Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Imperi Part - Viquip??dia

Imperi Part

De Viquip??dia

Icona de copyedit
Nota: L'article necessita algunes millores en el seu format:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article)
Pot necessitar retocs en; negretes, enlla??os, cap??aleres, imatges, categories, interwikis, ...
Falta fer una bona reorganitzaci?? del seu contingut. Tamb?? estaria b?? intercalar-hi algunes imatges per fer-lo m??s f??cil de llegir
M??xima expansi?? de l'Imperi Part (finals del segle I aC)
M??xima expansi?? de l'Imperi Part (finals del segle I aC)

L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins l'any 231 dC. Fou l'etern enemic oriental de Roma. El seu rei era "rei de reis" i per aix?? el nom d'imperi que sovint se li d??na es pot considerar encertat.

Els parnis o aparnis eren una tribu n??mada del ??sia central, d'origen escita. Vers la meitat del segle III aC van entrar en la Sel??ucia del Tigris i s'hi van establir creant la regi?? de la P??rtia, un petit regne governat per Arsaces I a partir de 249 aC) quan depos?? al s??trapa Andragores. A Arsaces el va succeir poc despr??s el seu germ?? Tiridates que es convertiria en Arsaces II; per aquest motiu la dinastia s'anomena ars??cida. Vers el 237 aC es van apoderar de la Hirc??nia afavorint la independ??ncia del poble dels amardis, n??mades dedicats al bandidatge.

Arsaces II va morir el 214 aC i el va succeir el seu fill Artaban I, que regnaria amb el nom d'Arsaces III. El 209 aC el sel??ucida Ant??oc el Gran va fer una brillant campanya militar a P??rtia, va ocupar la capital Hekatompilos, i va obligar a Artaban a respectar la seva autoritat. Artaban va morir cap el 196 aC i el va succeir el seu fill Fraapatios. El 189 aC els sel??ucides van patir una derrota decisiva a la batalla de Magn??sia del Sipilos i el 188 aC es va signar el tractat d'Apamea. Aix?? va suposar de fet el restabliment de la independ??ncia del regne de P??rtia.

Posteriorment els intents del rei sel??ucida per dominar-los no van reeixir. El rei Fraapatios va morir vers el 181 aC i el va succeir el seu germ?? Fraates I. El 178 aC els amardis van quedar subjectes als parts i al mateix temps es van expandir cap al regne oriental de Bactriana. Fraates I va morir cap el 173 aC i el va succeir el seu germ?? Mitridates I el Gran (o el Div??) que es va apoderar aviat de la part occidental de la Bactriana i Alexandria d'??ria (actual Herat).

El 164 aC Mitridates I va entrar a la M??dia Atropatene, i el s??trapa Baccasis, que s'havia proclamat rei, fou derrotat, i va haver de recon??ixer la sobirania del rei dels parts, si b?? despr??s, vers el 149 aC el rei d'Arm??nia hi va imposar la seva pr??pia sobirania. Vers el 162 aC els parts van imposar el seu domini a la part sud d'Iran i a la Elimiade. El 148 aC van dominar bona part de Bactri??na menys la conca de l'Indus i el Kabulistan i poc despr??s la seva frontera ja era al Tigris i Eufrates i van entrar a la prov??ncia de Babil??nia ocupant Sel??ucia del Tigris (141 aC) i Babel (juliol de 141 aC). El contraatac del rei Demetri li va permetre recuperar Babel i mantenir el territori de la Caracene (tamb?? anomenat Mesene que correspon a la part nord). Per?? al any seg??ent els parts van recuperar Babel (probablement per poc temps) i van arribar a Dura Europos. Demetri II fou apressat en les lluites i fou tractat amb gran correcci?? i se li va oferir de casar amb la princesa parta Rodegundis. Vers aquest any van fundar Ctesifont. En aquest moment (vers 139 aC) alguns territoris es van independitzar dels sel??ucides, en concret el territori dels jueus (Judea) i Osroene.

Vers el 136 aC va morir el rei Mitridates i el va succeir el seu fill Fraates II. El 130 aC Ant??oc VII Sidetes va organitzar una expedici?? contra els parts als que va derrotar al riu Licos (el Zab). Arm??nia, M??dia Atropatene i la P??rsis es van revoltar. El rei part va alliberar llavors a Demetri II amb l'idea de que al reclamar el tron causaria disturbis al Imperi Sel??ucida.

El 129 aC els parts van iniciar una ofensiva a Mesopot??mia i Ant??oc VII fou derrotat i va morir a la lluita i el seu fill Seleuc fou fet presoner. Babel fou ocupada poc despr??s al s??trapa de Caracene que s'havia fet independent. Un s??trapa part es va establir a Mesene. Aix?? ser?? origen de dos regnes feudataris del imperi que subsistiran molts anys.

El 127 aC Fraates II va morir en la lluita contra la devastadora invasi?? dels Sakes (escites). El va succeir el seu oncle Artaban II germ?? de Mitridates I. El 124 aC el nou rei va organitzar una expedici?? contra els tocaris i va morir en els combats. El va succeir el seu fill Mitridates II que va haver de fer front als atacs dels Sakes des Bactri??na. Mitridates va organitzar les seves forces i va derrotar als sakes i va obligar al seu rei (anomenat pels parts Sahanu Sahi, es a dir rei de reis) a fer-se vassall dels parts. El 123 aC el s??trapa part de Mesene, Himeros, es va revoltar i es va voler independitzar, i el s??trapes sel??ucida d'Adiabene i Gordiene va fer el mateix vers el 122 aC. Mitridates va sotmetre a Himeros i al rei de Caracene Hyspaosines. El 119 aC Mitridates havia netejat de sakes el pa??s i els havia redu??t a la regi?? del Sakastan (Sistan) com a te??rics vassalls, tot i que el rei Azes es va alliberar d'aquesta tutela uns anys despr??s.

Vers el 90 aC Gotarces I un membre de la fam??lia ars??cida es va revoltar i es va proclamar rei i va dominar una part del Imperi. La guerra civil va durar uns cinc anys. Aix?? fou aprofitat per Tigranes II d'Arm??nia que va sotmetre els reis de Gordiene, Adiabene, Atropatene i va adquirir algun territoris abans perduts. El 87 aC va morir Mitridates II en un combat contra els armenis a la riba del Araxes, i no va deixar fills. Maukisres o Muaskires, oncle de Mitridates de 90 anys (germ?? de Mitridates I i d'Artaban II), es va proclamar rei, per?? contra ell es va al??ar Sanatroikes, germ?? de Fraates II.

Gotarces va morir el 80 aC per?? el seu fill Orodes I va continuar la lluita. Sanatroikes, ja d'edat avan??ada, va derrotar al encara mes vell Maukisres i es va fer amb el poder a la part del imperi que dominava associant de seguida al seu fill Fraates III. Sanatroikes va restablir el poder del rei part, va imposar-se a Orodes i va sotmetre a vassallatge al rei saka Azes II (que uns mesos abans havia succe??t al seu pare Maues). Sanatroikes va morir el 69 aC i el seu fill i col??laborador Fraates III va quedar com ??nic rei. La seva alian??a amb Tigranes II d'Arm??nia contra Roma va arribar tard i el rei d'Arm??nia fou derrotat. Per?? aquesta derrota va servir perqu?? el rei d'Adiabene hagu??s de recon??ixer la sobirania del rei part (65 aC). No aix?? Gordiene que va romandre subjecte a Arm??nia tot i les reclamacions dels parts. Atropatene estava lligada tamb?? a Arm??nia per vincles de parentesc per?? des llavors l'influencia principal fou la del Imperi Part.

Fraates III va ser assassinat pel seu fill Mitridates III que es va proclamar rei. El nou rei es va imposar a l'Atropatene i va obligar al rei de Gordiene a pagar tribut. Osroene tamb?? va haver de recon??ixer la sobirania del rei part. Mitridates es va mostrar cruel amb els notables del regne i aquestos van decidir eliminar-lo, aixecant bandera pel seu germ?? Orodes II. Mitridates va quedar relegat a la zona de Babil??nia i Sel??ucia. El 52 aC Orodes II va entrar a Babil??nia i va capturar a Mitridates III que fou executat. El 40 aC els parts van fer una expedici?? a territori rom?? i van guanyar combats a Apamea i Antioquia. Els governs locals de S??ria i Fen??cia (menys Tir) es van sotmetre al rei part, que va arribar fins a Cil??cia. A Judea el candidat part, Ant??gon, va obtenir el tron enderrocant a Hircanos II. El general rebel rom?? Labienos, aliat als parts, fou derrotat i mort (39 aC) als passos del Amanos a Cil??cia pel general Ventidius i els parts van haver d'evacuar els territoris ocupats l'any anterior. El 38 aC el candidat rom?? al regne de Judea, Herodes el gran, es va imposar a Ant??gon amb l'ajut de les tropes romanes sota comandament de Silus. A S??ria els parts van patir una derrota decisiva a la batalla de la fortalesa de Guindaros (9 de juny del 38 aC) en la que a mes va morir l'hereu part Pacoros que havia estat associat al poder pel seu pare. Despr??s d'aquestes derrotes Orodes va abdicar el 37 aC en favor del seu fill Fraates IV

El 35 aC el regne d'Arm??nia, un noble part rebel de nom Monoses i els romans van atacar als parts per la banda de l'Atropatene; la capital Fraaspa fou assetjada per Oppius Estaciannus. El rei d'Atropatene, Artavasdes, amb ajut dels parts va poder rebutjar l'atac. Tot seguit els parts van entrar a Arm??nia i van col??locar al tron a un pr??ncep de la nissaga ars??cida, Arsaces I, fill de Fraates IV, que fou aviat assassinat i Artavasdes III va recuperar el poder per?? va haver de recon??ixer la sobirania del rei part. Aix?? va provocar la reacci?? romana el 34 aC quant Marc Antonio va deposar a Artavasdes III d'Arm??nia i va proclamar rei al seu fill Ardaxes II fins que al cap d'uns mesos Marc Antoni va donar al tron al seu propi fill infant Alexandre Heli (Helios) i Ardaxes II va fugir a P??rtia. En canvi Artavasdes d'Atropatene, davant l'amena??a romana, es va aliar a Roma i va permetre l'entrada al pa??s de soldats romans que una vegada dins el van deposar i van donar el regne tamb?? a Alexandre Helios nominalment sota control dels generals lleials a Marc Antoni. Els parts van recuperar Atropatene el 33 aC i van entrar a Arm??nia on van massacrar a la guarnici?? romana per?? es van retirar.

El 32 aC Roma va donar suport a les reclamacions del tron part fetes per Tiridates (II). Va entrar al pa??s i fou reconegut en alguns territoris. El 30 aC Artaxes II d'Arm??nia va recuperar el tron ajudat per un exercit part. L'any seg??ent Fraates IV va fer fugir a Tiridates per?? va tornar amb ajut rom?? el 28 aC. El 20 aC els romans van imposar al seu candidat Tigranes III a Arm??nia, expulsant a son germ?? Ardaxes II.

El 2 aC Fraates fou assassinat per el seu fill Fraataces i la mare d'aquest Musa (una italiana no romana). Fraataces es va proclamar rei amb el nom de Fraates V.

El 2 dC es va signar un tractat entre Roma i Partia (Tractat del Eufrates) per el qual Arm??nia quedaria sota influencia romana. La corona fou donada a un pr??ncep capadoci de nom Ariobarzanes, per?? el pa??s es va rebel??lar l'any seg??ent i va buscar l'ajut dels parts. El rei va morir el 4 dC en les lluites contra una tribu del est del pa??s i el seu fill Artavasdes VI es va declarar lleial a Roma. Els parts davant la potencia del exercit rom?? va haver de acceptar, per?? la noblesa arm??nia va resistir i va cridar al govern a la ex reina Erato. Caius, net d'August, va morir d'una ferida rebuda a tra??ci?? durant el setge de Artixera (?) governada per Addon i la rebel??li?? d'Erato es va estendre.

L'any 5 una revolta popular va enderrocar a Fraates V i fou nomenat rei un parent de nom Orodes III la relaci?? del qual amb els altres reis no es coneguda. Orodes es va trobar tamb?? amb disturbis i motins i finalment fou assassinat l'any 7 i fou proclamat Vonones I, fill de Fraates IV que estava a Roma i estava romanitzat, el qual no va arribar a P??rtia fins l'any seg??ent i aviat es va enemistar amb la noblesa per les seves costum romanes. Artaban, d'una l??nia col??lateral femenina, que ara era rei de la M??dia Atropatene, es va rebel??lar el 10 dC i Vonones, que no tenia suport popular o nobiliari, va fugir a Arm??nia i va abdicar l'any seg??ent.

El 18 Artaban va signar un tractat amb Germ??nic, nebot de Tiberi, per compte d'aquest, en el qual era reconegut amic i aliat de Roma, per?? renunciava a mantenir al seu fill Orodes com a rei d'Arm??nia, regne que va passar a Zen?? del Pont fill del rei Polem?? I, que ja governava una part d'Arm??nia (la part de la Petita Arm??nia als l??mits del Pont).

A la mort de Zen?? o Artaxes III d'Arm??nia 34 va tornar la q??esti?? d'Arm??nia. El rei Artaban va posar al tron al seu propi fill Arsaces (Arshak d'Arm??nia) per?? aquest va ser mort pel candidat rom?? el pr??ncep d'Ib??ria Mitridates l'any 35. Llavors els romans van donar suport a un candidat al tron part, Fraates, fill de Fraates IV (probablement el ex rei Fraates V) per?? aquest va morir abans de poder actuar. El 36 va tornar a provar de dominar Arm??nia enviant al seu fill Orodes (36) que ja n'havia estat rei, per?? Mitridates, amb ajut de mercenaris albans i s??rmates el va rebutjar i Orodes va morir a la lluita. Aix?? havia de portar a la guerra amb Roma, i els nobles parts van decidir enderrocar al rei i van demanar al emperador rom?? Tiberi el nomenament d'un noi rei de la nissaga dels ars??cides, i Tiberi va nomenar al net de Fraates IV, Tiridates III, i va enviar a Lucius Vitelius (el pare del futur emperador Viteli) a posar-lo al tron. Viteli va fer les operacions el mateix any 36 i r??pidament, amb el suport de la noblesa, i molt poca lluita, va col??locar al tron de Ctesifont a Tiridates III, per?? Artaban va fugir a Hirc??nia i, a la part oriental del imperi va aixecar als n??mades escites en favor seu i va retornar al cap de pocs mesos. Tiridates III (que havia elegit malament als seus consellers i ministres i practicava costums romanes) va perdre el suport i Artaban va recuperar el poder. Va intervenir a la ciutat aut??noma grega de Sel??ucia del Tigris, favorable a Tiridates, en favor del partit olig??rquic partidari seu, i va recon??ixer un estat format per bandits jueus a Neerda, als pantans de Babel probablement com a forma de debilitar al seu rival.

L'any 37 Cal??l??gula, en una de les seves bogeries, va cridar al rei d'Arm??nia Mitridates a Roma, i el va declarar desposse??t, i l'Arm??nia va caure altre cop en mans dels parts que van ocupar el pa??s i el van annexionar. Els romans van reiniciar les operacions a la zona de Mesopot??mia, i el rei dels parts una vegada mes va perdre el suport dels nobles, que no volien la guerra amb Roma, i fou enderrocat en un cop d'estat i proclamat rei el noble Cinmamos. Artaban va fugir a la cort del rei Izates II d'[Adiabene], el qual, despr??s de fer moltes promeses al nobles, va aconseguir l'abdicaci?? de Cinmamos, i la restauraci?? d'Artaban (40). Nisibe, que era domini reial part, fou cedit a Adiabene en agra??ment. Molt poc despr??s Artaban va adoptar coma fill a Gotarces, fill de Gev (germ?? de Vonones I de P??rtia) per?? aquest, que era ambici??s, va fer matar a Artaban, el fill del rei, i aix?? va aixecar a tothom contra ell, i el rei el va desheretar (41). Artaban III va morir el 42 i el va succeir el seu fill Vardanes I. El mateix 42 el regne d'Arm??nia governat per la noblesa nacional amb alian??a amb l'imperi Part fou ocupat pels romans. L'emperador Claudi va enviar al ex rei Mitridates cap Arm??nia i fou establert al poder (42). Una guarnici?? romana es va instal??lar a Garni, prop d'Erevan.

La ciutat de Sel??ucia s'havia revoltat en temps d'Artaban, i despr??s de uns set anys es mantenia rebel. El nou rei va marxar contra la ciutat al comen??ar el seu regnat. El atac a Sel??ucia fou frustrat per la rebel??li?? de Gotarces. Vardanes va derrotar a Gotarces prop d'Ecbatana i Gotarces va fugir a la regi?? de Bukhara. A finals d'any (desembre) Vardanes va tornar contra Sel??ucia, pero Gotarces havia reunit un nou ex??rcit la primavera del 43 i altra cop Vardanes va haver de deixar el setge de Sel??ucia. Com que la for??a dels dos exercits era anivellada, els dos rivals van acordar un repartiment: Gotarces va rebre Hirc??nia i la part oriental i Vardanes la resta. Finalment Vardanes va tornar contra Sel??ucia que fou ocupada el juliol del 43.

L'any 45 Vardanes, va voler reconquerir Arm??nia per?? Gotarces II d'Hirc??nia es va rebel??lar altre cop aliat a Izates II d'Adiabene. Vardanes va marxar contra el rebel, al que va derrotar a la riba del riu Carinda (a la costa sud de la mar C??spia). Gotarces va fugir al territori del escites Dahan i Vardanes el va empaitar i va obtenir varies vict??ries per?? no el va poder atrapar. El 46 el rei preparava una expedici?? contra Adiabene quant els nobles i mags el van assassinar. Per?? llavors els assassins es van dividir en faccions cada una afavorint a un candidat diferent: Meherdates o Mitridates, fill d'un ex rei, que era hostatge a Roma, afavorit pels romans, va obtenir el major suport, per?? Gotarces, que ja era al pa??s amb el seu ex??rcit escita es va fer recon??ixer per la noblesa. Per?? entre la noblesa va restar un fort partit partidari del altre candidat, Meherdates, fill de Vonones I de P??rtia, que era hostatge a Roma. Meherdates amb perm??s de Roma es va presentar a la frontera de P??rtia a l'Eufrates i fou proclamat rei pels seus partidaris (49) entre ells el rei Abgar V d'Osroene que era en secret fidel a Gotarces. Abgar V va aconsellar al pretendent que enlloc de marxar directament contra Sel??ucia i Ctesifont, pass??s per Niniveh i la riba esquerra del Tigris; Gotarces, informat per Abgar, va sorprendre a Mitridates prop de Niniveh, el va derrotar i fer presoner; llavors li va fer tallar les orelles, cosa que l'inhabilitava per a ser rei. Mort Gotarces (51) sense fills, els nobles van proclamar rei a Vonones II que era rei d'Atropatene, regne que davant la seva ren??ncia passaria al seu fill Pacoros.

A la seva mort al cap de dos mesos el va succeir el seu fill Volog??s I. A la part oriental, a la P??rtia pr??pia (a la actual regi?? de Merw) s'han trobat monedes d'un rival de nom Sanabares datades entre el 51 i el 65, es a dir durant casi tot el regnat de Volog??s. El rei Volog??s I de P??rtia va reiniciar la reclamaci?? del regne d'Arm??nia i va envair aquest pa??s l'any 53, va conquerir Artaxata i va proclamar rei al seu germ?? Tiridates I (any 53), per?? al hivern, al retirar-se els soldats parts per una epid??mia i el rei armeni Radamist va recuperar el poder. Una revolta dels nobles favorables als parts va triomfar i Tiridates va tornar a ser rei (55). El 55 es va rebel??lar Vardanes, fill de Volog??s I, que es va proclamar rei (Vardanes II) per?? fou derrotat al cap de tres anys (58). La primavera del 58 el general Corbul??, amb plens poders, va entrar a l'Arm??nia des Capad??cia i va avan??ar vers Artaxata, mentre que Farasmanes o Pharsman I d'Ib??ria atacava pel nord, i Ant??oc de Commagena atacava pel sud-oest. Tiridates va fugir de la seva capital que fou ocupada per Corbul?? i incendiada. Al estiu Corbul?? va avan??ar cap a Trigranocerta, en una marxa molt penosa, i van arribar a la ciutat que els hi va obrir les portes, menys la ciutadella que va resistir, i va ser pressa al assalt. Roma va poder imposar el seu candidat a Arm??nia.

La guerra es va reiniciar aviat i el governador de Capad??cia Petus, fou derrotat pels parts a Rhandeia, a la vora del Arsanies (avui Murad Su), i assetjat a la fortalesa va haver de signar un tractat per el qual els romans evacuaven Arm??nia (62). Aquest tractat fou modificat, per?? signat altra cop a Rhandeia, amb Corbul??, l'any 63, i el prorrom?? Tigranes VI va haver de renunciar a la corona que va retornar a Tiridates. El pacta establia un rei ars??cida a Arm??nia pero client dels romans; nomes una guarnici?? romana romandria al pa??s, i estaria a la Sofene, i Artaxata (destru??da) seria reconstru??da.

El 72 els alans van fer una assoladora incursi?? a la M??dia Atropatene. Pacoros, rei d'Atropatene, va fugir a la cort del seu pare Volog??s I. L'any 77 va morir Volog??s i el va succeir el seu fill Volog??s II. Pacoros, potser el mateix rei d'Atropatene, es va rebel??lar i va obtenir el suport de bona part de la noblesa. Despr??s de dos anys de guerra civil Volog??s II fou enderrocat i fou proclamat rei Pacoros (78-105). Va tenir dos rivals al tron, nom??s coneguts per les monedes que han quedat: Artaban III, vers el 80???90 i Volog??s III, vers el 105. Pacoros va morir el 105 i el va succeir son germ?? Osroes I (Khusro I).

Ja abans de la mort del rei Pacoros s'havia al??at contra ell Volog??s III, a la part oriental. El 111 un nombre important de nobles van oferir el suport a Volog??s III. El 113 el rei Axidares d'Arm??nia, possible fill del ex rei part Pacoros II de P??rtia, que no satisfeia ni a parts ni a romans, fou deposat per Osroes I que va nomenar a un nebot seu, Partamisiris, que seria germ?? de Axidares. Per?? aquesta decisi?? fou mal acollida a Roma que el 114 va declarar la guerra al P??rtia, i va annexionar Arm??nia convertida en prov??ncia. Tanmateix va dominar Alb??nia del Caucas, Atropatene, Adiabene i altres regions com el Pont oriental.

El 115 Traj?? va entrar en territori part, va baixar el Tigris i va atacar Hatra (actual Al-Hadhr) on governava un pr??ncep local ??rab que va oposar forta resist??ncia. Despr??s va ocupar Hit, Babel i altres ciutats i va arribar al golf p??rsic. Totes aquestes regions van esdevenir prov??ncia romana (Mesopot??mia). Mitridates IV, germ?? d'Osroes, es va proclamar rei junt amb el seu fill Sanatroikes II (que tamb?? es va titular rei) i van combatre sense massa ??xit als romans. Traj?? va entrar a Sel??ucia i Ctesifont el 116, quant el rei Osroes II ja havia fugit. Els romans van proclamar rei a Partamaspades, que es suposa era net del ex rei Pacoros II i fill d'Axidares d'Arm??nia. Aquest rei, amb ajut rom?? va entrar a Ctesifont.

El 117 Traj?? va tornar a Hatra per reduir el principat per?? es va posar malalt durant l'atac i va haver d'abandonar el setge. Va arribar fins s Selinunte on va morir el 8 d'agost del 117. El seu successor i fill adoptiu, Adri??, pacifista i homosexual, va signar immediatament un tractat amb Osroes I per el qual els romans evacuaven les regions ocupades menys Osroene. Partamaspades, abandonat dels romans, fou derrotat i Osroes va recuperar la seva capital. Partamaspades va fugir a territori rom?? i Adri?? li va concedir (118) el vacant tron d'Osroene.

Osroes va morir el 129 i la noblesa s'inclinava pel reconeixement de Volog??s III que dominava la part oriental, per?? Mitridates IV es va tornar a al??ar i durant 20 anys va dominar algunes regions occidentals. Va morir el 140 durant un atac a la prov??ncia romana de Commagena. El seu fill Sanatroikes II el va precedir en la mort tamb?? en lluita contra els romans. Llavors la noblesa va recon??ixer rei a Volag??s III de la P??rtia Oriental on s'havia proclamat abans del 105 que per set anys va reunficar l'imperi. Va morir el 147 i el va succeir el seu fill Volog??s IV (que algunes fonts donen com a fill de Mitridates IV).

Volog??s IV vers el 150 va sotmetre el regne de Caracene que probablement es mantenia independent des el 115 o 116. Consolidat al poder, el 161 es va decidir a entrar a Arm??nia, on va deposar al rei Sohemo i va col??locar al tron al seu fill Pacoros. Aix?? va suposar la guerra amb Roma. El 162 el governador de Capad??cia va envair Arm??nia per?? fou derrotat a Elegeia i es va su??cidar. El 163 un rei de nom Wael es va fer amb el poder a Osroene i va rebre suport part. El mateix any l'emperador Marc Aureli va enviar al general Prisc, que va ocupar Artaxata, va fer fugir a Pacoros i va restablir a Sohemo. Artaxata fou destru??da i fou substitu??da per una nova ciutat no gaire lluny anomenada Kain??polis, que podria correspondre a Valarshapat (segons Mois??s de Khoren); all?? es va instal??lar una guarnici?? romana que al menys hi va romandre fins el 185. Tot seguit, el 165, elrs romans va ocupar Osroene i Manu VIII fou restablert com a rei. El 166 els romans dirigits per Avidius Cassius van entrar a Mesopot??mia creuant l'Eufrates i despr??s el Tigris, arribant fins a Susa. Sel??ucia fou ocupada i l'ex??rcit rom?? va entrar a la capital Ctesifont que fou saquejada. Els regnes del nord (Arm??nia, Osroene i Adiabene) queden sota domini rom??. Per?? aquesta vict??ria costar?? cara a Roma, doncs les legions van agafar la pesta i se la van emportar a It??lia i a altres llocs del Imperi. Vers el 190 es va rebel??lar Orodes II a l'Atropatene, per?? a la mort del rei el 191 el seu fill Volog??s V es va fer amb el tron i es va imposar a Orodes II.

Volog??s V (191-208) va passar a l'ofensiva vers el 193 i els parts van entrar a Mesopot??mia i la van arrabassar als romans que nom??s van conservar l'Osroene. Arm??nia fou ocupada i col??locat al tron un rei ars??cida de nom Sanatruk (Sanatroikes). El 195 S??ptim Sever va entrar a Mesopot??mia i la va reconquerir f??cilment i la va convertir en prov??ncia amb capital a Nisibis. El 197 els romans van tornar a Mesopot??mia, i van derrotar als parts ocupant altra cop Ctesifont i Sel??ucia. El rei Sanatruk (Sanatroikes) d'Arm??nia no va intentar ajudar als parts i va morir aquell mateix any i llavors fou nomenat rei el seu fill Valarsaces o Valarshak (que segons Mois??s de Khoren fou qui va rebatejar Kain??opolis com Valarshapat), i que es va posar al costat dels Parts, fins que a la seva derrota i llavors va haver d'oferir hostatges i tributs a Roma. La guerra amb els parts va seguir fins el 202 i va deixar Mesopot??mia sota control rom??, enxamplant la prov??ncia romana.

[edita] El final de l'imperi

Volog??s V va morir el 208 o 209 i el va succeir el seu fill gran Volog??s VI, per?? un altre fill, Artaban V es va revoltar i es va apoderar de la part occidental deixant a Volog??s la part oriental.

El 216 l'emperador Caracal??la va demanar a Artaban la ma de la seva filla, per?? Artaban va desestimar la petici??. Aix?? va irritar a Caracal??la que amb diversos pretextes va buscar la guerra amb els parts, i va entrar en el seu territori devastant la prov??ncia d'Ass??ria i la de M??dia Atropatene. Caracal??la va ser assassinat el 8 d'abril del 217 i des llavors els parts van passar al contraatac. La gran batalla de Nisibis, va durar dos dies i els parts obtingueren dos vict??ries seguides. El nou emperador Macr?? va comprar la pau per cinquanta milions de dracmes.

Artaban va afavorir la rebeli?? de la fam??lia persa de Sassan a la Perside iniciada ver el 209, i va perdre la Caram??nia vers el 224 contra el rebel Ardashir I de P??rsia a la Batalla d'Hormazan qui va fomentar una rebel??li?? de nobles a l'Atropatene. Artaban finalment fou mort a la Batalla d'Hormizdegan prop d'Ormuz, entre Bebehan i Shushtar (Sosirate) a finals del 226. Es va proclamar rei el seu fill Artavasdes o Artabaces que va rebre el suport del rei ??rab de Hatra (amb el que estava emparentat) pero va acabar perdent tamb?? la Bactriana vers el 228 i en pocs anys el rebel Ardashir I de P??rsia es va apoderar de la resta del Imperi Part i fund?? l'imperi sass??nida.

[edita] Llista de reis


 A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Imperi Part