Guerra de Successi?? Espanyola
De Viquip??dia
| Guerra de Successi?? Espanyola | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Dates | 1701???1713/1715 | ||||||||||||||||
| Escenari | Europa i Am??rica del Nord | ||||||||||||||||
| Resultat | Tractat d'Utrecht: Divisi?? dels dominis espanyols | ||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
.svg/25px-Flag_of_Bavaria_(lozengy).svg.png){kind=small}
_-_Emperor's_banner_(1410-1806).png/25px-Reichsbanner_(HRR)_-_Emperor's_banner_(1410-1806).png){kind=small}
.svg/25px-Union_flag_1606_(Kings_Colors).svg.png){kind=small}
.svg/25px-Flag_Portugal_(1707).svg.png){kind=small}
La Guerra de Successi?? Espanyola (1700-1714) va ser un conflicte b??l??lic internacional, que, a m??s d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Am??rica del Nord, com tamb?? accions de pirates i corsaris a les costes de l'Am??rica espanyola. En aquesta confrontaci??, a m??s de la successi?? a la corona hisp??nica, s'hi dirimia tamb?? la q??esti?? de l'equilibri de poder entre les diferents pot??ncies europees.
A la Guerra de Successi??, hi destacaren com a generals el Duc de Villars, el Duc de Berwick, el Duc de Marlborough, i el Pr??ncep Eugeni de Savoia.
El 1700, Carles II de Castella i d'Arag?? va morir reconeixent com a hereu universal Felip de Borb??, duc d'Anjou, n??t de Llu??s XIV de Fran??a, qui, d'aquesta manera, esdevingu?? Felip V de Castella i IV d'Arag??. La guerra va comen??ar perqu?? l'emperador Leopold I va reivindicar els drets de la seva nissaga a les corones hisp??niques; a m??s, a mesura que Llu??s XIV es va anar mostrant cada vegada m??s imperialista i agressiu, d'altres pot??ncies europees, com ara, principalment, Anglaterra, Portugal i les Set Prov??ncies Unides dels Pa??sos Baixos van aliar-se amb l'Imperi per oposar-se a l'expansionisme franc??s, com tamb??, en el cas angl??s, per assegurar la successi?? al seu tron de pr??nceps protestants; de fet, la Guerra de Successi?? Espanyola s'inscriu dins d'all?? que alguns historiadors anglesos denominen la Segona Guerra dels Cent Anys, concepte que designa la constant rivalitat anglofrancesa que exist?? en tots els conflictes europeus que es donaren entre 1689 i 1815.
La Guerra va finalitzar amb la signatura el 1713 del Tractat d'Utrecht i el 1714 del Tractat de Rastatt, en aplicaci?? dels quals Felip V fou reconegut com a rei d'Espanya, per?? amb la condici?? de renunciar als seus drets al tron franc??s, evitant aix?? la uni?? de les dues corones; l'Imperi va annexionar-se gran part dels antics dominis espanyols a It??lia i als Pa??sos Baixos. Tanmateix, malgrat que Llu??s XIV va aconseguir situar el seu n??t al tron espanyol, el Tractat d'Utrecht va significar la fi de l'hegemonia francesa a Europa i va iniciar l'??poca de l'equilibri de poders que es mantindria fins a la fi de la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
Dins dels regnes hisp??nics, la Castella va donar suport a Felip de Borb?? mentre que, despr??s de 1705, els estats de la Corona d'Arag?? s'alinearen amb el pretendent Carles d'??ustria. Per aix??, el triomf de Felip de Borb?? va significar la fi dels drets i privilegis dels regnes de la Corona d'Arag??, que foren uniformitzats segons les lleis de Castella; a la Pen??nsula, la guerra va durar fins a 1715, amb la capitulaci?? de Mallorca davant de les forces de Felip V.
Taula de continguts
|
[edita] Antecedents hist??rics
A causa de la seva constituci?? malaltissa i de les greus defici??ncies mentals i f??siques que pat?? durant tota la seva vida, resultava del tot previsible que Carles II moriria sense descend??ncia, per tant en totes les corts europees va comen??ar a discutir-se la q??esti?? de l'her??ncia dels dominis de la Monarquia Hisp??nica (Castella, la Corona d'Arag??, les col??nies d'Am??rica, les possessions italianes i els dominis dels Pa??sos Baixos). Basant-se en el seu parentiu amb Carles II, dues nissagues reclamaven l'her??ncia hisp??nica: els Borb?? francesos i la Casa d'??ustria.
Com a fill de la princesa castellana Anna d'??ustria, Llu??s XIV era cos?? germ?? de Carles II, per la qual cosa, aspirava que la corona espanyola pass??s al seu fill Llu??s; ara b??, com que Llu??s tamb?? era l'hereu del tron franc??s, aix?? obria la possiblitat d'una uni?? din??stica hispano-francesa que hauria fet trontollar l'equilibri de les pot??ncies europees; a m??s, tant Anna com Maria Teresa d'??ustria, filla de Felip IV de Castella i III d'Arag?? i muller de Llu??s XIV, havien renunciat als seus drets successoris en el moment de casar-se; tanmateix, aquestes ren??ncies estaven condicionades al pagament de les dots d'aquestes infantes, que no es va pagar mai.
El candidat alternatiu a Llu??s XIV i els seus descendents era l'emperador Leopold I, tamb?? cos?? germ?? de Carles II; a m??s, en el seu testament, Felip IV, pare de Carles II, havia concedit la successi?? hisp??nica a la Casa d'??ustria. Naturalment, si Leopold heretava els dominis hisp??nics, llavors es tornaria a formar la uni?? din??stica amb qu??, al segle XVI, havia basat el seu poder Carles I de Castella, I d'Arag?? i V del Sacre Imperi Romanogerm??nic.
El 1668, nom??s tres anys despr??s de l'ascens al tron de Carles II, Leopold I, qui aleshores encara no tenia fills, havia acceptat la partici?? dels dominis hisp??nics entre ??ustries i Borbons tot i que Felip IV, mort el 1665, li havia concedit a ell tota l'her??ncia. Tanmateix, vint-i-un anys despr??s, el 1689, Guillem III d'Anglaterra i II d'Esc??cia, quan va demanar ajuda a l'emperador en la Guerra de la Gran Alian??a contra Llu??s XIV, va prometre a Leopold I donar-li suport en la seva reivindicaci?? de la totalitat de l'her??ncia hisp??nica.
Un nou candidat per als trons hisp??nics era el Pr??ncep Elector Josep Ferran de Baviera nascut el 1692, n??t per via materna de l'emperador Leopold I. Com que Josep Ferran no pertanyia ni a la Casa d'??ustria ni als Borb?? sin?? a la dinastia Wittelsbach, l'amena??a d'una uni?? din??stica dels regnes hisp??nics amb Fran??a o amb l'Imperi semblava esvanir-se; per aix??, malgrat que els dos principals candidats estaven disposats a renunciar als seus drets en favor de dinastes m??s joves com ara l'arxiduc Carles d'??ustria, fill segon de Leopold I, o el duc d'Anjou, n??t de Llu??s XIV, Josep Ferran, hereu leg??tim dels trons hisp??nics segons el testament de Felip IV, esdevingu?? el candidat preferit d'Anglaterra i dels Pa??sos Baixos.
A partir de la conclusi?? de la Guerra de la Gran Alian??a (1697), el tema de la successi?? hisp??nica va anar esdevenint cada cop m??s candent. Llavors, Anglaterra i Fran??a, esgotades pel conflicte, acceptaren signar el Tractat de la Haia pel qual es reconeixia Josep Ferran com a hereu de la corona espanyola, per?? repartint els dominis espanyols als Pa??sos Baixos i It??lia entre Llu??s XIV i Leopold I. Aquesta fou una decisi?? presa sense haver consultat ning?? de la cort espanyola, on es rebutjava qualsevol partici?? dels dominis; per aix??, quan el Tractat es va donar a con??ixer, Carles II nomen?? hereu Josep Ferran per?? deixant clar que li corresponia la totalitat de l'her??ncia i no nom??s la part que Anglaterra i Fran??a havien decidit.
Josep Ferran va morir sobtadament, v??ctima de la verola, el 1699, amb la qual cosa va haver de tornar a plantejar la q??esti?? success??ria. El 1700, Anglaterra i Fran??a ratificaren el Tractat de Londres, pel qual l'arxiduc Carles d'??ustria heretava tots els dominis hisp??nics menys les possessions d'It??lia que passaven a Fran??a; aquest tractat va desplaure Leopold I que, a m??s de no haver-hi pres part, estava interessat, precisament, en l'obtenci?? de les possessions italianes; per la seva banda, a la cort hisp??nica, on el rebuig a la partici?? era un??nime, l'octubre del 1700 els membres del b??ndol pro-franc??s aconseguiren que Carles II nomen??s hereu Felip de Borb??. En aquesta situaci??, a Carles d'??ustria nom??s li va quedar l'opci?? d'intentar evitar una possible uni?? din??stica hispano-francesa, reclamant que, en el cas que Felip heret??s Fran??a, la corona espanyola havia de passar al seu germ?? el duc de Berry i, en el cas que aquest mor??s sense descend??ncia, a Carles d'??ustria.
[edita] Preludi
.jpg/180px-Charles_II_(1670-80).jpg)
Quan la not??cia del testament de Carles II va arribar a la cort francesa, els consellers convenceren Llu??s XIV que resultava m??s segur acceptar la partici?? establerta pel Tractat de Londres de 1700 que no pas arriscar-se a haver d'anar a una guerra per la reivindicaci?? del conjunt de l'her??ncia hisp??nica. Tanmateix, Jean-Baptiste Colbert, el secretari d'afers estrangers, va argumentar de manera bastant reeixida que Fran??a, tant si acceptava la totalitat dels dominis hisp??nics com si nom??s n'acceptava una part, igualment hauria d'anar a la guerra contra ??ustria, que no acceptava pas la partici?? establerta a Londres. A m??s, segons el testament de Carles II, Felip d'Anjou nom??s tenia dues opcions que eren o b?? acceptar la totalitat del domini o b?? renunciar-hi del tot; si renunciava, l'her??ncia passava al duc de Berry i, si aquest tamb?? hi renunciava, a Carles d'??ustria. Al final, conscient que les pot??ncies mar??times -Anglaterra i els Pa??sos Baixos- no li donarien suport en una lluita per obligar els espanyols i els austr??acs a acceptar les condicions del Tractat de Londres, Llu??s XIV va decidir acceptar l'her??ncia del seu n??t; aix??, Carles II va morir l'1 de novembre, i, el 24 de novembre de 1700, Llu??s XIV proclam?? rei d'Espanya el duc d'Anjou, el qual, en principi, heretava la totalitat del domini, rebutjant aix?? les condicions del Tractat de Londres. Per la seva banda, com que no disposava del suport necessari de les elits pol??tiques d'Anglaterra i dels Pa??sos Baixos, Guillem III no podia declarar la guerra i, per aix??, l'abril de 1701 va recon??ixer Felip com a rei.
El conflicte, doncs, sembla resolt; ara b??, Llu??s XIV va adoptar una pol??tica massa agressiva impedint a Anglaterra i als Pa??sos Baixos comerciar amb els ports hisp??nics, la qual cosa perjudicava seriosament els interessos comercials d'aquests dos pa??sos. Llavors, havent aconseguit el suport dels seus s??bdits, Guillem III va signar el Tractat de la Haia (1701) amb els Pa??sos Baixos i ??ustria, segons el qual, es reconeixia Felip V com a rei per?? obligant-lo a cedir a ??ustria les possessions italianes i els dominis dels Pa??sos Baixos, que, aix??, quedaven fora de l'abast de l'expansionisme franc??s; a m??s, Anglaterra i els Pa??sos Baixos conservarien els seus drets comercials als regnes hisp??nics.
Pocs dies despr??s de la signatura del Tractat de la Haia (7 de setembre de 1701), va morir l'ex-rei Jaume II d'Anglaterra i VII d'Esc??cia, exiliat a Fran??a des que, el 1688, Guillem III l'havia destronat. Tot i que d'en???? de la signatura del Tractat de Rijswijk (1697), havia reconegut Guillem III com a rei d'Anglaterra i d'Esc??cia, ara Llu??s XIV reconegu?? com a monarca leg??tim el fill de Jaume II, Jaume, la qual cosa va predisposar encara m??s l'opini?? p??blica anglesa a donar suport als plans de guerra de Guillem III.
Les accions b??l??liques van comen??ar amb la invasi?? del ducat de Mil??, una de les possessions espanyoles d'It??lia, per les tropes austr??aques del Pr??ncep Eugeni de Savoia, la qual cosa va provocar una intervenci?? francesa. Llavors, Anglaterra, els Pa??sos Baixos i molts estats alemanys, principalment Pr??ssia i l'Electorat de Hannover, donaren suport a ??ustria, mentre que Baviera, l'arquebisbat de Col??nia, Portugal i el Ducat de Savoia s'alinearen amb Fran??a.
Fins i tot despr??s de la mort de Guillem III (1702), la seva successora a Anglaterra i Esc??cia, la reina Anna va continuar la guerra assessorada pels seus ministres Godolphin i Marlborough.
A Europa, la guerra tingu?? els seus camps de batalla a la Pen??nsula Ib??rica, a la zona centro-occidental europea, principalment als Pa??sos Baixos, amb d'altres importants batalles a Alemanya i It??lia. El Pr??ncep Eugeni de Savoia i el duc de Marlborough es distingiren com a comandants militars als Pa??sos Baixos.
[edita] La Guerra a Europa
[edita] Primera Fase 1701???1703
El 1702, Eugeni de Savoia va lluitar a It??lia, on el comandant franc??s era el duc de Villeroi, a qui Eugeni va derrotar i capturar a la Batalla de Cremona l'1 de febrer. Villeroi va ser aleshores substitu??t pel duc de Vend??me, qui, malgrat el resultat incert de la Batalla de Luzzara (agost) i una superioritat num??rica de tropes, no va aconseguir expulsar Eugeni d'It??lia.
Mentrestant, Marlborough va dirigir una for??a combinada d'anglesos, holandesos i alemanys als Pa??sos Baixos, on va capturar moltes places importants, principalment Lieja. Al Rin, un ex??rcit imperial dirigit per Llu??s de Baden va prendre Landau el setembre, per?? l'amena??a damunt d'Als??cia va aturar-se arran de l'entrada a la guerra dins del b??ndol franc??s de l'elector Maximili?? II Manuel de Baviera. El Pr??ncep Llu??s va ser obligat a retirar-se m??s enll?? del Rin, on el derrot?? l'ex??rcit franc??s del duc de Villars a Friedlingen. L'almirall angl??s Sir George Rooke va aconseguir una important vict??ria a la Batalla de la badia de Vigo on va destruir totalment la flota espanyola d'??ndies i va capturar tones de plata americana.
Marlborough entr?? a Bonn el 1703 i for???? l'elector de Col??nia a marxar cap a l'exili; tanmateix, no va aconseguir prendre Anvers i els francesos venceren a Alemanya. Un ex??rcit franco-bavar??s, dirigit pel duc de Villars i pel Maximili?? Manuel de Baviera derrot?? les tropes imperials de Llu??s de Baden i de Hermann Stirum, per?? la timidesa de l'elector va impedir dur a terme una marxa sobre Viena, per la qual cosa, Villars va dimitir. Tot i aix??, van continuar les vict??ries franceses al sud d'Alemanya amb un nou ex??rcit dirigit per Camille de Tallard, triomfant al Palatinat, amb la qual cosa es va tornar a plantejar de nou la possibilitat d'atacar Viena.
Ara b??, en l'??mbit diplom??tic, a finals de 1703, Fran??a va patir el rev??s de la decisi?? de Pere II de Portugal i de V??ctor Amadeu II de Savoia de passar-se al b??ndol austr??ac; a m??s, si, en un principi, els anglesos estaven disposats a acceptar Felip d'Anjou com a rei d'Espanya, ara consideraven millor per als seus interessos comercials el domini dels regnes hisp??nics per Carles d'??ustria, qui aix?? esdevindria Carles III de Castella i d'Arag??.
[edita] Segona fase 1704???1709
| La pen??nsula ib??rica a la Guerra de Successi?? (1702-1714) |
|---|
| Cadis - Vigo - Presa de Gibraltar - V??lez-M??laga Setge de Gibraltar - Cabrita - Barcelona 1705 M??rcia - Barcelona 1706 - Almansa - Lleida - Almenar Monte de Torrero - Brihuega - Villaviciosa - Tortosa Barcelona 1713-14 - Bra?? Militar |
El 1704, el pla dels francesos era usar com l'ex??rcit de Villeroi als Pa??sos Baixos per aturar l'aven?? de les tropes de Marlborough, mentre Tallard mentre les forces franco-bavareses dirigides per Maximili?? de Baviera i Ferdinand de Marsin, el substitut de Villars, marxessin cap a Viena. Ara b??, el canvi de b??ndol de Portugal va permetre a Carles d'??ustria desembarcar a Lisboa el 20 de juny de 1704 acompanyat d'un ex??rcit angl??s liderat per Lord Peterborough i d'una esquadra anglo-holandesa dirigida per Cloudesley Shovell i Lord Peterborough.
Ignorant els desitjos dels holandesos, que s'estimaven m??s mantenir les seves tropes als Pa??sos Baixos, va dirigir les forces angleses i holandeses cap al sud d'Alemanya; mentrestant, Eugeni de Savoia va dirigir-se cap al nord des d'It??lia amb l'ex??rcit austr??ac per tal d'evitar l'atac de Viena pels franco-bavaresos. Despr??s d'haver-se trobar, les tropes de Marlborough i d'Eugeni de Savoia van enfrontar-se als francesos dirigits per Tallard a la Batalla de Blenheim, la qual result?? un ??xit rotund per a Marlborough i Eugeni, fins al punt que Baviera va retirar-se de la guerra. Aquell mateix any, actuant en nom de Carles III de Castella i d'Arag??, els anglesos ocuparen Gibraltar, a Castella, amb participaci?? catalana i amb l'ajuda de les tropes holandeses del pr??ncep Jordi de Hessen-Darmstadt, amb la qual cosa, a partir d'aleshores, els anglesos posse??ren la clau de la Mediterr??nia.
Despr??s de la Batalla de Blenheim, Marlborough marx?? cap als Pa??sos Baixos i Eugeni de Savoia se'n torn?? cap a It??lia. El 1705, malgrat els seus ??xits contra Villeroi a la Batalla d'Elixheim, el pla de Marlborough d'envair Fran??a pel Mosel??la va fracassar; per altra banda, no van arribar a cap resultat clar els enfrontaments de Villars i Llu??s de Baden al Rin ni tampoc els del duc de Vend??me i d'Eugeni de Savoia a It??lia. Aquesta situaci?? de bloqueig va trencar-se el 1706 quan Marlborough va expulsar les tropes franceses dels Pa??sos Baixos espanyols despr??s d'haver aconseguit derrotar Villeroi a la Batalla de Ramillies el maig, la qual cosa li va permetre apoderar-se d'Anvers i de Dunkerque. Per la seva banda, el setembre, despr??s que el duc de Vend??me marx??s per fer-se c??rrec de l'ex??rcit dels Pa??sos Baixos, el pr??ncep Eugeni i V??ctor Amadeu II de Savoia inflingiren una greu derrota al duc d'Orleans i a Marsin a la Batalla de Tor??, despr??s de la qual, els francesos hagueren de marxar d'It??lia al final d'aquell any.
Despr??s de l'expulsi?? dels francesos d'Alemanya, It??lia i els Pa??sos Baixos, l'acci?? de la guerra pass?? a la Pen??nsula Ib??rica. El 1706, el general portugu??s Marqu??s das Minas va envair Castella des de Portugal, arribant, fins i tot, a prendre Madrid, ciutat, per??, que fou recuperada per un ex??rcit comandat per Felip de Borb?? i pel duc de Berwick. El 1707, el comte de Galway va fer un altre intent de prendre Madrid, per?? el duc de Berwick el derrot?? a la Batalla d'Almansa el 25 d'abril; a partir d'aleshores, la guerra a la Pen??nsula va desenvolupar-se en tot un seguit d'escaramusses sense cap resultat decisiu.
El 1707, la guerra de successi?? va unir-se breument a la Gran Guerra del Nord que, simult??niament, s'estava esdevenint a l'Europa septentrional. Carles XII de Su??cia va arribar a Sax??nia perseguint l'elector Frederic August I, a qui va obligar a renunciar al tron de Pol??nia. Llavors, tant els francesos com els aliats intentaren atraure's el rei de Su??cia. Els francesos miraren d'aconseguir que dirig??s les seves tropes contra l'emperador Josep I qui havia donat suport a Frederic August de Sax??nia; tanmateix, Carles XII, que es veia com el defensor de l'Europa protestant, condemnava el tracte donat per Llu??s XIV als hugonots, com tampoc no sentia cap inter??s pel conflicte de l'Europa occidental; per aix??, dirig?? els seus objectius cap a R??ssia i decid?? no intervenir en la guerra de successi??.
A finals de 1707, el Pr??ncep Eugeni va intentar envair Fran??a des d'It??lia, per?? fou aturat pels francesos. Mentrestant, Marlborough s'estava als Pa??sos Baixos entretingut en la conquesta d'innombrables fortaleses. El 1708, els ex??rcits de Marlborough s'enfrontaren als francesos, afeblits a causa de la mala relaci?? entre els seus dos principals dirigents el duc de Borgonya, n??t de Llu??s XIV i germ?? de Felip de Borb??, i el duc de Vend??me, ocasionada pels errors estrat??gics del duc de Borgonya, qui, ajornant la decisi?? d'atacar, va donar temps a Marlborough d'unir les seves tropes a les d'Eugeni de Savoia, la qual cosa va dur a la derrota francesa d'Oudenarde, seguida per la caiguda de Lilla; mentrestant, a It??lia, els austr??acs saquejaren la ciutat de Forl??.
Despr??s de les desfetes d'Oudenarde i de Lilla, Llu??s XIV es va veure for??at a negociar; per aix??, va enviar el Marqu??s de Torcy, el seu ministre d'afers estrangers, a entrevistar-se amb els aliats a La Haia. El rei de Fran??a estava disposat a cedir totes les possessions espanyoles als Aliats, conformant-se nom??s amb el domini de N??pols; estava disposat, fins i tot, a proporcionar diners per ajudar a foragitar Felip de Borb?? dels regnes peninsulars. Tanmateix, els aliats intentaren imposar unes condicions m??s humiliants encara: obligar Llu??s XIV a dur les seves tropes a la Pen??nsula per destronar el seu n??t. Rebutjant aquest tracte, el rei de Fran??a va decidir continuar la lluita.
El 1709, despr??s de tres intents d'invasi?? de Fran??a, Marlborough i Eugeni de Savoia aconseguiren avan??ar cap a Par??s; a la Batalla de Malplaquet, aquests dos generals aliats derrotaren les tropes del duc de Villars, per?? patiren moltes baixes en les seves tropes; despr??s, els aliats prengueren Mons, per?? no pogueren explotar la vict??ria, amb la qual cosa, la invasi?? de Fran??a qued?? aturada.
[edita] La fase final 1710???1714
El 1710, els Aliats van dirigir una ofensiva a la Pen??nsula Ib??rica, en la qual el comte de Stanhope va aconseguir arribar a Madrid juntament amb Carles d'??ustria, per?? fou obligat a rendir-se a Brihuega quan arribaren refor??os de Fran??a. A partir d'aleshores, per??, l'alian??a anti-borb??nica va comen??ar a desfer-se. A Gran Bretanya, Marlborough va comen??ar a perdre-hi influ??ncia, sobretot despr??s que a la cort de la reina Anna, la seva dona Sarah Churchill, Duquessa de Marlborough caigu??s en desgr??cia; per altra banda, al Parlament, va caure el govern dels Whig, que havia donat suport a la guerra, i el nou govern Tory va buscar fer la pau.
Per altra banda, el 1711 va morir sense descend??ncia masculina l'emperador Josep I, amb la qual cosa, la corona pass?? al seu germ?? Carles d'??ustria, qui aix?? esdevingu?? l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogerm??nic; llavors, molts dels dirigents de les pot??ncies aliades van veure el domini dels regnes hisp??nics per l'emperador Carles VI com un perill per a l'equilibri europeu, i comen??aren a considerar com un mal menor recon??ixer Felip de Borb?? com a rei d'Espanya. En aquestes circumst??ncies, Marlborough va aconseguir prendre Bouchain despr??s d'haver derrotat Villars, per?? fou cridat a Gran Bretanya a finals d'any, i es design?? per substituir-lo el Duc d'Ormonde.
En secret i actuant al marge dels austr??acs i dels holandesos, el secretari d'estat brit??nic Henry St John va iniciar converses amb el Marqu??s de Torcy. Per la seva banda, el duc d'Ormonde no va dur les tropes brit??niques a l'atac, amb la qual cosa, despr??s de la Batalla de Denain, en qu?? Eugeni de Savoia no va poder comptar amb l'auxili del Duc d'Ormonde, el Duc de Villars va poder recuperar gran part del terreny perdut pels francesos.
La signatura del Tractat d'Utrecht (1713) va posar fi a la guerra de Gran Bretanya i els Pa??sos Baixos contra Fran??a; mentre que la guerra entre Fran??a i ??ustria va continuar fins que, el 1714, van ratificar-se els tractats de Rastatt i Baden. Per part espanyola, la Guerra de Successi?? tingu?? un ep??leg en la Guerra de la Qu??druple Alian??a (1718-1720) motivada per l'intent de Felip V d'apoderar-se de Sardenya i Sic??lia, territoris a qu?? havia hagut de renunciar al Tractat d'Utrecht.
[edita] El Tractat d'Utrecht
Segons el Tractat d'Utrecht, que va signar-se l'11 d'abril de 1713, es reconeixia com a rei d'Espanya Felip de Borb??, el qual, per??, renunciava als seus drets successoris sobre Fran??a, tot i que a Fran??a hi hagu?? qui considerava il??leg??tima aquesta ren??ncia. Per altra banda, els dominis de la Corona espanyola quedaven redu??ts a la Pen??nsula i Am??rica, perqu?? Felip V va haver de cedir els Pa??sos Baixos espanyols, N??pols, el Ducat de Mil?? i el Regne de Sardenya a l'emperador Carles VI, aix?? com Sic??lia i parts del Milanesat a V??ctor Amadeu II de Savoia, i Menorca i Gibraltar a Gran Bretanya. A m??s, va haver de garantir als brit??nics el monopoli de la trata d'esclaus a Am??rica durant trenta anys.
Quant a Fran??a; no es va dur a terme cap dels projectes austr??acs concebuts des de mitjans del segle XVII de fer retrocedir l'expansi?? francesa cap al Rin i els Pa??sos Baixos. Llu??s XIV va acceptar deixar de donar suport a les reivindicacions al tron brit??nic del Pretendent Jaume Francesc Eduard Stuart, fill de Jaume II d'Anglaterra i VII d'Esc??cia, i recon??ixer com a leg??tima sobirana la reina Anna. A l'Am??rica del Nord, Llu??s XIV va admetre la sobirania brit??nica sobre la Terra de Rupert i l'illa de Terranova com tamb?? va haver de cedir a Gran Bretanya Ac??dia i l'illa caribenya de Saint Kitts.
Als holandesos, se'ls va permetre conservar algunes places fortes als Pa??sos Baixos austr??acs (espanyols fins el 1713) com tamb?? es quedaren amb una part de l'antic domini espanyol de Guelders.
Despr??s del Tractat d'Utrecht, els Pactes de Fam??lia entre les dues branques borb??niques -la de Madrid i la de Par??s- van forjar una alian??a entre Espanya i Fran??a que es va mantenir fins que l'esclat de la Revoluci?? Francesa va dur a la Guerra Gran. Per altra banda, el Tractat d'Utrecht va confirmar la relegaci?? d'Espanya al paper de pot??ncia de segon ordre dins d'Europa, fet que ja havia comen??at el 1648 amb la Pau de Westf??lia.
[edita] La posici?? de la Corona d'Arag??
[edita] Per??ode 1700-1705
| La Guerra de Successi?? a la Corona d'Arag?? (1704-1714) |
|---|
| Barcelona 1704 - Congost - Montju??c - Barcelona 1705 Sant Mateu - Vila-real - X??tiva 1706 - Barcelona 1706 X??tiva 1707 - D??nia - Lleida - Morella - Ares - Tortosa Almenar - Girona - Prats de Rei - Cardona Barcelona 1713-14 - Bra?? Militar - Arb??cies |
La fi de la Guerra dels Segadors havia significat una retallada del poder de les institucions ja que, despr??s de la rendici?? de Barcelona a les tropes Joan Josep d'??ustria el 1652, la corona havia assumit el control de la Insaculaci??, ??s a dir, el proc??s mitjan??ant el qual s'elegien els consellers de les institucions. Per altra banda, si el 1641 les tensions entre la corona i les institucions havien dut Pau Claris a proclamar Llu??s XIII de Fran??a comte de Barcelona, a finals del segle XVII, hi havia a Catalunya un fort sentiment antifranc??s motivat pel record del Tractat dels Pirineus i dels intents de Llu??s XIV de completar el seu domini de Catalunya amb l'annexi?? del Principat, objectiu que no abandon?? fins a la signatura del Tractat de Ryswick (1697), poc despr??s que els francesos haguessin arribat a ocupar Barcelona.
Al Principat de Catalunya, durant el darrer ter?? del segle XVII, havia aparegut una nova classe social, semblant a la valenciana, composta per productors i exportadors, els quals aspiraven a desenvolupar un capitalisme comercial inspirat en el model d'Holanda. Aquest grup havia elaborat un projecte de recuperaci??, amb el qual Catalunya es recuperaria del per??ode d'atonia i decad??ncia que havia viscut des de finals del segle XV. L'objectiu d'aquest sector, conegut com a regeneracionista, era usar les Constitucions i les tradicionals institucions catalanes (la Generalitat, les Corts, el Consell de Cent) per promoure una regeneraci?? social i econ??mica del pa??s. Una persona representativa d'aquest corrent regeneracionista fou Narc??s Feliu de la Penya, autor del llibre "F??nix de Catalu??a, compendio de sus antiguas grandezas y medios para renovarlas", publicat el 1683.
Malgrat tot, en un principi, els regnes de la Corona d'Arag?? van acceptar com a rei Felip de Borb??, qui, entre 1701 i 1702, celebr?? Corts de Catalunya -les primeres des de 1636- i jur?? els furs i constitucions del Principat. Ara b??, els sectors regeneracionistes, recelosos d'un pr??ncep franc??s com ho era Felip de Borb?? i desitjant recuperar la llibertat que havien tingut les institucions catalanes abans de 1652, van comen??ar a veure el suport a la candidatura de Carles d'??ustria com el mitj?? per assolir els seus objectius pol??tics.
[edita] El triomf austracista de 1705
[edita] L'expedici?? de 1704
El 27 de maig de 1704 un estol de 30 vaixells anglesos i 18 d'holandesos comandats per l'almirall Roorke i amb Jordi de Darmstadt al front, amb uns 1.200 soldats d???infanteria es presenta davant de Barcelona amb la intenci?? de prendre-la per per la for??a. Es confiava amb els conspiradors per?? l???acci?? est?? mal preparada i la ciutat es pos?? a les ordres del virrei Francisco Fern??ndez de Velasco, qui va sol??licitar la formaci?? de la Coronela de Barcelona, amb cinc mil homes, per refor??ar als set-cents infants i cent vuitanta soldats de cavalleria de la guarnici??, entre la ciutat i Montju??c. Per aix?? l'estol fug?? despr??s d'haver bombardejat Barcelona el 31 de maig.
[edita] El Pacte de G??nova
Malgrat el frac??s del 1704, el 17 de maig de 1705 els austracistes catalans, coneguts tamb?? com "Els Vigatans", signaren amb representants anglesos el Pacte de G??nova, pel qual, a canvi de rebre'n ajuda militar, es comprometien a col??laborar en la lluita dels aliats contra Felip de Borb?? cosa que duia a recon??ixer com a sobir?? Carles d'??ustria. Un mes m??s tard, el 20 de juny del 1705, els comissionats Dom??nec Perera i Antoni de Peguera i d'Aimeric es reunirien a la capital de la Rep??blica de G??nova, per tal de signar el pacte amb Mitford Crowe, l???enviat de la reina Anna I d'Anglaterra.
Segons l'expressi?? de l'historiador Ferran Soldevila, el desig dels austracistes catalans era "canviar la seva situaci?? dins la monarquia espanyola"
[edita] La Revolta dels Maulets
Des del 1704, Francesc D??vila, qui probablement era un l??der de la Segona Germania que havia escapat de la repressi??, va trescar per tot el sud del Regne de Val??ncia explicant als camperols que Carles d'??ustria estava disposat a abolir tots els drets dels nobles. Poc despr??s del setge de Gibraltar (5 de setembre de 1704 - 31 de mar?? de 1705), amb l'ajut de l'estol angl??s, els austracistes conqueriren D??nia i altres places com ara Alzira; quan Joan Baptista Basset desembarc?? a Altea l'agost del 1705 comen???? la revolta dels maulets.
Basset va cavalcar fins a Val??ncia, via D??nia, Gandia i Alzira, sense trobar-hi cap resist??ncia important. Quan els nobles borb??nics o les fortaleses tractaren de resistir hi trobaren vilatans armats que els for??aren a fugir-ne. El Virrei, juntament amb el duc de Gandia, una llarga llista de nobles i botiflers comen??aren a fugir, no cap a Val??ncia, sin?? cap a Castella.
La ciutat de Val??ncia va obrir les portes a l'ex??rcit maulet sense resist??ncia. M??s aviat al contrari, l'entusiasme popular fou immens. Alhora arribaven not??cies de l'al??ament austracista al Principat, on les ciutats havien foragitat l'ex??rcit "felipista", i de Barcelona, on el propi Carles III havia desembarcat triomfalment. Aix?? ajud?? a escampar la revolta des de Vinar??s i Benicarl?? a Vila-real i Castell??, on els maulets es feren forts. Un cop Basset es va establir a Val??ncia, exercint de Virrei en la pr??ctica, i amb la major part del regne sota el control dels maulets (???? ??s, camperols armats), la seua primera mesura va ser abolir tots els tributs senyorials.
Fins i tot va anar-hi m??s lluny i, amb la dubtosa legalitat del seu c??rrec, va deixar de pagar tot impost a la corona. A m??s a m??s, va abolir el "dret de portes", un impopular impost sobre els productes de les col??nies a Val??ncia. Va tolerar, i en certa manera atiar, la persecuci??, l'arrest i l'expulsi?? dels ciutadans francesos, principalment mercaders, que eren considerats per la plebs com a enemics i pels mercaders locals com a perillosos competidors.
??bviament, les relacions amb les Pot??ncies mar??times, aliades amb Carles III, es varen restablir, reprenent el tr??fic de mercaderies com abans. Alhora, Basset i els maulets arrestaven i desallotjaven els botiflers m??s importants, requisant les seues possessions.
El domini dels maulets -pagesos revoltats- sobre l'austracisme valenci?? fou tan clar que un significat borb??nic como ho era el pare Josep Manuel Minyana va decidir donar el t??tol "De bello rustico valentino" (=Sobre la guerra rural valenciana) al llibre que, anys despr??s, va escriure sobre la hist??ria de la guerra de successi?? al Regne de Val??ncia. Per altra banda, un cop acabada la guerra, molts nobles valencians es queixaren a Felip V que l'abolici?? dels Furs del Regne de Val??ncia era una mesura injusta perqu??, en la seva majoria, la noblesa valenciana se li havia mantingut fidel.
Com que l'ex??rcit pag??s dels maulets no era capa?? de resistir els atacs de les forces borb??niques, Basset va demanar ajuda al Rei, ??s a dir, a Carles III de Castella i d'Arag??, el qual va enviar a Val??ncia un contingent angl??s dirigit per Charles Mordaunt, Lord Peterborough, amb el qual tamb?? hi viatj?? el comte de Cardona, encarregat pel Rei de posar fi als excessos plebeus de Basset i els seus maulets; evidentment, l'abolici?? dels tributs de la corona privava Carles III dels seus ingressos del Regne de Val??ncia. Aix?? doncs, Cardona i Peterborough van empresonar alguns col??laboradors de Basset sota l'acusaci?? d'haver confiscat indegudament b??ns dels francesos i dels botiflers; per altra banda, les autoritats reials van fer sortir Basset de Val??ncia, on gaudia de for??a popularitat, enviant-lo primer a Alzira i despr??s a X??tiva, encoratjant-lo a prendre part en les lluites.
Durant les celebracions populars per l'entrada de Carles III a Madrid (27 de juny de 1706), Peterborough va enviar en secret tropes a X??tiva, amb l'ordre d'arrestar Basset i empresonar-lo en una fortalesa en mans angleses. Ara b??, quan la not??cia es feu p??blica, el poble es revolt??. A Val??ncia els crits de "Visca Basset, abans que Carles III" demostraven, en cas de dubte, quin era el sentiment majoritari dels valencians. De fet, Peterborough va haver de girar els canons per fer-los apuntar a l'interior de la ciutat i controlar la plebs. Les manifestacions de protesta duraren dies, s'enviaren cartes al Rei a Barcelona, i hi hagu?? arreu declaracions p??bliques en favor de Basset i les seues reformes; tanmateix, conscients que una vict??ria borb??nica significaria la restauraci?? del r??gim senyorial enderrocat el 1704, aturaren les protestes, creient que el Rei Carles repararia la injust??cia i alliberaria Basset quan an??s a Val??ncia.
[edita] Carles d'??ustria a Barcelona
El 1705, l'arxiduc Carles embarc?? a Lisboa en direcci?? al Mediterrani. S'atura a Altea on fou proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets s'estengu?? liderada per Joan Baptista Basset. Mentretant, alentats constantment pel pr??ncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barraren el pas als borb??nics a la plana de Vic. La flota de l'Arxiduc, formada per 180 vaixells amb 9.000 soldats anglesos, holandesos i austriacs i 800 cavalls sota el comandament de Lord Peterborough, l'holand??s Shrattenbach i Jordi de Darmstadt arrib?? a Barcelona el 22 d'agost de 1705.
Davant del setge dels austracistes, les autoritats barcelonines es mantingueren fidels a Felip d'Anjou i proposaren formar la Coronela, mentre la poblaci?? vacil??l??; mentrestant, els vigatans s'al??aren i en baixaren uns 1.000 armats per unir-se al desembarcament, que a la Batalla de Montju??c capturen la fortalesa, des de la qual bombardejarien la ciutat.
Barcelona, envoltada de les tropes aliades va rendir-se el 9 d'octubre i el Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fern??ndez de Velasco i Tovar sign?? la capitulaci??; fou aleshores quan la ciutat s???aixec?? contra Velasco. El 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, i fou proclamat rei -Carles III-.
Entre 1705 i 1706, Carles III va celebrar unes Corts Catalanes a Barcelona en les quals va concedir moltes de les reivindicacions dels regeneracionistes, entre les quals, el control de les insaculacions. A m??s, hom havia proclamat Carles III rei del Principat i Comtats de Rossell?? i Cerdanya, indicant aix?? una clara voluntat de recuperar els territoris perduts en el Tractat dels Pirineus. Per la seva banda, a Castella, els cercles borb??nics van presentar les concessions atorgades per Carles III a les corts de Barcelona com si fossin un projecte de sotmetre tota la corona espanyola al domini de Catalunya.
El 3 d'abril de 1706, les tropes borb??niques posaren setge a Barcelona amb un contingent de 18.000 soldats comandats per Ren?? de Froulay de Tess?? i amb l'estol del Comte de Tolosa. Felip de Borb?? mateix acompanyava l'expedici?? i va arribar a establir-se a Sarri??. Per defensar Barcelona l'Arxiduc Carles comptava amb 8.500 homes: 4.500 membres de la Coronela, 2.000 infants entre brit??nics, alemanys i holandesos, uns 1.000 catalans regulars enquadrats en el Regiment de Reials Gu??rdies Catalanes i el regiment de Barcelona i un miler m??s de voluntaris catalans. A m??s uns 400 dragons, 250 catalans i la resta anglesos. El 19 d'abril la fortalesa de Montju??c ??s atacada per?? resisteix fins el dia 26, quan cau en mans borb??niques. Poc despr??s, dos mil homes de Lord Peterborough aconseguiren entrar a Barcelona en barques de pescadors, superant el bloqueig de la flota del Comte de Tolosa. Cap al 8 de maig, semblava imminent l'assalt a Barcelona per les tropes borb??niques, per??, en saber-se la not??cia de l'arribada de la flota aliada anglo-holandesa comandada per John Leake procedent de Gibraltar amb 56 naus i uns 10.000 soldats, els borb??nics, que podien haver presentat batalla, fugiren en un complert desordre fins al punt que Felip d'Anjou hagu?? de passar a Fran??a i tornar a Espanya per Navarra. En aquestes circumst??ncies, Carles III va poder entrar a Saragossa i proclamar-se rei; aleshores, a l'Arag??, nom??s Tarassona i Jaca es mantenien lleials als borb??nics
[edita] Canvis de mans de Menorca
Menorca, abassegada per la forta guarnici?? espanyola que ocupava l'illa, es declar?? la guerra civil, l'Arxiduc fou nomenat rei de l'illa el 20 d'octubre de 1706. La lluita entre carlistes i filipistes dura tres mesos, fins que el gener de 1707, Felip V envia un batall?? de refor?? al governador Diego Leonardo D??vila, que torna a controlar l'illa, per?? Anglaterra, que no perdia de vista les seves ambicions d'instal??lar-se fermament a la Mediterr??nia, ocup?? Menorca en nom de Carles III el 29 de setembre de 1708.
[edita] La Batalla d'Almansa
L'ofensiva borb??nica contra el sud valenci?? s'inici?? l'octubre de 1706 quan les forces de Luis Belluga y Moncada, que ja havien impedit la conquesta austracista de la ciutat de M??rcia a la batalla de l'Hort de les Bombes s'uniren a les del duc de Berwick, el comandant en cap borb??nic, i feren caure Cartagena, Oriola (el dia 11) i Elx (el 21 d'octubre), per?? la pres??ncia de l'ex??rcit aliat a Alacant no permetia als borb??nics continuar cap al nord. Per altra banda, despr??s d'haver estat expulsades de Madrid pel Duc de Berwick, les tropes austracistes es retiraren cap al Regne de Val??ncia. Llavors, Berwick es dirig?? cap a M??rcia per recuperar Cartagena i mirar d'apoderar-se del sud valenci??. El 8 de febrer de 1707 desembarcaren a Alacant 8.000 holandesos de refor??, i al febrer foren ven??udes Xixona, Novelda i Elda. La decisi?? de Carles III de tornar a Barcelona signific?? un problema a l'ex??rcit aliat, que fou privat d'una part considerable d'homes amb Berwick a les portes del Regne. El 8 d'abril, les tropes del comte de Galway i d'Ant??ni Llu??s de Sousa, marqu??s das Minas, es concentraren a la Font de la Figuera i l'11 arribaren a Cabdet des d'on entraren a Castella, a l'encal?? de l'ex??rcit de borb??nic. A Montealegre (Albacete) l'avantguarda aliada sorprengu?? els borb??nics en retirada i la poblaci?? fou presa. Berwick sab?? esperar el moment oport?? refugiat a Almansa, on arrib?? el 21 d'abril, mentre els austriacistes prengueren Villena el 22, despr??s d'un setge de cinc dies.
A la batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes filipistes van v??ncer les de Carles III; a continuaci??, l'ex??rcit es divid?? en dues columnes, la primera comandada pel mateix Berwick que va pendre Val??ncia, i la segona columna, liderada per Fran??ois Bidal d'Asfeld va comen??ar cremant i destru??nt X??tiva, a la qual canviaren el nom pel de San Felipe i va continuar amb la presa d'Alcoi el 8 de gener de 1708, D??nia el 17 de novembre de 1708, i el castell de Santa B??rbara, a Alacant el 19 d'abril de 1709. Per altra banda, els borb??nics entraren tamb?? a Saragossa el 26 de maig del 1707; poc despr??s, l'ex??rcit del duc d'Orleans va assetjar Lleida, que va caure el 14 d'octubre de 1707, i Tortosa, que ho va fer el 15 de juliol de 1708.
[edita] La contraofensiva austracista
L'estiu de 1710, l'ex??rcit austracista, reorganitzat, repr??n les accions ofensives i ven?? als borb??nics a la batalla d'Almenar i la Batalla de Monte de Torrero, recuperant l'Arag??, i Carles III torn?? a entrar a Madrid el 21 de setembre de 1710, per?? la impossibilitat de mantenir-la, els oblig?? retirar-se'n, i llavors foren ven??uts pels borb??nics a la batalla de Brihuega i la Batalla de Villaviciosa de Taju??a; poc despr??s, les tropes filipistes prengueren de nou l'Arag??.
[edita] La resist??ncia de Catalunya
[edita] Context
Despr??s que, arran de la mort del seu germ?? Josep I, esdevingu??s emperador, Carles d'??ustria va desentendre's dels regnes hisp??nics i es retir?? cap a l'Imperi, i, per altra banda, les pot??ncies aliades van comen??ar a considerar m??s convenient recon??ixer Felip de Borb?? com a rei d'Espanya. Aix??, es va arribar a la signatura del Tractat d'Utrecht (1713), en les discusions del qual no es van tenir en compte les peticions dels diplom??tics catalans de garantia de la continu??tat dels furs i institucions de Catalunya.
En el mateix moment d'entrar a Val??ncia, poc despr??s de la batalla d'Almansa, el duc de Berwick ja havia proclamat l'abolici?? Furs de Val??ncia ja que, com a c??stig per la seva rebel??lia, a partir d'aleshores els ??nics furs i privilegis que tindrien els valencians serien aquells que al rei li sembl??s b?? concedir-los, amb la qual cosa, es va suprimir de cop l'estat valenci?? que Jaume I havia creat despr??s de la Conquesta. El 29 de juny de 1707, Felip V promulg?? els Decrets de Nova Planta que definien el nou r??gim que impos?? als regnes d'Arag?? i de Val??ncia.
El 7 de juliol de 1713, representants de Felip V convidaren la ciutat de Barcelona a rendir-se; dos dies despr??s, la Junta de Bra??os va decidir resistir com a ??nica manera d'intentar salvar el sistema institucional catal??
[edita] El duc de P??puli
Barcelona, on s'havien aplegat molts combatents valencians, fou assetjada el 25 de juliol de 1713 per les forces del duc de P??puli. S'escoll?? el general Villaroel, militar borb??nic fins l???ofensiva de 1710, comandant de l???ex??rcit catal?? ajudat, entre altres, pel valenci?? Joan Baptista Basset. La situaci?? del Principat esdevingu?? progressivament m??s inestable per als borb??nics a causa de les revoltes i l'aixecament de milers de persones arreu del pa??s que lluitaren contra la invasi??; aix??, l'Ex??rcit de les Dues Corones fou incapa?? d'aturar les guerrilles de la Plana de Vic i el Llu??an??s, per la qual cosa, el duc de P??puli hagu?? de mobilitzar tropes destinades al setge de Barcelona, fet que n'afebl?? el bloqueig i permet?? importants connexions entre la ciutat i la resist??ncia de l'interior del pa??s. A nivell mar??tim el setge fou inefica?? mentre fou possible l'arribada de queviures, p??lvora i municions de Mallorca.
Entre el 9 d'agost i el 5 d'octubre del 1713 s'inici?? l'Expedici?? del Bra?? Militar, encap??alada pel diputat militar Antoni de Berenguer i el general Rafael Nebot, els quals trencaren el setge de Barcelona i aconseguiren desembarcar a Arenys 300 genets i 300 fusellers amb l???objectiu de reorganitzar forces a l???interior del pa??s; malgrat ser perseguits per 10.000 soldats borb??nics organitzats en diferents columnes, i que arrasen els pobles per on van passant, els expedicionaris acabaren reclutant uns 5.000 voluntaris per?? els fou impossible organitzar una acci?? de socors a la ciutat. Tanmateix, aquest frac??s en l'intent d'atrapar P??puli entre dos focs consolid?? la resist??ncia a l'interior del pa??s i refor???? la pla??a de Cardona.
Despr??s de la signatura del Tractat de Rastatt, que pos?? fi a la guerra entre Fran??a i ??ustria, Llu??s XIV s'implic?? en la lluita contra la resist??ncia catalana, considerada ara com una pura i simple rebel??li?? la qual cosa permetia executar els resistents capturats, els quals no ja podien pretendre ser considerats presoners de guerra; a m??s, com a mesura intimidat??ria, les tropes de les Dues Corones (Espanya i Fran??a) incendiaren pobles sencers tal com ho feren a Sallent; per altra banda, els objectius dels canons usats pel duc de Populi contra Barcelona no eren pas les instal??lacions militars sin?? la poblaci?? civil, la qual hagu?? de refugiar-se a la platja de Sant Bertran, al peu de Montju??c, i a l'Arenal, a l'actual Barceloneta; llavors, el duc de P??puli arrib?? a demanar a l'almirall Jean Baptiste du Casse, que comandava l'estol del bloqueig mar??tim a la ciutat, que des del mar es bombardegessin aquelles platges per tal d'obligar la poblaci?? a entrar de nou a la ciutat. Ducasse respongu?? que en tota la seva carrera militar no s'havia trobat en una situaci?? igual i que no cometria aquella brutalitat sense una ordre expressa de Llu??s XIV.
Aquest clima de terror, per??, va dur molta gent a sumar-se a la resist??ncia, dirigida per Bac de Roda, cap de voluntaris, Antoni Desvalls, Marqu??s de Poal, membre del Bra?? Militar i el General Josep Moragues, governador de Castellciutat. L'entrada a fons de Fran??a signific?? l'arribada de m??s soldats i armament per a ampliar el bloqueig mar??tim i terrestre de la ciutat i refor??ar tamb?? les guarnicions de ciutats com Vic, Manresa, Martorell, Matar??, Ripoll, Lleida, Hostalric, Vilafranca, etc.
El 30 de novembre de 1713, Rafael Casanova fou nomenat Conseller en Cap del Consell de Cent Barcelona, m??xima autoritat de la ciutat. El c??rrec duia aparellat el grau de coronel de la Coronela, la mil??cia ciutadana, que era la base m??s nombrosa de la guarnici??, amb uns 4.700 membres que formaven part dels gremis professionals.
[edita] El duc de Berwick
El 6 de juliol de 1714, el duc de Berwick substitu?? el duc de P??puli com a comandant en cap de les forces que assetjaven Barcelona; amb el duc de Berwick venia tamb?? un fort contingent franc??s enviat per Llu??s XIV en ajuda de Felip V, en el qual hi havia soldats i comandaments que s'havien distingit durant la guerra en la lluita contra els Aliats. A m??s a m??s, per controlar les revoltes populars de l'interior del pa??s i protegir els espatlles dels assetjants Berwick ampli?? les forces d'ocupaci??, que s'elevava als 47.000. En total l'ex??rcit borb??nic arribava a l'extraordin??ria xifra de 86.000 efectius en un pa??s que no arribava al mig mili?? d'habitants. Hi havia, si fa no fa, un soldat per fam??lia.
La carta de Felip V enviada a Berwick indica fins a quin punt interessava al monarca borb?? la conquesta de la ciutat comtal:
Debiendo prometerme muy en breve la rendici??n de la plaza de Barcelona, he juzgado conveniente advertiros de mis intenciones. Estos rebeldes como tales est??n y son incursos en el mayor rigor de la guerra. Cualquiera gracia que experimenten ser?? un mero efecto de piedad y conmiseraci??n, por lo cual, si arrepentidos de su error, recurrieren antes de abrir la trinchera, pidiendo misericordia, no se la conceder??is prontamente, pero les oir??is, y haci??ndoles presente su rebeld??a, y cu??n indignos son de misericordia, los esperanzar??is de ella, ofreciendo interponeros conmigo para que logren a lo menos sus vidas, exceptuando si se puede de esta gracia (que ser?? s??lo lo que ofrecer??is y nada m??s) los cabos principales. Si no se dieren por entendidos y dejaren levantar tierra, y abrir brecha, ya en este caso no los oir??is m??s capitulaci??n que la de rendirse a discreci??n. Y si todav??a aun en este caso mantuvieren precitos y llegare el caso de asalto, ya en ??l no son dignos, como comprender??is, de la menor piedad, y deben experimentar el ??ltimo rigor de la guerra a que deben quedar sujetos cualesquiera oficiales espa??oles que se hallan dentro
Tot i que Llu??s XIV era m??s partidari de la prud??ncia, Felip V estava disposat convertir Catalunya en un cementiri. Alguns historiadors, com ara Josep Maria Torras i Rib??, destaquen l'obsessi?? malaltissa que Felip V tingu?? contra Catalunya. Cartes com aquesta demostren la voluntat f??rria de Felip de sotmetre a Catalunya i els catalans. La repressi?? posterior fou l'exemple aix?? com l'incompliment dels acords de capitulaci?? s??n l'exemple m??s gr??fic de l'obsessi?? del monarca contra els territoris de la corona d'Arag??. Amb tot, Berwick es prengu?? al peu de la lletra les indicacions de Felip V i inici?? un setge a tota regla, seguint el m??tode Vauban.
Finalment, Berwick decid?? assaltar la ciutat el dia 12 d'agost, despr??s d'haver patit unes 2.200 baixes en les feines d'ampliaci??, consolidaci?? i excavaci?? de les trinxeres; xifra espectacularment alta tenint en compte l'estat pen??s de les defenses i la fase en qu?? es trobava el setge. Tot i que arribaren a controlar parcialment els dos baluards en una lluita molt aferrissada, Berwick toc?? a retirada a causa de la dificultat d'entrar a la ciutat i les moltes baixes que estava provocant la lluita. La sagnia que signific?? aquell assalt per part dels borb??nics feren repensar l'estrat??gia a Berwick, que planej?? la conquesta pel dia seg??ent dels baluards de Santa Clara i el del Portal Nou amb la intenci?? d'anular aquells punts avan??ats i poder afrontar un assalt amb m??s garanties. Aix?? s'inici?? la Batalla del Baluard de Santa Clara que s'allarg?? durant els dies 13 i 14 d'agost del 1714 amb un resultat favorable als catalans, que despr??s d'una lluita demencial i moltes baixes repel??liren l'enemic davant de la incredulitat dels alts comandaments filipistes.
Tot i que la Junta de Bra??os havia mobilitzat a tots els homes majors de 14 anys, la Batalla del Baluard de Santa Clara produ?? importants baixes entre les tropes catalanes. Berwick decid?? allargar unes setmanes m??s els bombardejos a les muralles per tal de fer m??s grans les bretxes i no exposar les seves tropes a les carnisseries dels dos assalts fallits. L'efectiu bloqueig mar??tim i la impossibilitat de trencar el setge per part del Marqu??s de Poal amb la resist??ncia de l'exterior situ?? Barcelona al l??mit de les seves possibilitats. Les reserves de p??lvora eren minses i l'aliment escassejava fins al punt que la gent moria d'inanici?? pels carrers. Davant la desesperada situaci?? de la pla??a, el duc de Berwick, comandant de les forces assaltants, propos?? la rendici?? el 3 de setembre. Casanova, remarcant l'estat en qu?? es trobaven i anunciant que la reserva de p??lvora no cobria sin?? les necessitats de dos o tres dies, expos?? a l'assemblea de la Junta de Bra??os la conveni??ncia de gestionar un armistici de dotze dies. Aquesta proposta no fou compartida per la majoria de membres de l'assemblea i, a trav??s del Coronel Gregori Saavedra, s'envi?? als assetjants el seg??ent text:
Els tres Comuns s'ha ajuntat i considerat la proposici?? feta per un oficial dels enemics: responen que no volen oir ni admetre cap proposta de l'enemic
Arran d'aquesta decisi?? de la Junta de Bra??os, Villarroel dimit?? com a Tinent General de Barcelona tot i que durant l'assalt final de l'onze de setembre tornar?? a agafar les regnes de la defensa de la ciutat.
[edita] L'Onze de Setembre
L'11 de setembre del 1714 comen???? l'assalt general de les tropes borb??niques cap a dos quarts de cinc de la matinada. El Conseller en Cap Rafael Casanova va presentar-se a la muralla amb la senyera de Santa Eul??lia, venerada pels barcelonins, per tal de donar ??nims als defensors. Segons la tradici?? aquesta senyera nom??s podia utilitzar-se en els moments de greu perill per a Barcelona. Rafael Casanova, Antoni de Villarroel i la resta de responsables del govern de la ciutat van promulgar un preg?? per convocar els barcelonins a una darrera defensa l'11 de setembre:
| ?? | Ara ojats, se fa saber ?? tots generalment, de part dels tres Excms. Comuns, pres lo parer dels Senyors de la Junta de Gobern, personas asociadas, nobles, ciutadans y oficials de guerra, que separadament estan impedint lo internarse los enemics en la ciutat; at??s que la deplorable infelicitat de esta ciutat, en que avuy resideix la llibertat de tot lo Principal y de toda Espanya, est?? esposada al ultim extrem, de sujectarse ?? una entera esclavitud. Notifican, amonestan y exhortan, representant pares de la patria que se afligiesen de la desgracia irreparable que amenaza lo favor e injust encono de las armas gali-spanas, feta s??ria reflexi?? del estat en que los enemichs del Rey N.S., de nostra libertat y patria, estant apostats ocupant todas las bretxas, cortaduras, baluarts del Portal Nou, Sta. Clara, Llevant y Sta. Eulalia. Se fa ?? saber, que si luego, inmediatament de ohit lo present preg??, tots los naturals, habitans y dem??s gents habils per las armas no se presentan en las plassas de Junqueras, Born y Plassa de Palacio, ?? de que unidament ab tots los Senyors que representan los Comuns, se poden retxassar los enemichs, fen lo ultim esfors, esperant que Deu misericordias millorar?? la sort. Se fa tamb?? ?? saber, que essent la esclavitud certa y forzosa, en obligaci?? de sos empleos, explican, declaran y protestan als presents, y donan testimoni als veniders, de que han executat las ??ltimas eshortacions y esforsos, protestant de tots los mals, ruinas y desolacions que sobrevinguen ?? nostra comuna y afligida patria, y extermini de tots los honors y privilegis, quedant esclaus amb los dem??s enganyats espanyols y tots en esclavitud del domini franc??s; pero com tot se conf??a, que tots com verdaders fills de la patria, amants de la llibertat, acudir??n als llochs senyalats ?? fi de derramar gloriosament seva sang y vida, per son Rey, per son honor, per la patria y per la llibertat de tota Espanya,
y finalment los diu y fan saber, que si despres de una hora de publicat lo preg??, no compareixen gent suficient per ejecutar la ideada empresa, es fors??s precis y necessari fer llamada y demanar capitulaci?? als enemics, antes de venir la nit, per no esposar ?? la mes lamentable ruina de la Ciutat, per no esposarla a un saco general, profanaci?? dels Sants Temples, y sacrifici de noys, donas y personas religiosas. Y pera que ?? tots sia generalment notori, que ab veu alta, clara e intelligible sia publicat per tots los carrers de la present ciutat. Donat en la casa del la Excma. Ciutat, residint en lo portal de S. Antoni, presents los dits senyors Excms. Y personas asociadas, a 11 de Setembre, ?? las 3 de la tarde, de 1714 |
?? |
|
???Rafael Casanova, Antoni de Villarroel i la resta de responsables del govern de la ciutat, 11 de Setembre, ?? las 3 de la tarde, de 1714 |
||
Les tropes borb??niques penetraren a la ciutat per diferents punts, per?? b??sicament utilitzaren l'anomenada "bretxa reial" entre el Baluard de Santa Clara i el del Portal Nou a l'est de la ciutat. L'assalt es prolong?? durant tot el dia amb intensos combats pels carrers. Els principals punts d'enfrontament se situaren al Convent de Sant Agust??, amb el Coronel Pau de Thoar al capdavant del Regiment de la Concepci?? amb la missi?? de contenir l'avan?? de les tropes borb??niques pel centre de la ciutat; entre el Baluard del Portal Nou i el Baluard de Sant Pere, on se situ?? Rafael Casanova amb l'estendard de Santa Eul??lia; i finalment a les barricades del Palau Reial Nou, prop del port, on se situ?? la bandera de Sant Jordi i caigu?? ferit el General Joan Baptista Basset. Cap a les dotze del migdia del mateix dia Casanova result?? ferit d'un tret a la cuixa, fet que l'oblig?? a retirar-se de la batalla.
El front s'estabilitz?? cap a les dues de la tarda, fet que permet?? iniciar l'an??lisi de la situaci??. Antoni de Villarroel propos?? dos sortides alternatives: iniciar un doble atac per la recuperaci?? dels baluards del Portal Nou i de Llevant o la capitulaci??. Finalment, la majoria dels membres del Govern, reunits al Baluard de Sant Antoni, decidiren iniciar les negociacions amb l'ex??rcit borb??nic per exigir capitulacions.
L'??ltim lloc de Catalunya a caure va ser Cardona el 18 de setembre del mateix any; Mallorca i les Piti??ses, liderades per Josep Antoni de Rub?? un any m??s tard, l'11 de juliol de 1715 despr??s de la campanya borb??nica iniciada el juny del 1715. Com a dret de conquesta, tots aquests territoris foren annexionats a la Corona de Castella. Menorca, fou ocupada pels anglesos, la qual torn?? acab?? sent ocupada per Espanya el 1802.
[edita] El Decret de Nova Planta de Catalunya
Despr??s de l'entrada de els tropes borb??niques a Barcelona, deixaren d'existir les institucions catalanes, i les forces d'ocupaci?? constitu??ren una Junta Superior de Gobierno del Principado de Catalu??a, la qual assum?? el control del pa??s.
El r??gim de terror i la repressi?? brutal que, despr??s de la signatura del Tractat d'Utrecht, els borb??nics havien comen??at a aplicar als territoris que dominaven es mantingu??, pel cap baix, durant uns dos anys m??s, fins que, el 1716, Felip V va promulgar el Decret de Nova Planta, el qual definia les noves institucions de Catalunya.
Una de les mostres del car??cter repressiu del nou r??gim fou la construcci?? a Barcelona de la Fortalesa de la Ciutadella, operaci?? per a la qual calgu?? destruir una gran part del barri de la Ribera, un dels m??s c??ntrics i poblats de la ciutat. A la gent que es va quedar sense casa per culpa de la construcci?? de la Ciutadella no sols no va rebre cap indemnitzaci?? sin?? que, a sobre, encara se'ls va obligar a col??laborar gratu??tament en la destrucci?? de casa seva i en l'edificaci?? de la nova fortalesa.
[edita] Cronologia dels fets
- 1700: Mort de Carles II
- 1702: Batalla de Cadis: Fallit intent aliat d'iniciar una invasi?? des d'Andalusia
- 1702: Batalla de la badia de Vigo: Destrucci?? d'un estol francocastell??.
- 1704: Presa de Gibraltar per part dels aliats.
- 1704: Batalla de V??lez-M??laga: Intent fallit borb??nic de contarestar el control naval militar angl??s del Mediterrani
- 1704-05: Setge de Gibraltar (1704-1705): Intent fallit borb??nic de recuperar el penyal.
- 1705: Setge de Barcelona (1705). Barcelona cau en mans aliades.
- 1705: l'Arxiduc, coronat rei a Barcelona com a Carles III.
- 1706: Setge de Barcelona. Catalunya, definitivament en mans austr??aques.
- 1707 (25 d'abril). Derrota d'Almansa: paulatina caiguda de l'Arag?? i el Pa??s Valenci??.
- 1711-1713: Aband?? dels anglesos i els holandesos i, en menor grau, de l'Arxiduc.
- 1714 (11 de setembre): Batalla de l'11 de setembre. Les Autoritats Catalanes es neguen a una rendici?? incondicional i exigeixen la signatura de Capitulacions.
- 1714 (12 de setembre): Berwick renuncia a exigir la rendici?? incondicional i acaba concedint Capitulacions.
- 1714 (13 de setembre): Entrada de les tropes filipistes a Barcelona.
- 1714 (18 de setembre): Signatura de les Capitulacions de Cardona.
- 1714 (22 de setembre): Les autoritats borb??niques no respecten ni les Capitulacions de Barcelona, ni les Capitulacions de Cardona, i inicien la repressi??.
- 1715: L'11 de juliol, entrada de les tropes filipistes a la ciutat de Mallorca i el 5 de juliol les Piti??ses juren fidelitat a Felip V.
- 1716: Publicaci?? dels Decrets de Nova Planta.
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Enlla??os externs
- Batalles de la Guerra de Successi?? (1713-1714)
- Hist??ries de Catalunya: La Guerra de successi??
- Catalunya en el context de la pol??tica europea del s. XVIII; la Guerra de Successi?? (1702-1714)
- La Batalla de l'11 de Setembre de 1714
- La Guerra de Successi?? a D??nia
- Documents sobre El cas dels catalans de l'any 1714, a la Cambra dels Lords, Gran Bretanya.
- (en) Diari de la Cambra dels Lords: volume 19, 2 August 1715, Further Articles of Impeachment against E. Oxford brought from H.C. Article VI.
- 18 de Setembre de 1714. Cardona, darrer reducte de la resist??ncia catalana.
- Antonio Espino L??pez, La mobilitzaci?? militar catalana durant la Guerra de Successi??
