Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Ideologia pol??tica - Viquip??dia

Ideologia pol??tica

De Viquip??dia

La ideologia pol??tica ??s un tipus determinat d'ideologia especialitzat en l'estructuraci?? de societat humanes. Per tal motiu, ha de respondre a criteris genu??nament humans, deixant de banda consideracions religioses i similars, que s'englobarien dins la categoria d'ideologies parapol??tiques.

El tret caracter??stic de les ideologies pol??tiques ??s, doncs, la recerca del m??xim benestar hum??, seguint aix?? la ??tica utilitarista i el positivisme. Les difer??ncies son producte de la concepci?? de l'home i la seva satisfacci?? (difer??ncies horitzontals), aix?? com de la rigidesa de les relacions i estructures pol??tiques (difer??ncies verticals).


Taula de continguts

[edita] Diferenciaci?? vertical

La diferenciaci?? vertical versa sobre la rigidesa de les estructures pol??tiques i les relacions humanes. Aquesta diferenciaci?? permet identificar dues fam??lies: l'estatista i la no-estatista o anarquitzant.

  • L'estatisme considera necess??ria la total estabilitat d'un cos normatiu predefinit (llei), d'un ??mbit d'aplicaci?? per a aquestes normes (territori), d'un cos repressiu per a aplicar-les (policia) i d'un ??rgan de defensa cap a amenaces externes (ex??rcit).
  • L'anarquisme no tan sols considera aix?? com a innecessari, sin?? com a negatiu per a la consecuci?? d'objectius pol??tics. Per tant te una certa tend??ncia a la improvitzaci?? d'aquests elements quan siguin estrictament necessaris (per exemple, per destruir l'Estat).

[edita] Diferenciaci?? horitzontal

Les concepcions sobre l'intercomparabilitat de la satisfacci?? humana son la base de la diferenciaci?? horitzontal de les ideologies pol??tiques. B??sicament, en trobam tres:

[edita] Fam??lia paretiana

La fam??lia paretiana es caracteritza per la convicci?? de que la satisfacci?? ??s un tret absolutament personal i que no se pot quantificar. Aix?? t?? com a conseq????ncia la impossibilitat de comparar satisfaccions, i de realitzar-ne un agregat a la recerca d'un ??ptim social, cosa que impossibilita la realitzaci?? de judicis sobre la desigualtat entre individus.

Aquesta teoria, formulada per primera vegada per Vilfredo Pareto, fa d'aquesta fam??lia un grup genu??nament liberal i individualista, dins el qual es poden trobar tres ideologies: el liberalisme autoritari, l'anarcocapitalisme i l'autodeterminisme o poliarquia.

  • El liberalisme autoritari considera l'Estat com a un mal necessari per a garantir un ordre liberal, ??s a dir, el r??gim de propietat privada, l'espai de seguretat, etc. Per?? en cap moment ha de sortir d'aquests ??mbits, i per tant cal restringir fortament les llibertats pol??tiques d'aquells que defensen un major intervencionisme. Els m??s moderats es limiten a prohibir constitucionalment la pol??tica social del govern, mentre que els m??s radicals defensen l'abolici?? del r??gim democr??tic i la instauraci?? d'una dictadura liberal i un estat polic??ac.
  • L'anarcocapitalisme veu en l'Estat una amena??a permanent per a l'individu, i per tant aboga per la seva destrucci??. Com a defensa de la seva propietat i integritat, cada individu s'haur?? d'espavilar, ja sigui armant-se, ja sigui pagant a "empreses de seguretat privada". Segons els anarco-capitalistes, aquesta "llei de la jungla" ??s l'ordre natural de les coses. La quantitat d'elements comuns (sobre tot la voluntat de que cap votaci?? democr??tica pugui instaurar el socialisme) duu a molts te??rics plantejar l'anarcocapitalisme com la vessant no-estatista del liberalisme autoritari (i per tant, part d'aquesta ideologia a nivell horitzontal), cosa d'altra banda menys ??bvia que en el cas de l'autodeterminisme i la poliarquia.
  • L'autodeterminisme i la poliarquia s??n, segurament, els m??s flexibles dels sistemes paretians, i per tant els m??s propers a l'esperit del liberalisme cl??ssic (pre-Guerres Mundials). De fet, l'origen d'aquesta ideologia parteix de la teoria del contracte social de Rousseau, segons la qual la sobirania emana de l'individu, i que aquest la delega mitjan??ant un pacte amb la resta de la societat. Amb aquest pacte, un determinat col??lectiu s'identifica com a subjecte constituent, i crea la seva pr??pia forma de govern. Seguint aquesta filosofia, ja que l'individu n'??s el propietari de la seva sobirania, qualsevol grup d'individus es podria posar d'acord i constituir-se com a subjecte pol??tic, amb la seva forma de govern particular.
Les difer??ncies entre aquests dos corrents de pensament interns ??s que, mentre l'autodeterminisme defensa la territorialitat de la llei (estatisme), la poliarquia mant?? que la llei b??sicament s'aplica a les persones i les seves propietats, i que per tant no ha de desenvolupar-se necess??riament dins un ??mbit territorial determinat. Aix?? fa de la poliarquia un corrent mes anarquitzant, i a l'hora m??s tolerant cap a les formes totalit??ries de govern, ja que per fugir d'elles no ??s necess??ria l'emigraci??.

[edita] Fam??lia universalista

La fam??lia universalista creu fermament en la capacitat de comparar directa o indirectament les satisfaccions entre tots els humans. Per a realitzar aquesta afirmaci?? es basen en la empatia i en principis biol??gics.

La conseq????ncia l??gica d'aquesta visi?? de les satisfaccions n'??s la capacitat de realitzar un agregat de satisfacci?? col??lectiu, i que per tant les pol??tiques s'hagin de basar en aquest criteri. ??s a dir, ??s una fam??lia col??lectivista, ja que la sobirania emana del col??lectiu hum??.

Aquest col??lectivisme suposa una major dosi de pragmatisme, ja que tot respon a criteris de l'agregat social, per?? encara aix?? s'identifiquen horitzontalment tres ideologies (amb els seus corresponents estatistes i anarquistes), que es disputen la major capacitat de satisfacci?? social: social-liberalisme, Socialisme i un sistema mixte.

  • El social-liberalisme argumenta que la iniciativa individual permet que el producte social s'adapti a les prefer??ncies personals de cada individu, optimitzant recursos. Per a que les desigualtats que podrien sorgir no penalitzin negativament l'indicador de satisfacci?? social, es proposa una igualtat de base, que consisteix en donar a tots els individus unes condicions inicials equitatives (reducci?? d'heren??a privada, educaci?? b??sica gratu??ta), de forma que a partir de les seves preses de decisions racionals es col??loqui al seu ??ptim personal, de "valor satisfactori" equivalent a la de la resta dels individus. Tamb?? s'inclou una asseguran??a col??lectiva pels accidents o desastres que puguin desvirtuar aquest proc??s decisori.
  • El socialisme considera que una gran varietat de factors, com ara l'atzar, les estructures socials, la impossibilitat t??cnica d'un r??gim de propietat o la incapacitat de l'estat per garantir una aut??ntica igualtat de base fan recomanable l'acci?? col??lectiva davant la individual. Segons els socialistes, aquesta garantitzaria una total igualtat de resultats en quant a satisfacci??, i les p??rdues en termes de satisfacci?? social en concepte de difer??ncies entre prefer??ncies individuals serien m??nimes, ja que tots els humans tenen unes necessitats similars.
  • Els partidaris d'un sistema mixt es consideren el centre equilibrat entre els pols socialista i liberal, ja que aposten per una combinaci?? complement??ria de la iniciativa individual i la col??lectiva. Aquesta combinaci?? dep??n del grau de desenvolupament (ja que quant m??s desenvolupat sigui un pa??s, m??s se diversifiquen les seves necessitats), del moment hist??ric, de trets culturals, de l'especifitat de l'acci?? (no es el mateix una petita cafeteria que un sistema GPS), d'afers t??cnics, etc.

[edita] Fam??lia identarista

El tret caracter??stic de l'identarisme ??s la combinaci?? de les teories paretiana i col??lectivista, una per a cada ??mbit. Segons els identaristes, la capacitat de comparaci?? de satisfaccions ??s un tret sociol??gic, i per tant es basa en una s??rie de criteris d'identificaci??. Els grups aix?? creats respondrien de portes cap afora a sistemes d'organitzaci?? paretiana i de portes endins a criteris col??lectivistes.

A part de les difer??ncies d'ordre intern i extern, dins la fam??lia identarista trobam una forta discussi?? sobre quins son els criteris d'identificaci??, i per tant els subjectes constituents. Aquesta permet fer una llarga llista d'ideologies d'ordre identarista, entre les quals destaquen:

  • Defensors del statu quo, segons els quals la comparabilitat de satisfaccions nom??s ??s possible a l'interior dels actuals subjectes sobirans. Aquesta postura, poc consistent, sol ser m??s efecte de l'immobilisme que causa ideol??gica.
  • Nacionalistes, en el sentit cultural, segons els quals el subjecte sobir?? hauria de ser all?? que respon a la seva idea de naci?? (per exemple: territoris hist??ricament catalanoparlants).
  • Els que creuen que la intercomparabilitat neix de la consci??ncia de l'altre, de con??ixer la seva exist??ncia. A l'actual era planet??ria, aix?? implicaria sobirania mundial (com amb l'universalisme).

La major part d'aquests criteris responen a un gran dinamisme, cosa que dificulta la creaci?? d'estructures territorials estables i es font inesgotable de conflictes.

[edita] Instauraci?? de sistemes pol??tics

Tota la discussi?? te??rica sobre les ideologies pol??tiques no t?? gaire sentit sense una aplicaci?? pr??ctica d'aquestes, instaurant un determinat sistema pol??tic. Com no existeix una visi?? unit??ria de la pol??tica, aquesta aplicaci?? passa necess??riament per la imposici?? for??ada d'una ideologia sobre l'altra, d'un sistema sobre l'altre.

Les formes d'imposici?? poden ser molt variades, i depenen espec??ficament de cada ideologia. Per exemple, dins el col??lectivisme es pot optar per la majoria num??rica (Democr??cia) de portes per endins (??s a dir, una vegada identificat el subjecte sobir??). De portes a fora, ??s a dir, en la identificaci?? d'un subjecte sobir??, o d'un determinat sistema pareti??, nom??s serveixen l'??s (obert o potencial) de la viol??ncia i la desobedi??ncia civil.

Aix?? implica que en conflictes de sobirania (com el basc o el catal??) no existeixi, t??cnicament, una sortida democr??tica.

[edita] Enlla??os