Guerra de Troia
De Viquip??dia
La Guerra de Troia va ser, d'acord amb la llegenda, una guerra dels ex??rcits aqueus (??s a dir, grecs) contra la ciutat de Troia a l'??sia Menor, seguint el rapte (o seducci??) d'Helena d'Esparta per part de Paris de Troia. La guerra ??s un dels esdeveniments m??s destacats en la mitologia grega i es narra en un cicle de poemes ??pics dels quals nom??s dos, la Il??ada i l' Odissea d'Homer, es conserven sencers. La Il??ada descriu un episodi ja avan??ada la guerra, i l'Odissea explica el viatge de retorn a casa d'un dels l??ders grecs. M??s tard, poetes grecs posteriors van escriure d'altres parts de la hist??ria, i tamb?? el poeta rom?? Virgili en la seva Eneida.
Els grecs antics creien que els fets narrats per Homer eren essencialment certs (situaven la guerra als segles XIII o XII abans de Crist, coincidint amb la caiguda de l'imperi hittita; aix?? les dates proposades del final de la guerra eren 1184 aC -segons Erat??stenes-, 1208 aC -anotat al marbre de Paros- o 1250 aC -segons Her??dot-) i ubicaven Troia a la riba dels Dardanels en el que ??s actualment el nord-oest de Turquia.
En temps moderns, tant la guerra com la ciutat van passar a ser considerats mitol??gics. Per?? al 1870, l'arque??leg alemany Heinrich Schliemann va realitzar unes excavacions trobant unes runes que molts arque??legs coincideixen a identificar amb la ciutat de Troia. Tanmateix, no hi ha cap certesa de que la Troia d'Homer exist??s, ni molt menys que els fets narrats al cicle de la Guerra de Troia siguin ver??dics.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
[edita] L'avar??cia de Laomedont i el rapte d'Hes??one
Segons la mitologia grega, durant el regnat de Laomedont, Apol??lo i Posid?? es rebel??laren contra Zeus. Aquest els castig?? a esdevenir durant un any esclaus del rei de Troia.
Laomedont els orden?? construir una muralla indestructible per a Troia. En aquesta tasca foren ajudats pel semi-d??u ??ac, ja que el monarca havia prom??s a canvi una bona recompensa. Quan van acabar, el rei els neg?? la paga promesa i Posid?? envi?? un monstre mar?? per menjar-se la filla del rei, Hes??one.
Davant la por dels ciutadans, Hes??one sort?? de Troia per entregar-se al monstre per??, en aquell instant, passava H??racles. Laomedont li ofer?? la m?? de la seva filla si la salvava. Un cop mort el monstre, el rei neg?? la seva filla a H??racles. Aquest, enfurismat, mat?? Laomedont i tots els seus fills (excepte Pr??am, futur rei) i s'endugu?? Hes??one a casa d'??ac (tamb?? enganyat per Laomedont) i la va casar amb el fill d'??ac, Telam??.
Pr??am va demanar durant molts anys el retorn de la seva germana, per?? ella estava feli??ment casada i tingu?? un fill Teucre.
[edita] Peleu i Tetis, la Poma i el Judici de Paris
Zeus havia esdevingut rei dels d??us derrotant al seu pare Cronos. Al seu torn, Cronos havia derrotat el seu pare Ur??. Zeus temia que un fill seu segu??s l'exemple, i per aix??, quan va sentir una profecia que augurava que el fill de la nimfa Tetis (que era la seva amant) seria m??s gran que el seu pare, va fer casar immediatament Tetis amb un vell rei decr??pit, Peleu.
Tots els d??us van ser convidats al casament de Peleus i Tetis, excepte Eris, la Disc??rdia. Ofesa, va fer-se invisible i va deixar sobre la taula una poma daurada en qu?? hi havia inscrita la paraula Kallisti ("A la m??s bella"). La poma va ser reclamada per Hera, Atena, i Afrodita. Van discutir agrament sobre a qui pertocava, i cap dels d??us no va gosar aventurar cap opini?? a favor d'una contendent per por d'ofendre les altres dues. Finalment, Zeus va ordenar que la disputa es tancaria amb el Judici de Paris, pr??ncep de Troia, que havia estat educat com a pastor perqu?? una profecia havia predit que causaria la caiguda de la ciutat. Les deesses van intentar subornar el pastor: Atena va oferir-li saviesa i habilitat en la batalla, Hera poder pol??tic i el control de tota l'??sia, i Afrodita va oferir-li l'amor de la dona m??s bonica del m??n. Paris va entregar la poma a Afrodita, i va tornar a Troia.
De Peleu i Tetis en naixeria un fill, Aquil??les. Va profetitzar-se que moriria jove, i a Troia. Amb l'esperan??a de protegir-lo, mentre encara era un infant, la seva mare el va banyar al riu Estinx, fent-lo invulnerable a tot arreu excepte al tal?? per on l'estava subjectant. Al cr??ixer es convert?? en el guerrer m??s poder??s de tots els mortals.
[edita] La fugida de Paris i Helena
Afrodita va concedir a Paris l'amor de la dona m??s bonica del m??n, que era Helena, una de les filles del rei d'Esparta Tind??reu. La seva mare era Leda, que havia estat sedu??da per Zeus prenent la forma d'un cigne, i no est?? clar quins dels quatre fills de Leda eren de Zeus i quins eren de Tind??reu. Helena tenia molts pretendents, i el seu pare temia escollir-ne cap per por de que els altres responguessin violentament. Al final, un dels pretendents, Odisseu (o "Ulisses", en llat??) d'??taca, va proposar un pla per solucionar el dilema: tots els pretendents van haver de jurar, no sense protestes, que defensarien el matrimoni d'Helena fos qui fos l'escollit.
Helena va triar Menelau, que ja vivia amb el seu germ?? Agam??mnon a la cort de Tind??reu des de que havien estat exiliats de la seva terra d'Argos quan el seu oncle havia mort el seu pare i havia usurpat el tron. Menelau va heretar el tron d'Esparta, amb Helena com la seva reina, i Agam??mnon va casar-se amb la germana d'Helena Clitemnestra i va recuperar el tron d'Argos.
En una missi?? diplom??tica a Esparta, Paris va enamorar-se d'Helena i, amb l'ajut d'Afrodita, la va segrestar o seduir (les versions varien) i se la va emportar a Troia com la seva esposa. Menelau va enviar un missatger a Troia demanant el retorn d'Helena, per?? el rei Pr??am, recordant la seva germana Hes??one, va negar-se a tornar-la. D'aquesta manera, tots els reis i pr??nceps de Gr??cia van ser reclamats per a complir el seu jurament i rescatar Helena.
[edita] El reclutament de l'armada grega
A aquestes altures, Odisseu ja s'havia casat amb Pen??lope i acabava de tenir un fill, Tel??mac. Per tal d'evitar la guerra, va fingir bojeria, i es va posar a sembrar els seus camps amb sal. Palamedes va desemmascarar-lo posant el seu fill davant de l'arada, i Odisseu el va evitar. Un cop descobert l'engany, Odisseu va haver d'anar a la guerra.
Agam??mnon va enviar missatgers a tots els reis de Gr??cia per tal que anessin a la guerra, per?? el rei Cinires de Xipre nom??s envi?? un vaixell de veritat i quaranta-nou de juguet.
L'oracle Calcas (o Calcant) havia predit que els grecs no guanyarien sense Aquil??les. La mare d'aquest, Tetis, sabent que Aquil??les moriria si anava a Troia, el va disfrassar de dona i el camufl?? a la cort del rei Licomedes a Sycros. Odisseu i ??iax el van anar a buscar. Segons una de les hist??ries van fer sonar un corn, i Aquil??les es va revelar saltant endavant i brandint la seva llan??a per lluitar contra els falsos invasors. Segons una altra, es van fer passar per mercaders que oferien joies i armament, i van descobrir Aquil??les d'entre totes les dones perqu?? va quedar-se sol contemplant el mostruari equivocat.
Al capdavall, una flota de m??s de mil naus va ser aplegada, sota el comandament d'Agam??mnon. Per?? quan van arribar a Aulis, els vents van amainar. Calcas va dir que la deessa ??rtemis estava castigant a Agam??mnon per haver matat un c??rvol sagrat (o haver matat un c??rvol en terra sagrada), i haver-se vantat de ser millor ca??ador que ella. L'??nica manera d'apaivagar ??rtemis, va dir, era sacrificar la filla d'Agam??mnon Ifig??nia. Segons algunes versions ho va fer, mentre que altres afirmen que va sacrificar un c??rvol en lloc seu.
Els grecs tamb?? van portar els ossos de Pelops, pare d'Atreu i avi d'Agam??mnon i Menelau per ajudar-los a guanyar la guerra, doncs un oracle afirmava que serien necessaris per la vict??ria.
Les forces gregues es troben descrites en detall al cat??leg de naus del segon llibre de la Il??ada. Consisteixen en 28 contingents de la Gr??cia continental, el Pelopon??s, les illes dodecaneses, Creta i ??taca, fent un total d'uns 100.000 homes.
Les forces troianes tamb?? estan llistades al segon llibre de la Il??ada, i consisteixen en els mateixos troians, liderats per H??ctor, i en diversos aliats: dardanians, zeleians, adrasteians, percotians, pelasgians, tracians, llancers ciconians, arquers paionians, halizons, misians, frigis, maeonians, miletians i licians.
[edita] La Guerra
[edita] Arribada
Un oracle havia predit que el primer grec a trepitjar terra troiana seria el primer en morir. Protesilau, l??der dels filacians, va donar compliment a la profecia; va ser l'abanderat dels grecs fins que va caure mort per la llan??a d'H??ctor. Amb tot, els assaltants van poder construir una tanca de fusta i un campament militar a la platja, prop dels vaixells de rems.
Despr??s de la batalla, els grecs van fer a Protesilau un funeral de d??u, i Hermes el va portar a veure per ??ltim cop la seva esposa abans d'endur-se'l a l'Hades. La seva dona, Laodamia, va voler acompanyar-lo a la mort. Despr??s de la mort de Protesilau, el seu germ?? Podarces va afegir-se a la guerra en lloc seu.
Veient les immenses muralles de Troia, els grecs van decidir posar setge a la ciutat fins que es rend??s. Durant aquests anys de setge van haver-hi batusses ocasionals, tant amb els troians com amb els seus aliats; ??iax va saquejar per dos cops la Tr??cia i Aquil??les va comandar expedicions a les ciutats pr??ximes de Lesbos, Focea, Colof??, Esmirna, Clas??menes, Cimme, Eg??alos, Dard??nia, Tenos, Adramiti, Colona, Antandros i Tebes d'Hipopl??cia.
[edita] Criseida i Briseida
Com a comandant en cap, a Agam??mnon li pertocava escollir primer el bot?? i va emportar-se'n com a esclava a Criseida, mentre que Aquil??les escoll?? a Briseida.
Per?? Criseida era filla de Crises, un sacerdot d'Apol??lo. El sacerdot va oferir un enorme rescat per la seva filla, per?? al ser rebutjat va pregar a Apol??lo que castigu??s els grecs. L'ex??rcit grec va ser assotat per una plaga, i Agam??mnon es va veure obligat a retornar Criseida.
Agam??mnon va exigir que en compensaci?? a l'esclava que havia perdut, se li entregu??s Briseida de la qual Aquil??les s'havia acabat enamorant. Of??s i indignat amb Agam??mnon, Aquil??les es va negar a lluitar i va abandonar l'ex??rcit dels grecs.
Tot i que els grecs estaven destinats a guanyar la guerra, Aquil??les va demanar a la seva mare Tetis que intervingu??s davant de Zeus demanant-li que els grecs no poguessin v??ncer fins que Agamm??mnon no li hagu??s demanat perd??. El seg??ent dia els grecs van ser durament castigats en la batalla, i tots els guerrers principals excepte ??iax van rebre ferides importants que els impedien continuar lluitant aquella jornada. Els troians, liderats per H??ctor, avan??aven imparables cap al campament grec.
Ja que Aquil??les es negava a lluitar, el seu amic Patrocle va demanar-li les armes perqu?? els troians es pensessin que Aquil??les havia tornat a la guerra. Li va deixar les seves armes. H??ctor pensant-se que Patrocle era Aquil??les va matar-lo i es va quedar amb l'armadura d'Aquil??les. Embogit per la r??bia, Aquil??les va anar a venjar-se'n. Va posar-se una nova armadura que Tetis havia encarregat a Hefest, va matar H??ctor, i va arrossegar el seu cos nu amb el un carro donant tres voltes a les muralles de Troia sota la mirada de tota la seva fam??lia. No va voler tornar el cos als troians per fer els ritus funeraris. Pr??am, amb la protecci?? dels d??us, va anar personalment a veure Aquil??les i li va suplicar que li torn??s el cos del seu fill. Aleshores Aquil??les se'n compad?? ja que li recordava al seu pare, i es va concedir una treva de dotze dies per a poder fer els funerals d'H??ctor.
[edita] La mort d'Aquil??les
Despr??s de la mort d'H??ctor, Aquil??les va v??ncer a M??mnon d'Eti??pia, Cycnus de Colonae i la guerrera amazona Penthesilia. Durant aquesta s??rie de campanyes victorioses, Paris va matar-lo mitjan??ant una fletxa enverinada que va ser guiada per Apol??lo fins al seu tal??. Com que se'l va matar per l'esquena i amb la intervenci?? d'un d??u, es considera que Aquil??les va morir sense haver estat mai ven??ut en el camp de batalla. Els seus ossos es van barrejar amb els de Patrocle, i es van celebrar jocs funerals en el seu honor.
[edita] L'armadura d'Aquil??les i la mort d'??iax
L'armadura d'Aquil??les va ser objecte d'un feu entre Odisseu i ??iax. Van competir per ella i al final va guanyar Odisseu. ??iax es va tornar boig de r??bia i va saltar enmig d'un dels ramats dels grecs (pensant-se que eren els seus camarades) i es va posar a matar ovelles. Despr??s, es va su??cidar.
[edita] El cavall de Troia
El final de la guerra va arribar amb l'episodi del Cavall de Troia. Els grecs (o Odisseu, segons alguns escrits) van planejar la construcci?? d'un cavall de fusta, animal que era sagrat pels troians. Va ser constru??t per Epeius i alguns els guerrers grecs van amagar-s'hi dins (Odisseu, Leonteu, Menelau, Diomedes, Neopt??lem i disset m??s). La resta de l'armada grega va simular abandonar el setge i els troians van interpretar el cavall com un oferiment de pau. Un espia grec, Sin??, va conv??ncer als troians que el cavall era un regal fent callar els advertiments de Laocon i Cassandra. Com que el cavall era tan gran que no passava per la porta de la ciutat, van enderrocar part de la muralla per fer-lo entrar.
Els troians, euf??rics de que el setge de deu anys s'hagu??s acabat, van passar una nit de disbauxa i celebraci??. Quan els grecs van sortir de l'interior del cavall, la ciutat estava en plena ressaca i la van prendre f??cilment. El saqueig va durar tres dies i tres nits on es van matar tots els homes i nens (incloent-hi els nadons), i es va esclavitzar totes les dones i nenes. Les riqueseses van ser saquejades, i l'esplendorosa ciutat va quedar redu??da a un munt de runa.
Existeix un debat sobre l'exist??ncia real del cavall de fusta. Alguns estudiosos postulen que el Cavall de Troia era en realitat un ariet sostingut sobre quatre potes, que b?? hauria pogut ser conegut amb aquest nom. El fet de que s'haguessin de derrocar les muralles per poder fer-lo entrar confirmaria aquesta tesis.
[edita] El Retorn
- Agam??mnon va tornar a casa amb Cassandra, que havia pres com a concubina despr??s de que hagu??s estat violada per ??iax el menor. La seva dona, Clitemnestra (germana d'Helena de Troia) s'estava entenent amb Egist, net del cos?? d'Agam??mnon que havia usurpat Argos abans de la guerra. Ja sigui per que el seu afer no fos descobert, o per venjar-se del sacrifici d'Ifig??nia, Clitemnestra va conspirar amb el seu amant per assassinar Agam??mnon. Cassandra va predir l'assassinat i va avisar a Agam??mnon, per?? ell no li va fer cas i el van matar juntament amb Cassandra. El fill d'Agam??mnon, Orestes, que no es trobava a Argos, va tornar-hi i va conspirar amb la seva germana Electra per venjar el seu pare. Van matar Clitemnestra i el seu amant Egist, i Orestes va recuperar Argos esdevenint el rei de tot el Pelopon??s.
- Menelau i la seva flota es va veure sorpresa per tempestes que el van obligar a retirar-se a Xipre primer i despr??s a Fen??cia, Eti??pia, L??bia i Faros (Egipte), i un cop all?? no en va poder sortir per manca de vent durant divuit anys! Manelau va haver de capturar un d??u mar?? perqu?? li revel??s quins sacrificis i a quins d??us havia de fer perqu?? se li permet??s tornar a casa. Menelau va tornar a casa amb Helena de Troia, on van tenir una filla: Hermione.
- Idomeneu tamb?? va ser desgraciat. La seva dona Meda va escollir com a amant Leuc, que la va assassinar i va usurpar el tron. Idomeneu, tornant de Troia, es va trobar enmig d'una terrible tempesta. Va prometre a Posid?? de que sacrificaria en honor seu el primer ??sser viu que vei??s a l'arribar a casa si li salvava la nau. Al tornar a casa, el primer que va veure va ser la seva pr??pia filla, i Idomeneu va sacrificar-la diligentment. Els d??us es van enutjar davant l'assassinat d'un propi fill, i van exiliar-lo a Cal??bria.
- Diomedes va arribar a Argos solament amb quaranta dels seus homes. Es va trobar que l'amant de la seva dona li havia usurpat el tron i no pogu?? fer-hi res. Va marxar amb Idomeneu cap a Cal??bria i despr??s va fundar la ciutat de Brindisi.
- Enees, cos?? del rei Pr??am, fill d'Afrodita, i un dels comandants de Troia durant la defensa, va liderar un grup de supervivents en la fugida de la ciutat. Entre aquest supervivents hi havia el seu fill Ascani, el seu pare Anquises, el sanador Iafix i el trompeter Misenus. La seva esposa Creusa va morir durant el saqueig de la ciutat. Van fugir de Troia amb alguns vaixells amb la intenci?? d'establir una nova ciutat lluny d'all??. Despr??s de diverses aventures relatades a el poema ??pic La Eneida, del poeta Virgili, van arribar a les boques del T??ber a la pen??nsula it??lica. Van aliar-se amb una tribu local, casant-se Enees amb Lav??nia, filla del seu rei Llat?? i en honor a aquesta Eneas va fundar la ciutat de Lavinium. Despr??s combateren amb d'altres tribus de la zona i al final van poder fundar la col??nia d'Alba Longa, governada per Enees. Segons la mitologia romana, al cap de tres-cents anys els descendents R??mul i Rem fundarien Roma.
- Pel que fa a Odisseu, hi han dues versions del seu retorn:
- la versi?? m??s antiga conta que en els seus intents de tornar a seva illa d'??taca, va haver de passar per una pila d'aventures i contratemps que van allargar el viatge fins a deu anys. En arribar a ??taca, la seva dona Pen??lope tenia quinze amants. Odisseu va marxar cap Et??lia disgustat fins que, al cap de deu anys m??s, va tornar a casa. Al baixar del vaixell, el seu fill Tel??mac el va confondre amb un pirata i el va matar.
- la segona versi?? ??s la hist??ria narrada per Homer en el seu poema ??pic de L'Odissea: durant el viatge, va ser castigat per Posid?? per haver tret l'ull al seu fill, el ciclop Polifem. Va haver de passar moltes altres aventures marines per?? finalment va poder arribar a ??taca.
[edita] La Guerra de Troia i l'art
[edita] Literatura
- Robert Graves: La guerra de Troia. Editorial Emp??ries. ISBN 978-84-7596-063-0
[edita] Cinema
- Helen of Troy (1956), de Robert Wise.
- La Guerra di Troia (1961), de Giorgio Ferroni.
- Troy (2004), de Wolfgang Petersen.
[edita] ??pera
- Il ritorno di Ulisse in patria (1641), de Claudio Monteverdi.
- Les Troyens (1858), d'Hector Berlioz.
- La belle H??l??ne (1864), de Jacques Offenbach.
- Troilus and Cressida (1954), de William Walton.
- King Priam (1961), de Michael Tippett.
