Henri Wallon
De Viquipèdia
Henri Wallon (1879-1962) va ésser un psicòleg francès, creador dels laboratoris de psicologia social.
Investigà els aspectes genètics de la conducta estudiant el desenvolupament emocional dels infants, amb idees i conclusions divergents en relació amb Piaget.
Tingué una intervenció decisiva en el Projecte Langevin-Wallon, projecte que, en la línia de l'humanisme occidental amb influències marxistes, intentava fer efectiva la igualtat d'oportunitats per a l'accés a tots els graus de l'ensenyament, però que, gestat durant l'època de la resistència francesa enfront dels nazis, no es va poder aprovar un cop acabada la Segona Guerra Mundial per l'oposició dels partits polítics conservadors.[1]
[edita] Obres escollides
- Délire de persécution. Le délire chronique à base d'interprétation, Baillière, París, 1909.
- « La conscience et la vie subconsciente » a G. Dumas, Nouveau traité de psychologie, PUF, París (1920-1921).
- L'enfant turbulent, Alcan, París, 1925. Reeditat per PUF, París, 1984.
- Les origines du caractère chez l'enfant. Les préludes du sentiment de pesonnalité, Boisvin, París, 1934. Reeditat per PUF, París, 1973.
- La vie mentale, Éditions sociales, París, 1938. Reeditat el 1982.
- L'évolution psychologique de l'enfant, A. Colin, París, 1941. Reeditat el 1974.
- De l'acte à la pensée, Flammarion, París, 1942.
- Les origines de la pensée chez l'enfant, PUF, París, 1945. Reeditat el 1963.
[edita] Referències
- ↑ Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, plana 84.
