Hist??ria de Catalunya
De Viquip??dia
Catalunya ??s un territori hist??ric format originalment a partir dels comtats que formaven la Marca Hisp??nica, al nord-est de la Pen??nsula Ib??rica, en temps de Carlemany. Avui en dia, el mot Catalunya s'empra sobretot per referir-se a la Comunitat Aut??noma de Catalunya, a Espanya, i la Catalunya del Nord, que forma el Departament dels Pirineus Orientals a Fran??a.
Taula de continguts |
[edita] Introducci??
Sobre la base llatina es van superposar dos prestrats principals en la formaci?? del que ser?? Catalunya: el visigot i l'??rab, amb diferent grau d'incid??ncia segons la part de Catalunya (nova o vella) i diversa influ??ncia en el temps d'estada i la composici?? social.
El nom de Catalunya podria venir d'aquesta ??poca i faria refer??ncia al gran nombre de castells i fortaleses que hi havia pel seu car??cter de frontera. En el sistema feudal era habitual que el noble en possessi?? d'un feu delegu??s l'administraci?? d'un castell en un vassall seu, anomenat castl??. Sembla que seria a partir d'aquest c??rrec que sorgiria el nom de Catalunya, en un proc??s ling????stic semblant al que origin?? el nom de Castella a partir de castell.
Gran part de la hist??ria de Catalunya, fins el 1714, est?? vinculada a l'establiment d'una uni?? din??stica d'Arag?? i Catalunya que es materialitz?? pol??ticament en una confederaci?? catalano-aragonesa. Per tant, la gran majoria dels fets hist??rics que afectaren a Catalunya tracten d'esdeveniments que ja havien implicat, o acaben implicant igualment, la resta dels pa??sos hisp??nics de la Corona d'Arag??. No obstant aix??, pel car??cter confederal de la seva estructura pol??tica, els esdeveniments poden haver tingut en moments diferents o, fins i tot, amb algunes difer??ncies respecte de la resta del territori. Aix??, per exemple, la numeraci?? dels reis de la Corona, com a sobirans de Catalunya, podria no coincidir amb la numeraci?? respectiva al Regne de Val??ncia o al Regne d'Arag?? o, un altre exemple, els Decrets de Nova Planta no s'aplicaren exactament igual ni en el temps ni en la forma ni en el contingut.
Quan parlem de la hist??ria de Catalunya, com a entitat territorial, no es refereix a les delimitacions territorials de l'actual Comunitat Aut??noma de Catalunya, sin?? a les delimitacions del territori hist??ric del Principat de Catalunya. Per tant, en aquest article tamb?? es recull la hist??ria de la Catalunya Nord i de la Franja de Ponent.
La gran expansi?? feudal catalana es d??na, per??, al segle XIII i principis del XIV, i arran de la qual la Corona d'Arag?? s'ampli?? amb els dominis mediterranis de Mallorca, Sic??lia i Sardenya, a m??s de Val??ncia. L'expansi?? s'inici?? amb el rei Jaume I, que va conquerir Mallorca (1229) -d'on expuls?? la poblaci?? musulmana- i Val??ncia (1238) -territori al qual es don?? l'estatut de regne i que fou repoblat majorit??riament per catalans-. Posteriorment, i coincidint amb el gran desenvolupament social i econ??mic de Catalunya a l'Edat Mitjana, els dominis catalans s'estengueren Mediterr??nia enll?? fins a Sic??lia i Sardenya.
Tanmateix, a partir de mitjan segle XIV, s'inici?? una ??poca de crisi demogr??fica (desencadenada fonamentalment per la pesta negra, per?? tamb?? per les recurrents crisis agr??ries), econ??mica i pol??tica, que culminar?? en el desenvolupament d'una Guerra civil catalana entre 1462 i 1472.
[edita] La Prehist??ria a Catalunya
Malgrat els esfor??os fets en els darrers vint anys, el coneixement de la Prehist??ria a Catalunya resulten encara superficials i incomplets. Fins fa pocs anys es considerava que els primers signes clars de pres??ncia humana a l'espai geogr??fic que avui es coneix com Catalunya corresponien a la fase del Paleol??tic mitj?? i presentaven una antiguitat aproximada de 25.000 anys, si b?? a la Catalunya Nord, es conserven restes del Paleol??tic inferior d'una antiguitat de 450.000. Ara b??,els treballs realitzats en els darrers anys a alguns jaciments importants, com la Cova de la Font Major (L'Espluga de Francol??), algunes troballes fetes a Salt i altres indicis detectats arreu del pa??s, apunten la possibilitat d'una ocupaci?? en el Paleol??tic inferior de fins a 300.000 anys d'antiguitat. Pel que fa al Paleol??tic Mitj??, es conserven diferents jaciments prehist??rics al nord i sud de Catalunya, com ara el cau del Duc o la cova de Mollet (Pla de l'Estany). I el Paleol??tic Superior, que es desenvolupa fa aproximadament uns 20.000 anys, i que ha deixat restes a indrets com la Bora Gran d'en Carreres, a Seriny??, o el Cau de les Goges, en Sant Juli?? de Ramis
Entre el 8000 i el 5000 aC es desenvoluparia la fase prehist??rica coneguda com a Mesol??tic o Epipaleol??tic.
Vers el 4500 aC s'iniciaria la fase del Neol??tic, del qual s'ha destacat que la sedentaritzaci?? presenta uns trets molt menys profunds que en altres territoris, a causa de la forta pres??ncia de bosc mediterrani, que permetria el manteniment d'una elevada activitat ca??adora i recol??lectora. Es troba representat fonamentalment pels jaciments de les Mines de Gav?? o de la Draga Banyoles.
Entre els anys 2500 i 1800 aC es desenvolupar?? la fase del Calcol??tic, en la qual apareixeran els primers objectes de coure. Li segueix l'Edat del Bronze, entre els anys 1800 i 700 aC, moment que coincidir?? amb l'arribada dels pobles indoeuropeus. I en el segle VII aC el territori assolir?? l'Edat del Ferro.
[edita] Edat Antiga
[edita] Els pobles ibers
Els ibers s??n un conjunt de pobles que les fonts cl??ssiques (Hecateu de Milet, Ruf Fest Avi??, Herodot, Estrab??, etc. ) identifiquen a la costa oriental de la pen??nsula ib??rica amb aquest nom almenys des del segle VI aC: elisics, sordons, cerretans, airenosis, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castellans, lacetans, laietans, cossetans, ilergets, iacetans, suessetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans. Tot i que les fonts cl??ssiques no sempre coincideixen en els l??mits geogr??fics precisos ni en l'enumeraci?? de pobles concrets, sembla que la llengua ??s el criteri fonamental que els identificava com a ibers, at??s que les inscripcions en llengua ib??rica apareixen a grans trets en el territori que les fonts cl??ssiques assignen als ibers: la zona costera que va des del sud del Llenguadoc fins Alacant, que penetra a l'interior per la vall de l'Ebre, per la vall del Segura i per la vall alta del Guadalquivir.
El concepte de cultura ib??rica no ??s un patr?? que es repeteix de forma uniforme en cadascun dels pobles identificats com a ibers, sin?? la suma de les cultures individuals que sovint presenten trets similars, per?? que es diferencien clarament en d'altres i que a vegades comparteixen amb pobles no identificats com a ibers.
[edita] L'arribada dels pobles orientals
Des del final del segon mil??leni, els pobles de la Mediterr??nia oriental es van sentir atrets per la Pen??nsula Ib??rica, com ho demostra la instal??laci?? de les primeres col??nies fen??cies a Andalusia vers el 1100 aC.
Seguint les rutes obertes pels fenicis, en el segle VIII aC, es fundaren les primeres col??nies gregues a l'est de la costa mediterr??nia, com ara Rodis (en l'actualitat Roses i el 580, Emporion (en l'actualitat Emp??ries), tot deixant per als fenicis el sud de la costa.
[edita] Colonitzaci?? romana
L'Ebre va ser la primera frontera militar entre cartaginesos i romans (269 aC). Despr??s de la conquesta de Sagunt, ciutat aliada dels romans per les tropes p??niques liderades per Hann??bal el 218 aC va esclatar la Segona guerra p??nica, que duria al ple domini rom?? de la pen??nsula ib??rica.
Els romans van ser els estructuradors b??sics del territori de Catalunya tal com avui l'entenem, tant en infraestructures com en creadors de ciutats. La Hisp??nia Citerior fou una de les dues prov??ncies en qu?? es va dividir la pen??nsula Ib??rica despr??s de la conquesta romana. Va ser creada el 197 aC, i s'hi inclou l'actual territori de Catalunya.
L'increment de territori controlat per Roma i l'enriquiment que aix?? produ??a en els seus governants va conduir a una etapa molt convulsa entre els segles II i I aC, que van transformar la Rep??blica Romana en Imperi rom?? quan Octavi (August) va v??ncer tots els seus enemics el 31 aC incl??s Pau el gras.
August va proclamar l'imperi el 13 de gener de l'any 27 aC. En virtut d'aquesta reforma s'encarregava del proconsulat de totes aquelles prov??ncies que tenien acantonades legions (prenent aix?? el comandament de tot l'ex??rcit) i del mateix August dependrien els oficials i soldats. Entre les prov??ncies afectades per aquestes mesures hi havia la Citerior. Hisp??nia, constitu??da per dues prov??ncies, la Citerior i l'Ulterior, va ser dividida en tres: Tarraconense, B??tica i Lusit??nia (27 aC).
La pressi?? dels huns, que liderats per ??tila va arribar a les portes de Roma, va emp??nyer les tribus germ??niques cap a Europa Occidental. Per intentar fer front a aquesta crisi, a la mort de Teodosi I el gran va deixar la part occidental (en la que es trobava Hisp??nia) de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi. La invasi?? va precipitar la Caiguda de l'imperi rom?? el 476.
[edita] Els visigots
Els gots eren un poble dels considerats b??rbars pels romans que procedent de l'est es van anar traslladant al llarg del segle III i IV vers occident empesos pels huns. Al Danubi els gots es van separar en visigots i ostrogots, van adoptar la religi?? cristiana en la forma arriana, i eren de fet els m??s romanitzats de tots els pobles germ??nics que van arribar a la pen??nsula ib??rica durant el segle V.
El 410 els visigots van saquejar Roma i van establir-se a Barcelona el 415. Poc despr??s arriben amb un pacte (foedus) amb Roma (418-507) segons el qual es federaven i combatrien a favor de l'imperi, enfrontant-se als huns, a qui venceren a la batalla dels Camps Catal??unics (451). Es va establir el regne de Tolosa des d'on iniciaran durant el regnat d'Euric una expansi?? que els portar?? un altre cop a Catalunya i la pen??nsula, aquest cop de forma definitiva ja que progressivament els francs, un altre poble germ??nic, els van anar empenyent fins v??ncer-los a la batalla de Vouill?? (507). Llavors van establir la capital a Narbona, Barcelona un altre cop, i finalment Toledo, lloc des d'on podien controlar per una banda els sueus establerts al que avui ??s m??s o menys Gal??cia, els vascons i c??ntabres al nord i els bizantins establerts a la b??tica.
En morir V??tiza el 710, els seus enemics elegiren rei Roderic. Els fills de V??tiza, partidaris d'Aquila II es refugiaren a Ceuta, on governava el comte Olb??, dit tamb?? Juli??, sota el domini de M??s?? ibn Nusayr. Amb ells negociaren un ajut per tal de recuperar el tron i el patrimoni familiar. Mentre Roderic assetjava Pamplona i lluitava contra els bascs revoltats, els ??rabs, comandats per T??riq ibn Ziyad i ajudats per Olb??, passaren l'estret i s'establiren al lloc despr??s anomenat Gibraltar contra la opini?? del califa. Roderic torn?? a C??rdova i reun?? l'ex??rcit, i s'entaul?? la Batalla de Guadalete, en la que els vitizans, encarregats de les ales, abandonaren el combat, i el centre d'aquest fou destru??t.
Les batalles es van anar succe??nt, i Ard??, que va succeir Aquila II va concedir l'ocupaci?? de Catalunya, que es va completar el 720, i Musa es va convertir en el primer val?? de l'??ndalus.
L'organitzaci?? de Catalunya durant el per??ode de domini visig??tic va continuar sent la mateixa que durant el domini rom??, i l'impacte demogr??fic molt limitat donat que els visigots eren relativament poca poblaci?? respecte els hispano-romans, a m??s que van establir-se preferentment al centre de la pen??nsula deixant potser guarnicions militars en llocs claus.
La di??cesi de Tarragona i la Narbonense sembla que eren el marc de refer??ncia administratiu. La revolta de Paulus al 673, personatge d'origen grec, ??s el primer intent de crear un estat en aquests territoris, el rei Vamba ho va impedir aprofitant que era a prop de Catalunya amb un ex??rcit per reprimir els vascons. El judici a Paulus, general visigot, s'ha conservat.
El llegat dels visigots principalment ??s el dret rom?? compilat junt amb el visigot, El codi d'Euric, o el Liber Iudicum van tenir una gran repercussi?? al llarg de tota l'??poca medieval. Per?? tamb?? van quedar alguns noms propis com Alfred o Arnau i for??a vocabulari, sobretot militar, per?? tamb?? alguns com maduixa, bru, bogada i top??nims com Geltr?? o Areny.
Segons l'historiador Ferran Soldevila aqu?? ja es troben certes caracter??stiques de la hist??ria de Catalunya: el frac??s de l'intent de creaci?? d'un regne a banda i banda dels Pirineus, el fet estrat??gic de la meseta (altipl??) central com punt de partida d'organitzaci?? militar i pol??tica i la conflictivitat de Barcelona.
[edita] Edat mitjana de Catalunya
[edita] Els ??rabs
En la primavera del 713 Abd-al-Aziz ibn Mussa, fill de Mussa ibn Nussayr, governador de Kairuan, firmava un pacte de capitulaci?? amb el noble Teodomir, pel qual aquest reconeixeria la sobirania isl??mica i passava administrar un ampli territori que abastava les conques dels rius Segura i Vinalop??, la futura kura de Tudmir, amb el seu centre a Oriola. Aquest ??s el punt de partida de la islamitzaci?? del Xarq al-Andalus, per la costa mediterr??nia ib??rica.
El 773, Abderram??n I proclama l'Emirat de C??rdova, independitzant pol??ticament als musulmans d'Al-Andalus.
Abd al-Rahman III consider?? adient la seua autoproclamaci?? com a califa, ??s a dir, com a cap pol??tic i religi??s dels musulmans i successor de Mahoma, basant-se en quatre fets: ser descendent del Profeta (branca omeia), haver liquidat les revoltes internes, frenar les ambicions dels nuclis cristians del nord peninsular i la creaci?? del Califat fatimita en Egipte oposat als califes abb??ssides de Bagdad. ??s l'etapa pol??tica de la pres??ncia isl??mica a la pen??nsula Ib??rica de major esplendor, encara que de curta durada at??s que acab?? en el 1010 amb la fitna o guerra civil pel tron, que es desencaden?? entre els partidaris de l'??ltim califa leg??tim Hix??n II, i els successors del seu primer ministre o hayib, Almansor. En el transfons tamb?? existien problemes amb l'excessiva pressi?? fiscal necess??ria per tal de finan??ar el cost dels esfor??os b??l??lics. Oficialment, no obstant, el califat segu?? existint fins l'any 1031, en qu?? fou abolit donant lloc a la fragmentaci?? de l'estat omeia en multitud de regnes coneguts com Taifes.
La divisi?? en taifes es va reproduir en diverses ocasions, creant-se m??s taifes. Tamb?? es succe??ren diferents invasions des del nord d'??frica, com la dels almor??vits (1090-1102), els almohades (1145-1146) i els benimerins (1224).
[edita] Alta edat mitjana
El terme G??tia es va fer servir per designar els territoris que serien els comtats catalans per part dels francs, o tamb?? com a sin??nim de Hisp??nia, fins la independ??ncia dels comtats respecte l'imperi franc. Segurament tamb?? formava part del territori la Septim??nia. El terme tamb?? es va estendre per definici?? als habitants aut??ctons dels Pirineus en contraposici?? als hispani (la resta de la pen??nsula).
Els comtats de la Marca Hisp??nica que feien frontera amb el poder??s emirat de C??rdova, van ser el nucli expansiu del que aviat seria Catalunya.
Carlemany va fundar la Marca Hisp??nica als territoris de l'actual Catalunya per actuar com a defensa entre cristians i musulmans. Era un terra fronterera, amb continus canvis organitzatius i pactes amb els ve??ns ??rabs.
Destaquen els comtats com a nuclis territorials i el paper de l'esgl??sia, a trav??s dels seus monestirs (com el de Ripoll, per exemple). Els primers comtes depenien totalment dels carolingis per?? a mida que passaven els anys es van anar independitzant.
Guifr?? el Pel??s va unificar els comtats d'Urgell, Cerdanya, Barcelona i Girona, progressivament m??s aut??noms dels francs. Borrell II va oficialitzar la independ??ncia, en negar-se a jurar lleialtat al monarca que no havia ajudat els catalans davant un saqueig musulm??.
La societat d'aquesta ??poca era fortament rural. Cada nucli de poblaci?? produ??a el que necessitava, hi havia poc excedent i poc comer??, tret de les ciutats. Barcelona va anar guanyant import??ncia.
Les vegueries eren el sistema m??s arrelat de divisi?? administrativa tant en la baixa edat mitjana com en tota la moderna, estaven sota les ordres d'un veguer, nomenat pel rei. Amb el pas de l'edat moderna i l'allunyament de la cort reial els conflictes jurisdiccionals es van agreujar i complicar donat que molts llocs estaven sota diversa administraci?? senyorial, religiosa o de la Generalitat, i com que les Corts cada vegada eren convocades amb menys assidu??tat, els representants de les viles i els veguers perdien poder. Aix?? va fer que moltes disputes es resolgueren, paral??lelament a l'Audi??ncia i mitjan??ant bandolers.
[edita] Baixa edat mitjana
La derrota catalana a la Batalla de Muret el 13 de setembre de 1213 i la mort del rei Pere el Cat??lic signific?? la fi de l'expansi?? catalana a Occit??nia. En endavant l'expansi?? es dirigir?? a Val??ncia i a les Illes Balears i la resta del Mediterrani.
La baixa Edat Mitjana ??s l'??poca de m??xima esplendor catalana, sota la corona d'Arag??. Els monarques catalano-aragonesos (especialment Jaume el Conqueridor o Jaume I) van conquerir als ??rabs gran part dels territoris que avui dia s'anomenen pa??sos catalans, expandint el catal?? com a idioma de cultura. A m??s, una potent flota naval va expandir-se per la Mediterr??nia, fins al punt que la llegenda diu que "ni un peix gosava nedar sense les quatre barres". S'editen les Quatre grans cr??niques catalanes, Tirant lo Blanc, Curial e G??elfa, i apareixen personatges com Ramon Llull i el per??ode del Segle d'or valenci??.
En el tr??nsit d'un sistema feudal a un estat mon??rquic, es va anar configurant un sistema pol??tic que tenia com a base el pactisme, ??s a dir, la limitaci?? del poder reial per part de les corts, on eren representats la noblesa, el clergat i la burgesia urbana. Aquest sistema constitucional don?? lloc a unes institucions de govern sorgides a partir del segle XIII, la Diputaci?? del General (que, a partir de 1359 fou coneguda tamb?? com a Generalitat de Catalunya) que va adquirir progressivament un paper pol??tic. El govern es feia a trav??s de les Corts Generals (1214) i les administracions locals, entre les que destaca el Consell de Cent de Barcelona.
A la mort del rei Mart?? l'Hum?? (1410) es va fer l'elecci?? entre els diversos pretendents a la Corona d'Arag?? al Comprom??s de Casp el 1412. Finalment van sortir victoriosos els Trast??mara en front de Jaume d'Urgell, que no accept?? el resultat, es revolt?? i va ser empresonat fins la seva mort.
La m??xima extensi?? que ocup?? la Corona d'Arag?? ??s durant el segle XIV, quan, a part dels dominis peninsulars, es posseeixen les Balears, Sardenya, el Regne de Sic??lia, el Regne de N??pols, i els ducats d'Atenes i Neop??tria.
[edita] Edat moderna de Catalunya
Amb el matrimoni d'Isabel de Castella i Ferran II en 1479 els destins dels dos regnes s'uneixen. Els espanyolistes volen veure aqu?? el naixement d'Espanya. Tot i aix??, no es pot ignorar que la Corona d'Arag?? va mantenir totes les seves institucions, fins als Decrets de Nova Planta. De fet la primera Constituci?? Espanyola que parla del Regne d'Espanya, ??s la de 1978.
L'auge de l'imperi hisp??nic (amb el domini de mitja Europa i el descobriment d'Am??rica) i la crisi interna catalana van portar a la castellanitzaci?? de la societat (i especialment els nobles) catalana.
L'edat moderna de Catalunya ??s una ??poca molt convulsa, caracteritzada per les cont??nues lluites i aixecaments contra el poder reial: Guerra civil catalana (1462-1472), Segona revolta remen??a (1485-1486), Revolta de les Germanies (1519-1523), Guerra dels Segadors (1640-1652) i finalment la Guerra de Successi?? (1700-1714). Durant el final d'aquest per??ode es produ?? la fragmentaci?? del pa??s i l'anul??laci?? dels drets col??lectius dels catalans.
El 1659, arran del tractat dels Pirineus entre les corones espanyola i francesa, Catalunya perd?? una 5a part del territori i poblaci?? en passar sota administraci?? francesa el Rossell??, el Capcir, la Fenolleda, el Conflent i la meitat de la Cerdanya (menys Ll??via).
El rei Felip V va decretar els Decrets de Nova Planta, una vegada derrotats els territoris de la Corona d'Arag?? a la Guerra de Successi?? Espanyola, que marginava el catal?? i gravava l'economia local.
Entre els Decrets de Nova Planta (1716) i el naixement del catalanisme pol??tic (1898).
Les vegueries es van substituir per corregiments, sota comandament militar, despr??s de la desfeta de 1714, tal com tota Catalunya quedava sota el comandament d'un capit?? general.
[edita] Edat Contempor??nia de Catalunya
??s el per??ode que comen??a amb la Revoluci?? Francesa a la Catalunya del Nord i amb la Guerra del Franc??s al Principat
Durant la Guerra del Franc??s, Catalunya va formar de facto part de Fran??a del 1810 al 1814, i la senyera i la bandera de la Rep??blica Francesa eren les hissades a Barcelona, Reus, Girona i la Seu d'Urgell.
Les prov??ncies van ser establertes el 1833 per decret reial, en el marc de l'establiment d'una administraci?? centralitzada que es considerava m??s efectiva per a la implantaci?? del sistema liberal, per exemple pel cobrament d'impostos, basant-se en els departaments creats durant la invasi?? napole??nica. No es va respectar el tracte de prov??ncia ??nica de la constituci?? de 1812, i es va esquarterar el pa??s sense tenir en compte la realitat ni tradici?? hist??rica, fet que origin?? moltes cr??tiques.
[edita] Segle XX a Catalunya
Entre el naixement del catalanisme pol??tic (1898) i fins a la Transici?? espanyola (1982).
La divisi?? en comarques van ser establerta per la Generalitat de Catalunya durant la segona Rep??blica Espanyola el 1936 despr??s d'una macroenquesta a la poblaci?? on es feien preguntes com: "on acostuma vost?? a anar a mercat?".
Despr??s de la dictadura franquista, la Generalitat restitu??da va tornar a establir la divisi?? en comarques afegint el Pla de l'Estany, separat del Giron??s, i amb la curiositat del Vall??s Occidental, ??nica comarca que t?? dues capitals a causa de la seva rivalitat.
[edita] Catalunya a l'actualitat
Entre la Transici?? espanyola (1982) i els nostres dies.
El 16 de setembre del 2005, la ICANN aprov?? oficialment el domini .cat, el primer domini per a una comunitat ling????stica.
[edita] Vegeu tamb??
[edita] P??gines que s'hi relacionen
- Or??gens de Catalunya
- Etapes de l'Hist??ria de Catalunya
- Hist??ria del Dret catal??
- Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
- Condici?? pol??tica de catal??
- Els monarques catalans
- La Generalitat de Catalunya
- Les Corts de Catalunya
- Guerra dels Segadors
- Hist??ria
- Catalunya
- Art de Catalunya
- Hist??ria del Pa??s Valenci??
- Pa??sos Catalans
- El comprom??s de Casp
- La Guerra del Franc??s
- Els Decrets de Nova Planta
- La revoluci?? industrial
- El Catalanisme pol??tic
- La Segona Rep??blica Espanyola
- La guerra civil espanyola
- La Transici?? espanyola
[edita] Enlla??os externs
- Catalunya 1714
- Freecatalonia
- Programa "Hist??ries de Catalunya" de TV3
- Hist??ria de l'Art de Catalunya
- Historia de Catalu??a, V. Balaguer (II vols., Madrid, 1886, &c.)
- Historia de Catalu??a, A. Bori y Fontesta (Barcelona, 1898)
- Origines historicos de Cataluna, J. Balari y Jovany, Establecimiento Tipogr??fico de Hijos de Jaime Jes??s, (Barcelona, 1899)
- Col??lecci?? de monografies de Catalunya, J. Reig y Vilardell (Barcelona, 1890)
