Guerra dels Segadors
De Viquip??dia
|
||||||||||||||||||||||||||
|
La Guerra dels Segadors ??s el conflicte b??l??lic que afect?? bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingu?? com a efecte m??s perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i Fran??a, que alienava del Principat de Catalunya el comtat de Rossell??, el Conflent i una part del comtat de Cerdanya, que passaren aix?? a mans franceses.
Taula de continguts |
[edita] Causes
Els Estats mon??rquics absolutistes i el r??gim senyorial sobre el qual es basaven, provoc?? un conjunt de revoltes pageses que tingueren lloc a Europa al segle XVII.
A Catalunya es vei?? agreujat pel malestar que gener?? a diferents contrades catalanes la pres??ncia de tropes castellanes durant les guerres entre Fran??a i Espanya emmarcades en la Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648). Les tropes castellanes i italianes que havien entrat a Catalunya per combatre amb els francesos al Rossell?? van causar grans mals al camp rural, actuant en determinats moments com un ex??rcit d'ocupaci??.
Un altre detonant fou la crisi de relacions pol??tiques entre les institucions catalanes del Principat (Generalitat i Consell de Cent) i la monarquia hisp??nica, a causa fonamentalment de les seves pretensions fiscals per sufragar les guerres en qu?? estava immersa.
El comte duc d'Olivares, primer ministre o favorit, de Felip IV de Castella i III d'Arag??, estant obligat a cercar nous recursos financers per la corona per fer front a la pol??tica expansionista dels ??ustria a Europa, propos?? el 1626 un programa encaminat a obtenir dels regnes no castellans de la monarquia la mateixa contribuci??, tant en homes com en diners. Era l'anomenada Uni?? d'armes, que atemptava contra el r??gim constitucional catal?? i arrossegava els catalans a les guerres exteriors hisp??niques.
El 1638, el canonge de la Seu d'Urgell Pau Claris, conegut per la seva lluita contra els bisbes no catalans que sempre col??laboraven amb la corona, fou elegit diputat pel bra?? eclesi??stic i president de la Generalitat, mentre que Francesc de Tamarit era elegit diputat pel bra?? militar i Josep Miquel Quintana pel bra?? popular.
Al voltant del 1639, les dues causes s'entroncaren i es produ?? la natural identificaci?? i solidaritat dels pagesos amb l'actitud de recel pol??tic de les autoritats i s'an?? configurant la doctrina pol??tica de l'aixecament i la ideologia popular de la revolta. Per?? la gran aristocr??cia catalana i la cada vegada m??s important burgesia urbana tenien unes actituds pol??tiques m??s moderades envers la monarquia.
El mateix any, la caiguda d'??pol i Salses en mans dels francesos i governades per alcaids no catalans, que es rendiren, sembla, per suborn, accentu?? la tensi?? entre la cort i el Principat. Encara que la campanya del Rossell?? acab?? amb la posterior recuperaci?? de Salses el 28 de gener del 1640. El rei, temor??s de nous atacs francesos, orden?? que l'ex??rcit mercenari rest??s sobre el pa??s, fet que produ?? greus incidents a petits nuclis camperols com Sant Esteve de Palautordera, Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Palafrugell, etc.
[edita] Desenvolupament del conflicte
La primavera del 1640, Francesc de Tamarit fou empresonat per l'autoritat reial, acusat de no facilitar, des del seu c??rrec, les lleves i els allotjaments. Camperols revoltats van entrar a Barcelona el 22 de maig, possiblement amb la complicitat de les autoritats catalanes, i el posaren en llibertat.
[edita] El Corpus de Sang
El 7 de juny del mateix any, en el que es coneix com el Corpus de Sang, grups de segadors entren de nou a la ciutat i s'origina un mot??, en el qual fou assassinat (no del tot aclarit) el comte de Queralt i virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt. Aquest fet marca l'inici del conflicte que es converteix de seguida en una aut??ntica revolta social. Fou succe??t per l'anterior virrei Enric III d'Emp??ries que tot i gaudir de molt mala salut, va acceptar el nomenament, i per tercera vegada prest?? jurament com a virrei de Catalunya el mat?? del 19 de juny de 1640. Despr??s d'arrestar els dos comandants m??s impopulars de l'ex??rcit castell??, la seva malaltia s'agreuj?? i moria el 22 de juliol. Catalunya estava altre cop sense virrei, i els diputats es destacaven com les ??niques figures d'autoritat en un territori escombrat per la revoluci??.
El 7 de setembre de 1640, els representants de la Generalitat de Catalunya Francesc de Tamarit, Ramon de Guimer??[1] i Francesc de Vilaplana[1] van signar el Pacte de Ceret amb Bernard Du Plessis-Besan??on, delegat per Armand Jean Du Plessis de Richelieu (el Cardenal Richelieu) en representaci?? de Llu??s XIII de Fran??a, pel qual Catalunya havia de rebre suport militar, se separaria de la Monarquia Hisp??nica i quedaria constitu??da com a rep??blica lliure sota la protecci?? del rei franc??s.
[edita] La invasi?? castellana
El setembre, l'ex??rcit de Felip IV d'Espanya comandat per Pedro Fajardo, el marqu??s de Los V??lez, va ocupar Tortosa, que tenia una guarnici?? castellana al Castell de la Suda, amb un ex??rcit de 23.000 infants, 3.000 genets i 24 canons[2] i la va convertir en el port de sortida de tropa i municions a It??lia i el Rossell??[3]. Avan??ant en direcci?? a Barcelona i despr??s de les batalles del coll de Balaguer (10 de desembre) i de Cambrils, el 24 de desembre pren la ciutat de Tarragona, que Roger de Bossost[4], bar?? d'Espenan, va rendir sense combatre, fugint a Fran??a en lloc de defensar Martorell, on van anar les tropes catalanes de la ciutat, mentre Josep Margarit i de Biure atacava la rereguarda a Constant??. L'ocupaci?? fou seguida d'una dur??ssima repressi?? contra el poble revoltat.
[edita] Proclamaci?? de la Rep??blica
El 17 de gener de 1641, davant l'alarmant penetraci?? de l'ex??rcit castell?? despr??s de la derrota a la batalla de Martorell, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclam?? finalment la Rep??blica Catalana, ara amb l'adhesi?? de la burgesia urbana descontenta per la pressi?? fiscal, acordant una alian??a politico-militar amb Fran??a.
[edita] Catalunya, francesa
Amb les tropes castellanes ja a Sants, per tal d'obtenir l'ajuda necess??ria, sota les disposicions de la Junta de Guerra que es constitu?? a la ciutat de Barcelona i de la que formaren part, entre d'altres Francesc de Tamarit i Joan Pere Fontanella, Catalunya es posava finalment sota l'obedi??ncia de Llu??s XIII de Fran??a el 23 de gener de 1641 i la Generalitat obtingu?? una important vict??ria militar en la batalla de Montju??c (26 de gener del 1641) obligant a l'ex??rcit castell?? del marqu??s de Los V??lez a retirar-se a Tarragona on qued?? assetjat durant mesos i fou rellevat com a virrei per Federico Colonna[5].
Pocs dies despr??s de la vict??ria de Barcelona, el 14 de febrer arribava l'ajuda de l'ex??rcit franc??s de terra de Philippe de La Mothe-Houdancourt i l'armada de Jean Armand de Maill??-Br??z??. El 25 de febrer es forma el Batall?? del Principat[6] d'ex??rcit regular que lluitar?? al costat de l'ex??rcit franc??s, amb 5.000 soldats d'infanteria dirigits per Josep Sacosta i 500 de cavalleria comandats per Josep d'Ardena, que es pagaran amb l'impost del batall??. Tanmateix, el 27 de febrer moria Pau Claris.
[edita] El setge de Tarragona
La campanya de Tarragona comen??a a l'abril de 1641 i s'estableix el setge el 4 de maig, mentre que el bloqueig de la ciutat per mar ??s efectiu el 5 de maig. Es tanca el cercle a l'interior per Constant?? i Salou, per?? el setge ??s aixecat quan en el segon intent, un gran estol espanyol comandat per Garc??a ??lvarez de Toledo y Mendoza va lliurar provisions a la ciutat, derrotant l'estol franc??s d'Henri d'Escoubleau de Sourdis.
[edita] Les campanyes militars
Els castellans envien dues columnes el 1642, la primera de 20.000 homes des de Fraga atacant Lleida i la segona de 4.500 homes des de Tarragona cap al Rossell??[7], sent interceptats i derrotats a la batalla de Montmel?? i la batalla de la Granada. Els espanyols retiren bona part de l'ex??rcit que es troba a Roses per via mar??tima[3] i Fran??a aconsegueix, durant l'estiu del 1642, l'ocupaci?? de Cotlliure, Perpiny?? i de Salses i amb aix?? el control dels comtats de Rossell?? i de Cerdanya, i les tropes situades al sud van atacar Monts?? i Tamarit de Llitera. L'any seg??ent, queden en mans espanyoles ??nicament Tarragona, Tortosa i Roses.
El Rossell?? va caure completament en mans francocatalanes, i d'aquesta manera els objectius de Richelieu i Llu??s XIII de Fran??a de controlar els comtats nordcatalans quedaven satisfets, i pertant es van donar per acabades les operacions principals. A m??s, el 4 de desembre de 1642, moriria Richelieu, i el 14 de maig de 1643, Llu??s XIII, a qui va succeir el seu fill Llu??s XIV, conegut com el rei sol, fins el 1652, comen??ant una ??poca de molta agitaci?? a Fran??a que va permetre als espanyols recuperar progressivament territori al Principat.
El 1644 Felip IV aconseguia recuperar Lleida i mantenir Tarragona de l'assalt franco-catal?? provocant la substituci?? de La Mothe per Henri de Lorraine-Harcourt. A partir de 1645 els francesos ocupen Roses, i recuperen terreny al sud, alliberant Agramunt, Cervera i Mollerussa, sense poder travessar el Segre envaint l'Empord??, i assetjant Girona, escometent el Vall??s, i ocupant temporalment Cadaqu??s, Castell?? d'Emp??ries, Solsona i Berga. Tortosa es mantingu?? sota sobirania castellana fins al 1648, en qu?? fou conquerida pels francesos, que s???hi mantingueren fins al 1650. La guerra de la Fronda, una guerra civil francesa durant la minoria d'edat de Llu??s XIV de Fran??a va afeblir les possibilitats militars franceses a Catalunya, amb la retirada de gran part de la tropa francesa i va provocar l'avan?? de les tropes castellanes.
Durant la major part de la guerra, la l??nia divis??ria entre les dues sobiranies seguiria aproximadament el Llobregat amunt, trencaria vers Igualada i Cervera i la Seu d'Urgell, totes tres de la banda francesa. Incursions des d'una i altra banda feren oscil??lar aquesta l??nia. Amb el Tractat dels Pirineus, Fran??a renunciava al Principat de Catalunya per?? s'annexionava el Rossell??, el Conflent i part de la Cerdanya. Catalunya conservava les seves institucions i les seves constitucions, per?? Fran??a abolia totes les dels territoris controlats.
[edita] El final de la guerra
El conflicte s'allarg?? m??s enll?? de la Pau de Westf??lia (1648). Per?? durant la guerra, els mateixos conflictes anteriors amb els castellans es repetien ara amb els francesos. Les tropes franceses tamb?? provocaren malestar i entraren en lluita amb la poblaci?? rural. De la mateixa manera, l'administraci?? pol??tica francesa a Catalunya, tingu?? greus topades amb els organismes pol??tics i eclesi??stics catalans per no respectar les constitucions.
La campanya espanyola de 1649 va partir de Lleida de 6.000 homes i 3.000 cavallers comandats per Juan de Garay, avan??ava des de Lleida, passant per Vimbod??, Poblet, Cabra del Camp, Montblanc, Valls, Constant??, Tarragona, on es van rebre refor??os, Torredembarra, Vilanova i la Geltr?? i Sitges, deixant tropes en ella, i tornant cap a Lleida, va abandonar la costa i va v??ncer en la batalla de Vilafranca el 17 d'octubre i Montblanc el 14 de novembre.
Cap al 1650 el recolzament que inicialment s'havia donat al domini franc??s s'ensorrava mentre l'ex??rcit espanyol, Francisco de Orozco, el marqu??s de Mortara, avan??ava de nou des de Lleida i posava setge a Barcelona l'agost de 1651. El 1652 Barcelona, despr??s d'un any de setge i l'entrada de la pesta, queia en mans de l'ex??rcit de Felip IV comandat per Joan Josep d'??ustria. D'aquesta manera es posava fi al conflicte i les autoritats catalanes restaven novament sota l'obedi??ncia del rei castell??.
[edita] Els intents de recuperar el territori
Les tropes franceses encara es mantingueren a Catalunya durant set anys fins la signatura del Tractat dels Pirineus el 1659, i el 1653 el general franc??s Philippe de La Mothe-Houdancourt[2] amb els catalans liderats per Josep Margarit i de Biure, un total de catorze mil homes i quatre mil cavalls[8] entrava per el Pert??s. La confer??ncia de Ceret i el tractat de Ll??via (1660) van conformar la frontera entre les dues corones.
[edita] Cronologia
- 1618. Inici de la Guerra dels Trenta Anys.
- 1626. Trencament de les Corts de Barcelona. Oposici?? a la Uni?? d'armes.
- 1639. Els francesos ocupen Salses i ??pol.
- 1640. Revoluci?? popular contra els soldats allotjats. Corpus de Sang (7 de juny). Revoluci?? pol??tica. Inici de la Guerra dels Segadors. Pacte de Ceret.
- 1640. Revolta i independ??ncia de Portugal.
- 1640 -1641. Campanya espanyola. Ocupaci?? de Tortosa, Batalla de Cambrils, ocupaci?? de Tarragona i Batalla de Martorell.
- 1641. Llu??s XIII ??s proclamat comte de Barcelona.
- 1641. Batalla de Montju??c. Retirada espanyola a Tarragona
- 1641. Frac??s del Setge de Tarragona. Batalles de Constant??, El Catllar, Naval de Tarragona i 2a Naval de Tarragona
- 1642. Ocupaci?? francesa de Monts??, Perpiny?? i Salses. Atacs infructuosos espanyol a Lleida i franc??s a Tortosa.
- 1643. Llu??s XIV ??s proclamat comte de Barcelona.
- 1645. Setge de Roses i ocupaci?? francesa.
- 1648. Setge de Tortosa i ocupaci?? francesa.
- 1649. Campanya espanyola: Lleida, Vimbod??, Poblet, Cabra del Camp, Montblanc, Valls, Constant??, Tarragona, Torredembarra, Vilanova i la Geltr??, Sitges, batalla de Vilafranca, batalla de Montblanc.
- 1650. Guerra de la Fronda. Retirada de bona part de les tropes franceses per lluitar en la guerra civil francesa.
- 1652. Les tropes castellanes ocupen Barcelona.
- 1659. Tractat dels Pirineus.
[edita] Refer??ncies
- ??? 1,0 1,1 Gran Enciclop??dia Catalana, vol. 9 (entrada "Du Plessis-Besan??on, Bernard")
- ??? 2,0 2,1 F. Xavier Hern??ndez, Hist??ria militar de Catalunya
- ??? 3,0 3,1 (castell??) ingenierosdelrey.com [1]
- ??? Llista cronol??gica dels cavallers de l'Ordre du Saint-Esprit
- ??? (castell??) Asasve [Relaci??n de Virreyes y Capitanes Generales de Catalu??a (siglos XV al XXI]
- ??? L'impost del batall?? [2]
- ??? Gran enciclopedia aragonesa [3]
- ??? Modesto Lafuente, Historia general de Espa??a [4]
[edita] Vegeu tamb??
- Els Segadors - Himne nacional de Catalunya
[edita] Enlla??os externs
- Hist??ries de Catalunya: La Guerra dels Segadors
- Els segadors en mp3
- La Guerra dels Segadors al Museu d'Hist??ria de Catalunya
- (castell??) Historia de los movimientos, separaci??n y guerra de Catalu??a en tiempo de Felipe IV Francisco Manuel de Melo (1608-1666)
- (castell??) La rebeli??n de Barcelona ni es por el g??evo ni es por el fuero. 1641, pamflet de Quevedo contra la revolta catalana de 1640
- (castell??) Armas de papel. Quevedo y sus contempor??neos ante la guerra de Catalu??a Estudi detallat
- ??ngela Serrano, Josep Margarit, un patriota catal?? a la revolta dels Segadors [5]
[edita] Bibliografia
- Ferran Valls i Taberner i Ferran Soldevila, Hist??ria de Catalunya
- Joan-F. Cabestany i Enric Bagu??, Hist??ria de Catalunya ISBN 84-390-0125-8
- Francisco Manuel de Melo, Historia de los movimientos, separaci??n y guerra de Catalu??a en tiempos de Felipe IV. Servicio de Publicaciones, Universidad de C??diz. ISBN 84-7786-021-1. La visi?? d'un cr??tic des de l'ex??rcit victori??s.
- F. Xavier Hern??ndez, Hist??ria militar de Catalunya ISBN 84-232-0638-6
- J.H. Elliott, La Revolta catalana 1598-1640: un estudi sobre la decad??ncia d'Espanya traducci?? catalana de Josep Vallverd??. Barcelona: Vicens-Vives, 1966. Un estudi fonamental de les causes de la revolta.
- J.H. Elliott, La revolta catalana 1598-1640: un estudi sobre la decad??ncia d'Espanya, Publ. Universitat de Valencia, 2006 ISBN 84-370-6344-2 [6]