Hel·lespont
De Viquipèdia
Hel·lespont (grec Hellespontos, llatí Hellespontus) fou l'antic nom de l'estret dels Dardanels, anomenat també Golf de Gallipoli, i en turc Stambul Denghiz. Aquest estret divideix Europa i Àsia i uneix la Propòntida amb la mar Egea. Els grecs explicaven el seu nom per la llegenda de Phryxos i Helle.
Xerxes I de Pèrsia va construir un pont de barques sobre l'Hel·lespont a la vora d'Abydos, a la costa asiàtica, fins a un lloc entre Sestos i Maditos, a la costa d'Europa. Aquest pont va ser format per 360 vaixells a la part alta i 314 a la part baixa.
A la guerra del Peloponès es va lliurar al Hel·lespont la batalla de Cinossema i la decisiva d'Egospòtams (Aegospotami). El 334 aC Alexandre el Gran va creuar l'Hel·lespont amb 35.000 soldats.
L'Hel·lespont s'iniciava a la Propòntida (Mar de Màrmara) prop de la actual Gal·lípoli (antiga Cal·lípolis) que fou la seu de la flota otomana. Al costat asiàtic la ciutat principal al nord era Lampsacos i després venia Abydos; al costat europeu Sestos, Maditos i Elaeos.
A la part sud del estret hi han famosos castells otomans del Dardanels, que van donar el nom modern al estret: Tchannak-Ka'leh-Sí, al costat asiàtic i Kilídu-l-Bahr, a l'europeu (al Quersonès Traci).
Vegeu també Hel·lespont (província romana)
