Illes Balears

De Viquip??dia

Les Illes Balears s??n un arxip??lag de la Mediterr??nia situat enfront del Pa??s Valenci?? i de Catalunya, i comunitat aut??noma d'Espanya.

Taula de continguts 1 Etimologia 2 Hist??ria 3 Geografia f??sica 3.1 Paleogeografia 3.2 Flora 3.3 Fauna 4 Pol??tica i govern 4.1 Les institucions de les Illes Balears 4.2 Divisi?? pol??tico-administrativa 4.3 Els s??mbols 5 Economia 6 Demografia 7 Vegeu tamb?? 8 Refer??ncies 9 Bibliografia 10 Enlla??os externs 10.1 General 10.2 Natura

[edita] Etimologia

El nom de les Illes Balears prov?? del grec ?????????????????????, nom amb el qual eren conegudes des de l'Antiguitat cl??ssica. Els autors grecs i romans derivaven el nom del poble de la seva habilitat com a llan??adors (baleareis, ???????????????????, de ballo, ??????????), encara que Estrab?? considerava que l'origen del nom era fenici. De fet, l'arrel bal- t?? un origen fenici; potser les illes foren consagrades al d??u Baal; la similitud amb l'arrel grec ?????? (en ??????????), i l'ocupaci?? de les persones, podrien ser el fonament de l'assimilaci?? d'aquesta designaci?? al grec. Que el seu origen no sigui grec, s'ha inferit del fet que el nom grec m??s com?? per a les illes no ??s ???????????????????, ans ?????????????????? (Gymnesiae) per referir-se a les illes de Menorca i Mallorca. En canvi, cartaginesos i romans van preferir la denominaci?? de Balears per a Menorca i Mallorca. Eivissa i Formentera van ser anomenades per tots Piti??ses.

Malgrat que durant for??a temps s'ha pensat que "Balears" provindria del grec ballein que vol dir "llan??ar", darrerament s'ha canviat de parer i sembla descartat l'origen hel??l??nic. L'origen llavors no seria grec sin?? p??nic. Provindria del plural "ba??? l?? yaroh". El substantiu "ba??? l??" vol dir "els que exercitaven l'ofici de??? i actua de subjecte del verb "yaroh" que significa "llan??ar pedres". Amb tot, el significat final seria quelcom aix?? com ???els mestres del llan??ament???. I aquests mestres del llan??ament no s??n altres que els foners de les illes. Aix?? doncs Balears vol dir "foners".^[1]

Autors cl??ssics com Plini el Vell, Estrab?? o Diodor de Sic??lia n'han parlat molt d'ells. Per?? ??s la narraci?? de Licofront de Calcis, en el seu poema herm??tic Alexandra (versos 633-641), quan parla dels fugitius de la guerra de Troia que arribaren a les Balears, que ell anomena Gimn??sies, on es d??na aquesta descripci??:

"I altres, despr??s de navegar com crancs als roquissars Gimnesis envoltats de mar, arrossegaran la seva exist??ncia coberts de pells peludes, sense vestits, descal??os, armats de tres fones de doble corda. I les mares ensenyaran als seus fills m??s petits, en dej??, l'art de tirar; ja que cap d'ells tastar?? el pa amb la seva boca si abans, amb precisa pedra, no n???encerta un boc?? posat sobre un pal com a blanc."

Aquesta fama i possiblement tamb?? un exc??s de poblaci?? en les darreries de l'??poca talai??tica va donar lloc a que molts d'aquests foners illencs acabessin nodrint els ex??rcits cartagin??s i m??s tard rom??. La primera menci?? expressa dels balears en l'ex??rcit cartagin??s (en lluita amb els grecs de Sic??lia) la fa Diodor de Sic??lia (XIII, 80), referint-se al 406 aC. Sembla que el costum d'utilitzar la fona a les illes no es va deixar entre la gent del camp fins ben entrat el segle XX. De fet, l'anomenaven "bassetja", mot d'origen incert, per?? possiblement prerom??, ??s a dir, contemporani dels foners que van donar nom a les Balears. A Menorca, segons expliquen Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll i Casasnovas, existia la tradici?? fins a no fa gaire que, per entrar en el gremi dels bassetgers, l'aspirant havia d'encertat amb la pedra de la fona i sense errar cap tir els 9 barrerons d'una barrera o b?? els 8 espais buits entre barra i barra (Camps, 1921).

[edita] Hist??ria

Vegeu tamb??: Cultura dels talaiots

El seu poblament ??s molt antic, com atesten els famosos talaiots de Mallorca i Menorca, grans apilaments de pedres, de 3 a 6 metres d'al??ada. El poblament des d'un bon principi ??s for??a diferenciat a les Gimn??sies i a les Piti??ses. En les primeres, l'aparici?? de l'home ??s m??s remota (V mil??lenni aC) i es fa de forma m??s intensa (primer en coves i cases a??llades i despr??s en poblats d'estructura urbana). Les colonitzacions protohist??riques (grecs, fenicis, cartaginesos, romans) seran d??bils o b?? tardanes. En les segones, l'aparici?? de l'home ??s m??s moderna (mil??lenni II aC) i es fa de manera poc intensa (no seran poblacions sedent??ries, sin?? m??s aviat espor??diques, accidentals o b?? estacionals). Aix?? que les invasions de les grans civilitzacions mediterr??nies seran primerenques i notables i causants del primer poblament estable a les illes. Aquesta difer??ncia rau en la diferent hist??ria paleogeogr??fica que ha condicionat ecosistemes diferents, molt pobres per als humans en el cas de les Piti??ses, i amb m??s recursos aprofitables en el cas de les Gimn??sies.

Els fenicis s???estableixen a Eivissa el S. VIII aC i el 654 aC funden la ciutat d'Eivissa. Durant la II Guerra P??nica, l'illa pacta amb Roma una capitulaci?? que li permet conservar autonomia pol??tica i econ??mica. El general cartagin??s Mag?? intenta entrar a l'illa i, en no permetre-li els eivissencs, intenta desembarcar a Mallorca. En fracassar l'intent de desembarcar a Mallorca, decideix posar rumb a Menorca, on s???estableix temporalment i tradicionalment s???ha dit que funda Ma?? (avui aix?? es posa en dubte). Els foners menorquins s???uneixen als ex??rcits cartaginesos. Acabada la Guerra P??nica, els romans intenten sotmetre Mallorca en diverses ocasions, per?? fracassen fins el 123 aC, quan Quint Cecili Metel anomenat per aix?? ???el Bale??ric???, conquereix l'illa i funda les ciutats de Palma i Pollentia (a Alc??dia). Els romans creen la prov??ncia de les Illes Balears, unint Balears i Piti??ses.

Amb la caiguda de Roma, les illes de la Mediterr??nia occidental queden en mans dels v??ndals, que estableixen el seu regne al nord d'??frica. En temps de Justini?? I, l'Imperi Bizant?? conquereix el regne v??ndal i les Illes queden sota el seu domini fins la invasi?? dels ??rabs, el 902. La caiguda i desmembrament del califat de C??rdova deixa les Balears dins la taifa de D??nia. Posteriorment, les Illes s???independitzen i formen una taifa pr??pia, que dura fins la conquesta catalana.

La Corona d'Arag??, durant els segles XII i XIII experimenta un fort proc??s d'expansi?? cap a la Mediterr??nia que la porta a fer seves les terres balears. A difer??ncia del que succeir?? amb Val??ncia, que ser?? una conquesta conjunta de catalans i aragonesos, la conquesta del regne de Mallorca ??s nom??s catalana. El jove rei aragon??s Jaume I el Conqueridor (tenia 21 anys) comanda una flota que desembarca a Mallorca a finals d'estiu de 1229. Despr??s d'ardents combats que es van prolongar durant mesos, entra victori??s a la ciutat el 31 de desembre d'aquell any. L'assalt fou seguit d'una matan??a indiscriminada que va ocasionar un veritable genocidi de la poblaci?? mallorquina. Els milers de cossos morts que no podien ser enterrats van produir una epid??mia entre els conquistadors que provoc?? nombroses morts. Com a conseq????ncia, els nobles van voler apoderar-se de tot el bot?? en compte de sortejar-lo entre la tropa. Aix?? va motivar la revolta de peons i cavallers. Finalment es va fer el repartiment del bot??, que dur?? fins el 30 d'abril de 1230. Gr??cies a tot plegat, els musulmans supervivents van tenir temps d'organitzar diferents focus de resist??ncia a les muntanyes, cosa que va fer allargar durant un parell d'anys m??s les lluites contra els musulmans a Mallorca, que finalment van acabar convertits en esclaus o semi-esclaus. Arran de tota aquesta destrucci??, per?? tamb?? a causa de la debilitat en qu?? havia quedat l'ex??rcit de Jaume I, Menorca va demanar el vassallatge de la Corona i aix?? li va ser concedit. D'aquesta manera, Menorca esdevindria una taifa aut??noma on la religi?? i la cultura ??rab encara van mantenir-se mig segle m??s. Per?? en ple gener de 1287, i amb una flota mig delmada per un fort temporal, Alfons el Franc arrib?? al port de Ma??. El Moixerif va pactar la capitulaci?? de manera que cabdills i nobles pogueren escapar dels catalans a canvi de lliurar la resta de la poblaci?? perqu?? l'esclavitzessin. Pel que fa a Eivissa, tamb?? va ser conquerida durant el regnat de Jaume I, el 8 d'agost del 1235. Els seus habitants tamb?? van ser esclavitzats i els seus b??ns repartits entre els magnats.

El nou regne cristi?? de Mallorca o Mallorques queda institu??t per la Carta de Privilegis i Franqueses de Mallorca (1230). Com el seu nom indica, no nom??s institueix el nou regne, sin?? que ??s una carta de poblament que d??na una s??rie de llibertats als nous repobladors en un intent de protegir-los dels abusos del r??gim feudal i per tal d'atreure???ls a les noves terres. No existeixen corts ni institucions comunes a totes les Illes, llevat de la pr??pia monarquia. Aix??, el lloctinent (anomenat tamb?? virrei en temps de la Monarquia Hisp??nica) i la Reial Audi??ncia de Mallorca s??n les ??niques institucions per a totes les illes. Mallorca es regeix pel Gran i General Consell i les Piti??ses per la Universitat. Menorca i Eivissa eren governades tamb?? per governadors nomenats pels lloctinents mallorquins.

El 1276 mor Jaume I i la Corona d'Arag?? es parteix, quedant-se els regnes peninsulars (Arag??, Catalunya i Val??ncia) en mans del fill major, Pere el Gran i el regne de Mallorca en mans del fill menor, Jaume II de Mallorca, si b?? els reis de Mallorca eren vassalls dels d'Arag??. Neix aix?? l'anomenat Regne Privatiu de Mallorca. Aquest regne estava format, a m??s de per les Illes Balears, pels comtats catalans del nord dels Pirineus (Rossell?? i Cerdanya) i les possessions que encara li restaven a Occit??nia i malgrat fer construir els seus reis el castell de Bellver, no van residir habitualment a l'illa. El palau dels reis de Mallorca ??s a Perpiny??. Durant aquest per??ode la Corona d'Arag?? conquereix Menorca, que definitivament s???incorpora al regne de Mallorca el 1295. El per??ode del regne privatiu va durar de 1276 a 1349, quan Pere el Cerimoni??s d'Arag?? conquereix Mallorca a Jaume III. Aix??, el regne de Mallorca queda definitivament integrat a la Corona d'Arag??.

Econ??micament les illes gaudeixen de la puixan??a econ??mica el segle XIII i bona part del XIV, quan comen??a la crisi baix medieval. Les Illes pateixen durant la Baixa Edat Mitjana retroc??s econ??mic i demogr??fic. A m??s, pateixen tamb?? durant l'Edat Mitjana i el principi de la Moderna nombrosos atacs de la pirateria berberesca i el cors. En aquest aspecte destaquen el desembarcament i saqueig de Barba-roja a Ma?? el 1535 i el de Ciutadella el 1558. El 1521 esclata a Mallorca la Germania, en part com a continuaci?? de la de Val??ncia. Els agermanats es fan amb el control de Ciutat i el virrei es veu obligat a fugir i refugiar-se a Eivissa, que pateix l'atac dels agermanats. La revolta acab?? amb l'enviament d'una flota a Mallorca per part de Carles I.

El segle XVII tamb?? ??s un segle de persecuci?? religiosa. A Mallorca els processos i la discriminaci?? p??blica contra els jueus, anomenats despectivament xuetes, s??n especialment durs. Des de la Baixa edat mitjana els xuetes havien estat discriminats i obligats a convertir-se, vivint com a criptojueus.

Les Illes Balears es declaren lleials a l'arxiduc Carles d'??ustria durant la Guerra de Successi??. El 1715 els castellans ocupen Mallorca i les Piti??ses i es fa efectiva la derrota. S???aprova el decret de Nova Planta de les Illes Balears, que posa fi a l'administraci?? sorgida de la conquesta catalana i implanta el municipi castell??. A m??s, la llengua catalana desapareix de l'administraci??. El 1706 els anglesos ocupen Menorca en nom de l'arxiduc i posteriorment se la queden com a col??nia en virtut del Tractat d'Utrecht. L???administraci?? p??blica fa servir l'angl??s en les relacions amb la metr??poli, per?? a nivell intern continua fent-se servir la llengua catalana, essent Menorca l'??nic territori on el catal?? ??s oficial despr??s de la fi de la Guerra de Successi??. La pres??ncia brit??nica a Menorca deixa canvis en la ramaderia i l'agricultura (introducci?? de vaques, porcs i conreus de lleguminoses i farratges) i es construeixen noves carreteres (destaca el Cam?? d'en Kane) que ajuden a la prosperitat demogr??fica i econ??mica de l'illa. A m??s, els anglesos suprimeixen la Inquisici?? i deixen la seva empremta arquitect??nica en les cases senyorials del camp menorqu??. Entre 1756 i 1763 els francesos ocupen l'illa, que va tornar a domini angl??s. La Pau d'Amiens (1802) va suposar el retorn definitiu de Menorca a Espanya.

El segle XVIII ??s tamb?? un segle de reformes il??lustrades dins la pol??tica general de la monarquia borb??nica. Es funda la Societat Econ??mica d'Amics del Pa??s de Mallorca, que intenta posar en marxa reformes importants amb la introducci?? de conreus m??s comercials (cot??, lli, morera, vinya, ametller, garrover...) i difondre la utilitzaci?? d'adobs, a m??s de participar en la fundaci?? de la Companyia de Comer??, que pretenia fomentar els intercanvis comercials amb Am??rica i impulsar les primeres f??briques. A Eivissa, el canvi en l'organitzaci?? territorial tamb?? pretenia urbanitzar l'illa, ja qu?? els il??lustrats consideraven que el poblament dispers al camp era el major obstacle per al progr??s de l'illa. La davallada de la pirateria i el cors fa que definitivament es repobli Formentera, que mai no havia tingut un poblament estable des del segle XIII. En conjunt s???ha de dir que malgrat els esfor??os, totes les mesures il??lustrades a Mallorca i les Piti??ses seran en general, fracassos, o ??xits m??s b?? relatius. ??s a dir, continuen sent zones b??sicament endarrerides.

[edita] Geografia f??sica

L'arxip??lag est?? format per dos grans grups:

• les Gimn??sies: Menorca, Mallorca, Cabrera i els illots menors que les envolten (les Balears pr??piament dites en l'antigor).
• les Piti??ses: Eivissa, Formentera i els illots menors que les envolten.

[edita] Paleogeografia

L'origen geol??gic de les Illes Balears, exceptuant part de Menorca, ha de ser ent??s com una continuaci?? al mar de les serralades B??tiques. Al secundari es van acumulant al mar sediments procedents del mass??s hesp??ric al geosinclinal b??tico-rifeny, que s??n aixecats i elevats durant el plegament alp??. Aix??, Mallorca i les Piti??ses presenten clarament una disposici?? SO-NE. A m??s, les muntanyes d'ambdues illes s'encavalquen en aquesta mateixa direcci?? i presenten gran multitud de materials secundaris, especialment calcaris. Aquests materials calcaris s??n responsables del modelat c??rstic de les serres mallorquines i de gaireb?? tota Eivissa, amb canons i importants coves i aq????fers. Posteriorment, entre el Terciari i el Quaternari, apareixen per sedimentaci?? els plans, tant Es Pla de Mallorca com els altres petits plans de les dues illes. L'origen geol??gic de Menorca ??s discutit. Menorca s'ha de dividir en dues parts, Tramuntana i Migjorn, on la part de Tramuntana est?? formada per materials primaris i el Migjorn per materials secundaris i terciaris igual que Mallorca i les Piti??ses. Alguns ge??legs lliguen la Tramuntana menorquina a les serralades litorals catalanes, si b?? hi ha altres hip??tesis i encara no hi ha conclusions clares. El fet que la Tramuntana menorquina estigui formada per materials primaris explica el seu litoral desigual, que alterna grans caps amb grans ports naturals. Al Terciari es forma Formentera, formada essencialment per dos massissos de sediments (Cap de Barbaria i la Mola) units per un cord?? de dunes litificat.

Al Quaternari Gimn??sies i Piti??ses han tingut una hist??ria geogr??fica diferent. Durant les glaciacions del quaternari, degut a l'acumulaci?? de l'aigua en forma de gla?? en els casquets polars i a les grans serralades, mars i oceans van baixar de nivell. Aix?? va donar que s'unissin Menorca i Mallorca per un cant??, i Eivissa i Formentera per l'altre. Totes les faunes i flores aleshores es van barrejar per?? entre la Gran Gimn??sia i la Gran Piti??sa no va ser aix?? perqu?? va romandre un canal mar?? de m??s de 70 km, infranquejable per la fauna terrestre.

La menor mida de la Gran Gimn??sia (2000 km2) i un clima m??s ??rid (300 mm) va provocar l'extinci?? de la fauna terestre i la manca de poblaments vegetals arboris notables.

[edita] Flora

La flora de les illes destaca per un gran nombre d'endemismes. Es poden distingir 3 components geogr??fics:^[2]

• L'element flor??stic tirr??nic balear: 17 endemismes catalogats (fins al 1997)
• L'element flor??stic ib??ric balear: 14 endemismes catalogats (fins al 1997)
• L'element flor??stic bale??ric: 87 endemismes catalogats (fins al 1997)

En el passat, Gimn??sies i Piti??ses varen tenir ecosistemes diferents:

• Les Gimn??sies tindrien boscos d'alzina a l'interior i a les planes costaneres grans boscos de boix balear (Buxus balearica), actualment planta en estat relicte a Mallorca.
• Les Piti??ses estarien pr??cticament despullades de vegetaci?? arb??ria (algunes pinedes solament, d'aqu?? l'origen del mot), ni tampoc del boix balear, i en canvi dominarien els herbassars nitr??fils producte de l'efecte abassegador de les dejeccions de la gran quantitat de col??nies d'avifauna que tindrien.

[edita] Fauna

La fauna de les illes destaca per un gran nombre d'endemismes. Hi ha uns 230 endemismes animals catalogats (fins l'any 2000), 99% s??n invertebrats.^[3]

No cal dir que la informaci?? existent no ??s la mateixa per a cada t??xon. Els vertebrats s??n els m??s ben estudiats. Els invertebrats tenen grups sencers dels que es t?? poqu??ssima informaci??. En el passat, la fauna de les Gimn??sies i de les Piti??ses era ben diferent. Sembla ser, que llevat de les esp??cies voladores (aus, ratespinyades i insectes voladors), no compartien quasi cap esp??cies terrestre. Diferents comunitats vegetals, diferents herb??vors, diferents carn??vors.

Un dels grans esdeveniments faun??stics a les illes, relativament recent, ha estat la desaparici?? de tota una fauna de mam??fers insulars end??mica.^[3] Durant el Plio-Quaternari es desenvolup?? a les Gimn??sies peculiar fauna terrestre:

• Myotragus: esp??cies amb aparen??a de cabra, encara que estan poc emparentades amb elles
• Eliomys morpheus: la rata cellarda aut??ctona, un rosegador
• Soriculus hidalgoi: la musaranya aut??ctona, un insect??vor

L'arribada de l'home a les illes va conduir a la desaparici?? d'aquesta fauna (s'han trobat ossos en les excavacions dels poblats talai??tics)

A les Piti??ses, a partir del Plistoc?? superior, la fauna es troba desprove??da de mam??fers terrestres i d'amfibis. Per??, ??s un fauna molt rica en ocells. Algunes desaparicions es van donar just en les primeres albors de pres??ncia humana (les darreres evid??ncies de la seva pres??ncia s??n de fa uns 6600 anys):

• Haliaeetus albicilla: l'??guila marina
• Anser sp.: l'oca d'Eivissa

[edita] Pol??tica i govern

[edita] Les institucions de les Illes Balears

Actualment, les illes Balears s??n una nacionalitat hist??rica integrada jur??dicament com una comunitat aut??noma d'Espanya, i regides per l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. El sistema institucional auton??mic est?? integrat pel Parlament, el Govern, el president de la comunitat aut??noma i els consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera:

• el Parlament de les Illes Balears ??s l'??rgan sobre el qual recau el poder legislatiu del govern. Est?? integrat per 59 diputats electes pel principi de representaci?? proporcional per un mandat de quatre anys. El Parlament aprova els pressupostos i controla l'acci?? del govern. La seu del Parlament ??s la ciutat de Palma;
• el Govern de les Illes Balears ??s l'??rgan col??legiat sobre que exerceix el poder executiu i administratiu, i dirigeix la pol??tica general. El govern est?? format per consellers i ??s encap??alat pel president de les Illes Balears, i si n'??s el cas, pel vicepresident;
• el President de les Illes Balears ??s el cap de govern de l'executiu, i el representant m??s alt de la comunitat aut??noma i alhora l'ordin??ria de l'Estat espanyol a les Illes Balears. ??s electe pel parlament d'entre el seus membres i nomenat pel rei.

A m??s, el Parlament ha creat la Sindicatura de Greuges de les Illes Balears, l'??rgan encarregat de la defensa de les llibertats i el drets fonamentals dels ciutadans. Tamb?? supervisa i investiga les activitats de l'administraci?? de la comunitat aut??noma. El s??ndic ??s elegit pel Parlament. El s??ndic actua com a defensor del poble.

[edita] Divisi?? pol??tico-administrativa

Hi ha actualment quatre consells insulars a Mallorca, a Menorca, a Eivissa i a Formentera; a la piti??sa menor, l'ajuntament-consell ha assumit les compet??ncies que tenia el que s'anomenava abans Consell Insular d'Eivissa i Formentera, arran de la reforma de l'Estatut de les illes Balears. Els consells insulars s??n les institucions de govern de les illes i n'exerceixen el govern, l'administraci?? i la representaci?? de manera aut??noma en la gesti?? dels seus interessos. Com a tals, es consideren institucions de les comunitat aut??noma de les Illes Balears.

Administrativament, les Illes Balears es divideixen en municipis: 5 a Eivissa, 1 a Formentera, 53 a Mallorca i 8 a Menorca. Tamb?? existeixen comarques a Mallorca, si b?? no t?? reconeixement oficial ni gaudeixen d'autonomia per a la gesti?? del seus interessos, les seves fronteres s??n consensuades pels ge??grafs.

La capital de les illes Balears i de l'illa de Mallorca ??s a la ciutat de Palma. Hi ha la seu del Govern Balear, el Parlament i del Consell Insular de Mallorca.

[edita] Els s??mbols

Els s??mbols de les Illes Balears s??n integrats en la bandera. Aquests s??mbols s??n distintius i legitimats hist??ricament: les quatre barres horitzontals sobre un fons groc, i el quarter de fons morat amb un castell blanc de cinc torres enmig. Cada illa tamb?? pot tenir la seva pr??pia bandera.

Tanmateix, s'ha anat q??estionant [[1]], des de la seva oficialitzaci?? l'??s preauton??mic de la bandera quarterada, tamb?? anomenada de "model americ??", i la seva legitimaci?? hist??rica; que moltes vegades nom??s ??s considerada una modificaci?? de la bandera de Mallorca, que de fet tamb?? ??s una bandera inspirada en l'escut de Palma.

L'altre s??mbol de les Illes Balears, ??s la diada de les Illes Balears, l'1 de mar??, data en qu?? entr?? en vigor l'Estatut d'Autonomia de 1983.

[edita] Economia

El PIB per habitant, a les illes, es un dels m??s alts de l'Estat Espanyol.

El turisme a les Balears ??s l'element m??s determinant socio-econ??mic de les darreres d??cades. El comportament tur??stic per?? ??s diferenciat segons l'illa.

• Mallorca i Eivissa han tingut un flux tur??stic m??s intens i han rebut turistes principalment alemanys i anglesos (a parts iguals). A Eivissa tamb?? ha estat important l'aflu??ncia d'italians.
• Menorca ha entrat m??s tard en la ind??stria del turisme de masses i ha rebut turistes principalment anglesos.
• Formentera ha estat llargament apartada dels efectes de la ind??stria tur??stica (degut a la minsa mida de l'illa i la manca d'aigua potable) i ha rebut turistes principalment italians.

En totes les illes el turisme de la resta d'Espanya no representa m??s d'un quart del total, i a Eivissa ??s on ??s m??s marcat (principalment joves atrets per la fama de les seves discoteques).

El turisme ja es va iniciar al segle XIX. El 1837 es va inaugurar la primera l??nia de vaixells a vapor entre Barcelona i Palma. Les descripcions de George Sand (Un hiver ?? Majorque, 1842), Frederic Chopin, i l'arxiduc Llu??s Salvador (Die Balearen, 1891), van difondre l'atracci?? per les illes.

[edita] Demografia

Segons el cens del INE del 2006 la poblaci?? era de 1.001.062 persones. Gaireb?? la me??tat de la poblaci?? de les illes viu a Palma o a la seva ??rea metropolitana.

Poblaci?? de les Illes Balears el 2006 segons l'IBAE(Institut Balear d'Estad??stica):

• Mallorca: 790.763 habitants (78.99% del total de les Illes), dels quals 375.048 viuen a Palma i 475.715 a la Part Forana.
• Menorca: 88.434 habitants (8.83% del total de les Illes).
• Eivissa: 113.908 habitants (11.38% del total de les Illes).
• Formentera: 7.957 habitants (0.8% del total de les Illes).

La poblaci?? balear creix a ritme vertigin??s (principalment per l'arribada d'estrangers o peninsulars). Per altra banda, i pel car??cter de la seua economia (basada principalment en el sector tur??stic), la poblaci?? 'flotant' es molt important.

La llengua pr??pia de les illes ??s el catal?? que parlat presenta trets dialectals. ??s llengua oficial, aix?? com tamb?? ho ??s el castell??.

[edita] Vegeu tamb??

• Llista de les 50 majors empreses de les Illes Balears
• Llista de races aut??ctones de les Illes Balears
• Llista de casos de corrupci?? a les Illes Balears
• Llista d'esportistes balears ol??mpics

[edita] Refer??ncies

[edita] Bibliografia

• CASANOVAS CAMPS, M.A. Hist??ria de les Illes Balears. Mallorca: Editorial Moll, 1988. 447 p.ISBN 84-273-4044-3
• BELENGUER, E. Hist??ria de les Illes Balears. V. II L'??poca foral i la seva evoluci?? (1230-1715). Barcelona: Edicions 62, 2004. 525 p. ISBN 84-297-5507-1 (volum II)

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Illes Balears

[edita] General

• Govern de les Illes Balears
• Materials did??ctics de Geografia i Hist??ria
• Institut Balear d'Estad??stica (IBAE)
• Els foners Balears
• Mem??ria Hist??rica de les Illes Balears

[edita] Natura

• Naturalismo e conhecimiento dae herpetologia balear: Completa web sobre els r??ptils i anfibis de les Balears
• Codex Aviorum Balearicum sXXI: Cat??leg de les aus de les illes Balears, i alguna cosa m??s
• La cultura talai??tica a les Balears
• Herbari virtual: Herbari del Departament de Biologia de la UIB
• Codex Plantarum Vascularium Balearicum 2000: Cat??leg de la Flora Vascular de les Illes Balears