Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Hongar??s - Viquip??dia

Hongar??s

De Viquip??dia

hongar??s
'magyar nyelv'
Pronunciaci??: AFI:
Altres denominacions:
Parlat a: Hongria i 10 pa??sos m??s
Regi??: Europa central
Parlants: 14,5 milions
R??nquing: 66
Classificaci?? gen??tica: uraliana


  fino??grica
   ??grica
    hongar??s
estatus oficial
Llengua oficial de: Hongria, Eslov??nia i Vojvodina
Regulat per: Magyar Tudom??nyos Akad??mia Nyelvtudom??nyi Int??zete (Institut de Recerca Ling????stica de l'Acad??mia de les Ci??ncies Hongaresa)
codis de la llengua
ISO 639-1 hu
ISO 639-2 hun
ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}}
SIL hun
{{{mapa}}}
vegeu tamb??: llengua

L'hongar??s o hongar??s[1] (magyar nyelv; AFI:[??m??????r?? ????lv]) ??s una llengua ??grica parlada per m??s de 14 milions de persones arreu del m??n. La majoria es concentren a Hongria (m??s de 10 milions), a Transsilv??nia (actualment a Romania) m??s de 2 milions, a Voivodina (S??rbia) al voltant del mig mili??, a Eslov??quia m??s de mig mili??, a la Transcarp??cia ucra??nesa gaireb?? 200.000 persones. La resta es troba a la di??spora, principalment a Israel i als Estats Units.

Taula de continguts

[edita] Classificaci??

[edita] Classificaci?? gen??tica

L'hongar??s forma part de la subfam??lia ??grica, que tamb?? inclou lleng??es com l'ostiac i el vogul, parlades a la Federaci?? Russa. Aquest grup forma part de la fam??lia uraliana que tamb?? inclou el fin??s i l'estoni??, entre d'altres. Al voltant de l'any 1000 s'escriu amb alfabet llat??, tot i que fins al segle XVI, no era estrany l'??s de rov??s o runes. Els escrits en hongar??s s??n rars fins a la reforma protestant, ja que els documents del cat??lic regne d'Hongria solien fer-se en llat??.

[edita] Tipologia

L'hongar??s ??s una llengua 'aglutinant', ??s a dir, que mentre que la paraula-arrel roman immutable (generalment), s'hi afegeixen sufixos i prefixos que especifiquen temps, persona, determinaci??, i r??gim (quins objectes pren el verb) dels verbs, (expl.: Besz??lni: parlar, besz??lek: parlo) o b?? n??mero i cas gramatical de substantius (expl.: Katal??nia: Catalunya; Katal??ni??ban: a Catalunya; Katal??ni??r??l: des de Catalunya).

[edita] Hist??ria

La llengua hongaresa prov?? de la zona dels Urals, des d'on les tribus magiars varen emigrar i dur la seva parla a l'??rea d'Europa central que avui en dia es coneix com a Hongria. Des de llavors aquest idioma ha anat evolucionant en diverses etapes:

  • Proto-hongar??s - fins 1000 aC
  • Hongar??s arcaic - 1000 aC fins 896dC
  • Hongar??s antic o medieval - 896 fins al segle XVI.
  • Hongar??s mitj?? - s. XVI fins a acaballes del s. XVIII
  • Hongar??s modern - des de finals del s. XVIII fins a l'actualitat.

El document m??s antic escrit en hongar??s de que es t?? const??ncia ??s el Serm?? de Funeral i Oraci??, quer data del segle XII. Avui en dia, des del 2004, a m??s de ser llengua oficial al seu pa??s d'origen, tamb?? es reconeix com a llengua oficial de la Uni?? Europea.

[edita] Distribuci?? geogr??fica actual

Zones d'Europa central amb nombres significatius de parlants d'hongar??s
Zones d'Europa central amb nombres significatius de parlants d'hongar??s

Tant per raons hist??riques (ja que la Hongria hist??rica no es correspon del tot amb el territori que ocupa l'estat actual) com per motius d'immigraci?? durant el darrer segle, no es limita la seva parla a Hongria.

Pa??s Parlants
Hongria 9.5-10 milions (cens 2001)
Romania
(principalment a Transilv??nia)		 1,443,970 (cens 2002)
Eslov??quia 520,528 (cens 2001)
S??rbia
(principalment a Voivodina)		 293,299 (cens 2002)
Ucra??na
(principalment a la Transcarp??cia)		 149,400 (cens 2001)
Estats Units 117,973
Canad?? 75,555 (cens 2001)
Israel 70,000
??ustria
(principalment a Burgenland)		 22,000
Cro??cia 16,500
Eslov??nia 9,240
Suma total 12-13 milions
Fonts: Censos nacionals, Ethnologue

[edita] Fon??tica i escriptura

[edita] Alfabet

Originalment aquesta llengua feia servir un sistema d'escriptura r??nica (rov??s??r??s, sz??kely rov??s??r??s o senzillament rov??s), per?? Sant Esteve, el primer monarca del Regne d'Hongria va iniciar una reforma per adoptar l'alfabet llat?? paral??lela a la conversi?? al cristianisme que va dur a terme el pa??s. Avui en dia es va servir una variant d'aquest alfabet amb algunes lletres afegides, com ara ?? i ??, que s??n exclusives d'aquesta llengua.

Aquestes s??n les 44 lletres de l'alfabet complet:

A ?? B C Cs D Dz Dzs E ?? F
G Gy H I ?? J K L Ly M N
Ny O ?? ?? ?? P (Q) R S Sz T
Ty U ?? ?? ?? V (W) (X) (Y) Z Zs

[edita] Vocals

Taula de sons voc??lics
Taula de sons voc??lics

L'hongar??s actual atorga valor fon??tic a la quantitat de les vocals, ??s a dir que diferencia entre vocals curtes i llargues. La llengua moderna est??ndard t?? 7 vocals curtes (aei????ou) i 7 vocals llargues (??????????????), cadascuna de les quals t?? una lletra adscrita en l'alfabet. En qualsevol cas, les vocals llargues estan marcades amb un accent tancat (??), o en el cas de les vocals ?? i ??, un accent tancat doble.

  • La vocal a representa el so [??] (com la o a hot en angl??s brit??nic)
  • La vocal ?? representa el so [a:] (una variant llarga de l'a de pa en catal??)
  • La vocal e representa el so [??] (com la e oberta en catal??)
  • La vocal ?? representa el so [e:] (una versi?? llarga de l'e tancada en catal??)
  • La vocal i representa el so [i], i ?? tan sols n'??s una variant m??s llarga [i:].
  • La vocal o representa el so [o] (o tancada) i ?? tan sols n'??s una variant m??s llarga [o:].
  • La vocal ?? representa el so [??] (com la ?? alemanya).
  • La vocal u representa el so [u], i ?? tan sols n'??s una variant m??s llarga [u:].
  • La vocal ?? representa el so [y] (com la ?? alemanya).
  • Les caracter??stiques lletres hongareses ?? i ?? (o i u amb doble accent agut) representen les vocals llargues corresponents a ?? [??:] i ?? [y:], respectivament.

[edita] Consonants

Els sons conson??ntics de l'hongar??s, com les vocals, tamb?? poden ser curts o llargs (geminaci??). Les consonants llargues en l'escriptura es representen doblant la consonant, o b?? la primera consonant dels d??grafs que representen un so simple (per exemple ssz ??s la variant llarga de sz, o nny la de ny).

Sonen aproximadament com en catal??: b, d, f, k, m, n, p, l, t, v (labiodental, pronunciada /v/).

  • c [ts??] sona com ts en catal??.
  • cs [t??] sona com tx en catal??.
  • dz [dz??] sona com tz en catal??.
  • dzs [d??] sona com tj en catal??.
  • g [g] sempre oclusiva velar com en alemany, o com a gat en catal??.
  • gy [??] una oclusiva palatal sonora, semblant al so inicial de la paraula anglesa duke.
  • h [h] sona com h en angl??s.
  • j [j] sona com i conson??ntica en catal??, com a iogurt.
  • lj [j??] una versi?? geminada del so anterior (??s una excepci?? a la norma ortogr??fica per representar la geminaci??).
  • ly [j] actualment sona igual que l'anterior, i conson??ntica, hist??ricament representava el mateix so que ll en catal??.
  • ny [??] sona com ny en catal??, com ?? en castell??.
  • r [r??] t?? la mateixa distribuci?? que en catal??, inicial o doble sona forta, i sona suau senzilla entre vocals.
  • s [??] sona com xeix en catal??, com sh angles, com sch en alemany.
  • sz [s??] sona com ss en catal??.
  • ty [c] una oclusiva palatal sorda, semblant al so inicial de la paraula anglesa tuesday.
  • z [z??] sona com z en catal??.
  • zs [??] sona com j en catal?? o en franc??s, no pas com tj en catal?? o j en angl??s.

[edita] Al??l??fons

Els principals al??l??fons de les consonants hongareses s??n:

  • /n/ esdev?? [??] quan es troba abans d'una velar, exactament com en catal?? (ex. hang [h????g] "veu").
  • /j/ esdev?? [??] quan es troba abans de /p/, /t/ o /k/ a final de paraula, el qual passa en les formes verbals de l'imperatiu (ex. kapj! [k??p??] "agafar, rebre").
  • a vegades /h/ esdev?? [??] quan es troba entre vocals (teh??t [??t????a??t] "aleshores, doncs, en conseq????ncia").
  • /h/ a vegades desapareix en posici?? final (Cseh [????] "txec").
  • /h/ en altres ocasions esdev?? [x] quan es troba a final de paraula (ihlet [??ixl??t] "inspiraci??")
  • /h/ esdev?? [x??] quan ??s una geminaci?? (m??hhel [??me??x??l] "amb una abella")

[edita] Accent

La s??l??laba t??nica ??s sempre la primera. Les paraules llargues o compostes solen tenir altres accents secundaris en altres s??l??labes.

  • k??l??n??s [??kyl??n????] - estrany
  • zeneszerz?? [??z??n??s????z????] - compositor

[edita] Harmonia voc??lica

Les vocals poden ser anteriors (e??i??????????) o posteriors (a??o??u??). La fonologia hongaresa segueix regles d'harmonia voc??lica, que fan variar la vocal de determinats sufixos segons el tipus de vocals de la paraula-arrel. Les paraules patrimonials hongareses solen incloure nom??s vocals d'un dels dos tipus, o b?? nom??s vocals anteriors, o b?? nom??s vocals posteriors.

La regla b??sica ??s que les paraules amb vocals anteriors (ie????) prenen sufixos amb vocals anteriors (per exemple, k??zben "a la m??"). Mentre que les paraules amb vocals posteriors(uoa) prenen sufixos amb vocals posteriors (per exemple, karban "al bra??"). Per altra banda hi ha vocals considerades neutres (ei) que tamb?? poden apar??ixer en una mateixa arrel amb vocals posteriors (per exemple, r??pa "pastanaga", kocsi "cotxe"). Les paraules que contenen alhora vocals neutres i vocals posteriors solen prendre sufixos amb vocals posteriors (per exemple, r??paban "en una pastanaga", kocsiban "en un cotxe").

Molts sufixos gramaticals tenen dues formes diferents, o b?? amb vocal posterior o b?? amb vocal anterior (per exemple -ban/-ben), per?? alguns sufixos encara tenen una forma m??s per a les vocals arrodonides (????) (per exemple hoz/-hez/-h??z).

  • Vocals posteriors: a, ??, o, ??, u, ??
  • Vocals anteriors no arrodonides: e, ??, i, ??
  • Vocals anteriors arrodonides: ??, ??, ??, ??

Com podem veure, les vocals anteriors no arrodonides s??n les de car??cter neutre:

  • (Vocals neutres: e, ??, i, ??)

Vegem com s'apliquen aquestes normes en mots reals, exemplificant-ho amb les normes de formaci?? del plural:

arrel significat descripci?? de tipus plural
asztal taula nom??s vocals posteriors asztalok
gyerek nen nom??s vocals neutres (darrera vocal no arrodonida) gyerekek
f??zet llibreta nom??s vocals anteriors (darrera vocal no arrodonida) f??zetek
ismer??s conegut (n.) nom??s vocals anteriors (darrera vocal arrodonida) ismer??s??k
pap??r paper una vocal posterior i darrera vocal neutra) pap??rok

[edita] Vocabulari

[edita] Substrat i canvi fon??tic

La major part del seu substrat ling????stic prov?? del vocabular?? com?? de la fam??lia a la qual pertany, amb una s??rie de canvis produ??ts al cap del temps degut al seu a??llament de la resta de lleng??es uralianes.

  • El so [f] de l'hongar??s correspon al [p] del fin??s i l'estoni??:
Hongar??s Fin??s Estoni?? significat
fa puu puu arbre
f??l pel??t?? pelgama t??mer
f??szek pes?? pesa niu
  • El so hongar??s [k] correspon a la [k] de l'estoni?? i el fin??s abans de vocals frontals:
Hongar??s Fin??s Estoni?? significat
k??nny kyynel k????nistama ll??grima
k??z k??si k??si m??, bra??
k?? kivi kivi pedra, roc
  • El so [h] hongar??s correspon al [k] del fin??s i l'estoni?? abans de vocals posteriors (tal com el so [h] de les lleng??es germ??niques es correspon al llat?? [k], com en l'exemple Hund / canis)
Hongar??s Fin??s Estoni?? significat
hal kala kala peix
h??z kota koda casa (hongar??s), cabana (fin??s i estoni??) - aquest exemple ??s particularment notori perqu?? la paraula hongaresa h??z es sol prendre per un pr??stec de les lleng??es indoeuropees (Haus en alemany, per exemple)
h??gy kusi kusi orina
  • La [t] hongaresa es correspon amb la [t] finesa i estoniana a comen??ament de mot:
Hongar??s Fin??s Estoni?? significat
t??l talvi talv hivern
tud tuntea teadma, tundma saber
tavasz touko teki (derived from 'tekkima') primavera
  • A l'interior de les paraules (tot i que degut a la p??rdua de les vocals de final de paraula que va tenir lloc hist??ricament en hongar??s ara es situa a finals), la [z] hongaresa es correspon a la [t] finesa (que a vegades ??s [s]), i amb la [d] o [t] de l'estoni?? (que a vegades tamb?? esdev?? [s], com en fin??s).
Hongar??s Fin??s Estoni?? significat
h??z kota koda casa (Hung.), cabana (Finn.)
k??z k??si : k??te- k??si : k??te- m??, bra??
faz??k pata pada pot

Aquests no s??n m??s que exemples d'una s??rie encara m??s gran de patrons fon??tics: una altra correspond??ncia ??s la [l] hongaresa, que equival a la [l] finesa i estoniana.

[edita] Vocabulari provinent d'altres lleng??es

A m??s l'hongar??s posseeix un bon nombre de manlleus d'altres lleng??es ve??nes:

  • de l'irani??: tej (llet), v??r (castell)
  • del turc (s. XVI - XVII): egyetem (universitat), papucs (sabatilles), mecset (mosquita), tenger (mar)
  • del llat??: iskola (escola), koll??gium (col??legi), m??zeum (museu)
  • de l'itali??: csell?? (violoncel)
  • de l'alemany: kast??ly (resid??ncia), s??gor (sogre)
  • de les lleng??es eslaves: kapa (aixada), kasza (fal??).

[edita] Neologismes

??s una llengua tamb?? coneguda pel seu relativament gran nombre de neologismes emprats en lloc de paraules internacionals, com ara:

  • sz??m??t??g??p - ordinador. Sz??m - xifra, g??p - m??quina, motor.

[edita] Gram??tica

Teclat hongar??s
Teclat hongar??s

L'hongar??s ??s una llengua aglutinant. Malgrat que l'ordre normal de les oracions ??s subjecte - verb - objecte, es poden ordenar amb gran llibertat gr??cies a la natura de la seva estructura gramatical.

Els pronoms personals es solen obviar (el??lisi??) ja que aquestes formes s??n impl??cites en els verbs. Es fan servir sufixos, adherits a l'arrel de les paraules, i postposicions per expressar casos gramaticals, locaci??, possessi?? i totes les funcions que en les lleng??es indoeuropees duen a terme les preposicions. Tamb?? existeixen els prefixos verbals. Preneu per exemple:

  • Sufixos: a vir??g - la flor, a vir??gom - la meva flor; ny??r - estiu, ny??ron - a l'estiu.
  • Postposicions: baj - problema, baj n??lk??l - sense problema; h??z - casa, h??z el??tt - davant de casa.

[edita] G??nere i nombre

No es considera el g??nere en cap aspecte gramatical de la llengua, i fins i tot els pronoms personals de la tercera personal del singular (??) pot referir-se tant a persones del g??nere mascul?? com del femen??.

Pel que fa al nombre gramatical, existeixen el singular i plural. Dit de forma molt general, la marca de plural ??s sempre una derivaci?? del sufix -k, sovint amb una vocal d'enlla??. Quan un substantiu porta m??s d'un sufix, aquesta marca de plural sempre anir?? primera:

  • v??ros - ciutat
  • v??rosok - ciutats
  • v??rosokban - a les ciutats

[edita] Articles

Aquesta llengua t?? un article definit, i un d'indefinit. L'article definit, a, s'escriu az si la paraula a la qual es refereix comen??a per vocal, per raons fon??tiques. Serveix tant per plural com per singular:

  • a szoba - l'habitaci??.
  • a szob??k - les habitacions.
  • az ??r?? - l'escriptor.
  • az ??r??k - els escriptors.

L'indefinit, egy, roman sempre invariable.

  • egy szoba - una habitaci??.
  • egy ??r?? - un escriptor.

[edita] Sufixaci??

[edita] Declinaci??

La major part de la informaci?? gramatical es transmet a partir de sufixos, la majoria dels quals s??n subjectes a harmonia voc??lica. Aquest proc??s ??s an??leg a la declinaci?? que es troba en altres lleng??es, per?? no es tracta d'exactament el mateix ja que el concepte de declinaci?? implica un canvi en el mot. Tot i aix??, l'aplicaci?? de sufixos a paraules sovint comporta petits canvis fon??tics, especialment en acusatiu.

Aquesta ??s la taula de casos gramaticals emprats avui en dia en l'hongar??s:

Forma Nom Significat aproximat
-- nominatiu subjecte, atribut
-t/-ot/-et/-??t acusatiu objecte directe
-ban/-ben inessiu "a (dins)"
-ba/-be il??latiu "cap a (dins)"
-bol/-b??l elatiu "de", "fora de", "des de"
-n/-on/-en/-??n superessiu "a (sobre)"
-rol/-r??l delatiu "de", "des de", "sobre (angl??s about)
-ra/-re sublatiu "cap a (sobre)"
-n??l/n??l adessiu "a (la proximitat de)"
-tol/-t??l ablatiu "de", "des de"
-hoz/-hez/-h??z al??latiu "cap a"
-ig terminatiu "fins (a)"
-nak/-nek datiu objecte indirecte
-k??nt formalis "com"
-val/-vel instrumental "amb"
-v??/-v?? translatiu "(convertir-se) en..."
-??rt causatiu "per"
-stul/-st??l/-ostul/-est??l/-??st??l associatiu "juntament amb"
-kor temporal "a" (en termes de temps)
-nta/-nte/-onta/-ente/-??nte distributiu-temporal "repetidament", "cada..."

[edita] Possessi??

La possessi?? en hongar??s es pot marcar mitjan??ant sufixos, o b?? fent servir pronoms possessius. Els primers, com la resta de sufixos que existeixen en aquesta llengua, estan subjectes a l'harmonia voc??lica. El possessiu, a m??s, com veurem a la part seg??ent ??s aix?? mateix important per comprendre la funci?? de genitiu.

[edita] Sufixos possessius singulars

??s a dir, es refereixen a una sola cosa posse??da.

[edita] Paradigmes
Sg. catal?? Sg. hongar??s Pl. catal?? Pl. hongar??s
el meu -m el nostre -nk
el teu -d el vostre -tok, -tek, -t??k
el seu -ja, -je el seu, llur -juk, j??k

Exemple

Sg. catal?? Sg. hongar??s Pl. catal?? Pl. hongar??s
el meu gat macsk??m el nostre gat macsk??nk
el teu gat macsk??d el vostre gat macsk??tok
el seu gat macsk??ja el seu, llur gat macsk??juk

[edita] Sufixos possessius plurals

??s a dir, es refereixen a un nombre plural d'objectes posse??ts.

[edita] Paradigmes
Sg. catal?? Sg. hongar??s Pl. catal?? Pl. hongar??s
els meus -im els nostres -ink
els teus -id els vostres -itok, -itek
els seus -i els seus, llurs -ik

Exemple

Sg. catal?? Sg. hongar??s Pl. catal?? Pl. hongar??s
els meus gats macsk??im els nostres gats macsk??ink
els teus gats macsk??id els vostres gats macsk??itok
els seus gats macsk??i els seus, llurs gats macsk??ik

[edita] Pronoms possessius (independents)

Es tracta de paraules que tenen un lloc independent a la frase i que pertanyen a la categoria dels pronoms, i que es solen fer servir en funci?? d'atribut. En catal?? existeixen per?? nom??s es diferencien per la seva manca d'article i la seva localitzaci?? en la frase, com en l'exemple seg??ent:

  • El llapis ??s meu.

En hongar??s, tal i com passa en castell?? (m??o, tuyo, etc.) o en angl??s (mine, yours...) aquests pronoms tenen formes pr??pies. Vegeu el mateix exemple, tradu??t a l'hongar??s:

  • A ceruza az eny??m.

(El verb ??sser, com ??s habitual, ??s elidit.)

Aquestes s??n les formes, que com podeu veure, inclouen l'article definit (a/az).

Posse??dor Possessi?? singular Possessi?? plural
meu az eny??m az eny??im / az eny??mek
teu a tied a tieid
seu, d'ell(a) az ??v?? az ??v??i
seu (de vost??) az ??n?? az ??n??i
nostre a mienk / mi??nk a mieink
vostre a tietek / ti??tek a tieitek
seu, d'ell(e)s az ??v??k az ??v??ik
seu, de vost??s az ??n??k?? az ??n??k??i

[edita] La funci?? de genitiu

El genitiu ??s un cas que (per exemple) en aquelles lleng??es indoeuropees, com ara el llat?? o el rus, expressa la funci?? gramatical de complement del nom. Prenent el mateix exemple d'aquestes dues lleng??es, una oraci?? que en catal?? seria el llibre de la noia:

  • Llat??: liber puellae. En aquest cas, liber vol dir "llibre", i puella, "noia". "Puellae" ??s aquest nom en cas genitiu.
  • Rus: ?????????? ?????????????? (kniga devushki) Aqu??, ?????????? vol dir "llibre", i ??????????????, "noia". ?????????????? n'??s el genitiu.

En hongar??s, en canvi, la l??gica sembla funcionar totalment a la inversa:

  • Hongar??s: a l??ny k??nyve. L??ny vol dir noia, per?? trobem cap canvi en aquest substantiu. El nom que s?? ha canviat ??s k??nyv (llibre), que aqu?? el trobem acompanyat del sufix possessiu de tercera persona del singular: k??nyve.

Aix?? doncs, la relaci?? morfosint??ctica entre elements referits sempre es d??na a la inversa que a les lleng??es indoeuropees, el qual pot resultar molt conf??s per als occidentals que vulguin aprendre aquest idioma.

[edita] Verbs

Tot i que existeix una forma infinitiva, que t?? b??sicament els mateixos usos que en catal??, i que sempre acaba en -ni, la forma per la qual es coneixen els verbs ??s la "forma de diccionari":

  • Voler: akar - forma de diccionari, akarni - infinitiu.
  • Veure: l??t - forma de diccionari, l??tni - infinitiu.

El verb ser, que ??s irregular, tamb?? ??s una excepci?? a aquesta norma: Ser: lenni - forma de diccionari, lenni - infinitiu.

La conjugaci?? verbal posseeix una caracter??stica curiosa, i ??s que cada temps verbal posseeix una conjugaci?? determinada i una conjugaci?? indeterminada. Aix?? es conjugar?? de manera diversa si l'objecte al que ens referim ??s conegut o no: per exemple, olvasok egy k??nyvet ("Llegeixo un llibre", indeterminada) i Olvasom a k??nyvet. ("Llegeixo el llibre", determinada).

A m??s de les habituals formes de 1a, 2a i 3a persones del singular i del plural, a la conjugaci?? determinada hi ha una forma que es refereix al subjecte de la primera persona del singular realitzant una acci?? en la segona persona del singular. S'especifica amb el sufixe -lak/-lek:

  • szeretlek "t'estimo"
  • l??tlak "et veig"

Les altres persones requereixen l'??s dels pronoms personals declinats en acusatiu (marcats en negreta). Compareu:

  • ?? szeret t??ged "ell/ella t'estima"
  • ?? l??t t??ged "ell/ella et veu"
  • seg??t??nk titeket "us ajudem"

Hi ha sis temps verbals personals, cadascun dels quals t?? una conjugaci?? determinada i una d'indeterminada:

  • Present d'indicatiu
  • Passat d'indicatiu
  • Condicional present
  • Condicional passat
  • Subjuntiu
  • Imperatiu (fa servir les mateixes formes que el subjuntiu, ra?? per la qual a vegades es parla d'un ??nic temps subjuntiu-imperatiu)

Tamb?? hi ha una construcci?? de futur per?? algunes de les funcions que solen ser espec??fiques d'aquest temps verbal es resolen fent servir el present.

[edita] Frases b??siques

B??blia hongaresa, 1466
B??blia hongaresa, 1466
  • Szia / Szervusz ??? hola (a una persona)
  • Sziasztok / Szervusztok ??? hola (a m??s d'una persona)
  • Hogy vagy? ??? com va? (informal)
  • Hogy van? ??? com est??? (formal: referint-se a vost??)
  • Hogy vagytok? ??? com esteu? (dirigit a diverses persones)
  • J??l vagyok, k??sz??n??m ??? b??, gr??cies
  • J?? reggelt ??? bon dia, bon mat??
  • J?? napot ??? bona tarda (literalment ???bon dia??? - es fa servir a partir del migdia)
  • J?? est??t ??? bona nit
  • Viszontl??t??sra ??? ad??u
  • Igen ??? s??
  • Nem ??? no
  • K??rem ??? siusplau (lit. ???demano???)
  • K??sz??n??m ??? gr??cies
  • K??sz??n??m sz??pen ??? moltes gr??cies (lit. gr??cies bellament)
  • K??szi ??? gr??cies (col??loquial)
  • Sz??vesen ??? de res, no es mereixen
  • Bocs??nat! ??? disculpa
  • XX vagyok ??? s??c XX
  • Hogy h??vnak? ??? com et dius?
  • A nevem XX ??? em dic XX
  • ??r??l??k, hogy megismertelek ??? encantat
  • ??rtem ??? comprenc, entenc
  • Nem ??rtem ??? No ho entenc
  • Hol van...? ??? on ??s...?

[edita] Exemples

Isten, ??ldd meg a magyart:
J?? kedvvel, b??s??ggel,:
Ny??jts fel??je v??d?? kart,:
Ha k??zd ellens??ggel.:
Balsors akit r??gen t??p,:
Hozz r?? v??g eszt??nd??t,:
Megb??nh??dte m??r e n??p:
A mult??t s j??vend??t!:

Beneeix a l'Hongar??s, Senyor,
que la abund??ncia sia amb ell;
que trobi el teu bra?? protector
quan s??? enfronti a l'enemic;
que deixi enrere el seu advers dest??,
i vegi el seu blat a la fi madur
aquest poble que ja ha pagat
pel seu passat i el seu futur.

Talpra magyar, h?? a haza...
Dempeus hongaresos, la p??tria us crida!...
  • Article 1 de la Declaraci?? Universal dels Drets Humans:
Minden emberi l??ny szabadon sz??letik ??s egyenl?? m??lt??s??ga ??s joga van. Az emberek, ??sszel ??s lelkiismerettel b??rv??n, egym??ssal szemben testv??ri szellemben kell hogy viseltessenek.

[edita] Vegeu tamb??

  • Hist??ria d'Hongria
  • Literatura hongaresa
  • Magiars

[edita] Enlla??os externs

[edita] Enlla??os a fragments de la Encyclopaedia Humana Hungrica

[edita] Diccionaris

[edita] Cursos per aprendre la llengua

[edita] Remarques

  1. ??? Hongar??s en pron??ncia occidental i hongar??s en pron??ncia oriental. Per a m??s informaci??, consulteu: el Llibre d'estil
v ??? d ??? e
Lleng??es ugrofineses
??griques Hongar??s | Khanti | Mansi
P??rmiques Komi | Komi-permiac | Udmurt
Fino-Volgaiques Mari | Erzya | Moksha | Merya??? | Meixtxeri????? | Muromi?????
Sami Akkala sami??? | Inari sami | Kemi sami??? | Kildin sami | Lule sami | Sami septentrional | Pite sami | Skolt sami | Sami meridional | Ter sami | Ume sami
Baltofin??s Estoni?? | Fin??s | Ingri?? | Careli?? | Kven | Livoni?? | Lude | Me??nkieli | Estoni?? meridional | Vepse | V??tic | V??ro
??? llengua extingida
Viquip??dia
 Existeix una edici?? en hongar??s de la Viquip??dia