I Congr??s Internacional de la Llengua Catalana
De Viquip??dia
El I Congr??s Internacional de la Llengua Catalana se cel??lebr?? a Barcelona del dia 13 al 18 d'octubre de 1906. L'organitz?? i el presid?? Antoni M. Alcover, assessorat per Bernhard Sch??del. El seu objectiu principal fou orientar els estudis sobre la llengua catalana per a redactar la gram??tica de la llengua catalana, per?? els actes es convertiren una manifestaci?? d'adhesi?? col??lectiva a la llengua catalana i en un plebiscit a favor de la codificaci?? definitiva de l'idioma. A banda de l'augment del prestigi del catal??, el principal fruit del Congr??s fou la r??pida codificaci?? ortogr??fica i gramatical del catal??.
Taula de continguts |
[edita] Context hist??ric
Durant l'??poca del Modernisme aparegueren arreu dels Pa??sos Catalans, per?? sobretot a Catalunya, una s??rie d'iniciatives d'institucionalitzaci?? i modernitzaci?? cultural al marge del m??n oficial espanyol de la Restauraci??, com l'aparici?? de l'excursionisme cient??fic al voltant de diferents centres, els congressos de jurisconsults i de metges de llengua catalana, el congr??s universitari catal??, els Estudis Universitaris Catalans, l'Obra del Diccionari, impulsada per Antoni M. Alcover; el periodisme catal??, les col??leccions de l'Editorial l'Aven??, etc. I la darrera d'aquestes iniciatives col??lectives de redre??ament nacional i la que pel car??cter transversal podia obtenir m??s suport popular malgrat el caire cient??fic fou el I Congr??s Internacional de la Llengua Catalana, sota el t??tol ??Aixeca't i parla??.
Les circumst??ncies pol??tiques en qu?? es celebr?? el Congr??s, ??s a dir, la promulgaci?? de la Llei de Jurisdiccions[1] despr??s de la suspensi?? de garanties constitucionals a Barcelona, uniren el catalanisme en la Solidaritat Catalana i feren que la celebraci?? del Congr??s esdevingu??s encara m??s un acte patri??tic. La Lliga Regionalista tamb?? l'aprofit?? per fer p??blica la pol??tica cultural noucentista que aplicaria despr??s.
[edita] Participaci??
Assistiren al Congr??s m??s de 3.000 congressistes, entre individus i representants de corporacions, procedents de tots els Pa??sos Catalans, gaireb?? tots no ling??istes, quantitat que hauria estat m??s grossa si s'haguessin adm??s prop de 2.000 inscripcions rebutjades fora de termini. La participaci?? social en el Congr??s va fer que, sobretot en els actes no estrictament acad??mics, esdevingu??s un acte d'afirmaci?? nacional i de retrobament dels pa??sos de llengua catalana. Aquest ??xit de la convocat??ria fou un testimoni del gran avan?? i de la irreversibilitat de la recuperaci?? de l'??s social de la llengua catalana des del comen??ament de la Renaixen??a (1833) i signific?? un plebiscit nacional a favor dels ling??istes que havien de dur a terme la codificaci?? de la llengua catalana i a favor de la normalitzaci?? ling????stica. El Congr??s tamb?? fou l'avinentesa en qu?? Pompeu Fabra s'acab?? de fer con??ixer p??blicament.
Com a representants dels diferents pobles de llengua catalana, segons l'expressi?? emprada al Congr??s, cal citar, a m??s dels altres congressistes i entitats i dels membres de la comissi?? t??cnica, del Principat de Catalunya, Ramon d'Abadal, Joan Bardina, Mari?? Grandia, ??ngel Guimer??, Joan Maragall, Pompeu Fabra, Manuel de Montoliu, Enric Prat de la Riba, Joan Rubi?? i Bellver, Joaquim Ruyra; del Pa??s Valenci??, Teodor Llorente, Llu??s Fullana i l'associaci?? Lo Rat Penat; de les Balears Joan Alcover i Maspons, Gabriel Alomar i Villalonga, Miquel Costa i Llobera, Mateu Obrador i Benn??sar, ??ngel Ruiz i Pablo i Lloren?? Riber; de la Catalunya Nord, Juli Delpont i Esteve Caseponce; de l'Alguer, Antoni Ciuffo i Joan Palomba.
Participaren en el Congr??s els cient??fics estrangers K??r??si Albin (Budapest), Adolfo Bonilla i Sanmart??n (Madrid), G??ran Bj??rkmann (Estocolm), Dimitrios Bikelas (Atenes), Joseph Calmette (Dijon), Albert Counson (Halle), Prosp??r Estieu (Raissac-sobre-Lampy, Llenguadoc), Arturo Farinelli (Innsbruck), Robert Foulch??-Delbosc (Par??s), Pier Enea Guarnerio (Mil??), Aniceto Go??alves Vianna (Lisboa), Fritz Holle (Berl??n), Marcelino Men??ndez Pelayo, membre de la presid??ncia honor??ria, Ram??n Men??ndez Pidal (Madrid), Alfred Morel-Fatio (Par??s), Kr. Nyrop (Gentofle, Copenhage), Anton??n Pikhard (Praga)[2], Antonio Restori (Messina), Huch A. Rennert (Filad??lfia), Antonino Salinas (Palerm), Bernhard Sch??del (Halle), Jean-Joseph Saro??handy (Versailles), Karl Vollm??ller (Dresden) i Eberhard Vogel M??ller (Aquisgr??).
[edita] Transcend??ncia
Una primera conseq????ncia de la celebraci?? del Congr??s fou l'augment del prestigi del catal??. Una altra fou la fundaci?? de la Secci?? Filol??gica de l'Institut d'Estudis Catalans, un cop obtinguda la vict??ria electoral per la coalici?? Solidaritat Catalana, per Enric Prat de la Riba, el qual s'envolt?? com a col??laboradors d'organitzadors del Congr??s ( Antoni Rubi?? i Lluch, Jaume Mass?? i Torrents, Joaquim Cases-Carb?? i Josep Pijoan i Soteras). Prat de la Riba al Congr??s havia homenatjat p??blicament el seu president, Antoni M. Alcover, i despr??s el nomen?? president de la Secci?? Filol??gica i a Pompeu Fabra, membre de la Secci??, gr??cies a la qual cosa pogu?? fixar la llengua moderna. L'Institut d'Estudis Catalans l'any 1913 aprov?? les normes ortogr??fiques i despr??s la gram??tica de Pompeu Fabra (1918) i el Diccionari General de la Llengua Catalana (1932), obra tamb?? d'aquest ling??ista.
Una altra conseq????ncia del Congr??s fou que l'ortografia, la gram??tica i el diccionari oficials es pogueren difondre sense gaireb?? gens d'oposici?? arreu dels Pa??sos Catalans. Com a conseq????ncia d'aix?? es produ?? un gran avan?? del catal?? en tots els ??mbits. M??s envant, durant la dictadura franquista, l'acceptaci?? d'aquestes normes tamb?? f??u possible l'ensenyament clandest?? del catal?? i que, acabada la dictadura, es produ??s una r??pida i intensa represa gr??cies a l'extensi?? de l'alfabetitzaci?? en catal?? aconseguida i pel prestigi que aquesta havia donat a l'idioma.
[edita] Contingut
Al principi, el tema del Congr??s havia de ser la sintaxi, per??, per la manca d'especialistes del pa??s, s'ampli?? a tota la gram??tica i despr??s a tota mena de q??estions relacionades amb el catal??, i esdevingu?? internacional. Les comunicacions es distribu??ren en tres seccions, la filologico-hist??rica, la liter??ria i la social-jur??dica. Es presentaren treballs d'hist??ria social de la llengua (substrat, adstrat, expansi??, etc.), dialectologia, fronteres ling????stiques, terminologia i llenguatges d'especialitat (jur??dic, arquitectura i construcci??, medicina, filosofia), situaci?? socioling????stica, interfer??ncia ling????stica, morfologia, sintaxi, lexicografia, fon??tica i pros??dia, ortografia, etimologia, traducci??, periodisme, pedagogia, demografia, jurisprud??ncia, etc. Coincidint amb el Congr??s es celebr?? tamb?? una exposici?? del llibre en catal?? des de la Renaixen??a.
Foren especialment importants les comunicaci?? de Bernhard Sch??del titulada Sobre l'avenir dels estudis ling????stics catalans, que inclogu?? la necessitat d'un atles ling????stic catal??; la dels mallorquins Joan Aguil?? i Antoni Riera amb el primer mapa del territori de llengua catalana i la primera estad??stica dels seus parlants; la de Josep Bertran i Musitu referida als drets ling????stics dels catalanoparlants i a l'obligaci?? de l'Estat espanyol de protegir i fomentar la llengua catalana; la de Joaquim Casas-Carb?? titulada Manera com se refor??aran i consolidaran els vincles de solidaritat natural entre els pobles de llengua catalana assegurant-se l'avenir de la nostra literatura; la de Pompeu Fabra amb un dels seus conjunts d'assaigs ortogr??fics m??s interessants; i la d'Enric Prat de la Riba titulada Import??ncia de la llengua dins del concepte de la nacionalitat'.
[edita] Actes
Els actes no acad??mics del Congr??s consistiren en la sessi?? inaugural, al Teatre Principal; la inauguraci?? de l'exposici?? del llibre catal??, al Palau de Belles Arts; un ??garden-party?? al Parc G??ell, amb m??sica popular i sardanes; una Festa del Teatre Catal??, al Teatre Principal; una Festa de m??sica popular; un dinar per als congressistes estrangers al Tibidabo, amb la inauguraci?? d'una l??pida dedicada a Jacint Verdaguer; la sessi?? de cloenda; una recepci?? a la Sala de Cent, de la Casa de la Ciutat; excursions a diferents poblacions; una recepci?? a l'Ateneu Barcelon??s.
