Helena
De Viquip??dia
![]() |
Aquest article tracta sobre Helena de Troia. Per a altres significats, vegeu ??Helena (desambiguaci??)??. |

Segons la mitologia grega, Helena, m??s coneguda com Helena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa. El seu rapte per Paris provoc?? la Guerra de Troia.
Taula de continguts |
[edita] Naixement
Zeus es disfress?? de cigne i sedu?? Leda, que aquella mateixa nit tingu?? relacions amb el seu marit Tindar d'Esparta. Poc despr??s Leda va pondre dos ous: d'un nasqueren C??stor i P??l??lux i de l'altre, Helena i Clitemnestra. P??l??lux i Helena eren fills de Zeus, mentre que C??stor i Clitemnestra ho eren de T??ndar.
Una altra versi?? diu, segons una antiga llegenda, que Zeus anava per l'Olimp quan es va topar amb la deessa de l'enveja, N??mesi, es va transformar en cigne i la va seduir. La deessa va pondre un ou per?? l'abandon?? en un bosc prop d'Esparta. Un pastor el va trobar i el va portar a la reina Leda, que el va cuidar i en va adoptar el nad?? que en va sortir: Helena. En veure la bellesa de la nou-nata, Zeus va crear la constel??laci?? del Cigne al firmament.
[edita] Inf??ncia
Ja de ben petita es f??u coneguda per ser una nena molt formosa. Un dia estava al temple d'Esparta dedicat a ??rtemis, quan van entrar Teseu i Pir??too i la van segrestar. Se la van jugar a sorts i va tocar a Teseu.
El jove se la va endur a Atenes, per?? els ciutadans no van permetre-li entrar amb la bella espartana -doncs temien una guerra- i Teseu va portar-la amb la seva mare Etra. Un dia, mentre estaven dona i nena soles, van arribar els germans d'Helena, C??stor i P??l??lux, la van alliberar i van agafar com a esclava Etra, qui acompanyaria Helena a Esparta i tamb?? a Troia.
[edita] Helena d'Esparta
Quan va cr??ixer, Helena tenia molts pretendents d'entre els reis i pr??nceps de Gr??cia:
- Diomedes d'Argos
- Idomeneu de Creta
- C??nires de Xipre
- Menelau de Micenes
- Patrocle de Ftia
- Palamedes d'Eubea
- ??jax de Salamina
- Teucre l'Arquer de Salamina
- Odisseu d'??taca
El seu padrastre T??ndar, no es volia decidir per ning??, ja que pensava que podria provocar conflictes entre les diferents ciutats gregues. Finalment, la va casar amb Menelau, pr??ncep de Micenes que vivia exiliat a Esparta, i tots els altres guerrers van jurar protegir la nova parella. Poc despr??s, moririen els germans mascles d'Helena, i Menelau i Helena van esdevenir reis d'Esparta.
El seu marit Menelau, va viatjar fins a Troia en visita diplom??tica. All??, va convidar Paris, fill del rei Pr??am, a visitar el seu regne. Paris s'estigu?? uns dies a Esparta, fins que Menelau hagu?? de marxar a Xipre als funerals del seu pare. Aleshores el jove pr??ncep troi?? segrest?? (o sedu??, segons les versions) Helena.
[edita] Helena de Troia
Despr??s de la fugida dels dos joves a Troia, les negociacions de Menelau perqu?? la seva esposa torn??s foren infructuoses, per la qual cosa va demanar ajuda a la resta de pr??nceps grecs que havien jurat defensar-la.
Durant la Guerra de Troia, va veure morir el seu nou esp??s a les seves mans, degut a ferides de guerra. En morir Paris, Pr??am la f??u casar-se amb el seu cunyat De??fob a contracor. Quan els grecs aconseguiren entrar a Troia, Helena estava al palau del seu esp??s. Aquest va sortir a defensar-se, topant-se amb Menelau. Quan De??fob estava a punt de matar el rei d'Esparta, Helena va assassinar De??fob per l'esquena, guanyant-se el perd?? de Menelau.
[edita] Reina d'Esparta
En finir la Guerra de Troia, passaren divuit anys viatjant pel mediterrani i Egipte fins que els d??us els permeteren tornar a Esparta. Menelau i Helena tingueren una filla: Hermione a qui Helena abandon?? quan tenia nou anys.
Segons L'Odissea d'Homer, van rebre a la cort d'Esparta la visita de Tel??mac, que cercava not??cies sobre el seu pare Odisseu, que estava desaparegut des del final de la guerra de Troia.
Paus??dies afirmava que, despr??s de la mort de Menelau, el seu fill il??leg??tim Megapentes ocup?? el tron i Helena fou deportada a Rodes. All??, la reina Polixo, gelosa, la f??u penjar a la forca.