Guia Michelin
De Viquipèdia
La Guia Michelin (Le Guide Michelin) és una sèrie de llibres guia publicats per Michelin per a més d'una dotzena de països. El terme fa referència per defecte a la Guia vermella Michelin, la més antiga i coneguda de les guies d'hotels i restaurants d'Europa, que atorga les prestigioses Estrelles Michelin. Michelin també publica Guies verdes de viatges i turisme, així com diverses publicacions més noves com ara la Guide Voyageur Pratique (viatges independents), Guide Gourmand (restaurants ben valorats), Guide Escapade (d'escapades curtes) i la Guide Coup de Cœur (d'hotels amb caràcter).
Taula de continguts |
[edita] Història
El 1900, André Michelin va publicar la primera edició d'una guia de França per facilitar als conductors el manteniment dels seus cotxes, per trobar allotjament decent i menjar bé en les parades del viatge. Incloia adreces de distribuidors de benzina, tallers mecànics, venedors de neumàtics, lavabos públics, etc. El 1914 els oficials alemanys la van trobar de gran utilitat per tal d'envair França en les primeres campanyes de la I Guerra Mundial.
La guia es va distribuir gratuïtament fins al 1920. Segons una història explicada pels germans Michelin, es va començar a vendre perquè es va trobar una pila de guies falcant una taula de treball en un taller mecànic, cosa que demostrava que un obsequi gratuït no es prenia seriosament. El 1926 la guia va introduïr l'estrella per remarcar la bona cuina. A partir dels anys 30 es van afegir les dues i tres estrelles. La portada de la guia era blava originalment, però des de 1931 és vermella.
A mesura que els automòbils es feien més presents, es va desenvolupar el sistema d'estrelles i es van presentar les guies d'altres països. La guia de França ha venut 30 milions de còpies des de que es va presentar. El 2008, es va publicar una sèrie de 17 guies. Hi ha una Guia vermella que cobreix cadascun dels següents països: França, Bèlgica i Luxemburg, els Països Baixos, Itàlia, Alemanya, Espanya i Portugal, Suïssa, el Regne Unit i Irlanda, i Àustria. També hi ha una guia vermella que cobreix les Principals ciutats d'Europa i guies de les ciutats de París, Londres, Nova York, San Francisco, Tokio, Los Angeles i Las Vegas.
[edita] Les estrelles Michelin
Les estrelles Michelin, amb que es premia alguns dels restaurants de la guia, són probablement les valoracions gastronòmiques més reconegudes i influents a Europa.
La guia atorga d'una a tres estrelles a un petit nombre de restaurants d'alta qualitat. Les estrelles s'atorguen amb comptagotes; per exemple, a la guia del Regne Unit i Irlanda del 2004, de les 5.500 entrades, només 98 tenien una estrella ("un molt bon restaurant en la seva categoria"), 11 tenien dues estrelles ("cuina excel·lent, mereixen un desviament"), i només 3 tenien tres estrelles ("cuina excepcional, mereixen un viatge especial"). Les estrelles Michelin es prenen molt seriosament en el món de la restauració, on l'increment o la pèrdua d'una estrella pot significar una diferència de volum de negoci de milions d'euros. Alguns restaurants de tres estrelles poden arribar a fer pagar centenars d'euros per un àpat a causa de la seva reputació.
A la Guia d'Espanya i Portugal de 2008 hi apareixen 40 restaurants catalans guardonats com a mínim amb una estrella.[1] D'aquests, 2 restaurants van rebre dues estrelles:
I 3 restaurants van rebre la qualificació màxima de 3 estrelles:
- El Bulli (a Roses), de Ferran Adrià
- Can Fabes (a Sant Celoni), de Santi Santamaria
- Sant Pau (a Sant Pol de Mar), de Carme Ruscalleda
