Goigs
De Viquip??dia
Els goigs s??n composicions po??tiques, de caire popular, que es canten a la Mare de D??u, a Crist o als sants. Es canten col??lectivament, en el marc d'un acte religi??s de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una process??... La seva finalitat consisteix a donar gr??cies pels b??ns rebuts, o b?? com a preg??ria per demanar la salut f??sica o espiritual de la comunitat.
Taula de continguts |
[edita] Altres acepcions
D'altra banda, la paraula goigs tamb?? designa l'impr??s en qu?? aquestes poesies s'imprimeixen. N'existeixen, sembla, des del segle XVI, per?? els m??s antics que es conserven s??n del XVII. S??n impresos senzills, en fulls solts (de 30 per 20 cm, aproximadament) i amb una composici?? tipogr??fica mantinguda amb poques variants fins avui en dia: una orla ???formada amb elements tipogr??fics o b?? dibuixada??? emmarca el t??tol, el text, la imatge de l'advocaci?? i la m??sica, que no apareix impresa fins al segle XVIII.
[edita] Or??gens
La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs ??s a la Cr??nica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs s??n els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries ???especialment la del Roser??? popularitzen els goigs dels seus patrons respectius.
La cultura catalana ??s el marc on aquest g??nere ha nascut, i on s'ha desenvolupat sense interrupci?? al llarg dels segles fins als nostres dies, essent un testimoni m??s de la perviven??a i de la unitat de la llengua catalana. No hi ha capella, parr??quia o ermita que no disposi ???o hagi disposat fins a temps recents??? de goigs impresos propis, cantats el dia de la festa.
[edita] Col??leccionisme i estudi
Aquesta florida de fulls de goigs ha donat peu ???ja des de la Renaixen??a??? al seu col??leccionisme i al seu estudi. Algunes biblioteques posseeixen ??mplies col??leccions de goigs. En destaquen la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca P??blica Episcopal del Seminari de Barcelona, la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat i l'Arxiu Hist??ric de la Ciutat de Barcelona.
A la vegada, han sorgit associacions de col??leccionistes, que fomenten el coneixement dels goigs i la seva popularitzaci??. Destaca entre aquestes entitats els Amics dels Goigs, fundada el 1922 per Mn. Francesc de P. Baldell??, que publica un butllet?? trimestral i compta tamb?? amb una important col??lecci?? de goigs. Tamb?? hi ha entitats de gogistes a Sabadell, Tarragona i altres llocs.
El fenomen dels goigs d??na peu a estudis en disciplines diverses: la literatura i m??sica populars, l'antropologia cultural, la hist??ria de la impremta...
[edita] El contingut dels goigs
[edita] Forma po??tica
En la seva forma m??s habitual, els goigs es presenten en versos heptas??l??labs. La primera i ??ltima estrofa tenen quatre versos i inclouen la tornada (els dos ??ltims versos), que es van repetint al final de cada estrofa. La resta d'estrofes (al voltant de sis o vuit) solen tenir sis versos.
Aquesta forma po??tica dels goigs prov?? de les can??ons de dansa de la po??tica trobadoresca: la dansa i la balada, que a Catalunya era coneguda com a ball rod??. (Al Llibre vermell de Montserrat, del segle XIV, es troba la Balada dels goigs de Nostra Dona en vulgar catalan a ball redon.) La dansa repetia la tornada a la fi de cada es-trofa, tal com ho fan encara avui en dia els goigs.
Pel que fa al contingut po??tic, els goigs primitius commemoraven les set alegries o goigs m??s importants que tingu?? la Mare de D??u (l'Anunciaci??, el Naixement de Crist, l'Adoraci?? dels Reis, la Resurrecci??, l'Ascensi??, la Vinguda de l'Esperit Sant i l'Assumpci??). Per?? aviat va eixamplar-se la tem??tica i tamb?? les advocacions a qu?? es dedicaven: els sants i Crist tamb?? s??n objecte dels goigs.
Els goigs dedicats a sants solen descriure'n la vida, el martiri i els seus miracles, i en demanen la protecci?? per a una localitat o una professi??, o contra una malaltia concreta. Entre les advocacions amb m??s popularitat podem esmentar sant Roc i sant Sebasti??, contra la pesta; santa Ll??cia, per la vista, o sant Blai pel mal de coll. Pel que fa a les advocacions patrones de gremis o professions, citem a tall d'exemple sant Eloi dels ferrers i joiers, sant Isidre dels pagesos, sant Benet dels bibliotecaris...
[edita] Lletres, m??siques i il??lustracions
La gran majoria de goigs ens han arribat de manera an??nima, i probablement s??n obra d'autors populars o poc rellevants. Per?? tamb?? hi ha hagut poetes d'anomenada que han conreat aquest g??nere: Francesc Vicent Garcia (el Rector de Vallfogona), Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Mn. Pere Ribot, Osvald Cardona... A Catalunya tamb?? hi han hagut dones que han participat d'aquest g??nere com ara Clementina Arderiu.
Una cosa semblant ha passat amb la m??sica: la majoria ??s d'origen popular, an??nima. I molta s'ha perdut, perqu?? no es feia constar en els fulls impresos. Per aix?? hi ha goigs diversos que es canten amb la mateixa m??sica. Les melodies s??n senzilles, amb pocs elements, i acostumen a tenir un aire repetitiu per?? ??gil alhora. Tanmateix, tamb?? hi ha hagut m??sics cultes que han creat belles m??siques de goigs: Mn. Francesc Baldell??, Joan Llongueras, Mn. Josep Maideu, Llu??s Millet, Joan M. Aragon??s...
Els motius ornamentals caracter??stics dels goigs s??n la imatge a la qual s??n destinats, i l'orla que emmarca el text. El boix o xilografia ha estat la manera tradicional com s'ha reprodu??t la imatge. Quan la t??cnica ho ha perm??s, tamb?? s'ha usat la calcografia, la fotografia, el dibuix... Entre els artistes contemporanis que han excel??lit a donar imatges als goigs podem esmentar Enric C. Ricart, Josep Obiols, Antoni Gelabert, Antoni Oll?? Pinell, Josep M. Subirachs...
[edita] Enlla??os relacionats
Gaudia, a calBenido.org [1]
