H??rnics
De Viquip??dia
Els h??rnics foren un poble del centre d'It??lia que habitava l'alta vall del Trerus (avui Sacco) i la part muntanyosa al nord del riu. Tenien al nord als eques, al sud i est als volscs.
El seu nom derivava de la paraula sabina o m??rsica "herna" que vol dir "roca", potser pel car??cter pedreg??s del seu territori. Se'ls considerava emparentats amb els sabins o amb els mars, i aquest dos darrers tamb?? estaven emparentats. Les ciutats h??rniques formaven una lliga coneguda per Lliga h??rnica. Els l??mits del seu territori probablement va variar amb el temps, per?? es sap segur que eren ciutats dels h??rnics Anagnia (capital de la Lliga h??rnica), Ferentinum, Alatrium i Verulae. Probablement tamb?? ho eren Capitulum i Trebia. Frusino sembla mes probable que pertany??s als volscs, encara que potser molt antigament fou h??rnica. Dion??s dona una llista de 47 ciutats que feien sacrificis al Mont Alb??, de les quals 16 foren probablement h??rniques, encara que probablement viles de muntanya de poca import??ncia. Estaven separats dels volscs per les muntanyes Lepini.
Els h??rnics van apar??ixer a l'hist??ria de Roma durant el regnat de Tarqu?? el Superb, quant aquest rei va fer amb ells un tractat d'alian??a que va unir a llatins i h??rnics en una lliga amb Roma contra els volscs i eques. Una tradici?? conservada per Festus presenta al cap h??rnic Laevius Cispius d'Anagnia dirigint un cos auxiliar h??rnic a Roma, Despr??s de l'expulsi?? dels Tarquins de Roma, els h??rnics van ser per un temps hostils a la rep??blica per?? aviat es va establir un tractat d'amistat que va signar Sp. Cassius el 486 aC. Tit Livi diu que el tractat va seguir a una derrota militar dels h??rnics i que aquestos foren privats de dos ter??os del seu territori, per?? es probable que el tractat fos simplement un complement del signat poc abans pel mateix Cassius amb els llatins, i que buscava una lliga contra eques i volscs; aquestos darrers ja s'havien apoderat de la ciutat h??rnica de Ferentinum i intentaven expulsar als h??rnics de la vall del Trerus.
Durant mes d'un segle els h??rnics van romandre aliats de Roma i van combatre als eques i volscs en primera l??nea. Poc despr??s de la invasi?? dels gals i la conquesta de Roma (387 aC) les bones relacions de romans i h??rnics es van trencar i els h??rnics i llatins van lluitar contra Roma al costat dels volscs. Una situaci?? de guerra i treva que va seguir durant mes de 25 anys fins que el 361 aC, despr??s d'uns anys de pau, va esclatar la guerra: al comen??ament els h??rnics van obtenir algunes vict??ries i van ocupar la ciutat de Ferentinum, per?? el 358 aC els h??rnics foren derrotats i sotmesos (devicti subactique sunt) pel c??nsol C. Plautius. Un tractat de pau va admetre als h??rnics a l'alian??a amb Roma en favorables termes.
Al esclatar la guerra amb els llatins el 340 aC els h??rnics van romandre lleials al tractat; mes tard la seva lleialtat fou mes dubtosa i el 306 aC es va trobar auxiliars h??rnics lluitant al costat dels samnites, i quant el senat va ordenar investigar, els h??rnics van al??legar que era una ofensa i van declarar la guerra a Roma: la ciutat d' Anagnia, la principal dels h??rnics, va encap??alar el partit de la guerra per?? les ciutats d'Alatrium, Ferentinum i Verulae van refusar prendre part a les hostilitats; en aquestes condicions el c??nsol Q. Marcius va sotmetre als h??rnics en una sola campanya. El termes foren prou favorables: les tres ciutats que no havien participat a la guerra van conservar les seves lleis i magistrats i els privilegis anteriors, i Anagnia i altres ciutats van rebre la ciutadania romana sense dret de sufragi i els seus magistrats foren privats de la jurisdicci?? civil i foren degradats a la condici?? de prefectura.
Des llavors els h??rnics van desapar??ixer de l'hist??ria. Els h??rnics en conjunt van obtenir els drets de sobirania per la Lex Julia del 90 aC i el seu territori fou incl??s en el Latium. Les caracter??stiques del poble es van mantenir fins al temps del imperi.
