Hist??ria del ciclisme a Catalunya
De Viquip??dia
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
[edita] Els primers clubs ciclistes
De la mateixa manera com va passar a la resta d'Europa, el ciclisme fou un dels primers esports que agaf?? for??a i popularitat a casa nostra. D'aquesta manera, s'an?? imposant a Catalunya des dels anys 80 del segle XIX. La primera entitat cliclista de Catalunya fou el Club Velocip??dic de Barcelona, del 1884 fundat per Claudi de Rialp i Manuel Duran i Ventosa. Poc despr??s apareix el Sport Ciclista Catal??, primer club de cabdal import??ncia a la pen??nsula.
El 1887 es fund?? el Veloz Club a Barcelona. Entre 1888 i 1891 es fundaren clubs a Reus (Veloz Club), Tarragona (Club Velocipedista), Tortosa, Valls, Matar?? (Sport Mataron??s, 1893, fussi?? del Club Mataron??s de Veloc??pedes -1892- i El Pedal Mataron??s -1893-), Terrassa, Sabadell (Club Velocip??dic Sabadellenc), Girona, Olot i Figueres (Sport Figuerenc 1891, que constru?? el primer vel??drom de Catalunya el 1893), i s'altres a la ciutat de Barcelona. Tamb?? el 1893 es constru?? el vel??drom de la Bonanova amb 400 metres de corda i considerat el millor d'Europa del moment. El 1895 es construiren el vel??drom de Reus, i l'any seg??ent el de Lleida Lleida. A Barcelona es construeixen, tamb??, els vel??droms del carrer Arag?? (del Veloz Club) i el del carrer Muntaner (amb 250 metres de corda). Per aquestes dates es constru?? el vel??drom del Tirador a Palma, on destac?? el Velo?? Club Balear, entitat molt destacada a les Illes. El 1898 es cre?? l'Sport Club Lleidat?? i el 1906 es crea el B??tulo Sports a Badalona.
[edita] Primers organismes i competicions
Pel que fa als organismes ciclistes, el 1895, Claudi de Rialp funda a Barcelona la Uni??n Veloc??p??dica Espa??ola, per?? no tingu?? una forta embranzida fins que fou refundada el 1899 pel propi Claudi de Rialp i Josep Elias i Juncosa. El 1897 es cre?? l'Uni?? Velocip??dica Catalana.
El m??n del ciclisme va anar lligat al m??n del turisme-excursionisme abans d'entrar al m??n de la competici??. El 1885 es disput?? el primer campionat ciclista guanyat per Artur Periquet. El 1910 comen??a a planar sobre l'ambient ciclista catal?? la idea de crear una volta ciclista a Catalunya. Ja s'havia disputat, amb gran ??xit, la Volta a Tarragona (1908) i aquells entusiastes (entre ells Narc??s Masferrer, director d'El Mundo Deportivo i president de la UVE, i Miquel Artem??n, redactor de ciclisme del mateix diari) decideixen tirar endavant el projecte. Aix?? naixia el 1911 Volta Ciclista a Catalunya organitzada pel Club Deportivo de Barcelona, amb tres etapes (Barcelona-Tarragona, Tarragona-Lleida i Lleida-Barcelona) i 363 quil??metres, i guanyada per Sebasti?? Masdeu. Despr??s de les tres primeres exitoses edicions, la Volta sofreix una aturada entre 1914 i 1919 degut a la Primera Guerra Mundial, unida a la falta de suport oficial. El 1920 gr??cies a gent com Santiago Jaumandreu, tira endavant una nova edici??, aquest cop amb participaci?? internacional.
[edita] La Uni?? Esportiva de Sants entra en escena
El 1922 es forma la Uni?? Esportiva de Sants, com a fussi?? de l'Internacional FC, el Centre d'Esports de Sants, el Club Velo de Sants i el Club Ciclista Nou Vel??drom, primer com a club de futbol i despr??s de ciclisme. L'any 1923, amb Raimon Torres, president de la secci?? ciclista de la UE Sants, al capdavant, el club tira endavant la cinquena edici?? de la Volta. Fou l'embranzida decisiva per una prova que ja no s'aturaria.
El desembre de 1926 s'inagura el vel??drom de Sants, al carrer Rolanda, amb una corda de 250 metres, substituint l'antic vel??drom del carrer Sant Jordi. Es produeix, a Catalunya, una aut??ntica febre per les proves de pista. El vel??drom de Reus i el de la Creu Alta a Sabadell funcionen al m??xim. Destaca per damunt de tothom el mallorqu?? Miquel Bover. Pel que fa a la carretera, la gran estrella d'aquells anys ??s un jove nascut a Olite (Navarra), per?? de ben petit integrat a Catalunya i que ser?? el millor ciclista en carretera de l'estat del moment. Gran dominador de la Volta i del campionat d'Espanya, el seu nom marc?? una ??poca durant els anys vint i trenta: Mari?? Ca??ardo. Un altre gran corredor fou el valenci?? resident a Pau (Occit??nia), Salvador Cardona.
Altres club destacats durant aquests anys foren l'Sport Ciclista Catal?? (1912 en separar-se de la UVE), l'Agrupaci?? Ciclista de Montju??c (1918), la Uni?? Ciclista Bordeta (1920) i la Societat Velocip??dica de Tortosa (1921), l'Agrupaci?? Esportiva de Reus, el Club Ciclista de Gr??cia i el Club Velo-Sport de Sabadell.
[edita] El ciclisme a la post-guerra
Durant les d??cades dels 40 i 50 destacarem tres noms propis: el valenci?? Bernardo Ruiz, el mallorqu?? Guillem Timoner i el catal?? Miquel Poblet. Bernardo Ruiz, originari d'Oriola, arrib?? a la Volta del 1945 com un desconegut i la guany??. M??s tard destacaren les seves bones actuacions al Tour i les seves vict??ries al campionat d'Espanya de fons en carretera. Guillem Timoner es proclam?? campi?? del m??n en l'especialitat de mig fons darrera moto sis cops (1955, 1959, 1960, 1962, 1964 i 1965). A m??s fou diverses vegades campi?? d'Espanya de velocitat. La gran figura del ciclisme catal?? de l'??poca fou sens dubte Miquel Poblet. Recordat principalment per les seves vict??ries a cl??siques com la Mil??-Tor?? o la Mil??-San Remo, tamb?? guany?? dos cops la Volta o trofeus catalans com la Narc??s Masferrer i la Canto Arroyo. El 1955 venc?? a la Midi Libre. Guanyador de for??a etapes a Tour i Giro, arrib?? a ser l??der de les dues curses. Tamb?? fou campi?? d'Espanya de velocitat diversos cops. A It??lia defensa els colors dels equips Ignis i Faema, on arrib?? a ser un gran ??dol.
Pel que fa als clubs, entre 1940 i 1960 destaquen les seccions del FC Barcelona, RCD Espanyol, o el U.C. Hospitalet, C.C. Barcelona i C. Catalunya. Comencen a apareixer els primers equips amb noms comercials, que a partir de 1960 seran majoria.
[edita] Del 1960 fins l'actualitat
A inicis dels 60 s'organitzaven a Catalunya una s??rie de curses d'un dia que duraven una setmana exacta. Cada cursa atorgava uns punts i al final el guanyador era el que m??s punts tenia. D'aquest estrany predecessor va n??ixer la Setmana Catalana de Ciclisme, creada per Joaquim Sabat?? i Antoni Vallugera. El desenvolupament fou r??pid i la cursa agaf?? r??pidament gran prestigi a Europa. A partir dels 70, Catalunya destaca al m??n del ciclisme, m??s en el camp organitzatiu que en el de ciclistes. A m??s de l'esmentada Setmana Catalana, la UE Sants continua organitzant la Volta i neix tamb?? l'Escalada a Montju??c. Les principals entitats ciclistes a Catalunya durant els anys 60 i 70 s??n la UE Sants (que segueix organtizant la Volta), l'Esport Ciclista Barcelona (fundat el 26 de febrer de 1929 i organitzador de la Setmana Catalana i l'Escalada a Montju??c) i la Federaci?? Catalana de Ciclisme.
El ciclisme catal?? es mant?? en un segon pla dins del panorama general dels diferents esports a casa nostra des dels anys vuitanta. No hi ha gaire equips professionals catalans. En destaquen el Kelme i l'Artiach, ambd??s afiliats a la Federaci?? Catalana. Respecte als ciclistes destaca per damunt de tots Melcior Mauri, vencedor a la Volta a Espanya el 1991 i segon al campionat del m??n contra-rellotge del 1998. Altres ciclistes destacats a la carretera foren Josep Llu??s Lagu??a (5 cops guanyador del premi de la muntanya a la Vuelta), Josep Recio o Pere Mu??oz (des?? classificat al Giro).
??s precisament en la resta de modalitats ciclistes on els catalans han destacat m??s en aquests anys. Entre ells, Ot Pi (el millor especialista mundial de trial), Francesc Puig i Francesc Pla (grans campions de ciclo-cross a nivell estatal) o els pistards, Joan Llaneras (nascut a Mallorca i afincat a Catalunya, campi?? del m??n i ol??mpic), Isaac G??lvez (campi?? del m??n), Josep Antoni Escuredo (ex recordman del m??n del quil??metre i plata ol??mpica) i Sergi Escobar (bronze ol??mpic i campi?? del m??n). En aquest sentit cal destacar la construcci?? del Vel??drom de la Vall d'Hebron a Barcelona, que fou seu dels campionats del m??n de 1984 i dels Jocs Ol??mpics de 1992.
[edita] Grans ciclistes
|
|
|
