Ia Orana Maria
De Viquipèdia
![]() |
Ia orana Maria |
Paul Gauguin, 1891 |
Oli sobre tela, 113,7 × 87,6 cm |
Metropolitan Museum of Art, Nova York |
Ia Orana Maria (títol original, en tahitià normalitzat ’Ia ora na Maria), Ave Maria, és un quadre de Paul Gauguin fet el 1891 durant la seva primera estada a Tahití. Es conserva al Metropolitan Museum of Art de Nova York[1]. Es coneix per la referència núm. 428 del catàleg de Wildenstein.
Representa l'escena de l'Anunciació amb els motius traslladats a Tahití. El títol, destacat en majúscules en un requadre groc (İA ORANA MARİA), fa referència a la salutació de l'àngel Gabriel a la Verge Maria[2]. ’Ia ora na és una salutació habitual en tahitià, i ’Ia ora na Maria és la pregària de l'Avemaria. Ara bé, la presència del Nen Jesús podria ser una evocació de l'Adoració dels pastors.
Gauguin ho descriu d'aquesta forma:
- Un àngel d'ales grogues indica a dues dones tahitianes a Maria i Jesús, tahitians també. Nus vestits amb pareo, espècie de cotonada amb flors que es lliga com es vol a la cintura. Fons de muntanya molt obaga i arbres en flors. Camí violeta fosc i primer pla verd maragda; a l'esquerra uns plàtans. N'estic bastant satisfet.[3]
Els habitants del districte de Mataeia, on s'havia instal·lat Gauguin, eren catòlics mentre que a la resta de l'illa eren majoritàriament protestants. Gauguin s'havia interessat pel sincretisme entre la religió tradicional i la cristiana, i ho representa a la seva forma. Dues dones tahitianes en actitud d'oració observen a Maria i el Nen Jesús coronats amb aurèola. Darrera, un àngel amb ales. La figura de Maria destaca per ser més gran i de color vermell. Els peus grans i els rostres amb trets molt marcats, ressalta el primitivisme de les figures. El paisatge és exuberant i ric en color. La presència dels fruits exòtics en primer pla són més una ofrena pagana que cristiana. La posició del nen a collibè sobre una espatlla de la mare resulta estranya i improbable.
Les dues figures de l'esquerra estan copiades d'una fotografia dels relleus del temple Borobudur, de Java, que representa La trobada de Buda i els tres Monjos en el camí de Benares[4]. La figura amb el pareo blau la va tornar a reproduir en primer pla a Parau Parau (1892) i a Haere Pape (1892).
El quadre va ser venut en l'exposició del famós marxant Paul Durant-Ruel del 1893. Des del 1951 és al Metropolitan Museum of Art llegat per l'últim propietari.
[edita] Referències
- ↑ Fitxa del Metropolitan Museum of Art
- ↑ La salutació de Gabriel és a l'Evangeli segons Lluc (Lc 1, 28)
- ↑ Carta a Daniel de Monfreid, 11 de març de 1892
- ↑ "Sources of the Art of Gauguin from Java, Egypt and Ancient Greece", de Bernard Dorival, The Burlington Magazine, abril 1951, pàg. 118-123. Disponible a JSTOR (accés restringit).