Hawaii

De Viquip??dia

Coordenades: 21?? 18??? 41??? N 157?? 47??? 47??? O

Hawaii (en hawai??: Hawai??i) ??s l'arxip??lag de les illes Hawaii a l'Oce?? Pac??fic. Hawaii constitueix el 50?? estat dels Estats Units d'Am??rica, i en el cens de l'any 2000 tenia una poblaci?? de 1.211.537 habitants.

Honolulu ??s la ciutat m??s gran i la capital de l'estat.

[edita] Geografia

Vegeu l'article principal: illes Hawaii

L'arxip??lag de les illes Hawaii est?? format per dinou illes i atols al llarg de 2.400 km alineats de nord-oest a sud-est al Pac??fic Nord. Les illes principals s??n les vuit illes de l'extrem sud-est de l'arxip??lag: Hawaii, Maui, Kahoolawe, Lanai, Molokai, Oahu, Kauai i Niihau. La resta s??n illots i atols al nord-oest que formen les illes de Sotavent.

Les illes s??n d'origen volc??nic formades per un punt calent geol??gic. Un punt calent ??s una zona de la litosfera travessada per una columna de magma. Les erupcions de lava formen un con volc??nic i una illa, per?? com que la placa tect??nica es va despla??ant cap el nord-oest i el punt calent es mant?? fix, es van formant nous volcans. Aix?? explica perqu?? els volcans actius s??n a l'extrem sud-est, a l'illa de Hawaii. L'??ltima erupci?? fora de l'illa de Hawaii va ser al Haleakala de Maui al segle XVIII. El m??s jove ??s el volc?? submar?? Lo??ihi davant de la costa sud de l'illa de Hawaii.

L'a??llament de les illes Hawaii al mig del Pac??fic, i les condicions ambientals que es donen a les illes altes als tr??pics, ha donat com a resultat un ample ventall de flora i fauna end??mica. L'activitat volc??nica i la subseg??ent erosi?? han creat unes caracter??stiques geol??giques peculiars. Per exemple, el Mont Wai??ale??ale de Kauai ??s el lloc m??s humit del m??n, amb una mitjana d'11.700 mm de precipitaci?? anual.

El trasllat de la fam??lia reial hawaiana de l'illa de Hawaii a Maui i despr??s a Oahu explica la formaci?? de les ciutats. La ciutat principal ??s Honolulu a Oahu. Va ser escollida pel rei Kamehameha III com la capital del seu regne per la seva situaci?? en un port natural. Les altres ciutats principals s??n Hilo, a Hawaii, Kahului, a Maui, i Lihu??e, a Kauai.

[edita] Lleng??es

Vegeu l'article principal: Hawai??

L'estat de Hawaii t?? oficialment dues lleng??es: el hawai?? i l'angl??s. La Constituci?? de Hawaii del 1978 permet l'??s legal del hawai?? en tot tipus de documents i promou l'??s oficial. La tercera i quarta llengua m??s parlada s??n, respectivament, el tagalog i el japon??s.

Abans de l'arribada dels europeus, el hawai?? era una llengua col??loquial. El primer alfabet va ser creat pels missioners durant el segle XIX. Dos car??cters t??pics del hawai?? s??n la pausa glotal, ??okina, i el macr?? per les vocals llargues, kahak??. Per exemple, l'illa de Lanai, en hawai??, porta els dos car??cters: L??na??i.

Avui el hawai?? ??s una llengua minorit??ria. La majoria de parlants nadius s??n a l'illa Niihau, on s'ha preservat la cultura tradicional. De totes formes, hi ha un creixent inter??s en la seva recuperaci?? social i s'han engegat programes escolars d'immersi?? ling????stica.

L'angl??s hawai?? ??s l'est??ndard angl??s utilitzat oficialment a l'estat de Hawaii. Es basa en l'angl??s americ?? excepte en els top??nims i les paraules d'origen hawai?? que s'escriuen i en pronuncien en hawai??, incloent la ??okina i el kahak??. Un exemple paradigm??tic ??s el mateix nom de l'estat. Les illes, que eren conegudes com illes Sandwich, van ser admeses com a estat dels Estats Units amb el nom de Hawaii, pronunciat a l'anglesa com en catal??. Aquest ??s el nom utilitzat en relacions federals i internacionals. A les illes s'utilitza oficialment, i tamb?? de forma habitual entre angloparlants residents, la forma Hawai??i amb pronunciaci?? de ??ve?? labiodental i una pausa glotal semblant a una ??g?? sorda. Com a est??ndard escrit, l'angl??s hawai?? ??s utilitzat en totes les publicacions estatals i ??mpliament en els mitjans de comunicaci?? escrits.

El pidgin, o crioll hawai??, ??s una llengua que va sorgir entre els immigrants treballadors de les plantacions durant el segle XIX. ??s una barreja de hawai?? i d'angl??s amb aportacions dels seus llocs d'origen: Xina, Jap??, Corea, Filipines i Portugal. Avui ??s una llengua que es parla per tot l'estat i ??s un mitj?? d'integraci?? social de diferents ??tnies i grups socioecon??mics.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Hawaii

Estats Units d'Am??rica | Divisions pol??tiques

Estats Alabama | Alaska | Arizona | Arkansas | Calif??rnia | Carolina del Nord | Carolina del Sud | Colorado | Connecticut | Dakota del Nord | Dakota del Sud | Delaware | Florida | Ge??rgia | Hawaii | Idaho | Illinois | Indiana | Iowa | Kansas | Kentucky | Louisiana | Maine | Massachusetts | Maryland | Michigan | Minnesota | Mississip?? | Missouri | Montana | Nebraska | Nevada | Nou M??xic | Nova Hampshire | Nova Jersey | Nova York | Ohio | Oklahoma | Oregon | Pennsilv??nia | Rhode Island | Tennessee | Texas | Utah | Vermont | Virg??nia | Virg??nia de l'Oest | Washington | Wisconsin | Wyoming Districte federal Districte de Col??mbia ??rees insulars Escull Kingman | Atol Palmyra | Atol Johnston | Guam | Illa Baker | Illa Howland | Illa Jarvis | Illes Mariannes Septentrionals | Atol Midway | Illa Navassa | Illes Verges Nord-americanes | Illes Wake | Puerto Rico | Samoa Nord-americana

Estats d'Oceania
Austr??lia | Estats Federats de Micron??sia | Timor Oriental | Fiji | Illes Marshall | Illes Salom?? | Kiribati | Nauru | Nova Zelanda | Palau | Papua Nova Guinea | Samoa | Tonga | Tuvalu | Vanuatu
Depend??ncies: Guam | Hawaii | Illa de Pasqua | Illes Cook | Illes Mariannes Septentrionals | Illes Perif??riques Menors dels EUA | Niue | Norfolk | Nova Caled??nia | Nova Guinea Occidental | Pitcairn | Polin??sia Francesa | Samoa Nord-americana | Tokelau | Wallis i Futuna

Portal de la Polin??sia ??? Accediu als articles tem??tics sobre la Polin??sia.