Illa d'Hidra

De Viquipèdia

Aquest article o secció no cita fonts o referències.
Podeu ajudar a millorar aquest article afegint les citacions apropiades. És necessari per poder verificar, neutralitzar o editar i ampliar l'article. En cas contrari s'haurà d'eliminar del text posat en qüestió.

Imatge marítima d'Hidra.

L'illa d'Hidra o Hydra es el nom modern de l'antiga illa d'Hidrea al golf Sarònic a les costes d'Hermionis i Trozènia, a l'est del Peloponès a uns 50 km del Pireu.

Té una superfície de 52 km² i una població de uns 2.500 habitants. Mesura uns 20 km de llarg i entre 1,5 i 6 d'ample. La muntanya més alta és el puig Eros amb 592 metres. El clima és mediterrani. La indústria principal és el turisme i es cultiven alguns productes agrícoles. La capital es la ciutat d'Hydra al nord de l'illa amb uns 1.000 habitants té una catedral construïda el 1648 i reconstruïda el 1774. Altres ciutats son Vlihos, Mandraki, Molis, Bisti, Kauomiti, Kamini i Gyrokomeio. Té nombroses platges de gran bellesa. S'han fet excavacions al lloc d'Episkopi (al sud-oest) on s'han posat a la llum construccions de fa mes de quatre mil cinc-cents anys.

[edita] Història

Troballes arqueològiques indiquen que l'illa fou poblada vers el 3000 aC-2600 aC. Als voltants del 1300 aC s'hi van establir els driops que foren expulsats vers el 1100 aC pels dòrics. Va pertànyer segurament a Micenes i després va passar a Hermíone fins que el 525 aC la ciutat la va donar als exiliats de Samos per evitar els seus atacs piràtics, però aquestos la van acabar entregant a Trozen.

No es tenen informacions de temps posteriors, període hel·lènic i romà, però sembla que va seguir habitada tot i ser objecte d'atacs dels pirates; els habitants probablement van buscar refugi al mig de l'illa.

Des el 1460, refugiats albanesos que havien lluitat amb els venecians contra els otomans, es van establir a l'illa com a pescadors. La primera ciutat (Kiafa) es va fundar en aquells temps (abans només hi havia algunes granges).

Tot i la manca d'aigua (que es recollia en cisternes) l'emigració va continuar. Famílies gregues es van establir a l'illa com els Lazarou i els Zerba (des d'Hiperos), Mitarou, Nega, Gini i Gouma (des l'illa de Kythnos), Tompazi (des d'Esmirna), Tsamados (de Kranidi) i Oikonomou (des d'Epidaure). Fou un centre comercial molt pròsper durant la dominació otomana i va arribar a tenir vint-i-set mil habitants al segle XVIII. Els illencs dominaven les rutes comercials de la Mediterrània oriental; a final de segle tenia mes de 150 vaixells (i en total van arribar a ser quasi 300).

Modernament, amb el nom d'Hydra, fou un dels centres de la revolta nacional grega que va portar a la independència. Les pèrdues durant la guerra van acabar amb la seva prosperitat.

El 1802 Hidra fou establerta com a seu de la flota grega al servei dels otomans. Fou enviat a l'illa George Dimas Boulgaris, un grec capità de la flota otomana. La lluita decidida de Boulgaris contra els pirates va convertir als seus habitants en hàbils mariners de guerra. A mes Boulgaris va permetre de fet un autogovern ampli. El 1821 tenia 120 vaixells de guerra, 5.400 mariners experts i 2.400 canons. Hidra es va revoltar el 16 d'abril de 1821 sota la direcció d'Antonio Ekonomou. Durant set anys els vaixells d'Hidra foren els dominadors de la mar. Les morts de la guerra, les destruccions i el canvi en les rutes comercials, van suposar la fi dels bons temps. Milers d'illencs van haver d'emigrar, la majoria a Atenes i el Pireu. La pesca d'esponges fou l'activitat principal de l'illa. A partir del 1950 l'illa va esdevenir centre turístic.

[edita] Personatges rellevants

L'ase és un dels mitjans de transport habituals a Hidra.

Nadius de l'illa de Hydra foren un president i cinc primers ministres:

• Almirall Pavlos Koundouriotis, que el 1912 va derrotar als turcs i el 1924 fou el primer president de la república grega.
• George Koundouriotis, President del consell executiu durant la revolució i després membre del consell sota Capodistria i Otonas. També fou primer ministre i ministre de marina.
• Antonios Kriezis, primer ministre.
• Dimitrios Voulgaris, set vegades primer ministre.
• Athanasios Miaoulis, tres vegades primer ministre.
• Petros Voulgaris, primer ministre.

Altres illencs militars famosos foren els herois de 1821: els germans I. Matrozos Vokoi i A. Pipinos Vokoi; l'almirall A. Miaoulis; el capità A. Oikonomou; Iakovos Topazis; Manolis Topazis; capità A. Tsamados; capità G. Saxtourhs; i capità G. Saxinis. I al segle XX el capità Nikolaos Votsis.

Destaquen també en el camp eclesiàstic l'arquebisbe de Grècia, Dorotheos Kottaras, i els bisbes Patsis, Parisis, Epiphanios, Kalaphatis i Prokopios Georgantopoulos. I en els camps de les ciències i les lletres els acadèmics A. Lignos, I. Xaramis, N. Hatzikiriakos-Gkikas, P.Tetsis i el pintor N. Nikolaou.