sumatra i Java des del segle VII fins al XIV. M??s endavant, l'arribada de comerciants ??rabs de Gujarat (??ndia) hi va portar l'islamisme, que va esdevenir la religi?? dominant despr??s de la caiguda dels regnes hind?? i budista.

Quan hi van arribar els europeus al comen??ament del segle XVI, hi van trobar una multitud de petits estats, que es van revelar com a vulnerables als nouvinguts, els quals hi venien per controlar el comer?? de les esp??cies. Al segle XVII, els holandesos en foren el grup dominant, que en va expulsar els espanyols i els portuguesos (excepte de la seva col??nia del Timor Portugu??s, a l'illa de Timor). Els Pa??sos Baixos van governar Indon??sia com a col??nia fins a la Segona Guerra Mundial, primer sota el control de la Companyia Holandesa de les ??ndies Orientals (VOC), i despr??s, al comen??ament del segle XIX, sota el control directe del govern neerland??s.

Al segle XIX es va establir a Java el Cultuurstelsel (sistema de conreu), extenses plantacions i conreus for??ats que finalment van donar el rendiment que requerien els Pa??sos Baixos i que la VOC no havia aconseguit produir. En un per??ode de govern colonial m??s liberal posterior al 1870, es va abolir el sistema de conreu. A partir de 1901 els holandesos van introduir-hi la Pol??tica ??tica, que inclo??a una reforma pol??tica limitada i un augment de les inversions a la col??nia.

Durant la Segona Guerra Mundial, amb els Pa??sos Baixos sota ocupaci?? alemanya, el Jap?? va ocupar la col??nia holandesa. Una part de l'elit indon??sia, i molts dels futurs l??ders de la Rep??blica independent, van cooperar amb els ocupants japonesos, ja que els veien com un bon canvi despr??s del per??ode de govern holand??s. El 1945, amb la guerra a punt d'acabar, el Jap?? va proposar una comissi??, liderada per Sukarno, per preparar la independ??ncia, que fou declarada el 17 d'agost.

En un esfor?? per reprendre el control de les seves antigues col??nies, els Aliats hi van enviar els seus ex??rcits, juntament amb l'ex??rcit holand??s. La guerra d'independ??ncia indon??sia va durar de 1945 fins al 27 de desembre de 1949, quan, sota una forta pressi?? internacional, els Pa??sos Baixos van recon??ixer la independ??ncia d'Indon??sia mitjan??ant la signatura del Tractat de La Haia. Sukarno en va esdevenir el primer president, amb Mohammad Hatta com a primer vicepresident.

Els anys 1950 i 1960 van veure com el govern de Sukarno s'alineava, primer, amb el moviment emergent dels pa??sos no alineats i, m??s tard, amb el bloc socialista. Als anys 1960 Indon??sia va tenir una confrontaci?? militar amb la ve??na Mal??isia i sentia una frustraci?? creixent arran de les dificultats econ??miques internes.

El general de l'ex??rcit Suharto va esdevenir president del pa??s el 1967 amb l'excusa d'afermar el pa??s davant una pretesa revolta comunista contra el cada vegada m??s feble Sukarno. Arran del cop d'estat de Suharto, centenars de milers d'indonesis (la majoria d'origen xin??s), acusats de comunistes, foren assassinats o empresonats. L'administraci?? de Suharto ??s anomenada habitualment el per??ode del Nou Ordre. Suharto va propiciar importants inversions estrangeres a Indon??sia, que van produir un creixement econ??mic notable, si b?? desigual. Suharto, per??, es va enriquir ell i la seva fam??lia en un estat de corrupci?? generalitzada i es va veure for??at a deixar el poder enmig de manifestacions populars massives i una economia en crisi el 1998.

Entre els anys 1998-2001, el pa??s va tenir tres presidents: Bacharuddin Jusuf Habibie, Abdurrahman Wahid i Megawati Sukarnoputri. En aquest per??ode es va produir la guerra per la independ??ncia del Timor Oriental, antiga col??nia portuguesa que Indon??sia s'havia annexat el 1975; el conflicte es va radicalitzar el 1999 i el territori va obtenir la independ??ncia el 20 de maig del 2002. El 2004, va tenir lloc la jornada electoral m??s llarga del m??n i la primera elecci?? presidencial directa, que va guanyar Susilo Bambang Yudhoyono.

Parts del nord de Sumatra, particularment Aceh (territori que des de fa anys lluita per la seva independ??ncia), foren devastades per un fort terratr??mol i el subseg??ent tsunami el 26 de desembre del 2004.

[edita] Geografia

Les 18.108 illes d'Indon??sia, de les quals unes 6.000 s??n habitades, estan escampades a banda i banda de l'equador, cosa que confereix al pa??s un clima tropical. Les illes m??s poblades s??n Java, on viu aproximadament la meitat de la poblaci??, Sumatra, Borneo (illa compartida amb Mal??isia i Brunei), Nova Guinea (compartida amb Papua Nova Guinea) i C??lebes. T?? diversos mars interiors, com el mar de Java, el mar de Flores i el mar de Banda i, als l??mits exteriors, el mar de C??lebes, el mar de les Moluques, el mar d'Arafura i el mar de Timor.

Per la seva situaci?? a les vores de les plaques tect??niques, Indon??sia es veu colpejada sovint per terratr??mols i els tsunamis subseq??ents. Indon??sia tamb?? ??s una terra rica en volcans, el m??s fam??s dels quals el desaparegut Krakatoa (o Krakatau), que estava situat entre les illes de Sumatra i Java. Tamb?? a causa dels moviments tect??nics s'han originat muntanyes molt elevades com ara el Puncak Jaya, a Nova Guinea (4.884 m), la m??xima altitud del pa??s.

La flora i la fauna difereixen notablement entre Borneo, Bali i les illes occidentals, per una banda, i C??lebes, Lombok i les illes de m??s cap a l'est per l'altra banda. Aquesta frontera biogeogr??fica ha estat anomenada l??nia de Wallace pel seu descobridor Alfred Russel Wallace i separa les regions biogeogr??fiques asi??tica a l'oest (amb fauna i flora semblants a les de la ??ndia i el sud de la Xina)i l'austral??sia a l'est, amb fauna i flora semblants les d'Austr??lia i Nova Guinea.

La capital ??s Jakarta, amb 8,500.000 habitants (i 17 milions a l'??rea metropolitana, on hi ha tres ciutats amb m??s d'un mili?? d'habitants: Bekasi, Tangerang i Depok). Tamb?? passen del mili?? d'habitants les ciutats de Surabaya (amb m??s de dos milions), Medan i Bandung (amb m??s d'un mili?? i mig), Semarang, Palembang i Macassar.

[edita] Divisi?? administrativa

Article principal: Prov??ncies d'Indon??sia.

Actualment, Indon??sia est?? dividida en 33 prov??ncies. Les prov??ncies se subdivideixen en reg??ncies (kabupaten) i en ciutats (kota), i tant les unes com les altres se subdivideixen en subdistrictes (kecamatan) i, aquests, en pobles (desa i kelurahan). Cada prov??ncia t?? el seu propi govern local (Pemerintah Daerah Provinsi), encap??alat pel governador (gubernur); i t?? el seu propi cos legislatiu (Dewan Perwakilan Rakyat Daerah).

Les prov??ncies d'Aceh, Jakarta, Yogyakarta i Papua tenen m??s privilegis legislatius i m??s autonomia que les altres.

Les prov??ncies s??n les seg??ents:

• Aceh (territori especial)
• Bali
• Bangka-Belitung
• Banten
• Bengkulu
• Borneo Central (Kalimantan Tengah)
• Borneo Meridional (Kalimantan Selatan)
• Borneo Occidental (Kalimantan Barat)
• Borneo Oriental (Kalimantan Timur)
• C??lebes Central (Sulawesi Tengah)
• C??lebes Meridional (Sulawesi Selatan)
• C??lebes Occidental (Sulawesi Barat)
• C??lebes Septentrional (Sulawesi Utara)
• C??lebes Sud-oriental (Sulawesi Tenggara)
• Gorontalo
• Illes Petites de la Sonda Occidentals (Nusa Tenggara Barat)
• Illes Petites de la Sonda Orientals (Nusa Tenggara Timur)
• Illes Riau (Kepulauan Riau)
• Jakarta (territori especial de la capital)
• Jambi
• Java Central (Jawah Tengah)
• Java Occidental (Jawah Barat)
• Java Oriental (Jawah Timur)
• Lampung
• Moluques (Maluku)
• Moluques Septentrionals (Maluku Utara)
• Papua (territori especial; abans, Irian Jaya)
• Papua Occidental (Papua Barat, abans Irian Jaya Barat)
• Riau
• Sumatra Meridional (Sumatera Selatan)
• Sumatra Occidental (Sumatera Barat)
• Sumatra Septentrional (Sumatera Utara)
• Yogyakarta (territori especial)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Indon??sia

Estats de l'??sia
Afganistan | Ar??bia Saudita | Arm??nia2 | Azerbaidjan1 | Bahrain | Bangla Desh | Bhutan | Brunei | Cambodja | Corea del Nord | Corea del Sud | Emirats ??rabs Units | Filipines | Ge??rgia1 | Iemen | ??ndia | Indon??sia | Iran | Iraq | Israel | Jap?? | Jord??nia | Kazakhstan1 | Kirguizistan | Kuwait | Laos | L??ban | Mal??isia | Maldives | Mong??lia | Myanmar | Nepal | Oman | Pakistan | Qatar | R??ssia1 | Singapur | S??ria | Sri Lanka | Tadjikistan | Tail??ndia | Taiwan | Timor Oriental | Turkmenistan | Turquia1 | Uzbekistan | Vietnam | Xina | Xipre2
Depend??ncies: Palestina | Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogr??ficament a l'??sia per?? sovint considerat part d'Europa per raons hist??riques i culturals.

Organitzaci?? de la Confer??ncia Isl??mica

Afganistan | Alb??nia | Ar??bia Saudita | Alg??ria | Azerbaijan | Bahrein | Bangla Desh | Ben??n | Brunei | Burkina Faso | Camerun | Comores | Costa d'Ivori | Djibouti | Egipte | Emirats ??rabs Units | Gabon | G??mbia | Guinea | Guinea Bissau | Guyana | Iemen | Indon??sia | Iraq | Iran | Jord??nia | Kazakhstan | Kirguizistan | Kuwait | L??ban | L??bia | Mal??isia | Malawi | Maldives | Mali | Marroc | Mo??ambic | N??ger | Nig??ria | Oman | Pakistan | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Leona | S??ria | Som??lia | Sudan | Surinam | Tadjikistan | Togo | Tun??sia | Turkmenistan | Turquia | Txad | Uganda | Uzbekistan |

Organitzaci?? de Pa??sos Exportadors de Petroli
Angola | Alg??ria | Ar??bia Saudita | Emirats ??rabs Units | Equador | Iraq | Iran | Indon??sia | Kuwait | L??bia | Nig??ria | Qatar | Vene??uela |