Imperi Rom??

De Viquip??dia

Antiga Roma

Regne Rom?? Rep??blica Romana Imperi Rom?? Principat Dinastia Julio-Cl??udia Any dels quatre emperadors Dinastia Fl??via Dinastia Antonina Dinastia Severa Crisi del segle III Anarquia militar Emperadors il??liris El Dominat La Tetrarquia Dinastia Valentiniana Dinastia Teod??sia Divisi?? de l'imperi rom?? Imperi Rom?? d'Occident Imperi Rom?? d'Orient

L'Imperi Rom??, successor de la Rep??blica Romana, va controlar el m??n mediterrani i bona part d'Europa occidental a partir de l'any 31 aC. L'??ltim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476. La part oriental va anar perdent territori, per?? va subsistir ininterrompudament fins al 1453, quan els turcs otomans van prendre Constantinoble. Els governants de diversos estats successors de l'Imperi Occidental o Oriental van utilitzar t??tols adoptats de l'Imperi Rom?? fins a l'??poca moderna.

Taula de continguts 1 Hist??ria de l'Imperi Rom?? 2 Administraci?? territorial 2.1 Prov??ncies 2.2 Ciutats 3 Ex??rcit 3.1 Estructura de la legi?? 3.1.1 Les cohorts 3.1.2 Les cent??ries 3.2 Equipament 4 Economia 4.1 Els grans dominis 4.1.1 Ramaderia 4.1.2 Agricultura 4.2 Els petits dominis 4.3 Les ciutats 4.4 El comer?? 5 Just??cia romana 6 Religi?? 6.1 Polite??sme 6.1.1 Les festes religioses 6.1.2 Rituals funeraris 6.1.3 Temples i santuaris 6.2 Les religions orientals 6.3 El cristianisme a l'Imperi rom?? 7 Societat 7.1 Divites 7.2 Humiliores 8 Vida social 8.1 Canvis de costums socials 8.2 El vestuari 9 Vegeu tamb?? 10 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria de l'Imperi Rom??

Vegeu l'article ??Hist??ria de l'Imperi Rom????

Roma havia adquirit nombrosos dominis en forma de prov??ncies directament sota administraci?? senatorial o sota gesti?? consular, i tamb?? mitjan??ant pactes d'adhesi?? com a protectorats d'estats aliats. La seva principal competidora en aquella ??poca era la ciutat p??nica de Cartago i per aix?? va ser la primera gran v??ctima de la Rep??blica. Amb les guerres p??niques va adquirir nous dominis que van obligar a Roma a sortir de les seves fronteres naturals, la pen??nsula It??lica: Sic??lia, Sardenya, C??rsega o Hisp??nia.

Els dominis de Roma es van fer tan extensos que aviat van ser dif??cilment governables per un senat incapa?? de moure's de la capital ni de prendre decisions amb rapidesa. Un ex??rcit creixent va revelar la import??ncia que tenia posseir l'autoritat sobre les tropes de cara a obtenir r??dits pol??tics. Aix?? van sorgir personatges ambiciosos amb el poder com objectiu principal, com Juli C??sar, que no nom??s va ampliar els dominis de Roma conquerint la G??l??lia, sin?? que va desafiar per primera vegada l'autoritat del senat.

L'Imperi rom?? com sistema pol??tic va sorgir despr??s de la guerra civil que va seguir a la mort de Juli C??sar, el primer home que es va fer mandatari absolut en Roma, fent-se anomenar dictador, gosadia que no va agradar als membres del senat rom??, que va conspirar contra ell per assassinar-lo i restablir la rep??blica. El precedent no va passar desapercebut per al fill adoptiu de C??sar, Octavi August, qui va ser enviat anys m??s tard combatre l'ambiciosa alian??a de Marc Antoni i Cle??patra.

Al seu retorn victori??s, la implantaci?? del sistema pol??tic imperial result?? inevitable, tot i mantenir les formes republicanes. August es va assegurar el poder imperial amb importants reformes i una unitat pol??tica i cultural centrada en els pa??sos mediterranis, que mantindran la seva vig??ncia fins l'arribada de Diocleci??, que va dividir l'imperi per facilitar la seva gesti??.

Durant els regnats de la Dinastia J??lio-Cl??udia, C??sar August, Tiberi, Cal??gula, Claudi i Ner??, que van governar l'Imperi fins el 68 dC, quan Ner??, va su??cidar-se, nom??s l'Imperi Part, establert a Mesopot??mia, s'oposava al seu domini universal.

L'imperi es va tornar a unir i separar en diverses ocasions seguint el ritme de guerres civils, usurpadors i repartiments entre hereus al tron fins que, a la mort de Teodosi I va quedar definitivament dividit.

Finalment el 476 Odoacre va deposar al darrer emperador d'Occident, R??mul August. El senat envia les ins??gnies a Constantinoble, la capital de orient, formalitzant-se la capitulaci?? de l'imperi d'Occident. L'imperi oriental va continuar sota el nom d'Imperi Bizant??, fins que el 1453 va caure sota el poder de l'Imperi Otom??.

[edita] Administraci?? territorial

Amb l'Imperi, el Senat va ser relegat a un cos consultiu que preparava lleis i ordenances per a l'administraci??, i les promulgava. El nombre de senadors era de nou-cents membres.

[edita] Prov??ncies

Article principal: ??Administraci?? provincial de l'imperi rom????

Roma converteix en prov??ncies seves els pobles que conquereix. La creaci?? d'aquest conglomerat, geogr??fic i pol??tic culmina en temps d'August (segle I), qui, despr??s d'una llarga s??rie de guerres civils, estableix un nou r??gim: el Principat, que s'acabaria convertint en l'Imperi, establint un sistema de prov??ncies senatorials o p??bliques, governades pels c??rrecs sortints (proc??nsols senatorials), i prov??ncies imperials, governades per llegats imperials designats per l'Emperador.

Amb ell comen??a una ??poca relativament pac??fica, durant la qual t?? lloc la romanitzaci??, o sigui, la difusi?? de la civilitzaci?? romana per tots els territoris conquerits.

Els emperadors posteriors a August van acabar de configurar l'Imperi tal i com seria durant m??s de 300 anys, ??s a dir est??s al voltant del Mediterrani i amb les fronteres des de Brit??nia fins a l'??ufrates. L'any 117, l'Imperi va assolir la seva m??xima extensi?? gr??cies a les conquestes de Traj??. En aquells moments estava dividit en unes 50 prov??ncies. Tot i aix??, en molts casos les prov??ncies contenien ciutats amb r??gims especials i zones militars que feien que no tot el territori fos homogeni.

Prov??ncies de l'Imperi Rom?? (120)

Acaia | ??frica | Alps Cottis | Alps Graiae | Alps Mar??tims | Aquit??nia | Arabia Petraea | Arm??nia Menor | ??sia | Bit??nia | Brit??nia | Capad??cia | Cil??cia | Commagena | C??rsega i Sardenya | Creta i Cirene | D??cia | Dalm??cia | Egipte | Epir | Gal??cia | Gallia Belgica | G??l??lia Celta | Gallia Narbonensis | Germania Inferior | Germania Superior | Gordiene | Hispania B??tica | Hispania Lusitania | Hispania Tarraconense | Judea | Lica??nia | L??cia | Maced??nia | Maurit??nia Cesariense | Mauretania Tingitana | Moesia | Noricum | Num??dia | Osroene | Pann??nia | Pamf??lia | Pis??dia | Pont Polemoniac | Raetia | Sic??lia | Sofene | S??ria | Tr??cia | Xipre

Les invasions i la situaci?? d'Imperi van obligar a una reorganitzaci?? administrativa en temps de Diocleci?? (284). Es van crear quatre prefectures, territoris que abra??aven moltes prov??ncies i les di??cesis o agrupacions de Prov??ncies, i el nombre de prov??ncies va ser augmentat. La Prefectura era governada pel Prefecte del Pretori i la Di??cesi pel Vicari mentre les prov??ncies van seguir en mans de proc??nsols o llegats, anomenats tamb?? Praesides, als quals es va designar un auxiliar per a les funcions militars amb el t??tol de Dux. La desaparici?? de prov??ncies senatorials (redu??des a ??sia i ??frica) va fer disminuir fins i tot m??s el poder del Senat, convertit en ??rgan consultiu no vinculant. En algunes prov??ncies hi podia haver diversos Duces per?? un sol Praeses. El nombre de prov??ncies va arribar el 297 a noranta-sis, quan el 284 eren cinquanta-set. M??s tard fins i tot van augmentar m??s (fins a cent-vint a principis del Segle IV).

L'imperi rom?? es va dividir definitivament a la mort de Teodosi I el gran el 395 en l'Imperi Rom?? d'Occident i l'Imperi Rom?? d'Orient.

[edita] Ciutats

Un municipi rom?? fou cada una de les ciutats romanes amb dret de ciutadania, les quals conservaven les seves institucions interiors derivades de l'antic ordre i adaptades per ser b??sicament iguals a les de Roma, sovint solament amb canvis de nom. Els magistrats locals imposaven la seva autoritat al municipi, igual que els de Roma ho feien en aquesta ciutat. Per?? no estaven exempts d'obeir als magistrats romans. Aix?? Roma podia imposar tributs sense tenir en compte els tributs d'ordre local imposats per les autoritats municipals, i aquestes podien imposar tributs independents dels de Roma. Els treballs i els serveis eren ordenats indistintament per ambd??s poders (els ordenats per les autoritats municipals solament podien realitzar-se en el propi municipi). Quan existia un conflicte, la Llei de Roma s'imposava. La jurisdicci?? judicial municipal era per als casos menors i als jutges de Roma corresponien els casos greus.

L'arquitectura romana ??s probablement el testimoni m??s significatiu de la civilitzaci?? romana. Es caracteritza per la diversificaci?? de les seves construccions i la grandiositat dels espais interiors. La seva solidesa ha perm??s que moltes d'elles perdurin fins als nostres dies. L'organitzaci?? de l'imperi rom?? va normalitzar les t??cniques constructives de manera que es poden veure construccions molt semblants a milers de quil??metres enlla??ades, sovint, per les vies romanes.

Les ciutats romanes estaven emmurallades i tenien un tra??at prou regular. El f??rum, o for (del llat?? forum), era el centre neur??lgic, geogr??fic, comercial i pol??tic de la ciutat romana, equivalent a l'??gora grega. S'hi creuaven les dues vies principals de la ciutat: el cardo i el decumanus maximus. Pren el nom del f??rum de la ciutat de Roma. Era una pla??a porticada, rodejada per les tabernae (botigues), on s'hi bastien edificis com el temple, la bas??lica i la c??ria.

Per a l'esbarjo i l'entreteniment dels habitants, la ciutat disposava de teatres, termes, amfiteatres i circs. Tamb?? hi havia monuments, com ara arcs de triomf, per commemorar alguna gesta b??l??lica, i aq??eductes per abastar d'aigua la ciutat. La resta de la ciutat estava ocupada per habitatges. Els ciutadans rics vivien en una casa unifamiliar que s'anomenava domus, mentre que els m??s humils habitaven cases de pisos, anomenades insulae ("illes"). Al segle I es van popularitzar les cases anomenades d'Atrium, d'un sol pis, centrades en un pati cobert, amb una obertura per la qual l'aigua de la pluja es precipitava al impluvium, per?? a difer??ncia de les anteriors se li van afegir patis amb columnates, jardins i m??s habitacions. A partir del segle II la tend??ncia va ser la construcci?? d'un segon pis, i moltes cases de les ciutats s'habilitaven per a locals comercials, en els quals es comerciava amb tota classe de productes mercantils o artesanats, mentre els propietaris es constru??en les Villae en els suburbis.

[edita] Ex??rcit

Vegeu tamb?? els articles ??Ex??rcit rom???? i ??Legi?? romana??

El comandament suprem de l'ex??rcit corresponia a l'Emperador. A prov??ncies el comandament corresponia al governador provincial (per?? aquest al seu torn estava supeditat a l'Emperador que podia apartar-lo quan volgu??s), podent tamb?? assumir-lo temporalment l'Emperador. El nombre de legions oscil??l?? en tota l'??poca imperial, amb un n??mero pr??xim a la trentena.

Els cavallers i les classes altes havien desaparegut pr??cticament de l'ex??rcit i les legions s'havien de reclutar entre els ciutadans, primer a It??lia, per?? es van reclutar progressivament a les prov??ncies on estaven acantonades, i si calia es recorria a mercenaris estrangers (sobretot germans). Amb l'entrada dels proletaris l'ex??rcit va tendir a una professionalitzaci??, si be aquests soldats tenien m??s facilitat per al saqueig. Els ascensos es guanyaven per m??rits, per favors o per diners. El temps de servei va ser augmentat progressivament i no eren excepcionals serveis de trenta o m??s anys . Per exercir alguns c??rrecs municipals calia un cert temps de servei en l'ex??rcit.

La legi?? disposava d'arsenals (armamentaria) i de tallers de fabricaci?? i reparaci??. Els soldats rebien un sou, donatius imperials en ocasi?? de l'acc??s al tron, les festes o els motins, regals (stillaturae) i el bot?? de guerra. La raci?? d'aliments di??ria va ser creixent i se li proporcionava blat, sal, va venir, vinagre, carn fresca i carn salada.

Els campaments es van convertir en places fortes. Disposaven de muralles i torrasses i es dividien interiorment en quatre parts marcades per dues vies perpendiculars. Contenien sala de banys, sala de reunions, capelles, oficines, pres??, hospital i magatzems. Els mercaders, artistes, prostitutes i altres acudien a les seves rodalia i s'establien constituint-se aglomeracions urbanes, i creixien les poblacions civils (canabae) i les cases de banys i amfiteatres. Els terrenys pr??xims s'utilitzaven com pastures per al bestiar, i en general s'arrendaven per a aquest fi als pagesos de la zona.

[edita] Estructura de la legi??

Una legi?? romana (l'emblema de la qual era un ??guila platejada) consistia en deu cohorts (amb el seu respectiu estendard) cadascuna de les quals amb cinc o sis cent??ries de cent homes (subdividides en dec??ries), comptant doncs cada legi?? 5.000 o 6.000 homes d'infanteria, dividits en cinquanta o seixanta cent??ries. Comptava tamb?? amb els escamots regulars auxiliars i de cavalleria (alae) cent vint homes de cavalleria.

El nomenament dels legati legionis, lloctinents de la legi?? amb funcions de pretor, assistits pels tribuns militars designats tots ells pel governador provincial o per l'Emperador, que tamb?? podien nomenar als centurions.

Al costat dels llegats de la legi?? estaven els benefiaciarii (encarregats de missions de confian??a), els straten (escuders), els comentarienses (arxivers), els cornicularii (comptadors) i els actuarii (escrivents). Els tribuns militars es dividien en laticlavii (afectes a l'administraci??) i angusticlavii (missions pr??piament militars). Als centurions els auxiliava un oficial secundari anomenat optio, alguns dels quals tamb?? exercien funcions administratives. En cavalleria el sotsoficial que manava una turma (nou genets) era anomenat decuri??. Altres sotsoficials eren el tesserarius (equivalent a un sergent), el signifer o vexillarius (portaestandart), l'aquilifer (el portador de l'??guila legion??ria), el campiductor (instructor) i el pecunarius (furriel).

[edita] Les cohorts

Les cohorts s'estructuraven en deu files de 40 o 60 fileres que en temps de Traj?? es van reduir a cinc files. Amb Adri?? va sorgir la cohort miliar (composta de 1.200 soldats escollits) mentre les restants cohorts van ser anomenades quingentaries i comptaven 500 soldats. Des del regnat d'Adri?? el reclutament es va fer exclusivament a les prov??ncies on servia la Legi??.

Es van estructurar diverses cohorts especialitzades: les d'infanteria (peditata), la de cavalleria o mixta (equitata), la policial (togata), la de vigil??ncia (excubitoria), la de guarnici?? en una ciutat (urbana), l'encarregada d'apagar incendis (vigilii) i l'encarregada de la gu??rdia i cust??dia imperial o d'un cabdill (praetoriana). Aquesta gu??rdia personal del general en cap va ser habitual en l'Imperi. Existia el quarter general (Gu??rdia Pretoriana o gu??rdia del general en cap) els membres de la qual tenien m??s sou i estaven dispensats dels treballs del campament, i que van arribar a ser els ??rbitres de l'Imperi.

[edita] Les cent??ries

Les cent??ries estaven al comandament de centurions (el centuri?? de m??s prestigi era el primus pilus habitualment el m??s veter??), per damunt del qual havia sis tribuns de la legi?? de rang eq??estre, i el legatus de la legi??, de rang senatorial, que havia estat anteriorment pretor (a les prov??ncies on solament hi havia una legi??, el legatus de la prov??ncia i el de la Legi?? era la mateixa persona).

[edita] Equipament

L'equipament dels legionaris canviava substancialment depenent del rang. Durant les campanyes, els legionaris anaven equipats amb armadura (lorica segmentata), escut (scutum), casc (galae), un pilum pesat i un lleuger, una espasa curta (gladius), una daga (pugio), un parell de sand??lies (caligae), una sarcina (motxilla de marxa), i menjar i aigua per dues setmanes, equip de cuina, dues estaques (sudes murale) per a la construcci?? de murs, i una pala o cistell.

[edita] Economia

Vegeu l'article ??Economia de l'Imperi Rom????

Tot i que la vida es centrava a les ciutats, la majoria dels habitants vivien al camp, on conreaven la terra i tenien cura del bestiar. L'economia estava basada en el sistema de producci?? esclavista. El nombre d'esclaus d'una Hisenda era variable segons el tipus d'explotaci??, com m??s esclaus hi havia en una finca, menys bracers o jornalers calien, i sovint per evitar l'??s d'un n??mero excessiu de bracers, es transformava una explotaci?? agr??ria en una explotaci?? ramadera. Una gran part dels esclaus eren presoners de guerra. Existien mercats d'esclaus, als que acudien els traficants. Molts esclaus portaven cadenes, i si estaven marcats amb el signe del senyor es deia que portaven el stigma o notatio.

[edita] Els grans dominis

Els grans dominis variaven notablement en superf??cie depenent de la prov??ncia. Conreaven aquests grans dominis els esclaus, i en els per??odes de la collita es contractava a Politors, parcers lliures. El propietari no vivia ni treballava en la hisenda, la visitava peri??dicament, encara que a vegades, quan estava en una prov??ncia allunyada, podia no visitar-la mai. El seu funcionament estava confiat a un vilicus (administrador).

Les depend??ncies de la hisenda (Vila R??stica) comprenien: la casa de l'amo, els estables, els graners, els magatzems i els allotjaments del capat??s i dels altres esclaus. L'amo prove??a de vestits i cal??ats als esclaus, aix?? com el blat, la sal i altres aliments (olives, peix salat, va venir, oli...) en quantitat proporcionada al treball de cadasc?? (demensum) per la qual cosa el capat??s, que era el m??s important per?? el que menys treballava rebia menys (encara que era el que tenia m??s possibilitats de ser manum??s). A les ordres del vilicus estava la villica, majordoma de la casa rural (cuinera, cuidadora del rebost, del galliner i del colomar). Seguien els bulbuci (llauradors), els criats, el somerer, el porquer i, si hi havia ramat, el pastor o pastors. Als esclaus se'ls comprava ja adults i quan estaven malalts o vells eren venuts.

[edita] Ramaderia

Les grans hisendes dedicades a la ramaderia estaven formades per terres de pastures i de boscos sent la seva extensi?? m??s gran que els grans dominis agr??coles (es pot dir que com a m??nim superaven les dues-centes hect??rees, i en alguns casos arribaven fins a diversos milers). Un ter?? dels treballadors havien de ser homes lliures. Quan els Politor van desapar??ixer van donar pas als Villici, jornalers dirigits pel Procurador o Intendent de la Hisenda. Algunes explotacions agr??coles van arribar a comptar centenars de bracers.

Dels ramats d'ovelles que pasturaven en les muntanyes durant l'estiu, i en els planes a l'hivern s'aprofitava la llana i la carn, apreciada en moltes prov??ncies. La cura dels ramats corresponia gaireb?? sempre a esclaus que a l'estiu romanien amb el bestiar, fins i tot de nit, allotjant-se en cabanyes o enmig d'assetjats. El pastor gaudia de llibertat de moviments i se li donaven cavalls i armes

Els bous, destinats a les tasques agr??coles, procedien de compres i estaven castrats. Altres cavalls, bous, ases i mules eren destinats a la venda a pagesos, carreters i l'ex??rcit. Els animals lliurats a colons o parcers eren cuidats per aquests que havien de retornar una part de les cries i una quantitat de formatge i llet. Hi havia tamb?? gallines i coloms que s'alimentaven sols. Es criaven conills i llebres i existien dip??sits de peixos. Els porcs blancs eren alimentats en estables, per?? els negres, semblants als senglars, pasturaven als boscos alimentant-se de garrofes, prunes, glans i pomes silvestres.

[edita] Agricultura

Vegeu l'article ??Agricultura romana??

Les terres agr??coles eren encerclades amb oms, pins o xiprers, mentre que els prats i vergers eren assetjats amb tanques, estaques, fossats o murs de pedra, totxana o ciment. Els esclaus podien descansar en els dies festius i en els de pluja (entre 60 i 80 a l'any aproximadament) i despr??s de la sembra, a l'hivern (uns 30 dies). Sovint els propietaris es prestaven els esclaus per ajudar-se desinteressadament o per un salari convingut. Rarament es contractava a treballadors estrangers llevat del temps de la sega que es necessitava m??s gent. Llavors es contractaven segadors als quals es pagava amb una part de la collita recollida. Hi havia fins i tot qui acudia a les collites amb els seus esclaus. Altres vegades l'amo venia la collita abans de recollir-la i el comprador feia la recol??lecci??. Moltes vegades els amos posaven la collita en mans de Publicans. S'usaven la pala, l'aixada, el pic, el rul??lo, la fal??, la forca i altres eines. La feina era realitzat en gran part per esclaus (familia rustica) encap??alats per un capat??s (vilicus) que cobrava i pagava, comprava i venia, exercia la inspecci??, i en abs??ncia de l'amo tamb?? castigava.

Els conreus m??s comuns eren els cereals, l'olivera, que es plantava enmig dels sembrats i la vinya cobrint els vessants dels turons entre les que no se sembrava. La sembra es feia a la tardor i excepcionalment en primavera. Es practicaven els regs i l'abonat amb fem, margues i vegetals, cal??, argila i sorra; els prats naturals eren aprofitats i se'ls millorava amb regs artificials. Com arbres fruiters estaven les figueres, les pereres, les pomeres, el cirerer, l'albercoc, el taronger i el llimoner. Els arbres s'usaven per a fusta de construcci??.

En els dominis agr??coles s'usava un bou per cada 10 hect??rees aproximadament, que tiraven de l'arada romana. L'ase s'utilitzava preferentment en el transport (fem, llavors, productes...) i per moure les rodes dels molins de farina. Es disposava de vaques de les quals per la producci?? de llet. El cavall era per a l'??s personal del propietari o es criava per vendre'l. S'usaven uns dos bous cada vint-i-cinc hect??rees. En els dominis agr??coles s'usava un bou per cada 10 hect??rees aproximadament, i un ase per cada 15 hect??rees.

[edita] Els petits dominis

En la petita propietat es reprodu??a la situaci?? dels grans dominis, per?? el cultiu anava a c??rrec exclusivament del propietari i de la seva fam??lia, i sol com excepci?? treballen esclaus. Les quantitats d'animals i productes eren, per tant, menors. Si la propietat era molt petita es cultivava amb aixada, com un petit hort o jard??. El cultiu m??s est??s eren els cereals, per?? el m??s productiu seguia sent la vinya, seguint despr??s les hortalisses, l'olivera, i els productes derivats de la ramaderia. El cultiu menys rendible eren els cereals.

[edita] Les ciutats

L'economia ciutadana estava basada en els gremis d'activitat, i entre ells els nous gremis dels joiers, obrers de la seda, obrers del lli, obrers de la p??rpura, perfumistes, saboners, cerers, adobadors, carnissers, peixaters, forners i altres.

[edita] El comer??

El comer?? era molt intens. A principis de l'Imperi el port egipci de Myoshormes, va rebre mercaderies romanes per cinc milions de sestercis. L'Esc??tia servia de transit per a les mercaderies de l'??ndia (seda, b??lsams i pedres precioses); de Germ??nia arribaven l'ambre i pedres precioses; d'??stria i R??cia procedia el vi dol?? i arom??tic; d'Il??l??ria, les pells i bestiar; de N??rica el ferro; de les Gal??lies, cabres, cavalls, llana i or; dels Pirineus, teles i draps; d'Hisp??nia, plata, mel, alum, cera, safr??, peix, blat, c??nem i lli; de Brit??nia, estany i plom; de Gr??cia, coure, mel, llanes, p??rpures i oli; d'??sia Menor, ferro, fusta, goma i llanes; d'Ar??bia, mirra, canyella, arbres olorosos i encens; de P??rsia i S??ria, seda i pells; de Tir, p??rpura; d'Eti??pia, perfums, marfil, cot?? i feres.

Amb Claudi es va iniciar la concessi?? de monopolis comercials, que van fer augmentar el preu dels productes obligant a fixar el seu preu m??xim per llei. Posat cas que algun monopolista retir??s el producte de la circulaci?? (augmentant el seu preu) el monopoli passava a un altre comerciant. La concessi?? de monopolis va ser freq??ent en tota l'??poca imperial.

[edita] Just??cia romana

Vegeu els articles ??Magistratures romanes??, ??Dret rom???? i ??Just??cia romana??

Magistratures romanes

Magistrats Ordinaris

C??nsol Pretor Q??estor Promagistrat Edil Trib?? Censor Governador

Magistrats Extraordinaris

Dictador Magister equitum Trib?? consular Rei Triumvir Decemvir

T??tols i Honors

Emperador Legatus Dux Officium Prefecte Vicari Vigintisexvir Lictor Magister Militum Imperator Princeps senatus Pontifex Maximus August Cesar Tetrarca

L'Emperador tenia atribucions judicials, juntament amb els pretors i els seus llegats, i en les ciutats confederades els magistrats locals, quan els havia, o si no n'hi havia als governadors provincials (que tenien atribu??t impartir just??cia) o els seus llegats. Els pretors instru??en el proc??s i un jutge jurat (Iudex) decidia. Els magistrats definien el punt del drets (ius) per?? la seva aplicaci?? (judicium) corresponia a altres ciutadans (jutges integrats en la decurias judicials). Un magistrat especial de Policia anomenat edil exercia la potestat sobre litigis relatius a compres i vendes en mercats p??blics, i la seva jurisdicci?? s'estenia tamb?? a altres q??estions d'ordre que podien ser sancionades amb multes. Per a les classes m??s baixes, i per a certs delictes menors, existien els triunviri o jutges nocturns (Tres viri nocturni) i altres magistrats del grup anomenat dels vigintisexvir, que per desaparici?? d'algunes de les seves magistratures s'havia convertit en els vigintivir, que assumien tamb?? funcions administratives. Per a les causes civils menors en diversos municipis existien els anomenats jutges menors.

Molts Emperadors es van arrogar el consolat, el poder tribunici i facultats d'altres magistratures, entre elles la censura (que estava dotada de nou de les atribucions republicanes i especialment la designaci?? de Senadors). Els poders consulars van passar doncs, als Emperadors, que exercien virtualment com dictadors. Per assessorar a l'Emperador en els assumptes pol??tics es va instituir el Consilium princeps.

Els pretors, que van augmentar fins a 16, conservant les seves atribucions i exercien a m??s el comandament a prov??ncies. El pretor peregr?? va haver de desapar??ixer despr??s de la concessi?? universal de ciutadania de Caracal??la. Els censors tamb?? van conservar les seves funcions encara que van perdre la designaci?? de senadors que pas a un triumvirat especial, per?? Claudi els reintegr?? aquesta atribuci?? que van conservar algun temps (Domici?? les va assumir ell mateix). El poder tribunici, ja en decad??ncia, pass?? tamb?? als Emperadors encara que es van seguir nomenant tribuns amb poders locals.

La magistratura dels tribuns militars va perdre import??ncia al passar el comandament de la legi?? a llegats imperials, encara que van seguir existint amb un comandament per?? redu??t.

El Prefecte de l'Urbs va assumir algunes funcions d'ajuda a l'Emperador (per exemple respondre a les queixes dels s??bdits) per?? va perdre les seves antigues funcions. Els q??estors (llevat del q??estor principal) van ser posats sota depend??ncia del Prefecte de l'Urbs. Els edils (es van crear diverses magistratures d'edils) i els tribuns (quan es van nomenar) van assumir funcions municipals d'administraci?? de Roma. Van sorgir noves magistratures: el prefecte de l'annona, el prefecte del pretori, i altres edils municipals especialitzats.

Amb Adri?? es va iniciar l'experi??ncia de nomenar quatre jutges suprems per damunt dels jutges locals. El seu successor Anton?? Pius va suprimir a aquests jutges, per?? van ser instaurats de nous en temps de Marc Aureli.

• jurisdicci?? ordin??ria. La just??cia romana es canalitzava mitjan??ant la jurisdicci?? ordin??ria (Ordo judiciorum) per a casos civils i alguns criminals (i exclosos els relatius a accions contra l'Estat). La majoria de les magistratures republicanes van seguir existint sota l'imperi. La durada de les magistratures majors va ser sovint vital??cia i no es requeria cap per??ode intermedi entre dos exercicis. Diversos emperadors van practicar la venda de les magistratures i d'absolucions amb finalitat d'aconseguir una major recaptaci?? per al Tresor P??blic.

• jurisdicci?? extraordin??ria. Existia tamb?? el procediment extraordinari, que se seguia en certes causes civils i criminals m??s importants, en les quals en lloc de decidir el Iudex decidia un Jurat. Presidia el judici generalment un pretor. Aquest procediment era utilitzada per les Comissions especials temporals i permanents per als casos de concussi?? (Repetundarum) en l'administraci?? provincial, assassinat (Desicariis) i enverinament (Veneficiis) i probablement corrupci?? d'??mbit electoral i altres crims. En diversos per??odes van existir comissions per a altres crims. Les comissions estaven formades pels membres del Senat o per cavallers, o per ambd??s.

• tribunal dels 105. Un tercer ??mbit d'actuaci?? de la Just??cia era El Tribunal dels 105 o dels centuvirs (Centumviralia Judicia) que instru??a processos que jugava la propietat (actiones in rem o reivindicationes) i que era anomenat tribunal de la llan??a (Asta Centum vix ales) per la llan??a clavada davant els Jutges.

• tribunal dels ducenaris. Un quart tribunal era el dels Ducenaris, creat per August, i que s'encarregava de judicis d'import??ncia mitjana.

• cinquena dec??riaFinalment des de Cal??l??gula, es cre?? una cinquena dec??ria judicial.

[edita] Religi??

[edita] Polite??sme

Vegeu l'article ??Mitologia romana??

La mitologia romana representa el conjunt de d??us i creences de proced??ncia diversa que conformaven el pensament religi??s a l'Antiga Roma. Inicialment consistia en la creen??a en una s??rie de d??us amb funcions espec??fiques, i clergues associats, per?? sense les narracions llegend??ries caracter??stiques de la mitologia grega. Els m??s venerats eren J??piter, Minerva i Juno. En honor d'ells constru??en temples i oferien sacrificis d'animals. L'emperador era adorat com un d??u i a tot l'Imperi es practicava el culte imperial.

Els romans tamb?? veneraven, a casa, els d??us protectors de la llar i de la fam??lia: a cada casa hi havia un altar dedicat a aquests d??us. A m??s, els romans eren molt supersticiosos i, abans de prendre una decisi??, consultaven la voluntat dels d??us, expressada per mitj?? dels oracles.

Mitologia romana Divinitats principals
Apol??lo | Ceres | Diana | Divus Augustus | Fortuna | Divus Julius | Juno | J??piter | Lars | Mart | Mercuri | Minerva | Nept?? | Plut?? | Quir?? | Sol | Venus | Vesta | Vulc??

[edita] Les festes religioses

El calendari religi??s rom?? reflectia l'hospitalitat de Roma davant dels cultes i divinitats dels territoris conquerits. Originalment eren poques les festivitats religioses romanes. Algunes de les m??s antigues varen sobreviure fins a finals de l'imperi pag??, preservant la mem??ria de la fertilitat i els ritus propiciatoris d'un primitiu poble agr??cola. Malgrat aix??, es van introduir noves festes que van assenyalar l'assimilaci?? dels nous d??us. Van arribar a incorporar-se tantes festes que els dies festius eren m??s nombrosos que els feiners.

Existien diverses organitzacions religioses per a cada divinitat, amb els seus corresponents sacerdots. Amb el pas dels anys nous d??us s'uneixen al culte rom??. Entre les festes religioses romanes m??s importants figuraven les Saturnals, les Lupercals, les Equiria i els Jocs Seculars.

Es va popularitzar extraordin??riament el culte als Genius (for??a divina engendradora d'abund??ncia, alegria i prosperitat), doncs s'adaptava a les diverses col??lectivitats i va ser una manera de culte als Emperadors. Havia genis propis per a les ciutats, col??nies, municipis, gremis, classes, comunitats, pobles, aldees, castes (esclaus, lliberts), oficis i professions, i fins a de carrers, places, fonts, portes, etc . Al principi de cada menjar es feien libacions pel Genius de l'Emperador, i va transcendir a nivells populars el jurament pel genius de l'Emperador o per la divinitat (Numen). En aquesta ??poca els emperadors es van convertir en d??us, i fins i tot en parents de d??us

Durant les Festes dels jocs seculars es realitzaven tant espectacles atl??tics com sacrificis. La tradici?? deia que s'havien de celebrar un cop cada saeculum (segle), per assenyalar el comen??ament d'un de nou, per?? en realitat se'n feien m??s.

[edita] Rituals funeraris

Els romans varen practicar, indistintament, durant tota la seva hist??ria, dos rituals d'enterrament, o rituals funeraris: la inhumaci?? o la incineraci??. Els mites grecs que presentaven Hades (conegut tamb?? per Plut??) com el d??u que exercia el poder sobre els morts al m??n subterrani eren coneguts pels romans, per?? nom??s tardanament foren assumits per un petit sector de l'oligarquia.

Els primitius d??us manes es mantingueren fins la consolidaci?? del cristianisme com els d??us d'ultratomba. Els manes eren les ??nimes dels difunts. El temor als d??us manes es tradu??a en la dedicaci?? d'ofrenes anuals de flors, llet, vi i mel en les festes Parentalia del 21 de febrer.

Rituals semblants tenien ocasi?? durant el Novenarium que seguia tots els enterraments. Existia la creen??a que els dies de mitjans del mes de maig era un temps en el que els fantasmes dels morts es trobaven especialment insatisfets. El pare de fam??lia, les nits del 9, 11 i 13 de maig, havia de rec??rrer la casa pronunciant conjurs per a foragitar-los. El lloc on hi havia dipositat un cad??ver era propietat dels d??us Manes i tenia car??cter religi??s.

[edita] Temples i santuaris

El temple ??s la morada inviolable del d??u al qual est?? consagrat. Nom??s els sacerdots tenen acc??s al santuari. L'altar, on s'ofereixen els sacrificis, est?? sempre davant de l'entrada. A l'interior nom??s hi ha l'est??tua del d??u, al voltant de la qual els sacerdots dipositen les ofrenes dels devots. Generalment nom??s tenen columnes a la fa??ana davantera i s??n de planta rectangular. El temple m??s important era el de la triada capitolina (J??piter, Juno, Minerva) al Capitoli. Tenia un magn??fic p??rtic amb tres fileres de sis columnes cadascuna. L'??nica est??tua humana que el Senat permet?? posar al Capitoli fou la d'Escipi?? l'Afric??.

En ??poca d'August en endavant, l'ordre corinti ser?? l'??nic utilitzat per a sustentar, mentre que el j??nic i el d??ric nom??s per a decorar.

Els oracles, d'origen oriental, van ser populars a Roma. Al principi de l'Imperi estava en decad??ncia l'oracle de Ammon a Egipte, gaudint de m??s predicament els oracles de les Sibil??les de Roma. August va ordenar la confiscaci?? dels llibres Sibil??lins, molts dels quals eren c??pies partidistes que interpretaven els oracles a favor d'una tend??ncia determinada. Amb major o menor acceptaci?? van persistir durant tot l'Imperi. Amb l'Emperador Vitel??li van ser expulsats d'It??lia, per?? no cal dubtar que van tornar o no van arribar a sortir.

[edita] Les religions orientals

La superficialitat del culte, que no cobria els desitjos populars de devoci??, purificaci??, expiaci??, uni?? a la divinitat i misticisme en general, va motivar un espectacular creixement de les religions orientals: Judaisme, creences eg??pcies (Isis i Osiris sobretot), les creences d'??sia Menor com Cibeles, Belona i Atis (el d??u pastor de Fr??gia que simbolitza la mort i la resurrecci??) i el culte a Mitra (d'origen persa, d??u de la veritat i de l'amistat, assimilat despr??s al Sol).

[edita] El cristianisme a l'Imperi rom??

Vegeu l'article ??El cristianisme a l'Imperi rom????

Les principals caracter??stiques del cristianisme en els seus temps primitius son la seva ferma creen??a en el monoteisme, la igualtat entre els homes i la ferma negaci?? de qualsevol altre deu. En aquest context es f??cil entendre que els successius emperadors romans, per tal d'eliminar aquesta amena??a a la unitat religiosa del imperi basada en el culte l'emperador i el respecte a les religions de els pobles conquerits, van decretar ferotges persecucions als cristians mitjan??ant diversos m??todes: prohibici?? de la conversi?? al cristianisme (Septim?? Sever), dirigir-se contra els seus l??ders o persecucions generals (Deci i altres). Per?? el cristianisme es va estendre r??pidament degut a que es desautoritzava el servei a l'ex??rcit, factor clau en la potencia militar de molts exercits, predicava la pau i no permetia el combat, i aix?? atreia moltes capes de la poblaci?? donades les nombroses guerres civils que es van succeir a partir del segle III.

Amb l'ascens al poder de Constant??, per tal de tornar a composar la unitat religiosa de l'Imperi, el Cristianisme es va convertir en la religi?? oficial i va portar com a conseq????ncies que les lluites de gladiadors van ser abolides per Constant??, i els condemnats ja no eren llan??ats a les feres sin?? obligats a treballar en les mines de l'Estat, amb el que s'obtenia m?? d'obra barata. Altres lleis de Constant?? van restringir el divorci i van castigar molt severament el rapte, va protegir als pupils tutelats, va estendre el dret d'her??ncia matern i l'??s dels codicils, va establir penes per als que provoquessin litigis sense fonament i va introduir en els plets el jurament dels testimonis. Les penes de crucifixi?? i de marcatge del front van ser suprimides. Va prohibir l'embargament d'animals o eines de conreu per deutes al fiscals, cosa que va ajudar a el desenvolupament agr??cola i va dispensar als pagesos dels serveis personals en temps de recollida de les collites cosa que va permet?? pujar el tamany de les collites cada any.

[edita] Societat

Vegeu l'article ??La societat romana del segle IV??

Les classes socials es dividien en dos grans grups: conformaven el grup dels divites (rics) o honestiores o potens, enfront dels humiliores o plebei o populum considerats els pauperes (pobres). Per?? progressivament aquestes classes, fins i tot mantenint-se, ja no ho van ser per naixement, sin?? en ra?? de l'ofici i l'activitat.

[edita] Divites

• Senatorials . La m??s alta noblesa estava composta pels Senatorials, que no necess??riament havien de ser senadors. Alguns no procedien de fam??lies de ranci llinatge per?? el criteri es basava estrictament en la seva fortuna. Els Senatorials van rebre el t??tol de Clarissimus vir. Per?? al costat d'ells poden considerar-se com a integrants de la nobilitas els que havien exercit alguna magistratura, fins i tot no pertanyent a l'ordre senatorial.

• Cavallers . Per ostentar la condici?? de cavaller era prec??s ser un home lliure, de fam??lia lliure almenys durant dues generacions, i posseir un capital d'almenys quatre-cents mil sestercis. Havien accedit a aquesta classe els comerciants rics i molts intermediaris (Publicani). El seu ingr??s en la classe es feia mitjan??ant designaci?? per un triumvirat o sota influ??ncia de l'Emperador. Cal??l??gula va revisar les llistes de cavallers i en va eliminar molts membres, per?? amb altres Emperadors la classe eq??estre es va veure incrementada amb nombroses persones.

• Honestiores. A la classe dels honestiores s'hi accedia per naixement o per promoci??, sobretot a trav??s de l'ex??rcit. La classe m??s alta dels honestiores, que constitu??a una esp??cie d'aristocr??cia entroncada amb l'antiga classe senatorial havia anat desapareixent al llarg el segle III per donar pas a una fornada sorgida de fam??lies enriquides procedents de l'antiga classe dels cavallers i alguns supervivents de la classe senatorial. Aquesta classe va ser delmada en la segona meitat del Segle III.

• Potents. Els honestiores van donar pas a una classe latifundista (Potents) sorgida de els alts c??rrecs militars i pol??tics i els supervivents de l'antiga classe m??s alta, juntament amb alguns enriquits durant els conflictes del Segle III, sorgits de la classe alta de les ciutats (homines novi o clarissimi novi). Tots aquests honestiores o potens (el t??tol de senadors no es va perdre) tenien normalment el t??tol de vir clarissimi i van ser adquirint privilegis considerables: exempci?? d'impostos locals, possessi?? d'organismes judicials propis, no pertinen??a a la C??ria i altres. El proc??s de formaci?? d'aquesta nova classe formada per les restes de la vella aristocr??cia agr??ria (Senadors), la noblesa militar i administrativa posse??dora de terres, i fam??lies de l'ordre eq??estre enriquides (homines novi), que en el llenguatge usual de l'??poca es va designar com potents, va abra??ar tot el segle IV.

[edita] Humiliores

Els humiliores eren les capes m??s humils de la poblaci?? romana. Lliures al camp, eren petits pagesos amb propietats no rendibles en els camps, o que cultivaven les terres d'altres com jornalers o colons, i vivien en cabanes conjuntes o disseminades; els propietaris independents eren poc nombrosos i molts treballaven terres alienes. Els colons havien de treballar i donar serveis a l'amo de les terres, que podia acomiadar-los i fuetejar-los.

Els humiliores lliures a la ciutat exercien diversos oficis: fusters, treballadors del cuir, forjadors de metalls, teixidors de cot?? o llana, vidriers, marbristes, treballadors de la cera, terrissaires, escrivents, treballadors de metalls, argenters, bataners, fabricants de vestits, de cal??at, moliners, forners, tenyidors, venedors de tota classe de productes, paletes, pintors, i altres oficis.

Els esclaus ocupaven l'??ltim esgla?? social, i es dividien en dom??stics (a les ciutats) i agr??coles (al camp). La seva manera de vida no havia canviat molt des de l'??poca republicana, amb l'excepci?? d'alguns edictes imperials a ells referits (per evitar morts i maltractaments excessius) que van alleugerir una mica la seva sort.

[edita] Vida social

Malgrat combatre's a??lladament, el luxe i el refinament van avan??ar durant l'Imperi. L'Emperador dictava les modes i all?? que adoptaven els l??ders suprems era secundat r??pidament pel poble, per?? la moda era ef??mera i acabava amb el canvi de sobir??. Alguns lliberts van arribar a una posici?? preeminent, gr??cies al favor que els van dispensar alguns Emperadors, el fast i la riquesa desplegada per les classes altes romanes s'assemblava al desplegat a l'Orient. Els banquets van seguir creixent en luxe, i s'acompanyaven de recitals de poesia, balls, actuacions de mims, representacions teatrals, cors i actuacions musicals.

Les visites socials consumien part del temps dels romans: els natalicis, els condols, les visites als malalts, assist??ncia a processos i altres actes p??blics, etc. Els subjectes que ocupaven tot el seu temps en aquests actes van arribar a constituir una verdadera casta a Roma (essent anomenats ardelliones) per?? no van proliferar a les altres ciutats. Tamb?? va ser corrent la dedicaci?? a captar una her??ncia (els que ho intentaven no sempre ho aconseguien). Les reunions socials habituals (a places, termes, temples, biblioteques, tendes, barberies etc...) no van minvar durant l'Imperi. A la tarda era costum passejar per les avingudes plantades d'arbres, o en els p??rtics decorats amb est??tues.

Durant tota l'??poca imperial els viatges eren molt freq??ents. Des de prov??ncies s'acudia a Roma per assistir als jocs, o per a altres activitats. Tamb?? es visitaven totes les prov??ncies de l'Imperi. Contribu??en a aix?? la facilitat per trobar carruatges o mitjans de transports, els bons camins, la freq????ncia de mansions o posades, i la pau general (els viatges podien suposar incomoditats per?? no eren excessivament perillosos). Motius dels viatges eren el comer??, la curiositat, la salut, les visites socials, els negocis, i altres.L'opini?? popular s'expressava en les demostracions del p??blic en els espectacles, en cites dels actors, i en pasquins. Les not??cies que circulaven eren sovint rumors fantasiosos o not??cies certes per?? exagerades.

[edita] Canvis de costums socials

Era costum besar-se cada dia (el que va ser prohibit per Tiberi, probablement sense molt ??xit). Estava molt estesa tamb?? el costum dels regals al comen??ament de l'any i a vegades es feien quan ja passaven molts dies de les calendes de gener. Tiberi va limitar els regals a la primera secci?? (Calendes) de gener.

Les joves, quan es casaven, ho feien a una edat primerenca, i la seva educaci?? dom??stica continuava sent el coneixement del teixit i el filat. Les dones de classe alta acudien a classes de literatura, ret??rica, dansa, i altres arts. Posse??en la plena administraci?? dels seus b??ns i feien valer la seva autoritat. Durant l'??poca imperial van ser freq??ents els esc??ndols de grans dames, amb divorcis i relliscades notables. La dona freq??entava els espectacles i els festins; practicaven esports i activitats art??stiques.

Va seguir descendint la natalitat i el matrimoni i es va estendre l'homosexualisme. En acabar els negocis i abans del menjar principal, es procedia al bany quotidi?? a les termes, reunint-se amb aquesta finalitat centenars d'homes en les edificacions destinades a tal efecte.

[edita] El vestuari

L'??s de la t??nica sobre la toga es va generalitzar, i van sorgir diversos tipus de t??nica (camisa de poca amplada amb m??negues curtes i sostinguda per un cenyidor, estant cosit el tancament de l'espatlla):

• La Laticlavae, menys ajustada i m??s llarga.
• La vesta o distincta o talaris, fins als peus.
• La Manicata, amb m??negues.
• La Fimbriata, amb m??negues i ornaments o franges.
• Les Picta i Palmata, segurament decorades amb vegetals.
• La Dalmatica, apareguda amb l'Emperador Commode, que era ??mplia i fins a sota dels genolls i amb m??negues amples fins als canells. El seu ??s es va fer general.
• La Paraganda, similar a l'anterior per?? sense m??negues.
• La Llitera o T??nica dels Camils, amb m??negues llargues i folgades i falda pronunciat.

Les matrones romanes tapaven la seva t??nica amb un vestit que les cobria completament denominat stola, i un vestit anomenat palla, per?? progressivament van adoptar el vestit grec. Les dones del poble vestien la t??nica i a sobre un mantell o un vestit anomenat Supparum. El lli va suplantar a la llana. Les robes interiors es feien de cot?? o de seda.

[edita] Vegeu tamb??

• Pesos i mesures romanes
• Moneda romana
• Llista d'emperadors romans
• Caiguda de l'Imperi Rom??
• Legi?? Romana
• Calendari rom??
• Comicis romans
• Festes romanes
• Impostos romans
• Vil??la romana de Can Llauder
• Forns romans de la Fornaca de Vilassar de Dalt

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Imperi Rom??

• (catal??) El laberint de Roma
• (llat??)(franc??s)(angl??s)(castell??) The Roman Law Library
• (angl??s) Global History Database, hist??ria de l'Imperi Rom??
• (angl??s) Hist??ria de l'Imperi Rom??

v ??? d ??? e Articles de qualitat sobre Hist??ria
Hist??ria	Hist??ria de la Terra
Prehist??ria	Eoc??
Per pa??sos i regions	Ex??mens imperials xinesos ??? Hist??ria de l'Equador ??? N??bia
Hist??ria antiga	Batalla del Bosc de Teutoburg ??? Batalla de les Term??piles ??? Imperi Rom?? ??? Imperi Bizant?? ??? Imperi Sass??nida
Hist??ria precolombina	Civilitzaci?? asteca ??? Tenochtitlan
Hist??ria medieval	Croada contra la Corona d'Arag?? ??? Joana d'Arc ??? Reconquesta ??? Samurai
Hist??ria moderna	Llu??s XIV ??? Setge de Barcelona (1713-1714)
Hist??ria contempor??nia	Catalanisme ??? Guerres Napole??niques
Segle XX	Segona Guerra Mundial