Homer

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre el gran poeta grec. Per a altres significats, vegeu «Homer (desambiguació)».

Bust imaginari d'Homer, copia romana d'un original grec del segle III aC.

Homer (Quios? o Esmirna?, segle VIII aC?) suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals de La Ilíada i L'Odissea. També se li atribueixen un seguit d'obres menors que són conegudes com Homer menor.

Taula de continguts

1 Qui compon la Ilíada i l'Odissea (la Qüestió Homèrica)
2 Quan es componen
3 A quina època es situa l'acció
4 A quins llocs se situa l'acció
5 Altres consideracions
6 Bibliografia
7 Enllaçoc externs

[edita] Qui compon la Ilíada i l'Odissea (la Qüestió Homèrica)

No se sap gaire cosa d'aquest poeta, ni tant sols amb total certesa si va existir. És indiscutible, però, que els dos poemes es van compondre entre el 750 aC i el 720 aC, i que la Ilíada es va fer unes dècades abans que la Odissea. Però des del segle XVIII dC i fins avui en dia, les diferències d'estil i compositives que presenten ambdues obres han fet sospitar que realment fossin obra del mateix autor, però tampoc s'ha demostrat res.

De fet "Homeros" vol dir "cec" i una de les teories és que Homer era el pseudònim dels recitadors de la tradició èpica oral. De totes maneres l'existència d'uns recitadors anomenats homèrides (per ser fans dels dos poemes èpics) a Quios concordaria amb la teoria que Homer podria haver estat el cap d'una escola poètica en aquesta illa.

Sigui com sigui, però, els estudis lingüístics diuen que la composició dels dos poemes èpics orals no va ser obra d'un sol autor. Els estudis demostren que es van fer a partir de diversos materials preexistents i de diversa procedència que després foren recopilats en els dos poemes.

[edita] Quan es componen

Com s'ha dit, els estudis lingüístics diuen que es van compondre entre el 750 aC i el 720 aC. Els poemes eren per ser recitats oralment davant d'un públic, però es pensa que foren posats per escrit poc temps després de la seva composició, o com a molt tard el segle VI aC, després d'unes quantes generacions de rapsodes. El segle VIII aC era un període de canvis socials en ple renaixement grec, una època en què la societat de l'Edat Fosca de Grècia (s. XII aC - VIII aC) s'estava transformant per començar l'Edat Arcaica de Grècia (s VII aC - V aC): refinament, art, filosofia, urbanisme, comerç, colonització eren els nous valors en alça mentre es deixava enrere la barbàrie precedent.

Precisament cap el 750 els habitants de tot el món grec comencen a rememorar un passat heroic llunyà. Per primera vegada en quatre-cents cinquanta anys es tornen a fer ofrenes votives a les tombes antigues fins ara descuidades per venerar aquells oblidats personatges com a herois. A finals de segle es construïren autèntics santuaris en honor a aquells herois llegendaris (com el d'Agamèmnon a Micenes, el de Menelau i Helena a Esparta...) en els quals es feien ofrenes i sacrificis com si fossin déus, però en menor escala. Com a ells, també se'ls atribuïa la facultat de protegir els vius.

[edita] A quina època es situa l'acció

Mapa de la Grècia homèrica

Tots els grecs de l'edat fosca, arcaica i clàssica van veure en les generacions micèniques de finals de l'Edat del Bronze el seu passat heroic. Precisament el segle XIII aC era el moment en el qual se situava la mítica Guerra de Troia.

Però la societat homèrica que descriuen els dos poemes no és pas la micènica sinó precisament la de l'Edat Fosca, aquella que llavors estava desapareixent. En què els territoris (demos) estaven controlats per uns gallards cabdills militars, els basileús i els seus seguidors armats d'hetairoi. Agamèmnon, Menelau, Néstor, Odisseu (Ulisses)... tots ells eren basileús dels demos de Micenes, Esparta, Pilos i Ítaca respectivament. No hi havia més lleis que els antics costums. Les ciutats eren gairebé inexistents perquè era una societat rural poc desenvolupada que vivia d'una pobra agricultura, tot i que els basileús posseïen diversos tipus de ramats, l'autèntica riquesa present a les obres d'Homer. La religió homèrica ja té la configuració amb què es coneixerà clàssicament

Malgrat el que s'ha dit, en els textos homèrics apareixen grans dosis d'exclamacions pel que fa a la riquesa de vaixelles, regals, productes diversos, nombres d'exèrcits, altes torres i grans ciutats. Això no ens ho hem de prendre al peu de la lletra sinó senzillament com un simple recurs literari per meravellar el públic.

[edita] A quins llocs se situa l'acció

Reconstrucció del món descrit per Homer a la Odissea

L'estudi de les mencions geogràfiques en la Ilíada desvetlla que l'autor coneix detalladament l'actual costa turca i en particular Samotràcia i el riu Caistro. Troia, la d'altes torres, és l'estrella de l'obra. En canvi, les referències a la península grega són escasses i ambigües, ja que no hi transcórrer l'acció.

Pel que fa a la Odissea com que es tracta del viatge de retorn d'Ulisses a la seva terra, Ítaca, els llocs seran diversos al llarg i ample del Mediterrani oriental. I de fet la majoria imaginaris, ja que es tracta d'un viatge d'aventures.

[edita] Altres consideracions

Hi ha qui afirma que els relats religiosos d'Homer podrien ser, almenys parcialment, un anticip de les teories filosòfiques de Tales, de Pitàgores i dels presocràtics en general

[edita] Bibliografia

VVAA: La antigua Grecia. Historia política, social y cultural; ed. Crítica; Barcelona; 2001
Homer, versió a cura de Manuel Balasch i Recort: La Ilíada; editorial Proa; Barcelona; 1997