Illes Marshall

De Viquip??dia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Cap

Idiomes oficials Marshall??s i angl??s

Capital Majuro
7?? 7' N, 171?? 4' E

Ciutat m??s gran Majuro

Govern

President

Rep??blica democr??tica
Kessai Note

Superf??cie
- Total
- Aigua (%) 181 km?? (187??)
Negligible

Poblaci??
- Estimaci?? 2003
- Cens
- Densitat 56.429 (185??)
-
312 hab/km?? (20??)

Moneda D??lar dels Estats Units (USD)

Fus horari
- Estiu (DST) (UTC+12)
(UTC+12)

Independ??ncia 21 d'octubre del 1986

Himne nacional Forever Marshall Islands (Illes Marshall per sempre)

Domini internet .mh

Codi telef??nic +692

Gentilici de les illes Marshall

La Rep??blica de les Illes Marshall ??s un estat insular la independ??ncia del qual dels Estats Units, el 1986, el va convertir en un dels pa??sos m??s joves d' Oceania. Est?? composta per dos arxip??lags i alguns esculls que en total sumen unes 1.152 illes del Pac??fic. Est?? situada al nord-est d'Austr??lia, espec??ficament al nord de Nauru i Kiribati, a l'est dels Estats Federats de Micron??sia i al sud de l'illa de Wake, pertanyent als Estats Units.

[edita] Hist??ria

Colonitzades pels micronesis al segon mil??lenni aC, se sap ben poc de la hist??ria antiga de les illes. L'explorador Alonso de Salazar va ser el primer europeu a albirar les illes Marshall, per?? romangueren virtualment desconegudes fins a l'arribada de John Marshall, capit?? angl??s, el 1788; les illes deuen el seu nom a ell.

El 1885 s'hi va instal??lar una companyia comercial alemanya, i anys m??s tard les illes esdevingueren part del protectorat de la Nova Guinea Alemanya. El Jap?? va conquerir les illes durant la Primera Guerra Mundial, i les va administrar segons un mandat de la Lliga de les Nacions.

Durant la Segona Guerra Mundial, els Estats Units van envair les illes (1944), que foren afegides al Territori en Fide??com??s de les Illes del Pac??fic (Trust Territory of the Pacific Islands). Els EUA van comen??ar a fer experiments nuclears a les illes immediatament despr??s de la guerra, i els van continuar fins a la d??cada de 1960. Molts marshallesos van patir fortes dosis de radiaci?? arran d'aquests experiments, i les reclamacions de compensacions continuen fins avui dia.

El 1979 es va establir la Rep??blica de les Illes Marshall i es va signar un tractat de lliure associaci?? amb el govern dels Estats Units, que va entrar en vigor el 1986.

[edita] Pol??tica

El president marshall??s ??s el cap d'estat i el cap de govern. El president, que ??s escollit pels membres del Nitijela (Parlament) entre els seus integrants, nomena el seu propi gabinet.

Les eleccions per al parlament, que t?? 33 escons, s??n cada quatre anys.

[edita] Subdivisi?? administrativa

Administrativament, les illes Marshall estan dividides en 33 municipis:

Mapa de les illes Marshall

Ailinginae
Ailinglaplap
Ailuk
Arno
Aur
Bikar
Bikini
Bokak
Ebon
Enewetak
Erikub
Jabat
Jaluit
Jemo
Kili
Kwajalein
Lae
Lib
Likiep
Majuro
Maloelap
Mejit
Mili
Namorik
Namu
Rongelap
Rongrik
Toke
Ujae
Ujelang
Utirik
Wotho
Wotje

[edita] Geografia

L'arxip??lag est?? format per 29 atols i 5 illes. Els atols i illes principals estan agrupats en dues formacions: la cadena Ratak i la cadena Ralik (??s a dir, la "cadena de l'alba" i la "cadena del capvespre"). Dos ter??os de la poblaci?? de l'estat viuen a Majuro (que tamb?? n'??s la capital) i a Ebeye. Les illes exteriors estan poc poblades a causa de la manca d'oportunitats de feina i per l'esc??s desenvolupament econ??mic.

El clima ??s c??lid i humit, amb una estaci?? plujosa de maig a novembre. Les illes pateixen de tifons de tant en tant.

[edita] Economia

Les subvencions que atorga el govern dels Estats Units s??n la principal font econ??mica de la feble economia illenca. La producci?? agr??cola es concentra en petites granges, i els conreus de m??s import??ncia per al comer?? s??n el coco, el tom??quet, el mel?? i l'arbre del pa. La ind??stria de petita escala es limita als productes artesanals i els derivats de la pesca i la copra. La ind??stria tur??stica, avui dia una petita font de guanys monetaris que ocupa menys del 10% de la for??a laboral, ??s la millor esperan??a de futur per a l'economia. Les illes disposen de pocs recursos naturals i les importacions excedeixen de bon tros les exportacions. Gr??cies al tractat de lliure associaci??, els EUA aporten un 65 milions de d??lars d'ajuda anual. El 1999 van comen??ar les negociacions per ampliar el tractat.

[edita] Demografia

D'acord amb les estad??stiques de l'any 2003, la poblaci?? de l'arxip??lag ascendeix a 56.429 persones, de les quals la majoria practiquen el protestantisme i el 93,7% sabien llegir i escriure. Tanmateix, la mitjana d'esperan??a de vida ??s molt baixa en comparaci?? amb la resta dels estats, ja que no supera els 67 anys i mig per als homes i els 71 anys i mig per a les dones, a m??s de tenir una taxa de fertilitat bastant alta (4,12 fills per dona). La taxa de natalitat no ha tingut un impacte important en la poblaci?? (el creixement anual de la qual ??s de l'ordre del 2,3%) a causa de l'alt percentatge de migraci?? cap a l'illa de Guam o cap a l'estat de Hawaii, els quals formen part dels Estats Units d'Am??rica.

[edita] Cultura

Tot i que ara l'ofici est?? en certa decad??ncia, els marshallesos foren h??bils navegants i usaven unes curioses cartes de navegaci?? fetes amb bastonets i petxines. Tamb?? s??n experts constructors de canoes.

Estats d'Oceania
Austr??lia \| Estats Federats de Micron??sia \| Timor Oriental \| Fiji \| Illes Marshall \| Illes Salom?? \| Kiribati \| Nauru \| Nova Zelanda \| Palau \| Papua Nova Guinea \| Samoa \| Tonga \| Tuvalu \| Vanuatu
Depend??ncies: Guam \| Hawaii \| Illa de Pasqua \| Illes Cook \| Illes Mariannes Septentrionals \| Illes Perif??riques Menors dels EUA \| Niue \| Norfolk \| Nova Caled??nia \| Nova Guinea Occidental \| Pitcairn \| Polin??sia Francesa \| Samoa Nord-americana \| Tokelau \| Wallis i Futuna