Illa de Pasqua
De Viquip??dia
| Illa de Pasqua Rapa Nui |
|
|---|---|
 |
|
| Informaci?? | |
| Capital: | Hangaroa |
| Poblaci??
|
|
| Superf??cie | 163 km?? |
| Governador | Enrique Pakarati Ika |
| Idioma | Espanyol, rapanui |
| Website | Portal Rapanui |
 |
|
L'illa de Pasqua (en castell?? Isla de Pascua i en polinesi Rapa Nui o Gran Rapa) ??s una illa a??llada de la Polin??sia, situada 3.515 km a l'oest de Xile. ??s una prov??ncia, d???una ??nica comuna, de la regi?? de Valpara??so de Xile, inclosa en les anomenades ??illes espor??diques xilenes??. Altres denominacions tradicionals s??n: Te Pito o te Henua (??el melic del m??n??) i Mata ki te Rangi (??ulls que miren al cel??). L'illa ??s famosa per les nombroses escultures de pedra, anomenades moais, que es troben al llarg de la costa.
El lloc habitat m??s pr??xim ??s l'illa Pitcairn, a 2.075 km a l'oest. La major part dels 3.300 habitants viuen a la capital Hanga Roa.
Les coordinades geogr??fiques de l'illa s??n (i) . Es pot localitzar aproximadament a la mateixa latitud de la ciutat xilena de Caldera. El fet que disti de 3600 km de la costa xilena per l'est i de 2.075 km per l'oest la converteixen en el punt de la Terra m??s allunyat d'un altre, fet que contribu?? en el passat al seu a??llament de la resta del m??n, a m??s de convertir-la en el territori m??s occidental de Xile.
L'Illa de Pasqua tamb?? t?? la particularitat, juntament amb l'Illa Sala i G??mez, que mat?? un fus horari diferent al de la Xile continental. L'Illa de Pasqua est?? en el fus horari UTC-6 i a l'estiu es trasllada al fus UTC-5. D'aquesta manera es mant?? permanentment a dues hores de difer??ncia amb la resta de Xile.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
L'illa va ser ocupada pels polinesis, probablement des de les illes de Mangareva o Pitcairn. Amb la reconstrucci?? de les genealogies de tradici?? oral es dedueix que va ser al segle V que va arribar el primer rei Hotu Matu'a. Segons aquestes tradicions orals, es distingeixen dues ??tnies enfrontades: els orelles llargues i els orelles curtes. L'illa va desenvolupar, en el seu a??llament i amb uns recursos escassos, una civilitzaci?? relativament avan??ada i complexa. Continua sent un misteri la t??cnica utilitzada per transportar i aixecar el moais (blocs de basalt fins a 9 m d???al??ada esculpits a 20 km de l'empla??ament), i continua sent indesxifrable l'escriptura rongorongo, l'??nica existent de la cultura polin??sia.
A partir de l'any 1600 la civilitzaci?? de l'illa de Pasqua va degenerar dr??sticament degut a la superpoblaci??, la desforestaci?? i l'explotaci?? dels limitats recursos naturals.
Probablement va ser trobada pel pirata angl??s Davis, el 1686. Com que no la va situar correctament, durant molt de temps els exploradors van estar buscant l'anomenada Terra de Davis.
Va ser el neerland??s Jakob Roggeveen que la va descobrir el dia de Pasqua de 1722.
El 1770 Felipe Gonz??lez de Haedo en pren possessi?? en nom del rei Carles III, i l'anomena illa de San Carlos. Per?? l'expedici?? no va tenir continu??tat. L???explorador angl??s James Cook, el 1774, i el franc??s La P??rouse, el 1786, van descriure i estudiar els habitants i la geografia de l'illa.
Despr??s, el seu a??llament i la falta de recursos van fer que caigu??s en l'oblit. L'illa va caure en mans de ca??adors d'esclaus peruans que van deportar els nadius a Per?? i Xile, quedant nom??s 111 habitants l'any 1877. Entre els negrers va destacar l'operaci?? del masnov?? Joan Maristany i Galceran.
Va ser annexionada per Xile l'any 1888 per Policarpo Toro.
El nom polinesi de Rapa Nui ??s modern, originat per immigrants polinesis de l'illa de Rapa, o Rapa Iti ('petita Rapa'). L'investigador Thor Heyerdahl mant?? que Rapa ??s el nom original de l'illa de Pasqua (Rapa Nui seria 'la vella Rapa'), i que Rapa Iti va ser anomenada per navegants provinents de Rapa Nui. Entre altres teories controvertides destaca la possible influ??ncia i immigraci?? sud-americana formant una de les dues ??tnies hist??riques. Un col??laborador de Heyerdahl va ser el barcelon?? Antoni Pujador i Estany.
[edita] Geografia f??sica
L'illa de Pasqua ??s d'origen volc??nic. Ocupa un ??rea de 163 km2. La forma triangular es deu a la conjunci?? de tres volcans: Poike, Rano Kao i Maunga Terevaka.
El clima ??s subtropical.
[edita] Illots
- Motu Iti (illot petit)
- Motu Kao Kao
- Motu Marotiri
- Motu Nui (illot gran)
- Sala i G??mez
[edita] Flora i fauna
Actualment l'illa de Pasqua no t?? gaire b?? cap arbre. Antigament era un bosc de cocoters i de toromiro. Per?? la construcci?? d???est??tues, barques de pesca i cabanes va acabar desforestant l'illa i, com a conseq????ncia, el col??lapse de la seva civilitzaci??. Van caure dr??sticament els recursos de pesca i d???ocells i la dieta es va limitar a gallines i rates. Hi ha evid??ncies de canibalisme.
Es va desenvolupar una tradici?? de culte a l'home-ocell. Era una competici?? anual entre representants de cada tribu. Anaven nedant fins l'illot de Motu Nui a recollir ous d'ocell. El primer competidor a tornar amb un ou aconseguia el control de l'illa per la seva tribu.
Avui el toromiro ??s un arbre que nom??s es mant?? en jardins a Xile. S'ha intentat la seva reintroducci?? a l'illa.
[edita] Geografia humana
[edita] Poblaci??
Al segle XVII es calcula que hi havia entre 10.000 i 15.000 habitants. Just abans de l'arribada dels europeus havia baixat a uns 2.000 o 3.000. Amb les deportacions del segle XIX la poblaci?? es va reduir a 111.
Al cens del 2002, la poblaci?? ??s de 3.791 habitants. Al segle XX els nadius emigraven a Xile, on es troba la meitat de rapanuis, sobretot a Santiago de Xile. Avui, degut al progr??s del turisme, s'ha invertit el flux migratori. Un 60% de la poblaci?? actual ??s rapanui, un 39% ??s xilena d???ascend??ncia europea i un 1% ??s d???ascend??ncia amer??ndia.
Els idiomes oficials s??n l'espanyol i el rapanui.
[edita] Economia
El turisme ??s el principal recurs econ??mic de l'illa. La pista de l'aeroport de Mataveri parteix l'illa en dos. La seva gran allargada permet acollir, en cas de necessitat, les naus espacials en aterratge d'emerg??ncia.
[edita] Pol??tica
L'illa de Pasqua ??s una prov??ncia de la Rep??blica de Xile. Hi ha un governador designat pel president de la Rep??blica i un batlle electe.
[edita] Cultura
L'illa de Pasqua est?? envoltada de misteris que afavoreixen l'especulaci?? en l'explicaci?? i interpretaci?? de les seves restes arqueol??giques.
[edita] Els moai
- Vegeu l'article principal moai.
L'illa de Pasqua ??s c??lebre per les restes megal??tiques. El patrimoni arqueol??gic consta d'uns 300 altars de pedra, els ahu, i unes 600 est??tues de pedra, el moai.
Els arque??legs estimen que van ser esculpides entre el 1600 i 1730. La majoria es van fer a la cantera del volc?? Ranu Raraku. Despr??s les canteres van ser abandonades de sobte, deixant est??tues mig excavades a les roques. Quan van arribar Jakob Roggeveen i James Cook, els moais encara estaven drets als seus llocs al voltant de la costa. Durant el segle XIX es van tirar tots a terra en guerres internes. Avui se n'han reconstru??ts alguns.
[edita] Rongorongo
S'han trobat a l'illa unes taules amb una misteriosa escriptura que no ha sigut desxifrada, anomenada rongorongo. Tamb?? es troben en alguns petr??glifs. ??s l'??nica escriptura de les lleng??es polin??sies abans de l'arribada dels europeus.
Hi ha diverses interpretacions per?? es fa dif??cil treure'n conclusions fiables. Avui continua sent un misteri.
[edita] Vegeu tamb??
|
|
 |
|---|---|
 Austr??lia |  Estats Federats de Micron??sia |  Timor Oriental |  Fiji |  Illes Marshall |  Illes Salom?? |  Kiribati |  Nauru |
|
|
Depend??ncies:  Guam |  Hawaii |  Illa de Pasqua |  Illes Cook |  Illes Mariannes Septentrionals |  Illes Perif??riques Menors dels EUA |  Niue |  Norfolk |  Nova Caled??nia |  Nova Guinea Occidental |  Pitcairn |  Polin??sia Francesa |  Samoa Nord-americana | .svg/20px-Flag_of_Tokelau_(local).svg.png){kind=small} Tokelau |  Wallis i Futuna |
|
 |
Portal de la Polin??sia ??? Accediu als articles tem??tics sobre la Polin??sia. |
