Harry Houdini
De Viquip??dia
| Ehrich Weiss (Harry Houdini) | |
|---|---|
 |
|
| Naixement | Bess Houdini 24 de mar?? de 1874 Budapest, Hongria  |
| Defunci?? | 31 d'octubre de 1926 (Amb 52 anys) Detroit, Michigan, EUA  |
| Ocupaci?? | il??lusionista, escapista, doble, actor, historiador, pilot, i investigador de fen??mens paranormals |
Harry Houdini (24 de mar?? de 1874 ??? 31 d???octubre de 1926), nascut Erik Weisz (nom que fou canviat a Ehrich Weiss en immigrar als Estats Units) fou un mag nord-americ?? d???origen hongar??s.
Taula de continguts |
[edita] Naixement i nom
Houdini nasqu?? a Budapest, Hongria. Una copia del seu certificat de naixement es trob?? i public?? en The Houdini Birth Research Committee???s Report (1972). El cognom de la seva fam??lia, Wei??, ??s alemany el significat del qual en catal?? ??s ???blanc???. No obstant, Houdini dir??a a les seves entrevistes que havia nascut a Appleton, Wisconsin, el 6 d???abril de 1874.
El pare de Houdini fou Mayer Samuel Weiss (1829-1892), un rab??; la seva mare fou Cecilia Steiner (1841-1913). Ehrich tingu?? sis germans: Herman M. (1885); Nathan J. Weiss (1870-1927); Gottfried William Weiss (1872-1925); Theodore Weiss (Dash) ([[1876-1945); Leopold D. Weiss (1879-1962); i Gladys Carrie Weiss (1882-?).
Immigr?? amb la seva fam??lia als Estats Units el 3 de juliol de 1878, a la edad de quatre anys, al SS Fresia amb la seva mare (qui estava llavors embarassada) i els seus quatre germans. El nom de Houdini s???anot?? com Ehrich Weiss. Els seus amics li deien ???Ehrie??? o ???Harry???.
Al principi, visqu??ren a Appleton, Wisconsin, on hi el seu pare treball?? com a rab?? dins d???una congregaci?? jueva reformista. En 1880, la fam??lia estava vivint a Appleton Street. El 6 de juny de 1882, el Rab?? Weiss es convert?? en ciutad?? americ??. Visqu??ren a un hostal a East 79th Street. Rab?? Weiss m??s tard s???uniria a la resta de la seva familia un cop que trob?? una casa m??s estable, De nin, Ehrich prengu?? diversos treballs. F??u el seu primer debut p??blic amb dis anys com a artista del trapezi, dient-se a ell mateix ???Ehrich, the prince of the air??? (Ehrich, el pr??ncip de l???aire). Weiss es convert?? en mag professional i comen???? a dir-se ???Harry Houdini???, per la gran influ??ncia del mag franc??s Jean Eug??ne Robert-Houdin. El seu amic Jack Hayman li digu?? que en franc??s, afegint una ???i??? significaria ???com Houdin???. Posteriorment, Houdini diria que el seu primer nom, Harry, ho havia pr??s com un homenatge a Harry Kellar, a qui Houdini admirava. No obstante aix??, ??s m??s plausible que ???Harry??? deriv??s del seu sobrenom.
[edita] Carrera
Inicialment, la carrera de m??gia de Houdini tingu?? poc ??xit. Actu?? a museus i actes secundaris, i fins i tot dobleg?? a ???the Wild Man??? al circ. Houdini, al principi, es centr?? en trucs tradicionals de cartes. Arrib?? a ??sser el ???King of Cards???. Per?? aviat comen???? a experimentar amb actes d???escapisme. En 1893, mentre actuava amb el seu germ?? ???Dash??? a Coney Island com ???The Brothers Houdini???, Harry conegu?? i es cas?? amb la seva companyera d???actuacions Wilhelmina Beatrice (Bess) Rahner. Bess reempla??aria a Dash en les actuacions. Tot la resta de la seva vida, Bess treballaria com asistente de Houdini.
El gran ??xit de Houdini arrib?? en 1899 quan conegu?? al manager Martin Beck. Impressionat amb les actuacions de Houdini, Beck li aconsell?? que es concentr??s en l???escapisme. Beck li aconsegu?? participar al circuit Orpheum de vodevil. En pocs mesos es situ?? als primers llocs a les cases de vodevil del pais. En 1900, Beck propos?? a Houdini fer una gira per Europa.
Houdini fou una sensaci?? a Europa, on hi fou ampliament conegut com ???The Handcuff King??? (Rei de les esposes). Viatj?? per Anglaterra, Esc??cia, Els Pa??sos Baixos, Alemanya, Fran??a i Russia. En cada ciutat, Houdini reptava a la policia local per a mantenir-lo dintre d???una cel???la. A Russia, Houdini escap?? d???un vag?? de transport de presos siberi??. A Col??nia demand?? a un oficial de policiam Werner Graff, per haver dit que Houdini hav??a assolit escapar mitjan??ant suborns. Houdini guany?? el cas quan obr?? la caixa fort del jutge (no obstant, Houdini declararia m??s tard que el jutge hav??a oblidat tancar la caixa). Amb la seva riquesa i el seu ??xit, Houdini adquir?? un vestit que havia sigut fet, suposament, per a la Reina Victoria. Celebr?? llavors una gran recepci?? on hi present?? a la seva mare amb el vestit a tots llurs familiars. Houdini digu?? que hi havia sigut el dia m??s feli?? de la seva vida. En 1904 Houdini torn?? als Estats Units i compr?? una casa per 25.000$. La casa encara existeix.
Des de 1907 i al llarg de 1910, Houdini actu?? amb gran ??xit als Estats Units. Sortiria de cel???les, esposes, cadenes, sogues i camises de for??a, sovint mentre penjava d???una soga abans un p??blic de carrer. Degut als imitadors i a una audiencia reptadora, el 25 de gener de 1908, Houdini deix?? l???acte de les esposes i comen???? a escapar d???un bid?? tancat ple d???aigua.. La possibilitat de fallada i mort entusiasmava al p??blic. Houdini tamb?? expand?? el seu repte d???escapisme ??? al que hi convidava al p??blic a cercar qualsevol cosa que el mantingu??s ??? per incloure caixes de claus, calderes amb rebladures, llen??ols mullats i fins i tot l'est??mac d'una balena. Hagu?? un moment en el que uns fabricants de cervesa li reptaren a escapar d???un bid?? ple de cervesa. Molts d???aquests reptes foren organitzats per comerciants locals al que probablement sigui ??n dels primers usos de marketing massius. En comptes de promocionar l???idea que li ajudaven esperits, com feien Davenport Brothers i altri, la publicitat de Houdini li mostrava fent l???escapisme a trav??s de la desmaterialitzaci??, encara que Houdini mai digu?? tenir poders sobrenaturals.
En 1912, Houdini introdu?? el potser m??s fam??s de les seves actuacions, la C??mera de Tortura Xinesa, a la qual estava susp??s de cap per avall a una cabina tancada, de ferro i cristall plena d???aigua. L???acte requeria que Houdini aguant??s la respiraci?? m??s de tres minuts. Houdini ho port?? a terme tot la resta de la seva carrera.
Houdini explic?? alguns dels seus trucs en llibres escrits per a la germanor de m??gia al llarg de la seva carrera. En Handcuff Secrets (1909), revel?? cuantes panys i esposes podrien obrir-se aplicant la for??a. Altres vegades duia ocultes claus les quals regurgitava quan volia. Quan es lligava en sogues o camises de for??a, ampliava els muscles i el pit, movent els seus bra??os i desllorigant-se els muscles. Desprendre???s de les camises de for??a ho f??u en un comen??amente darrer d???unes cortines, amb ell sortint lliure al final. No obstant aix??, el germ?? de Houdini, qui era tamb?? un artista del escapisme, descobr?? que l???audi??ndia s???impressionava i s???entretenia m??s quan no hi havia cortines, de forma que podian veure com lluitava per escapar.
La major part de la seva carrera, Houdini actu?? al vodevil. Molts anys fou l???artista millor pagat del vodevil americ??. Un dels seus m??s notables actes espectacles fou portat a terme al New York???s Hippodrome Theater quan f??u desapar??ixer a un elefant adult de l???escenari. En 1923, Houdini es convert?? en president de Martinka&Co., la companyia de m??gia m??s antita d???Am??rica. El negoci encara es troba operatiu avui dia. Fou tamb?? el president de la Society of American Magicians (S.A.M) des de 1917 fins la seva mort en 1926. Els seus darrers anys cre?? el seu propi show, ???3 Shows in One: Magic, Escapes, and Fraud Mediums Exponed???.
[edita] Escaps notables
[edita] L???escap del Mirror
En 1909, el peri??dic London Daily Mirror rept?? a Houdini a escapar d???unes esposes especials que suposadament li havien dut al seu creador, Nathaniel Hart un serraller de Birmingham, cinc anys per construir-les. Houdini acept?? el repte el 20 de mar?? durant una actuaci?? al London Hippodrome theater. 4000 persones i m??s de 100 periodistes hi anirien a veure l???esvediment. L???intent d???escap dugu?? m??s d???una hora, durant el qual Houdini sort?? del seu ???ghost house??? (m??tode d???escap) diverses vegades. En una ocasi??, pregunt?? si podia llevar el puny per a llevar-se l???abric. El representat del Mirror, Basse Parker, es neg??, adduint que Houdini podria prendre advantatge si veia com obrir el puny. Houdini iva?? tragu?? una navalla la qual empr?? per cortar el seu abric del seu cos. Al voltant de 56 minuts despr??s, la dona de Houdini aparegu?? a l???escenari i li don?? un pet??. Es creu que a la seva boca hi estava la clan per a obrir les especials esposes. Houdini aleshores torn?? darrer la cortina. Despr??s d???una hora i dis minuts, Houdini aparegu?? lliure. Desfil?? damunt d???un p??blic que ho aclamava fins al punt que acab?? plorant. Houdini diria d???aquest escap, que seria el m??s complicat de tota la seva carrera.
Despr??s de la mort de Houdini, el seu amic, Will Goldstone, public?? al seu llibre, Sensacional Tales of Mystery Men, que Houdini havia ven??ut aquell dia, li havia demanat ajuda a la seva muller. Goldstone arriba a dir que Bess havia suplicat al representat del Mirror que li don??s la clan, havent-se-la donat a Houdini a un got d???aigua.
Bi??grafs moderns han trobat proves que demostren que tot el repte del Mirror havia sigut preparat per Houdini i el peri??dic.
[edita] El bid?? de llet
En 1908, Houdini introdu?? la seva invenci?? original, l???escap del bid?? de llet. Per tal efecte, Houdini seria esposat i introdu??t dintre d???un gran bid?? de llet ple d???aigua i fer el seu escap darrer d???una cortina. Com a part del efecte, Houdini convidaria a qualques membres del p??blic per aguantar la seva respiraci?? juntament amb ell mentre que hi estava dintre. Anunciat amb dram??tica publicitat que proclamava ???Una fallada implica una mort per ofegament???, l???escap fou tot un ??xit. Houdini nom??s f??u el bid?? de llet com a part regular del seu acte durante quatre anys, per?? romangu?? com un dels efectes n??s associats a l???artista de l???escap. El germ?? de Houdini, Theodore Hardeen, continu?? portant a terme el bid?? de llet fins els anys 1940.
[edita] La C??mera de Tortura Xinesa
Degut al gran nombre d???imitadors de l???escap del bid?? de llet, en 1911 Houdini substitu?? el bid?? de llet amb el seu m??s fam?? escap: la C??mera de Tortura Xinesa. A aquest escap, els peus de Houdini estarien atrapats, i seria penjat de cap per avall dins d???un tanc ple d???aigua. La cel???la de metal tenia un cristall frontal, a trav??s del qual el p??blic podia veure perfectament a Houdini. Una cortina ocultaria el seu escap. En les primeres versiones una g??bia met??l???lica seria introdu??da a la cel???la, estant Houdini dintre.
La cel???la original es contru?? a Anglaterra, on hi Houdini actu?? per primer cop davant un p??blic d???una persona com a part d???un acte al que denomin?? ???Houdini ??pside Down??? Aix?? fou un efecte de copyright. Houdini continuaria realitzant l???escap fins la seva mort en 1926. Malgrat dues pel???l??cules a les que Houdini mor a la cel???la de tortura, l???escap no tenia res a veure amb aqueixa defunci??.
[edita] Escap penjat amb camisa de for??a
Una de les actuaciones m??s populars de Houdini era la que es trobava susp??s en l???aire, lligat pels turmells, vestit amb una camisa de for??a. Houdini feia el seu escap a la vista de tothom.
[edita] Pioner aviador
En 1909 qued?? entusiasmat amb l???aviaci??. El mateix any, adquir?? un bipla franc??s per 5000$ i contrat?? a un mec??nic a temps complet, Antonio Brassac. Houdini pint?? el seu nom als costats de l???avi??. Despr??s de tenir un contratemos, Houdini f??u el seu primer i reeixit vol el 16 de novembre a Hamburgo, Alemanya.
