Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Gr??cia - Viquip??dia

Gr??cia

De Viquip??dia

Aquest article tracta sobre el barri de Barcelona. Per a altres significats, vegeu ??Gr??cia (desambiguaci??)??.
El Parc G??ell, obra d'Antoni Gaud??, al capdamunt del barri de Gr??cia
El Parc G??ell, obra d'Antoni Gaud??, al capdamunt del barri de Gr??cia
L'esgl??sia dels Josepets, a l'actual pla??a de Lesseps
L'esgl??sia dels Josepets, a l'actual pla??a de Lesseps

Gr??cia ??s un dels barris m??s populars i actius de la ciutat de Barcelona. Tamb?? ??s el nom del districte municipal que inclou, a m??s a m??s Gr??cia, els barris de Vallcarca, Penitents, El Coll, La Salut i el Camp d'en Grassot. L'any 2005 tenia 120.087 habitants.

L'ex-vila de Gr??cia va ser un municipi independent fins a l'any 1897, en qu?? qued?? annexada a Barcelona. El seu monument m??s identificatiu ??s la torre del rellotge que s'al??a al bell mig de la pla??a Rius i Taulet, on hi ha l'antic ajuntament, avui seu del districte.

Taula de continguts

[edita] Hist??ria

[edita] De la construcci?? dels Josepets a la primera independ??ncia

Tothom situa el principi de la Vila de Gr??cia amb l'establiment, el 17 de gener de 1626, del noviciat dels carmelites descal??os al convent de Nostra Senyora de Gr??cia, que va rebre el nom de Els Josepets, a causa dels seus ocupants. Aquest convent va ser constru??t gr??cies al gener??s donatiu de Josep Dalmau, conseller de la ciutat de Barcelona, i de la seva esposa, Lucr??cia Balcells, que va passar pel dolor de perdre els seus set fills. A l'entorn del convent van anar sorgint-hi una s??rie de masies, la m??s important de les quals era Ca n'Alegre (1688). No obstant, dos segles enrere, al segle XV, es va establir l'ordre dels franciscans, al convent de Jes??s, i el segle XVI es va construir el monestir del Montcalvari, pertanyent als Caputxins Vells, que va ??sser destru??t el 1714.

A comen??ament del segle XVIII a la vila hi havia un total d'onze propietaris amb les seves respectives fam??lies. Unes d??cades despr??s l'economia, b??sicament agr??ria, va comen??ar a diversificar-se; llavors van sorgir els primers artesans i menestrals. Segons ho consigna un document de 1767, el territori rep ja el nom de Gr??cia.

Durant el segle XVIII, Gr??cia consolid?? la que seria la seva estructura social durant molts anys, entre zona rural i zona d'estiueig dels burgesos barcelonins. Prova d'aix?? ??s la gran quantitat de torres i segones resid??ncies pertanyents a fam??lies adinerades A finals del segle XVIII i principis del segle XIX, la zona que avui anomenem Gr??cia era poc poblada, els tres nuclis m??s importants eren els que havien crescut al voltant dels convents de la zona: el de Jes??s (a l'inici del Carrer Gran), el del convent dels Josepets (la zona de l'actual P??a. Lesseps), i el dels Caputxins Vells (situat per la zona on actualment hi ha el Mercat de l'Abaceria Central). Documentaci?? de l'??poca demostra que, almenys dos d'aquests nuclis no s'avenien gaire (el de Jes??s i el de Josepets), i fins i tot apareix en un d'aquests documents un alcalde del "Barri del carrer Jes??s": Josep Fatj??.

[edita] Les tres independ??ncies

El 4 de mar?? de 1821, gr??cies a la Constituci?? de Cadis, que autoritzava aquells nuclis de m??s d'un miler d'habitants a constituir-se en municipi, Gr??cia va obtenir la seva primera independ??ncia municipal, de la qual en va ser alcalde en Josep Tuset. Per?? aquesta independ??ncia dur?? ben poc: l'abril del 1823, l'absolutisme oblig?? a tornar a posar tot tal com estava abans de l'1 de mar?? del 1820, i el 30 de gener del 1824, Gr??cia perdia el seu primer ajuntament.

El 1828, per??, per tal de tornar a aconseguir la independ??ncia municipal, els graciencs insten els monarques Ferran i Am??lia la segregaci?? de Gr??cia, amb la condici?? de que se li canviaria el nom pel de "Villa de San Fernando y Santa Amalia". Despr??s de dos anys, el 1830, es va concedir, i de nou Gr??cia podria tenir ajuntament propi, encara que fos perdent el seu nom, i aconseguia el t??tol de Vila. Per?? problemes pol??tics van fer que mai es pogu??s constituir l'ajuntament de nou, quedant tot en no res.

Va ser aleshores quan, el 13 d'octubre del 1849, es va redactar una exposici?? on es sol??licitava la concessi?? del municipi, amb el t??tol de Vila, basant-se en la Constituci?? del 1845. En nou mesos, aix?? es feia realitat i el 6 de juliol del 1850 prenia possessi?? de l'alcaldia en Josep Pons i Tarrecli, tres tinents d'alcalde i catorze regidors. Aquesta va ser la independ??ncia municipal de la Vila de Gr??cia m??s llarga i estable, fins que va arribar l'annexi?? a la ciutat de Barcelona.

[edita] La Gr??cia obrera

Al segle XIX, la gran majoria dels graciencs havien d'anar a treballar a Barcelona, per?? durant aquell segle es van establir ja algunes ind??stries: Una de les m??s importants va el Vapor Vilaregut, a la zona de Perill/Torrent de l'Olla, va que ser conegut com el "Vapor Vell", ja que a la zona de Puigmart?? tamb?? va existir el Vapor Puigmart??, conegut com el "Vapor Nou", engrandit el 1839.

El "Vapor Nou" va ser potser una de les ind??stries m??s importants de la Vila, amb prop de 500 treballadors, per?? no va estar exempta de conflictes laborals: El 1841 es va voler calar foc al nou vapor, importat d'Alemanya, i a l'estiu del 1855 es va denunciar l'exist??ncia d'un complot per matar en Puigmart??, es van jutjar cinc treballadors, per?? no es va poder provar res i les penes van ser lleus. La f??brica va mantenir-se forta fins el maig del 1876, quan un incendi la va destruir totalment. Els terrenys de l'antiga f??brica son ara ocupats per pisos, el el mercat de l'Abaceria Central. Encara es pot contemplar la xemeneia del vapor a l'actual Pla??a del Poble Roman??.

El "Vapor Vell" no va quedar lliure dels problemes laborals de l'??poca. Al 1842 els treballadors ja van haver de lluitar contra el patr?? per evitar una baixada de salaris, i al 1855 es van manifestar a la frontera de la Vila per demanar "pa i treball".

Aquestes dues ind??stries cotoneres, juntament amb la gran quantitat de telers manuals que molts artesans posse??en, van fer de Gr??cia un centre important dins la producci?? t??xtil de l'??poca. El 10 de maig del 1840 es va constituir la primera societat obrera de Catalunya, l'Associaci?? de Teixidors de Barcelona, molts dels socis de la qual eren graciencs.

Altres ind??stries es van anar establint, com la f??brica de teixits el??stics d'en Miquel Matas, al 1851, la qual, al 1889 ja tenia 140 treballadors i va subsistir fins el 1935; la f??brica sedera que Josep Reig va obrir a l'actual carrer Escorial, a la segona meitat del segle, on es van arribar a col??locar 200 persones, i que va acabar en trag??dia quan, el 1962, es va ensorrar l'edifici i van morir quatre persones. A poc a poc, Gr??cia va anar creixent gr??cies a les ind??stries i les cases que s'hi constru??en per als treballadors. El 1863, el tren de Sarri?? va tenir el seu baixador a l'oest a la Vila.

Al mateix temps que Gr??cia creixia gr??cies a les ind??stries, els seus habitants anaven accentuant el seu tarann?? obrerista: durant el Bienni Progressista, el triomf de la insurrecci?? va ser absolut. El 1856 set oficials es van refugiar a la casa de la Marquesa, a l'entrada de Gr??cia: els insurrectes hi van calar foc, i, un cop van sortir els oficials, van ser executats all?? mateix. Vuit dies m??s tard, setze graciencs que fugien de la repressi?? i van ser capturats, van ser executats sense judici previ davant de les runes de la mateixa casa.

[edita] La Revolta de les Quintes (1870)

L'abril del 1870, el govern volgu?? cridar obligat??riament els mossos per servir dins l'ex??rcit, i es produ?? una revolta popular d'oposici?? en diversos pobles del pla de Barcelona, entre ells Gr??cia, coneguda com la Revolta de les Quintes. El general Eugenio de Gaminde va ser l'encarregat de fer efectiva l'ordre de les primeres quintes. Els graciencs foren avisats de l'arribada de les tropes amb els tocs de la campana de la Pla??a Orient (avui Rius i Taulet).

Els militars, enutjats pel so de la campana, no van parar de llen??ar canonades des del Passeig de Gr??cia; no van aconseguir destruir-la, per?? si esquedar-la. No obstant, no va deixar de tocar, tot i el mal so que feia. El setge va durar sis dies, del 4 al 9 d'abril, amb el resultat de 27 morts i el saqueig indiscriminat de gran nombre de cases.

Despr??s, la mitologia popular va fer de la Campana de Gr??cia un element essencial de la revolta. Malgrat rebre impactes de projectils, la campana gran -"la Marieta"- continu?? tocant amb el seu caracter??stic so esquerdat. Aix?? ho explica el setmanari La Campana de Gr??cia corresponent al dia 24 de desembre de 1932, en un article escrit per Antoni Esclasans en homenatge a Valent?? Almirall.

Conta l'an??cdota que a Barcelona el 1870, quan la revolta de les quintes una dona humil, encarnaci?? del Poble amb maj??scula, va passar-se tot un dia tibant la corda del campanar de Gr??cia, cridant a sometent. Les forces militars (...) no gosaven moure's per por a la gran Revoluci?? que el toc de la campana presagiava. Quan els revoltats ja eren part d'all?? de la muntanya, sonava encara el toc de la Campana de Gr??cia. Quan les forces hagueren entrat, fou descoberta la feta d'aquella dona; i despr??s de detenir-la hom la tanc?? a la pres?? d'Alcal?? d'Henares. (...) Tres anys despr??s i ja proclamada la Rep??blica, (Almirall) deman?? el perd?? de la velleta al president Estanislau Figueres, i aquest el conced??

Moltes cases de la vila de Gr??cia quedaren destru??des a causa dels bombardeigs. A partir d'aquells fets, el general Gaminde fou conegut popularment com el "general Bum-Bum", per?? d'aquesta manera la campana va fer-se molt popular entre els barcelonins, i m??s entre els republicans que la veien com un s??mbol del federalisme que defensaven molts catalans, entre ells els ve??ns de Gr??cia.

Despr??s del saqueig i rendici?? de la vila, poc abans d'aixecar-se l'estat de setge, l'editor Innocenci L??pez Bernagosi estava buscant un t??tol per un nou setmanari que havia de treure per aquelles dates. Valent?? Almirall, l??der republic?? federalista, propos?? a Innocenci L??pez el t??tol de "La Campana de Gr??cia" com a cap??alera del nou setmanari i en homenatge al s??mbol de la revolta de les quintes. "No t'apuris -digu?? Almirall a L??pez Bernagosi-: titula el nou peri??dic La Campana de Gr??cia, i deixa'l anar, que far?? forrolla". El dia 8 de maig de 1870 apareixia el primer n??mero de La Campana de Gr??cia. Un dels dos setmanaris en catal?? -juntament amb la germana l'Esquella de la Torratxa- que va sobrepassar els 3.000. n??meros i que va publicar-se durant quasi seixanta-cinc anys.

Mercat de la Llibertat
Mercat de la Llibertat

Al 1873, durant la Primera Rep??blica, l'Ajuntament de Gr??cia va fer pressi?? perqu?? la Diputaci?? de Barcelona es transform??s en una Convenci??, i aquell mateix any es plant?? al mig de la Pla??a del Sol un cedre, com a nou s??mbol de llibertat. Quan el general Pav??a don?? el cop d'estat que pos?? fi a la Rep??blica, la Vila de Gr??cia es declar?? en vaga general i la campana va tornar a intervenir tot cridant al sometent general. Per aquest motiu la campana fou temporalment despenjada.

El 1876 naixia la Cooperativa Teixidors a M?? (als locals de la qual actualment hi ha el Teatreneu), el 1892, una escissi?? d'aquesta Cooperativa donava lloc a la Cooperativa La Lleialtat (on actualment hi ha el Teatre Lliure). El 1888 s'aprov?? el projecte del Mercat de la Llibertat, que va suposar un canvi en el comer?? i els mercats al barri, fins aleshores m??s propis d'un ??mbit rural. El va seguir, el 1892, el Mercat de l'Abaceria Central, a la Travessera de Gr??cia.

Per aquelles dates, encara s'instal??laven a Gr??cia m??s ind??stries. Les Xocolates Juncosa, al principi del Carrer Gran, la impremta Ram??rez, que es va traslladar des de Barcelona, o l'empresa t??xtil d'Antoni Bargall??.

Una part dels obrers graciencs van anar radicalitzant-se i van apar??ixer diverses publicacions de car??cter anarquista com Tierra y Libertad o La just??cia humana i tamb?? d'altres de tipus catalanista com Las Barras Catalanas o L'Esperit Catal??. Per aquells temps tamb?? es funden diaris i revistes com: El Diario de Gracia, L'Escut de Gr??cia, La Tranca, La Revista, El Eco de Gracia, La Cotorra, La Linterna de Gracia o la coneguda La Campana de Gr??cia.

[edita] L'agregaci?? a Barcelona (1897)

Arribat el 1897, Gr??cia, juntament amb d'altres pobles del pla de Barcelona ??s annexionada a la ciutat de Barcelona.


[edita] Fills i filles il??lustres de Gr??cia

[edita] Enlla??os externs

[edita] Bibliografia

Coordenades: 41?? 24??? 23.54??? N 02?? 09??? 29.50??? E